Publicació independent d'informació i opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
43 Any 5
15 d’abril de 2011
Publicació independent d’informació i opinió
El Mamut i la Torre Modolell
Aquest any, a la rua de Carnestoltes, es va proposar a les entitats participants que tingues-
sin en compte, en les seves carrosses, el Mil·lenari de Viladecans. I les entitats, en efecte,
van imaginar les carrosses partint de símbols viladecanencs. I el fet és que, vist el conjunt,
dos símbols sobresortien per damunt dels altres: un de ben recent, el Mamut, i un altre amb
més història, la Torre Modolell.
Resulta molt agradable veure com el Mamut ha quallat com a símbol ciutadà. Les entitats
que hi hem treballat per fer-lo possible, i l’ajuntament que hi ha col·laborat amb bon encert,
podem estar-ne satisfets. Ara es tracta de continuar endavant per aquest camí, i anar-hi
sumant entitats, i gent, i idees, i ganes. Per aquest camí continuarem, amb la col·laboració
de tots.
I també resulta molt agradable veure com la Torre Modolell és reconeguda àmpliament
com el nostre gran símbol històric i monumental. Tothom de fora que ve a visitar.-nos, quan
li ensenyem la Torre Modolell i el seu entorn, queda agradablement sorprès. I aquí també
hi ha coses a fer, i més que amb el Mamut. Ara que ha quedat aparcat –de moment a causa
de la crisi, però confiem que sigui definitivament– el projecte de remodelar la Torre incrus-
tant-hi un gran edifici modern que destruïa part del conjunt, caldria replantejar el que s’hi
vol fer. La Torre Modolell, tota sencera, amb el jardí i amb les escales que hi porten i que en
formen part inseparable, són la nostra principal riquesa arquitectònica. Doncs així l’hem de
mantenir, i recuperar, i revitalitzar, i explicar. N’hem de fer un palau cívic del qual tots ens
en puguem sentir orgullosos.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 Propostes per a l’educació i la cultura: PSC, Carles Ruiz; CiU, M. Carmen Castellano
Antònia Sánchez; ICV-EUiA, José Luis Atienza; ERC, Bàrbara Maria Comas
Lligadas . Josep Ginjaume
4 Patria es humanidad. Abdelmonaim Zmardeh Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
5 Viladecans Informació. ¿Seguro?. Jaime García Mercè Solé
(els quals, tot sigui dit, no compartim
5 Sobre la prohibició del vel integral. Marta Pombo necessàriament les opinions que en
6 Afters, no, gràcies. Miguel de la Rubia aquest butlletí es puguin expressar).
7 L’hospital, sí! Però amb raonament, coherència i lleialtat.Sal- La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
vador Obiols geu rebre’l només cal que ens ho
8 La fi del llarg estiu. José Luis Atienza comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
9 La Ramoneta. Mercè Solé nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 Pare Artigas, potser el pitjor carrer de Viladecans… Josep Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
Lligadas
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
11 Sí, hi ha un equip pel canvi. Carles Lozano o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
15 La mirada aguda: L’aligot comú. Eio Ramon El nostre correu electrònic:
16 Històries viladecanenques: Pepita Secall Lluís – Servei Soci- puntviladecans@telefonica.net
al – Esbart Dansaire (i 2). Andreu Comellas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
18 Conèixer Viladecans: L’antic carrer del Cós. Jaume Lligadas Segueix-nos al Facebook

2. Municipals 2011: Propostes
per a l’educació i la cultura
Davant les properes eleccions municipals, a la redacció de Viladecans Punt de Trobada hem demanat a les cinc
formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Viladecans que ens responguessin breument a tres pre-
guntes. En el número passat, CiU, ICV-EUiA i ERC feien propostes per fer front a la crisi. Aquest mes parlem de
cultura i educació.
2. Com penseu potenciar la qualitat
cultural i educativa de viladecans?
És indubtable que hem fet de la cultura es un eix estratègic de Vilade-
cans: l’Atrium, el festival de teatre AL CARRER i l’Ateneu de les Arts,
que és una de les poques iniciatives culturals que s’han posat en marxa
en aquests anys de dificultats. El futur de la cultura a la ciutat es basa
en continuar impulsant aquestes estratègies de foment de la creació, la
formació i la divulgació. I cal anar més enllà, fer de Viladecans un es-
pai idoni per als nous sectors i indústries culturals, com l’audiovisual,
alhora que mantindrem la inversió per recuperar el patrimoni històric
material i immaterial de la ciutat.
En matèria d’educació pensem que la comunitat educativa s’ha d’im-
plicar en el seu entorn, per això mantindrem programes escola-barri,
i l’obertura dels patis de les escoles, i traçarem pactes amb tots els col-
lectius ciutadans per impulsar la corresponsabilitat i la col·laboració
en la implementació del Pla de millora d’Èxit escolar. També exigirem a la Generalitat el compliment dels
compromisos d’inversió per al nou institut, la posada en marxa de nous cicles formatius i la construcció
de les escoles Mediterrània i Viladecans IV. Fomentarem la innovació en els centres educatius amb treball
conjunt entre els centres i empreses TIC del municipi, per tal de potenciar projectes conjunts.
Carles Ruiz Novella
a) Primerament estar al costat de puguin seguir uns estudis reglats.
totes les escoles (de la xarxa pública Així com els estudis no reglats d’al-
i la concertada) per optimitzar tots tres disciplines artístiques que ara
els esforços, intercanviar experièn- estant disseminades amb les boires
cies, compartir formacions i gestio- d’un projecte fallit com “l’Ateneu
nar recursos. Cal sumar i no restar. de les Arts”.
Cal donar resposta a les necessitats d) S’ha de donar impuls, amb totes
reals que tenen els alumnes de Vi- les possiblitats de què es disposi, a
ladecans dels quals només un 10% les entitats culturals i artístiques i
Abans que llançar promeses al assoleixen estudis superiors. fomentar el conreu de les que treba-
vent, cal reflexionar amb profun- b) Nosaltres defensem la lliure elec- llen en l’àmbit de cultura tradicio-
ditat, escoltar els agents educa- ció de centre educatiu per les famí- nal i popular, com a font educativa
tius i valorar els esforços d’un lies perquè ningú no els pot desdi- de la cultura d’una col·lectivitat.
col·lectiu esforçat i sempre dispo- buixar aquest dret. Volem igualtat e) És imprescindible treballar coor-
sat a donar-ho tot, però que molt de condicions sense fer afegitons dinadament amb els serveis socials
sovint no veu la seva feina prou especials, per optar a una plaça per reforçar aquelles polítiques de
valorada ni econòmicament ni d’una escola bressol municipal. suport als infants i joves amb risc.
socialment. Des de la prudència i c) Necessitem una Escola Muni-
el coneixement proposem: Antònia Sánchez
cipal de Música, on els alumnes
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 2

3. La cultura ha Ha de ser un objectiu social, a més d’un objec-
de tornar als tiu polític, perquè aquest fracàs és el fracàs de la
seus orígens de igualtat d’oportunitats, el fracàs de la ciutat i el
paraula llatina fracàs del futur.
que volia dir Cal cultivar la memòria i la historia de la gent,
cultivar. Hem dels carrers, dels llocs, dels edificis, i fixar-les en
de cultivar la un museu de la ciutat a Ca n’Amat, per enten-
cultura, sem- dre’ns millor i sentir que formem part d’aquesta
brar i abonar, identitat col·lectiva i diversa que és el nostre Vi-
per poder reco- ladecans. Cal recuperar una mirada il·lusionada i
llir. Abordar la horitzontal, i regar i adobar la producció cultural
realitat sense embuts. De cada deu alumnes que i artística de la gent de Viladecans, teatral, musi-
comencen l’ESO, més de quatre no acaben. Cal cal, literària, intel·lectual i festiva, i donar suport a
un compromís de ciutat on abocar-nos tots: pares, l’organització de les activitats que neixen de baix,
professors, alumnes, institucions, voluntaris, as- perquè fan organització social. Fan Viladecans.
sociacions i partits, per fer baixar el fracàs escolar.
José Luis Atienza
Per a nosaltres una cultura i una educació de qualitat són la garan-
tia perquè la ciutadania sigui realment lliure, per això creiem que
els ajuntaments han de contribuir a estructurar un sistema educatiu
propi amb major capacitat de respondre als nous reptes educatius i
socials des de la proximitat, com també a facilitar que la ciutadania
–tant a títol individual com col·lectiu– puguin accedir, dins del seu
entorn social, als recursos culturals i la seva difusió.
Així doncs, nosaltres tenim un gran reguitzell de propostes per tal
que allò urgent, la crisi, no ens faci oblidar allò necessari, la cultura
i l’educació. Sobretot perquè estem convençuts i convençudes que
allò necessari, la cultura i l’educació, ens pot ajudar a sortir de la
crisi, que és el repte més urgent a superar. Algunes de les nostres
propostes per tal que la cultura i l’educació ocupin el protagonisme
que li pertoca són: Potenciar les entitats que treballen per la cultura
popular, promocionar l’obra d’artistes i autors/es locals, potenciar
el consell municipal de cultura, millorar la cohesió territorial del
mapa escolar municipal, potenciar el paper de la gent gran, i crear
plans de prevenció locals de l’assetjament escolar.
Bàrbara Lligadas
La generació de l’activitat econòmica i, per tant, d’ocupació i creació de llocs de treball,
ha estat i és un dels objectius principals de Viladecans. En aquest sentit, malgrat que
a la ciutat hi ha més oportunitats, encara hem de seguir treballant decididament per
aconseguir que augmenti l’oferta i, per tant, l’autocontenció laboral del municipi.
La crisi econòmica i financera ha alentit el procés per aconseguir aquests objectius.
Però hem posicionat Viladecans com una ciutat metropolitana atractiva i amb entorns
Per un problema de co- innovadors i de qualitat per a la ubicació d’empreses. La complicitat, els acords i les
ordinació, en el número aliances amb els diferents agents, econòmics i socials, i de la pròpia ciutadania, ha de
passat no vam publicar la ser una de les claus per continuar avançant.
resposta del PSC a la pre-
La proposta per aconseguir-ho es basa en impulsar un nou model econòmic basat en la
gunta que llavors fèiem: diversificació, definir els plans de desenvolupament de les zones d’activitat econòmica,
“Quines propostes fa el detectar, incentivar i atraure talent, continuar impulsant emprenedoria i suport a la cre-
teu partit per fer front a ació, creixement i consolidació d’empreses, potenciar els serveis d’assessorament a em-
la crisi a Viladecans?”. prenedors i continuar treballant per millorar la formació i la qualificació professional.
Aquí la incloem.
Carles Ruiz Novella
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 3

4. Patria es humanidad
H
oy en día, oímos mucho hablar sobre
las santidades en el mundo árabe, y
cada uno de nosotros tiene su propia
visión que varía de acuerdo con las
franjas intelectuales y políticas personales. Pero el
tema requiere un poco de compensación, y así acla-
rar estas santidades y como venerarlas.
En general, como es conocido, las santidades en los
países árabes circulan entre estos términos: Dios y
Monarca-presidente. Asimismo, el himno nacional
marroquí se concluye con: Allah (Dios)-Patria-Rey.
Dios es un componente esencial en lo sagrado ára-
be. Esto significa que todo lo que contradice con la
percepción de Dios del sistema político, se conside-
ra un delito cuyo cometedor debe ser sancionado,
por insultar a las doctrinas sagradas.
Dios es una idea personal que se mueve en la red en este caso se trata de una cuestión de conviccio-
mental humana de una forma distinta, y de aquí, nes individuales que pueden cambiar con el paso
el hecho de obligar a los ciudadanos a consagrarlo del tiempo. Todo fluye y nada permanece igual.
es una violación clara de la libertad de conciencia Son las bases de la patria lo que reúne a los ciuda-
y de las convicciones personales. Cada ciudadano danos, y por las que se crea el Estado, y por lo tanto,
puede descartar totalmente a Dios o entenderlo a la primera santidad debe ser el propio ciudadano,
su manera, sin la instalación de la maquinaria de que vive sobre esta tierra, y no las ideas metafísicas.
represión social, a fin de imponer la vida divina en Es posible que Dios sea sagrado de los constantes
la vida humana, con la fuerza. Aquí no es santifi- de un pensamiento de tribales, pero absolutamente
cado solamente Dios, sino también todo lo relaci- puede serlo para una cosa que se llama Estado.
onado con éste en el Islam. Y, todo rechazo a estas La fe en Dios se parece a un buen montón de otras
“normas” corresponde directamente a una reacción ideas y convicciones que se mueven, a diario, en el
violenta de las herramientas y medios de disuasión hombre. El estado no puede negar o encarcelar una
social que posee el sistema político. persona solamente porque en su mente circulan
Cuestionando la seriedad de esta santimonia meta- ideas que rechazan este ser metafísico “Dios”, como
física divina, hay una diferencia fundamental entre hacían la tribus beduinas al imponer a sus hijos un
el pensamiento de la zanja, que incluye el sistema estilo de vida determinado, con un pensamiento de
político déspota árabe y sus aliados de islamistas y la Edad Media. Lo estable y permanente es la pa-
populistas, y la otra parte donde extiende un recha- tria, lo pasajero y esporádico son las creencias, los
zo total o relativo a esta santificación. Dios es como estilos de vida, y las percepciones y convicciones
una línea roja que requiere una cierta paralización que el arroyo de la historia porta a la erradicación.
para reflexionar sobre el propósito de su existencia, No todos los ciudadanos necesitan creer en este ser
y los resultados de esto, de presión, acoso y reduc- metafísico, mas necesitan ejercer su humanidad en
ción del ámbito humano, son cosas secundarias, los términos de un lugar geográfico llamado Patria.
que en el fondo, no son más que excusas para llegar En una misma cuna pueden vivir hindúes, musul-
a aquellos fines y objetivos, declarados y ocultos. manes, judíos, cristianos, naturalistas, ateos, etcéte-
En todo caso, Dios no puede ser considerado como ra, en relaciones sanas que respetan el individuo y
un lugar de encuentro para el ciudadano, ya que la tierra, “el ciudadano y la patria”.
Abdelmonaim Zmardeh
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 4

5. Viladecans Informació. ¿Seguro?
V
iladecans ya tiene una nueva oficina de in-
formación. Muy bonita, pero poco práctica.
La principal misión de este equipamiento
como su nombre indica es informar y si
eso no lo hacen ¿a que se dedican entonces?
El mes pasado quise presentarme para cubrir un
puesto de Adf de la diputación para la ayuda a la
prevención de incendios este verano. Mi primera
opción era Viladecans así que tenía que presentar
los papeles necesarios allí. En los días en los que
podía hacer la inscripción yo no podía ir ya que es-
taba fuera. Fue una persona allegada a mí a pre-
sentar los papeles necesarios. No estaban todos y le
dijeron que tendría que volver. Conseguí reunir los
papeles y volvió a ir a inscribirme. Su sorpresa fue sona más, vinieron con los papeles de la inscrip-
mayúscula cuando le dijeron que tenía que hacer- ción en la mano señalándome que el día 18 era el
lo yo en persona, información la cual se la podían último día. Yo ya sabía eso pero ellos omitieron y
haber facilitado en la primera visita. Yo no volvía le dieron una información incorrecta a la persona
hasta un dia después de que finalizase el periodo que vino en mi representación por dos veces. Me
de inscripción pero le informaron que el periodo se quedé sin poder inscribirme a esta oferta de tra-
alargaba del dia 18 al 25 de febrero. bajo. Y mi pregunta es: Si su trabajo es informar y
A la tercera visita a este punto de información no lo hacen correctamente ¿de qué sirve que haya
pude ir personalmente y con todos los papeles en un nuevo puesto de información en Viladecans?
orden. Cuando llegué me informaron que el plazo
había finalizado el día 18 y que ya no podía ins-
Jaime García Porcel
cribirme. Cuando solicité hablar con alguna per-
Sobre la prohibició del vel integral
E
sclar que no podem tolerar el burca ni cap vel integral perquè, com poques persones s’atre-
veixen a dir, és:
- primer de tot i el més important: una opressió cap a la dona i una violació dels drets humans
que estan per sobre de qualsevol mala interpretació de textos religiosos.
- segon: una persona se l’ha de poder identificar i amb la cara tapada, sigui dona o home, és un perill
per a la seguretat de tots.
En resum: no es pot tolerar aquesta violació dels drets humans a cap país del món, hi hagi unes poques
o milers de dones deshumanitzades i esclavitzades d’aquest manera. Tampoc és una qüestió de dretes
ni d’esquerres, ni d’electoralisme barat. És una qüestió de dignitat humana que ja ens afecta i afectarà
cada vegada més a qualsevol punt del planeta. Crec que tothom, homes i dones, hauria de llegir el
llibre de la Wassyla Tamzali titulat “El burca como excusa”.
Marta Pombo Sallés
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 5

6. Afters, no, gràcies
C
ontrols policials, brutícia i altres, han estat els rastres d’una
activitat polèmica relacionada amb l’oci nocturn, els afters.
Des de fa uns anys tots aquells que hem passat a prop de
la zona industrial o a diversos punts de les carreteres de
sortida de la nostra població, hem pogut observar part de les conse-
qüències d’haver patit a la nostra població aquest tipus d’activitat.
Però no tan sols era una visió directa dels ciutadans de Viladecans,
també la nostra ciutat s’havia convertit en una referència fins més en-
llà de les fronteres de Catalunya. Hem pogut veure com en imatges
televisives, en les quals es tractava aquesta polèmica activitat, sortien
joves vinguts de Tarragona i més lluny a gaudir d’aquests
establiments.
Però, què ens han aportat o aporten aquestes activitats al
nostre municipi? En positiu, jo no ho podria dir, el que sí que
he pogut veure i llegir són les conseqüències negatives que
hi ha hagut durant bastant temps. Només una petita mostra
era veure l’estat d’aquelles persones que agafaven el tren al-
guns dissabtes o diumenges als voltants de les nou o les deu
del matí. No eren imatges que crec que ningú volguéssim
per a un fill nostre.
Si és cert que els afters no tenen la culpa del comportament
de la gent que hi acudeix, amb el seu horari sí que apunten a
com poden sortir alguns dels joves que porten tota la nit “de
garito en garito”.
Això, no vol dir un no rotund de la meva part a l’oci nocturn,
però sí un qüestionament a aquest tipus d’activitat.
Després d’una important lluita de l’Ajuntament amb aquests
establiments, fa uns mesos va sortir una nova llei d’espec-
tacles, que donava la potestat als ajuntaments de permetre
l’obertura o no dels afters. L’Ajuntament de Viladecans, crec
jo que en una decisió d’allò més encertada, ha decidit tancar
aquest tipus d’establiments a la nostra ciutat. Crec, així ma-
teix, que el consistori amb aquesta decisió estarà recolzat per
la majoria de la ciutadania perquè no sigui a Viladecans on s’ofereixi
un tipus d’oci per als nostres joves que no em sembla que sigui el més
adient.
Miguel de la Rubia
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 6

7. L’hospital, sí!
Però amb raonament,
coherència i lleialtat.
L
’ampliació de l’Hospital de Viladecans, és imprescindible. Si
senyors. Totalment d’acord. I el conseller de Salut Boi Ruiz
ha confirmat als alcaldes de Viladecans, Gavà i Castelldefels
que el projecte segueix endavant, i les obres s’iniciaran com
a molt tard l’any 2013, un cop aprovat el projecte executiu que s’està
elaborant.
És el que estem reclamant des de CiU-Vilade-
cans des de fa anys. El Tripartit també sem-
blava estar-hi conforme. Recordem que va ser
l’exconsellera Geli (disposant del més gran
pressupost destinat a salut de la història i que
va deixar uns compromisos de 850 M€ en un
sol any, pels quals no tenia finançament, tot i
baixar el sou dels treballadors i reduint con-
certs), es va comprometre a la seva ampliació
(2007-2010).
Durant aquest temps en què s’havia de fer i no
es va fer, no hem escoltat queixar-se a cap al-
calde socialista i ara, quan l’actual govern no
portava encara 100 dies, han vingut amb unes
exigències que no han tingut en set anys. No
serà l’efecte que els causa trobar-se a les portes
de la campanya de les eleccions municipals?
És per aquest motiu que ens cal demanar sentit comú. El retard ve ori-
ginat perquè el govern del Tripartit no va complir amb el que s’havia
compromès i la ciutadania l’hi reclamava, en un moment en què tot i
que els fons pressupostaris ho permetien, no van saber o no van voler
prioritzar les necessitats hospitalàries de la nostra zona.
L’Hospital de Viladecans, així com tot el teixit sanitari, actualment es
troba supeditat a una situació econòmica de la qual no n’és responsa-
ble l’actual govern. Malgrat tot, sabem que el conseller de Salut de la
Generalitat és conscient del grau de prioritat que té tirar-ho endavant
el més aviat possible. Nosaltres des de CiU de Viladecans, hem estat,
estem i seguirem estant, al costat de tots els que demanen l’ampliació
de l’Hospital. Això ens ha fet actuar on s’havia de fer. Motiu pel qual
podem anunciar amb confiança, que el projecte executiu entrarà en els
pressupostos del 2011, per passar després a la fase de licitació i contra-
ctació, i previsiblement les obres s’iniciaran el 2013.
És evident que el polítics hem de lluitar en favor de les necessitats de
la ciutadania que són justes. És el nostre deure. Però ens cal ser cons-
cients de quines són les circumstàncies de cada moment i de quina és
la responsabilitat de cada sector. Però això sí, amb raonament, cohe-
rència i lleialtat.
Salvador Obiols
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 7

8. Estampes del segle XX/ i 12
La fi del llarg estiu
E
ls finals dels seixanta i
els principis dels setanta
van ser com un llarg es-
tiu per tota una genera-
ció. Solters i sense compromís, es
donaven per al·ludits quan taral-
lejaven al Serrat “Vull i vull i vull
cantar. Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà. Però avui
només tinc vint anys. Avui encara
tinc força, i no tinc l’ànima morta,
i em sento bullir la sang...”, però
els vint anys era una frontera on
la vida es començava a compli-
car. Les convocatòries de les co-
lles començaven a tenir baixes i
amenaçaven amb buidar de cares
conegudes els llocs de trobada raven en samarreta pels passa-
de la Rambla, el bar Ramblas i dissos el moment de ser pesats i
el Bon Gust. Les causes no eren mesurats. Quan arribava el ¿tiene
malalties ni lesions, als vint anys algo que alegar? era dels pocs mo-
érem eterns i indestructibles, sinó ments de la vida on els defectes Lentament la cançó protesta va
l’aparició dels festeigs i de la mili. es convertien en virtuts. Tenir els fer-se un lloc al costat del rock.
Les noies, que eren objectes de peus plans, una malaltia al cor o Van ser els francesos George
desig, però personatges secunda- una mare vídua pobra, passava Brassens i especialment George
ris en aquell món masculinitzat, de ser desgràcia a benedicció que Moustaki, amb “Le metèque”, hit
adquirien un nou protagonisme. et deslliurava del servei militar. parade de bars amb sofàs, poca
La dona ja no era només el cos El sorteig tenia un destí amb nom llum, molts petons i alguna mà
complementari i accidental amb de continent que era tota una ma- sota les faldilles, va ser Paco
qui donar-se el lote, sinó la noia ledicció: Àfrica. En un temps en Ibáñez amb “Andaluces de Jaén”
amb qui se sortia. La nòvia. Sor- què anar a Mallorca era com anar que fins i tot va sortir per TVE en
tir en parella significava a curt o a les Bahames, Àfrica era un con- un dia despistat del franquisme,
mitjà termini trencar amb el grup, tinent llunyà, sense permisos es- i sobretot Raimon i la cançó cata-
canviar l’ecosistema de relacions, pecials ni caps de setmana, amb lana, Pau Riba i “Dioptria”, Lluís
entrar en la soledat relativa de la constant amenaça de guerra co- Llach, que actuaria anys més tard
vida d’adult. lonial entre moros i cristians. Ser gratuïtament al poliesportiu en
reclutat per anar a Àfrica era una benefici dels vaguistes de Roca,
La mili era com un núvol negre o el Quico Pi de la Serra que va
en el cel clar de la vintena. El via putada amb tradició de putada
històrica, ja que les lleves africanes cantar “Verda” al pati dels Her-
crucis començava amb la talla manos, verda era la paraula amb
dels quintos, l’any abans d’anar havien desencadenat la Setmana
Tràgica seixanta anys enrere. què va gravar el disc per passar
a la mili. Sembla ser que en altres la censura, però en directe el ver-
indrets el fet de ser quintos es Els estudiants tenien la possibili-
da es convertia en merda, merda
considerava com un ritual de pas tat de demanar pròrrogues, però
que vam corejar als Hermanos per
de la masculinitat, però en aquell havien de demanar cada any el
després sortir en manifestació es-
Viladecans ser quinto es conside- certificat de bona conducta al
pontània. La primera mani de Vi-
rava un emprenyador peatge ine- cuartelillo de la guàrdia civil de
ladecans. Però això ja forma part
vitable. L’escala de l’ajuntament Gavà. ¿Por qué no te cortas el pelo?
d’una altra història.
s’omplia de nois amb melenes formava part de l’interrogatori
amb data de caducitat, que espe- que calia suportar. José Luis Atienza
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 8

9. La Ramoneta
Q uan va esclatar la cri-
si es van alçar moltes
veus crítiques amb la
situació que ens hi ha-
via abocat. Algú parlava del cop
I ara, el govern de CiU arregla
les finances per la via de fer pa-
gar als més febles els plats tren-
cats i de rebaixar els impostos a
qui més té. Realment no es pot
d’estat que ens ha fet el poder dir que s’hi hagin escalfat gaire fa
m
econòmic: un poder opac que no el cap. Es desmantellen serveis no osa?
hem triat i que imposa les seves bàsics, es crea més atur, es dóna El c
la
regles de joc per damunt dels es- la culpa als anteriors governants,
tats democràtics. Es parlava de s’apel·la a les essències pàtries, i,
la progressiva desregularització això sí, les finances es sanegen.
del mercat financer i també de CiU aplica aquest fàcil mètode
com ens hem deixat seduir per en el camp de la salut i de l’en-
aquell “estirar més el braç que la senyament. Aquí també es par-
màniga” de què els nostres pares la de “funcionaris”, suposo que
ens havien advertit. Es parlava perquè resulta còmode invocar
també de la crisi com a oportuni- l’estereotip de la persona que fa
tat de canvi de model de societat, molestes tasques burocràtiques
ja que s’ han posat en evidència entre cafè i cafè, en lloc de parlar d’allò que és col·lectiu, i un llarg
les limitacions, incoherències i de metges i de mestres més aviat etcètera.
injustícies del capitalisme. estressats. Projectem cap al futur Però m’indigna que el qüestiona-
Fet el mea culpa general, d’aquí una Catalunya fragmentada, amb ment del sistema s’hagi oblidat
n’hagués pogut sortir la tria de una gran desigualtat. Suposo que absolutament. És com el tema de
quins són els elements realment la filosofia de fons és que cadascú Líbia. Ara ens posem en guerra,
importants que ens cal preservar es busqui la vida, i que els serveis invocant el poble libi. Però abans
dins un estat que es diu “social” i públics siguin un recurs de sego- hem fet negoci amb l’armament
“del benestar”, i de quins aspec- na per a la població amb menys venut a un governant clarament
tes de fons calia canviar, a part recursos. Res d’estrany per un corrupte, per preservar la nostra
de la inhabilitació de tots aquells partit que desviava, com Mas va dependència de l’energia que ell
que des dels seus àmbits de po- reconèixer en el seu dia, les sub- administra. Quan pensem acabar
der públic o privat han especulat vencions destinades a la promo- amb la fabricació i tràfic d’armes?
o han malbaratat. ció de la cultura musical catalana, Què fem per ser menys depe-
al finançament del propi partit. nents d’aquest tipus d’energia?
Doncs res d’això. El diner públic
s’ha destinat a tapar els forats Segurament hem de renunciar Una mesura tan senzilla com re-
dels bancs. Les caixes ja es mos- a moltes coses. Perquè ens com- duir la velocitat sembla que sigui
tren com són: bancs on l’obra so- portem com a infants malcriats un atac a la dignitat de la gent i
cial va esdevenint cada cop més que esperem solucions màgiques, és invocat com una agressió als
virtual i menys real. Els primers però les reduccions s’han de fer drets humans. Mantenir dictadu-
a pagar han estat els treballadors prioritzant l’atenció a la gent res perverses a casa el veí, en can-
dels serveis públics (tant si són que menys té. Perquè és la forma vi, ens sembla pecata minuta. Per
funcionaris d’alt nivell, com si són d’avançar cap a la igualtat i per- no parlar dels riscos de l’energia
una empresa subcontractada de què, a més, els treballadors, amb nuclear. Quan abordarem els pro-
neteja amb contractes precaris). les nostres aportacions cobrim el blemes de fons?
Els drets dels treballadors s’han 85 % del total de la recaptació de El que sí que fem és canviar el
vist retallats i les jubilacions en- l’IRPF, sense les possibilitats de nom de les coses segons els nos-
darrerides. A excepció, és clar, de l’escaqueig fiscal que molts pro- tres interessos. Hi ha qui ha pas-
les nombroses prejubilacions que fessionals i empresaris apliquen. sat de “mestre” a “funcionari”, o,
depenen de bancs i caixes. Per a I ens caldria una millor educació quan convé, d’”amic” a “dicta-
aquestes sempre hi espai. sanitària per acabar amb l’abús dor”. El truc ja és vell. I si no, que
dels serveis públics, i cultivar l’hi expliquin a la Ramoneta.
una certa valoració i agraïment
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 9

10. Pare Artigas, potser el pitjor carrer
de Viladecans…
N
o sé si el meu carrer pot gloriar-se del un gual cada dues passes; a més, en aquella banda
títol de ser el pitjor carrer de la ciutat. hi aparquen els cotxes, que sempre es mengen una
Però un dels pitjors, segur que sí. mica d’espai, i, a sobre, en tres llocs concrets queda
El meu carrer, en el tram on visc jo, és a envaïda pels contenidors d’escombraries, de mane-
dir, en el tram més antic, el que va del carrer de Sant ra que resulta simplement impracticable.
Joan fins al carrer de la Mare de Déu de Sales, té la En definitiva, de vorera real n’hi ha només una, la
vorera de la banda de Sant Boi estreta, bonyeguda, de la banda de Sant Boi. Però, tal com està, passa el
plena de forats i amb un gual cada dues passes. I la següent:
vorera de la banda de Gavà és encara una mica més 1.Quan un porta un cotxet de nen, és pràcticament
estreta, i igual de bonyeguda, plena de forats i amb impossible anar per la vorera, i per tant s’ha
d’anar per la calçada.
2.Quan un va amb cadira de rodes, no és pràctica-
ment impossible anar per la vorera, sinó que és
totalment impossible, i ha d’anar necessàriament
per la calçada.
3.Quan un té artrosi, com és el cas d’un servidor, si
vol anar per la vorera, els turmells i els genolls se
li van fent malbé progressivament pels continuats
moviments que imposen les puges i baixes amb
què es troba, de manera que, per conservar una
mica la salut, prefereix anar per la calçada.
4.Quan un té una edat ja avançada, i per tant difi-
cultats per caminar, si va per la vorera té molts
números per perdre l’equilibri i caure, i per tant
acaba anant per la calçada.
5.Quan un porta un carro d’anar a comprar, portar-
lo per la vorera comporta tantes sacsejades, que
acaba també anant per la calçada.
6.Quan a un no li passa cap de les coses indicades
fins ara, la vorera és igualment tan estreta i empi-
padora, que també va per la calçada.
Per la calçada del meu carrer, com és obvi, hi passen
cotxes. La qual cosa, com és obvi també, fa que anar
pel meu carrer sigui, sempre, un perill. I la pregun-
ta és: algú pensa fer-hi res?
Perquè de possibilitats n’hi ha. Jo no crec que sigui
viable la idea que a vegades s’ha dit de fer peatonal
aquest tram, perquè hi ha massa guals i pàrquings,
i a més caldria canviar uns quants sentits de circu-
lació per assegurar el pas al carrer de la Muntanya.
Però sí que es podria treure l’aparcament en super-
fície i fer les voreres més amples. O, almenys, refer
les voreres que hi ha i fer-les transitables… El que
sigui, però aviadet!
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 10

11. Sí, hi ha un equip pel canvi
E
l 22 de maig els vilade- Presentem també professors uni-
canencs anirem a les ur- versitaris i arquitectes, l’Adrià
nes. Elegirem no només Muros i l’Eduard Mondragon,
l’alcalde, sinó tot l’equip pel canvi radical que volem do-
que ha de dirigir la nostra ciutat nar a la política urbanística.
els pròxims quatre anys. El mes Sortir de la crisi requereix ajudar
passat us vaig explicar que em a la iniciativa empresarial; per
presento com a candidat a en- això tenim representants del tei-
capçalar l’Ajuntament, però avui xit comercial (com la Montse Díaz
vull ensenyar-vos que al meu i l’Alfred Via), autònoms i petits
empresaris (Joan Domènech, Pep
Alcaraz, Miquel Lligadas).
També és necessari conèixer bé
les necessitats dels barris per
fer-les arribar a l’Ajuntament; en
aquest sentit, hem incorporat a la
llista la Carme Tatjé, el Jaume Lli-
gadas, el Salvador Oliva, el Paco
Ruiz, la Mercedes Rivas o la Qui-
ma Hernández.
Però a més d’això, vull destacar
dues apostes particulars: una,
pel món de la cultura; la llista
recull artistes locals (Pura Navar-
ro, Mercè Bernat, Rosa Gil) així
como escriptors (Salvador Obi-
ols, Angels Gabaldà) que aporten
la sensibilitat i la visió que sovint
costat hi ha un grup de perso- falta a la política.
nes preparades, coneixedores de També hi ha una aposta decidi-
la ciutat i dels seus barris, amb da pels joves, per la generació de
sensibilitat i energia, capaços de viladecanencs amb formació uni-
governar Viladecans d’una for- versitària, amb ganes de transfor-
ma diferent. mar la ciutat i voluntat d’aixecar
Els serveis a les persones són la la seva veu, com són Esther Lli-
nostra prioritat; per això comp- gadas, Glòria Roca, Joan Romero,
tem amb destacats professionals Patrícia Gómez, Esteve Blanch,
de l’ensenyament, com l’Antònia Joan Ros, Cristian Romero, i si
Sánchez, de la Sanitat, com la Yo- em permeteu, jo mateix, que als
landa Marcos, o dels Serveis So- 39 anys aspira a fer que el canvi
cials, com la Flora Casé, a la qual arribi a Viladecans.
tinc l’honor de substituir com a Carles Lozano
cap de llista.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 11

12. Ateneu de Cultura Popular Can Batllori. Ernest LLuch, 12 bis 08840 Viladecans
NIF G65277204.
C/e: mamutviladecans@gmail.com
http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
Vols ser Mamutaire d’Honor?
Vols que el Mamut llueixi cada cop més?
Vols contribuir a fer de les nostres festes les millors festes?
L’any passat, el nostre Mamut, fruit de la iniciativa d’un bon grup d’entitats viladecanenques
que formem la Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”, i amb el suport de
l’Ajuntament, va aparèixer el dia del Pregó de la Festa Major. Després, el vam difrutar el
diumenge següent en la Mamullada, i aquest any l’hem acompanyat també en la Nit del Mamut
de la Festa Major d’Hivern. I l’hem vist també en altres ocasions, i se n’han fet mocadors, i
pastissos, i carrosses de Carnestoltes…
El Mamut ja és de tots. És un símbol de Viladecans que tots l’hem fet nostre. I que ens l’hi hem
d’anar fent cada cop més. Per això, cal la contribució de tots. De tot tipus. I també, és clar,
econòmica.
De manera que, com l’any passat, us proposem a tots, comerços, entitats, agrupacions de tota
mena, que us feu Mamutaires d’Honor. Per ser-ho, us demanem una contribució de 50 €, o, si
voleu, de més. I a canvi, tindreu el següent:
 Us lliurarem el diploma corresponent de Mamutaire d’Honor de l’any 2011, per posar-
lo en un lloc visible del vostre comerç o entitat.
 Us lliurarem, al seu moment, 25 mocadors del Mamut per cada 50 € d’aportació, perquè
els pugueu repartir entre els vostres clients o associats.
 Sortireu a la llista de Mamutaires d’Honor que anirem publicant a la revista Viladecans
Punt de Trobada.
 I, més endavant, en un dia que ja fixarem, rebreu l’amable visita del Mamut, en una
cercavila d’agraïment que la nostra estimada bestiola farà a tots els qui li donen suport.
Per fer-vos Mamutaire d’Honor només heu d’omplir aquesta butlleta i donar-la a algun dels
membres de les entitats promotores, o bé enviar-nos les vostres dades a
mamutviladecans@gmail.com. Per a qualsevol aclariment, també ens podeu escriure a aquesta
adreça.
Vull contribuir al Mamut de Viladecans amb una aportació econòmica de:
 50 €  ________ €
Nom de l’entitat, comerç o persona: ________________________________________________
Domicili _____________________________________________________________________
Telèfon de contacte: ____________________________________________________________
Correu electrònic: ______________________________________________________________
Signatura:
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 12

13. I si hi anàvem?
És una bona proposta!
caminada
popular
viladecans-Sant Ramon-Creu de Querol-
Sant Climent-Viladecans
8 de maig Creu de
9.00h
Querol
Sortida des del Camp de Beisbol
Sant Ramon
Sant Climent
Viladecans
Assistència gratuïta
Podeu pagar 3 euros i tindreu dinar i
avituallament. Per fer-ho, inscriviu-
vos a la caminada a l’Auditori Pablo
Picasso (Ptge. Sant Ramon,2)
organitza
Agrupament Escolta
Sant Joan
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 13

14. Recuperem l’Aplec
de l’ermita de Sales
Dilluns de Pasqua,
25 d’abril de 2011
Tothom hi és convidat
Programa:
10 h. Acollida dels participants
Intervenció del cor Som i Serem de Viladecans
12 h. Celebració de la Missa
14 h. Paella popular
Per participar a la paella cal comprar els tiquets abans del 18 d’abril a:
- Les parròquies de Viladecans
- Forn del Mig (Àngel Guimerà, Jaume Abril i Grup Sant Jordi)
- Ferreteria Calbet
Preu del tiquet: 8 euros
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 14

15. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Aligot comú (Buteo buteo)
08/01/2011. Reserva Natural Remolar-Filipines.
Mesura de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc
per sota. En ple vol, les ales són amples, i quan s'han desplegat, fan més d'un metre d'envergadura. A
Catalunya el trobem en gran part del territori.
Pel que fa a la dieta és molt adaptable, però les seves potes dèbils i urpes curtes el capaciten sobretot
per caçar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins. Quan convé, però, també captura
llangardaixos, serps, ocells joves... i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort.
Font Viquipèdia.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 15

16. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Pepita Secall Lluís – Servei Social –
Esbart Dansaire (i 2)
E
l principal instrument
de socialització de la
gent jove i dinamitza-
dor de la vida cultural
de Viladecans al llarg dels anys
cinquanta havia estat l’Acció Ca-
tòlica establerta al nou Centre
Parroquial. A més a més del tea-
tre, havia tingut força rellevància
l’esbart dansaire “Orenetes Jo-
vençanes”. Però totes les inciati-
ves culturals vinculades a la dan-
sa, sobretot, tenien de vida el que
trigava el gruix constituent a de-
sintegrar-se, en marxar els xicots
a fer el Servei Militar o en casar-
se les parelles fetes en el si dels
mateixos grups, altrament cosa
força lògica. Desniades doncs les
“Orenetes”, en crisi l’Acció Catò-
lica parroquial i incipient el nou que de partits en perdia més que nera oberta a la participació de
Moviment Escolta de la mà del no pas en guanyava. No confon- totes les entitats, cada una d’elles
vicari Mn. Joaquim Palomera, la gueu aquests “coros y danzas” triava un tema més o menys al-
buidor fou omplerta per la Pepi- amb els que també tenia l’orga- legòric o fumeta i enfilava tota la
ta Secall. nisme “Educación y Descanso” “parafernàlia” amb les nenes ma-
que depenia de la Organització ques del poble al remolc dels pri-
D’entre la quarantena de noies
Sindical (CNS) i cada any acaba- mers tractors Pascuali, Massey
entusiastes que cada any feien
ven protagonitzant l’1 de maig Ferguson o John Deere conduits
aquell Servei Social depenent
a l’estadi Santiago Bernabeu. No per pagesos joves.
de la “Sección Femenina”, un
era aquest el cas. El grup impul- Però, a la noia del senyor Secall
grupet prengué la iniciativa de
sat per la Secall ballava a les fes- li agradava remenar cireres i per
crear un nou esbart. Es féu rea-
tes locals, als homenatges a la ve- a ella no hi ha dos sense tres. En-
litat l’any 1963, demanant ajut a
llesa, als càmpings amb turistes tre els matins a l’Ajuntament i el
la Pepita en tant que Cap de la
i una vegada al Palau de Música Servei Social dels vespres, enca-
“Sección Femenina”. Així es creà
Catalana, en feina de rescat i pro- ra tenia temps per fer hores a les
el Grup Mixt de “Coros y Dan-
moció de danses. tardes al Sindicat (CNS). El local
zas de la Sección Femenina”. La
feinada (per raons masclistes) va En la fase expansiva del “desar- era en uns baixos tètrics a tocar
ser aconseguir incorporar nois rollismo”, l’alegria d’aquelles no- del calabós de la Torre Modolell.
i fer la cosa mixta. El fet que les ies i d’aquells dies impulsà una Estant mitja Espanya aturada i
noies eren molt maques, ajudà a nova iniciativa auspiciada també exportant mà d’obra a dojo, Vila-
que finalment s’hi avinguessin per la Secall, que també tingué decans tenia més que plena ocu-
tres o quatre pagesos caiguts del força rellevància: la desfilada de pació i aquella feina de tarda con-
niu de les “Orenetes” i les restes carrosses de la Festa Major. La sistia en anar a fer el cafè, amb el
de l’equip d’hoquei sobre patins, primera fou l’any 1963. De ma- senyor Fernández els primers
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 16

17. anys i amb el senyor Valderrama del 1969 la Secall havia deixat de segona meitat de la dècada, s’en-
els següents; fer algún tràmit; po- treballar a l’Ajuntament, s’havi- dugué en orris la mar d’empre-
sar-li un segell de control setma- en acabat les carrosses, el Servei ses, INCOESA inclosa.
nal als pocs “productors” aturats, Social llanguia i finalment deixa- La Pepita i l’Antonio l’any 1980
tot preguntant-los en diàleg de va el Sindicat a començaments de fregant els quaranta anys de vida
sords si tenien ganes d’anar a fer l’any 1975. se’n varen anar a fer les Amèri-
totxanes a la bòbila del Ramells i L’Arroyo dels Montes de Oca i ques. L’Antonio i la Pepita, des-
a continuació assistir, si era el cas, la daurada Pepita es varen ca- plegaren noves veles a Puerto Li-
a alguna de les reunions de més o sar i començà una altra història. món allà ultramar. Ara, fregant
menys “obligado cumplimiento” L’any 1972, el senyor Rodriguez els setanta anys, plàcidament
dels sindicalistes de les noves fà- Arroyo que més que d’Arroyo ja retirats, parafrasejant el salm 23,
briques. En elles destacaven ja els anava de torrent, amb la Pepita a descansen en prats deliciosos
vocals jurats Guerrero de la Me- la butxaca com a sòcia, va crear vora l’aigua.
trón, entre d’altres “psuqueros” la primera empresa de serveis Direu el que vulgueu, que si Sec-
que feien “entrisme” i en Martín informàtics i centre de càlcul de ción Femenina, que si remenar
Martín de la Bru que a la fi dels Viladecans, INCOESA. Situada cireres, que si molt interesada,
setanta es feu “cenetista”. al capdamunt de la Rambla, ben que si temps de plena ocupació a
Però, ve-t’ho aquí que un dia apa- a prop de l’Àngela Roca, arribà a Viladecans el què vulgueu però
regué dringant per Viladecans un tenir una vintena d’empleats. A deixeu-me dir que a Viladecans li
“hidalgo de allende los mares”, més a més dels serveis d’asses- calen moltes “Pepites”. De molt
en concret de Zarcero, poblet soria, portava la comptabilitat de ben formades, a dia d’avui, n’hi
de les muntanyes de l’altiplà de bona part de les empreses petites ha un tou, en tenim tot un tresor,
Costa Rica, anomenat Antonio i mitjanes de Viladecans junta- però com anem d’empenta em-
Rodriguez Arroyo i li va fer: “ti- ment amb altres de la comarca. prenedora?
lín!” Res a dir, és clar, però ella va La crisi esclatada arreu del món
contestar: “talán!” i la vida social l’any 1973, però que a casa nostra Andreu Comellas
de Viladecans se’n ressentí. A la fi no va esdevenir virulenta fins la
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 17

18. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
L’antic carrer del Cós
T
ot llegint el Recull de
folklore gavanenc de
Josep Campmany, em
vaig trobar amb aquesta
explicació: “Era tradició a Gavà, i
d’altres pobles del Delta del Llo-
bregat, des d’almenys el segle
XIV, durant els dies de la Festa
Major, realitzar una carrera de
cavalls en la que els pagesos amb
muntura demostraven les seves
habilitats, i competien per asso-
lir el primer lloc. Aquesta cursa
de cavalls s’anomenava el “cós”,
i tenia lloc als afores del poble”.
Això em va fer pensar en una
frase que li havía llegit a mossèn volta al temple i tornaven a en- Francisco, recientemente pintado,
Andreu Samaranch en la seva do- trar. se verifique también en la tarde del
cumentació de l’arxiu parroquial. Tornant, però, a les curses de ca- segundo de los mentados días el an-
Samaranch deia textualment: “La valls, en el llibre Història del Fut- tiguo y popular espectáculo del Cos ó
calle Arrabal era conocida anterior- bol Club Gavà, Josep Campmany corrida de caballos, después del cual
mente como calle del Coso”. El carrer torna a parlar del cós. Campmany se entregarán á los que resulten ven-
de la Raval (actualment Sant Joan) cita l’historiador del Prat Jaume cedores un premio de sesenta pesetas
havia estat els afores de Vilade- Codina, el qual ens fa saber que y otro de un carnero”. Així doncs,
cans, de fet el mateix nom ja ho in- des de l’any 1404 es troba docu- al poble veí de Gavà, a l’any 1881
dica. A la vorera a on avui hi ha la mentada “l’existència d’un “cors encara s’havien celebrat aquestes
llibreria Nou Rals tot eren portes als prats”, és a dir, una cursa als curses del cós. Pel que fa a Vila-
d’accés a les eixides de les cases prats de la marina, probablement decans, desconeixem fins quan
del carrer de la Farina, i d’aquest de cavalls o eugues. Tradicional- va durar aquesta tradició.
carrer en amunt només hi havia ment, aquestes curses, sempre L’article del diari El Diluvio con-
l’església i camps de conreu. amb el nom de cós, se celebraran tinua dient: “Para los nombrados
Així doncs, si el carrer de Sant al Delta en determinades festivi- bailes, á los cuales quedan especial-
Joan era conegut com el carrer del tats fins al segle XIX”. mente invitadas por los jóvenes de
Cós, és evident que és en aquest Josep Campmany també fa es- ésta todas las sociedades [Societats
espai on s’havien celebrat les cur- ment d’una notícia apareguda el recreatives de l’època] del llano,
ses de cavalls per la Festa Major dissabte 25 de juny de l’any 1881 está ya contratada la orquesta de
de Viladecans. al diari El Diluvioque diu així: Viladecans convenientemente re-
Posats a parlar de noms populars “Animado en extremo se halla este forzada con algunos profesores de
de carrers de Viladecans, és bo pueblo para celebrar con la debida la capital”. Home! Realment això
assenyalar que el tram dels car- ostentacion en los dias 29 y 30 del de “convenientemente reforzada” té
rers Pare Artigas i Rera Església corriente la primera fiesta mayor la seva gràcia. Vés a saber, però,
que envolten el Centre Cultural [de Sant Pere], habiendo determi- com s’ho deurien prendre els mú-
i l’església, era conegut, abans nado sus vecinos que además de las sics viladecanencs que els nostres
que tinguessin nom oficial, amb acostumbradas funciones de iglesia veïns els “reforcessin”, sobretot
el nom de carrer de la Processó. en las que tocará la orquesta de San tenint en compte la forta rivalitat
Això era degut al fet que algunes Boy, y de los diferentes bailes de So- que en aquells temps mantenien
de les processons que es feien ciedad que se darán durante aquellos els pobles de Gavà i Viladecans.
sortien de l’església, donaven la días en el espacioso salón de casa Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 18