PdT 57

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
57 Any 6
15 de juliol de 2012
Publicació independent d’informació i opinió

Fer-nos nostre el carrer
Aquest cap de setmana passat, amb la fira de teatre Al Carrer, el carrer, com és natural,
s’ha omplert de gent. Un any més, darrere les diverses activitats i representacions, la gent
de Viladecans ens hem fet nostres aquests espais que són de tots, i hem mostrat que, efec-
tivament, la ciutat és una propietat col·lectiva.
Ara vénen les vacances. Però just després, quan la vida comenci a tornar a la normalitat,
experimentarem un altre cop que la ciutat és de tots, que el carrer és de tots. Serà amb la
Festa Major. És aquesta, sens dubte, una magnífica manera de començar el curs. Sortim de
casa, ens trobem junts, ocupem els carrers i les places i els disfrutem plegats… I fent això,
estem dient que no som un mer conjunt de persones que individualment anem tirant en-
davant la nostra vida, sinó que som un col·lectiu, un conjunt de gent que volem funcionar
junts. I a això ens hi ajuden, a més, els signes d’identitat que entre tots hem anat creant,
amb el Mamut com el més significatiu de tots ells.
Estem en temps de crisi, prou que ho sabem. Però precisament per això és més necessari
que mai sortir al carrer, fer festa, sentir-nos junts i vius. Sí, hi ha menys diners per fer
activitats. Però la festa depèn més de la imaginació i de les ganes que no pas dels diners
que s’hi puguin abocar. Els diners evidentment són necessaris, però amb els que hi hagi,
encara que siguin menys que abans, ens continuarem trobant, i continuarem fent nostre el
carrer, fent nostra la ciutat, fent nostra la vida col·lectiva. Que tinguem tots un bon estiu i,
després, que tinguem una bona Festa Major!

Sumari
3 El rave lleig. CO Caviga Equip de redacció
4 dis(Capacitats) revolucionàries. Mercè Solé Anna Besora
5 Primeres passes dels futurs Castellers de Viladecans. Joan M. Carmen Castellano
Sánchez Maria Comas

6 Carta de despedida. Rosa Mercader Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
7 Els colors del verd. José Luis Atienza Mercè Solé
8 Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer. Miguel de la (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
Rubia
aquest butlletí es puguin expressar).
9 La independència de Catalunya, a debat a l’Ajuntament de
Viladecans. Carles Lozano
La distribució d’aquest butlletí es fa
10 Preguntes. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
12 La mirada aguda: Agró roig. Eio Ramon comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
13 Les nostres entitats: L’Esplai Llumvi. Gemma Moreno i Joan nos arribar la seva adreça. Gràcies.
Sánchez
Si voleu enviar articles per publicar,
14 Recerca històrica: El Centre Cultural i Artístic de Vilade- tingueu en compte que han d’anar
cans. Xavier Calderé signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
16 Històries viladecanenques: Les monges també es van mu- tenir abans del dia 8 de cada mes.
llar. Andreu Comelles
El nostre correu electrònic:
18 Conèixer Viladecans: Casetes de camp amb simbologia puntviladecans@telefonica.net
maçònica. Jaume Lligadas El nostre bloc:
19 La memòria en imatges: Dignificant el barri de Sales. Jaume http://puntviladecans.blogspot.com
Muns Segueix-nos al Facebook

L’honor de ser Mamutaire d’Honor
Aquí publiquem la llista dels comerços, entitats, partits, associacions de tota mena,
i també persones a títol individual, que han volgut contribuir perquè aquest any el
Mamut de Viladecans pugui continuar viu i fent festa pels nostres carrers.
Si no sou Mamutaires d’Honor, encara sou a temps per ser-ho. Es tracta de fer
una aportació mínima de 50 €, i rebreu un magnífic diploma acreditatiu, uns
mocadors del Mamut per repartir a qui vulgueu, i el Mamut us vindrà a visitar en
els dies previs a la Festa Major.
Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres enviant un correu a:
mamutviladecans@gmail.com Forn del Mig

√ Forn del Mig √ Centro Cultural Raíces de Andalucía
√ Calçats Daniel √ Parròquia de Santa Maria Magdalena
√ Viladecans Punt de Trobada √ Forn de la Plaça
√ Llibreria Els Nou Rals √ Fruites Esther
√ Grup Tres Torres √ Pastisseria Roca
√ Modes Constanci √ Agrupament Coral La Lira
√ Hobbit Viatges √ Associació de Viladecans d’Afectats de
√ Carns Nati Fibromiàlgia i SFC

√ Partit dels Socialistes de Catalunya √ Centro Cultural y Recreativo Andaluz
Sierra Norte
√ Convergència i Unió
√ Vicky i Vicenç
√ Iniciativa per Catalunya Verds
√ Restaurant Petit Món
√ Esquerra Unida i Alternativa
√ Baugar
√ El Partit dels Comunistes de Catalu-
nya √ Xarcuteria Piñol (Mercat Roureda)

√ Cal Sei √ Mercè i Josep

√ Associació de Familiars del C.O. Caviga

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 57 - Juliol 2012 2

El rave lleig
Primer Premi (treball en grup). Premis Al Vent de narrativa 2012.

H
i havia una vegada un hort, en un llu-
nyà poble del Baix Llobregat anomenat
Viladecans, de què tenien cura uns nois
d’un taller ocupacional, on treballaven
molt i, amb tot el que collien, feien unes bosses de
verdures i hortalisses que després venien als seus
companys.
A les nits, quan els nois recollien totes les eines i el
taller quedava tancat i el sol s’amagava donant pas
a la lluna, els enciams sempre molt grans i verds fe-
ien festes amb els tomàquets vermells i orgullosos,
les cebes, els carbassons i les faves i s’ho passaven
d’allò més bé. Els ocells nocturns i els mussols els
cantaven i ells tots plegats ballaven sense descans. Els autors en el moment de recollir el premi
Mai convidaven als raves perquè deien que eren
fins i tot l’alcalde del poble va anar a comprar unes
molt petits i amargs.
bosses d’aquells magnífics raves. Van arribar cami-
Els raves se sentien discriminats i molt sols perquè ons a carregar raves de Viladecans i els van enviar
ningú no els parlava mai, sempre estaven tristos a altres països i, com que ningú ja no volia res que
i plorant, ploraven unes llàgrimes dolces i abun- no fossin raves, els enciams, els tomàquets, les ce-
dants. Tantes eren les llàgrimes que sortien dels ulls bes, els carbassons i les faves es van quedar a l’hort
d’aquells raves que sempre deixaven els seus solcs sense collir i podrint-se al sol.
de l’hort plens fins a dalt, però vet aquí que aques-
Descobrint que no s’havien portat bé deixant de
tes llàgrimes van regar tan bé la terra que els raves
costat als raves i pensant només en ells mateixos,
van començar a créixer i créixer, convertint-se en
es van adonar que mai pots pensar que ningú pel
uns raves molt grans i dolços.
seu aspecte exterior no aconseguirà res a la vida i
Quan els nois del taller van arribar el matí següent mentre que els enciams, les cebes, els carbassons i
i van veure aquells raves, no s’ho podien creure. les faves quedaven a l’oblit, víctimes del seu com-
On al dia d’abans tenien uns petits raves tristos, ara portament, els raves ballaven feliçment “la lamba-
tenien tot l’hort ple de grans raves i es van posar da” dins de les amanides de mig món, fins i tot van
molt contents perquè sabien que aquells raves es sortir als informatius i van protagonitzar un parell
vendrien molt bé. Es van posar a treballar de valent d’anuncis a la televisió.
per a recollir la collita. Es van trobar amb uns raves
I conte contat aquest conte s’ha acabat.
tan espectaculars que ningú no va voler enciams, ni
tomàquets ni cebes ni carbassons ni faves, tothom Ángel Fernández, José Tomás Martínez, Óscar Moral,
només volia raves i més raves. La gent només feia Jordi Muros, Mercedes Navas, Raquel Poley, Manuel
que parlar dels raves d’aquell taller ocupacional, Quijada i Julián Blázquez. CO Caviga


dis(Capacitats) revolucionàries

L
a discapacitat espanta. Espanta tant que
sovint és causa de tirar la tovallola. I efec-
tivament hi ha discapacitats terribles (com
la incapacitat del poder per percebre el
patiment del més feble). Cal reconèixer, però, que
la nostra percepció sovint és esbiaixada.
En primer lloc, perquè ens sentim arrogantment
autònoms, però de fet les persones, que tenim un
ampli ventall de possibilitats i capacitats emocio-
nals, físiques i intel·lectuals, arrosseguem discapa-
citats de moltes menes en diversos moments de la
vida. La nostra intel·ligència, mobilitat i capacitat
de treball experimenten pujades i baixades i tots rave lleig. Doncs està molt bé. El conte, el podeu
som depenents en un moment o altre i necessitem llegir a la plana 3 d’aquesta revista.
dels altres. I és evident que hi ha discapacitats que 3. L’espectacle Teatre per un forat presentat a la fira
són molt visibles, com la paràlisi cerebral, mentre de Teatre al Carrer per Caviga ha estat una feina
que n’hi ha d’altres que es mantenen en un discret excel·lent, en creativitat, en esforç, en contingut,
segon pla, tant que sovint ni ens adonem que les aconseguint moments realment màgics. No és
patim. explotant un sentiment de compassió envers el
I en segon lloc, perquè el nostre sistema social està col·lectiu que han aconseguit obrir-se camí en el
muntat al voltant de la productivitat econòmica i festival, sinó perquè han assolit un nivell que no
tendeix a excloure els qui no hi tenen accés: aturats, desmereixia en absolut la tasca dels companys
dones, pensionistes, joves, discapacitats. de cartell.
La nostra aparent autonomia reposa sobre un gran Tres bones experiències que evidencien que per
individualisme, que no deixa de ser un mirat- compensar la discapacitat fa falta voluntat, però
ge. Ens creiem capaços de tot i no necessitem mai sobretot sentit ciutadà, complicitat, solidaritat, la
ningú. Ens fa nosa tot allò que té a veure amb la implicació de molta gent i el convenciment que les
col·lectivitat, que vivim com una limitació a les nos- coses poden ser d’una altra manera.
tres aspiracions de volar més de pressa i més lluny. De fet, avui que es parla tant de valors potser con-
En canvi, la discapacitat obliga a afluixar la marxa, vindria tenir en compte que els valors es demostren
a caminar al pas dels més lents. Remenant pel face- en les dificultats. Els protocols quan s’enfonsa el
book vaig trobar una frase que ho expressa bé: si vaixell (“els infants primer”) serveixen no quan es
camines sol vas més de pressa, si camines amb al- navega amb bon vent i motor potent, sinó quan es
tres vas més lluny. topa amb l’iceberg. L’iceberg conjuntural de la crisi
En aquest context, he viscut no fa gaire tres ex- o l’iceberg crònic de la malaltia. Ben bé a l’inrevés
periències en relació a la discapacitat que resulten dels nostres governs, que van tallant les amarres
estimulants: dels qui més tenen, perquè no se sentin afeixugats
1. Un grapat de persones amb discapacitat psíqui- pel pes dels qui van quedan al marge del camí: els
ca d’Asdivi han participat en la Cursa de la Llu- aturats, els immigrants, els desnonats, els discapac-
na Plena. Ho han fet al seu ritme -caminant–, itats, els presos-sense-berenar.
però han fet l’itinerari sencer. Els “Asdivins”, Els valors d’una societat no es demostren per tenir
com sempre, prenen part amb bon humor dels un “Pla Nacional de Valors” per nostrat que sigui,
esdeveniments de la seva ciutat i ho fan amb sinó per com s’actua amb el personal més feble en
senzillesa, sabent que no guanyaran res més els moments més difícils. En aquest sentit, imitar
que la seva autoestima i l’admiració de propis i les persones amb discapacitat de la nostra ciutat se-
estranys, que no és poc. ria revolucionari.
2. Un grup de nois i noies del taller ocupacional
Mercè Solé
Caviga es van presentar als premis “Al Vent”
de narrativa per a persones amb discapacitat.
I s’han endut el primer premi, amb el conte El


Primeres passes dels futurs
Castellers de Viladecans

D
es del passat dia 1 de castells, com són l’estructura del vingui a fer castells amb nosal-
juny, un grup de joves dos, del tres, del quatre, del cinc, tres. És gràcies a la coordinació
viladecanencs ha estat del tres i del quatre amb l’agulla i bona sintonia amb l’Ateneu de
organitzant un seguit i fins i tot del set. A més durant Cultura Popular de Can Batllori
d’assajos i tallers per començar a l’últim assaig de juny es va po- que s’ha fet possible. Els assajos
iniciar-se en el món dels castells. der comptar amb un gran nom- són tots els dimarts de 19 a 21 ho-
Durant el mes de juny es van or- bre d’efectius per muntar diver- res i divendres de 20 a 22 hores.
ganitzar quatre assajos a l’Ate- ses pinyes amb molta solvència. No cal pagar ni fer cap inscripció,
neu de Cultura Popular de Can En definitiva, una experiència és una activitat gratuïta, familiar,
Batllori, que servien, sobretot, molt enriquidora per a tothom, oberta a tots i on tothom hi té ca-
per aprendre la tècnica castelle- ja que tots els assistents als ta- buda. Necessitem al màxim de
ra, per saber muntar una pinya llers partien de zero i s’ha acon- gent per, arribat el moment, po-
i per a fer servir correctament la seguit formar un nucli fort per der aixecar castells.
nomenclatura castellera. En no- tal d’aconseguir, en un futur no Fem que entre tots aquest somni
més dos assajos, aquest petit em- molt llunyà, objectius més i més es faci realitat. Vine a tocar el cel
brió de colla ja havia plantat, per ambiciosos. amb els futurs Castellers de Vila-
si sol, un pilar de tres, fet que re- Però això no acaba aquí. És tan- decans.
petirien en l’ultim assaig de juny, ta l’ambició d’aquest grup, que Contacta amb nosaltres durant els
aixecant-ne dos. s’ha decidit seguir fent assajos dies d’assaig i uneix-te a la nos-
Els tallers també han servit per durant el mes de juliol, per tal de tra pàgina de facebook: https://
saber muntar i pujar a les estruc- donar-nos a conèixer i engrescar www.facebook.com/castellers-
tures bàsiques i complexes dels cada cop a més i més gent perquè deviladecans.
Joan Sanchez Escamilla


Carta de despedida
Hola Chej:
Hoy, por tu familia, un hermano, supe que habías fa-
llecido, mi manera de decirte hasta pronto es con esta
simple carta, eso sí, con toda la pena que siento en
estos momentos.
De tu estancia con nosotros me han quedado todos
tus recuerdos que son muchos, el que más destaca
son tus dibujos de Dragon Ball que tan-
to te gustaban y que me dedicaste con
todo el cariño y que yo ahora como te
prometí voy a enmarcarlos, también su-
pongo que te acuerdas hicimos un trato
que respetamos durante todo el tiempo
que viviste a nuestro lado por mucho
que nos costara.
Creo que no me perdonaste que te man-
dara de vuelta a los campamentos, me
dijiste que era dar un paso atrás, pero
creo que entendiste mi postura de vol-
ver a retornar mi vida con mi familia,
marido, hijo y nieto, pero no por ello
dejé de sentir tu marcha de regreso con tu familia,
durante unos días me sentí triste y vacía sin tu presencia, a tu lado aprendí a valorar más la vida cotidiana
junto con mi familia y amigos.
Espero que estés liberado de tu enfermedad y que donde estés puedas hacer todo lo que en vida no pu-
diste, y sin nada más que decirte, te mando recuerdos de toda la asociación de Viladecans pel Sàhara, de
Carmen, Irene, Rosa, María y Trini y de tu familia española Rosa y Antonio recibe un abrazo muy fuerte.
Rosa Mercader


Els colors del verd

Q
ualsevol diria que
els pagesos són els
primers ecologistes,
perquè es passen la
seva vida envoltats de la terra i
el verd de les plantes. No és del
tot així perquè les relacions en-
tre el medi ambient i la gent del
camp mai no han estat fàcils. Es
queixen que els ocells de les zo-
nes protegides els fan malbé les
collites i miren amb antipatia la
reserva natural, com si fos la casa
quarter d’un exèrcit depredador
d’enciams, figues i bledes.
Els tècnics diuen que no, que les
espècies protegides no són gai-
res i que són els ocells comuns
de la zona, les gavines, les garses
o els estornells, els realment da-
gès, collint patates al camp. Ser rons i els carbasses dels llapis Al-
nyosos per a l’agricultura. Però
pagès sembla que sigui ser bur- pino. Estan nets, sense una sola
els pagesos ja no es creuen res, i
ro, que ets pagès perquè no ets herba, tot ordenat i perfecte. Els
menys els informes dels tècnics
capaç de ser una altra cosa. A mi tomàquets pengen verds, rodons
que sempre els han volgut ven-
sempre m’ha agradat aprendre, i grossos. Alguns insinuen el car-
dre la moto, siguin de la Metro-
a la vida has de tenir curiositat bassa que en pocs dies tornarà a
politana o de Medi Ambient. Ser
i ganes de saber. Nosaltres plan- roig.
pagès és sentir-se Gary Cooper a
tem coses per cuidar-les, alimen- Els teus amics ecologistes diuen
Solo ante el peligro. Mentre els eco-
tar-les i que creixin. Però la vida que això no és natural. Tenen
logistes es capfiquen en passejar
és complicada i hi ha insectes que raó. L’agricultura no és natural.
pels camins en bicicleta, i gaudir
et maten, i insectes que et donen Necessitem els hivernacles per
del paisatge amb tot els colors
la vida. poder viure fent de pagès. Cada
del verd del delta, els pagesos es
lamenten que les bicicletes sovint Un dia m’invita a anar al seu vegada som menys, i sense pa-
destorben al camí que utilitzen camp. Un camí surt de la car- gesos, adéu a la zona agrícola.
per arribar al seu camp amb el retera de València i porta fins a Ara, no podem treballar igual
cotxe, el tractor o el camió. uns hivernacles. En el terra hi ha que sempre. No podem utilitzar
amuntegades caixes de fruita de a dojo l’insecticida ni l’herbici-
Això és el Parc Agrari, però no
plàstic blau, negre i vermell. En- da com abans perquè fem mal.
estem per fer maco ni per passar
trem en un hivernacle i apareixen Mira aquesta bèstia verda que
l’estona. Estem aquí per feina,
columnes verdes de tomaqueres corre per sobre la pell d’aquest
treballem en això i vivim d’això,
que pugen cap al cel de plàstic tomàquet. Aquest petit cabronàs
em diu un pagès. Estic en con-
blanc. Estan penjades d’un cor- verd és el que em salva la vida –i
tra de vendre la terra perquè fa-
dill lligat a unes barres que cre- m’ensenya una fulla amb el verd
cin un casino, perquè el camp és
uen pel mig de les rengleres a tarat per una taca triangular pla-
el meu mitjà de vida. Sóc pagès
més dos metres d’alçada. Vist de tejada–, es menja la culpable, la
i m’agrada fer de pagès. Depens
dins sembla més gran que vist de mosca blanca, sense necessitat
de tu, de la terra, del temps i de
fora, hi ha una atmosfera càlida i d’insecticida.
ningú més. Sí, també del preu del
l’aire és com espès amb olor tèbia Tot està per fer i tot és possible
mercat, però ja hi comptes. Quan
a terra. La terra marca llargs solcs encara, va escriure Martí i Pol.
anava a l’escola em deien, nano,
d’un color situat entre els mar-
estudia, que si no acabaràs de pa- José Luis Atienza


Tornarem a lluitar, tornarem a vèncer

P
assen els mesos i pas- el fons la seva mentalitat és reta- telldefels, Sant Climent i Begues?
sen els anys i aquell llar i retallar el nostre sistema de Senzillament no ho fan i es per
vell compromís, de la salut. que la seva ideologia, es conver-
Generalitat de Catalu- I és que de vegades la realitat tir la salut de les persones en un
nya, d’ampliació de l’Hospital pot superar la ficció i veiem com negoci.
de Viladecans i de construcció milers i milers de ciutadans es Al davant de tot aquest pano-
d’alguns ambulatoris a les nos- veuen abocats a pagar el que no rama els moviments veïnals, els
tres localitats no tan sols sembla tenen pels medicaments, men- representants dels treballadors
abandonat sinó que cada dia es tre els mateixos que apliquen de l’hospital i més entitats con-
veu més amenaçat l’estatus ante- aquestes tipus de política recol- tinuen veient necessari un ampli
rior de l’Hospital a l’actual Go- zen l’aportació de diners, sense consens per defensar una neces-
vern de la Generalitat. Al tanca- límits, als bancs. sitat, l’ampliació de l’Hospital i
ment de llits i a l’allargament de la construcció dels CAP pendents
O que alguns caps de la Conse-
les llistes d’espera l’acompanya en aquestes localitats. Aquesta
lleria de Sanitat de la Generalitat
una ombra, que l’Hospital de necessitat no significa que els i
siguin persones que van estar
Viladecans podria abandonar la les ciutadanes estiguin demanant
directament implicades en la sa-
seva funció d’estada hospitalà- una cosa que “ara no toca”. Els i
nitat privada catalana. Com pot
ria. Això que de moment no és les ciutadanes defensen aquells
ser posar la guineu a cuidar les
més que un rumor, cada vegada compromisos assumits per la
gallines? Doncs això està passant
més estès, podria convertir-se Generalitat de dotar aquestes lo-
a Catalunya fins al nivell que el
en realitat vista la política ac- calitats dels mitjans sanitaris su-
màxim responsable de l’ICS (Ins-
tual exercida des dels “sillons” ficients per tenir una sanitat de
titut Català de la Salut), sí, dels
de la Conselleria de Sanitat. qualitat. I és per això que la ciu-
hospitals públics catalans, hagi
I es que el full de ruta d’aquest tadania està decidida a tornar a
dimitit per presumptes irregula-
tàndem CiU-PP es basa en la lluitar i els podem assegurar que
ritats. I jo penso que com poden
precarització de la Sanitat Públi- tornarem a vèncer.
elements com el Sr. Prats defen-
ca, de vegades amb excuses del
sar l’hospital dels i de les ciuta- Miguel de la Rubia
que “li han deixat”, de vegades
danes de Viladecans, Gavà, Cas-
amb “la racionalització”, però en


La independència de Catalunya, a debat
a l’Ajuntament de Viladecans

E
n el Ple Municipal del
passat 28 de juny vaig
tenir l’honor de defen-
sar una moció que posa-
va sobre la taula el debat sobre la
independència de Catalunya. La
iniciativa la va promoure la sec-
ció viladecanenca de l’Assem-
blea Nacional Catalana (www.
assemble.cat). Aquesta entitat,
que a Viladecans presideix en To-
màs Caroz, va sorgir al caliu dels
referèndums populars per l’auto-
determinació (2009-2011) i la ma-
nifestació de rebuig a la sentència
de l’Estatut de Catalunya (10-7-
2011) i ha proposat que l’Ajunta- La moció no va prosperar, per El resultat de la votació va ser el
ment de Viladecans s’adhereixi a l’oposició dels altres grups: José següent:
l’Associació de Municipis per la Luis Atienza (Iniciativa Verds) A favor: 2 vots (Convergència i
Independència, que ja dóna ca- i Alberto Delgado (Plataforma Unió)
buda a 540 pobles i ciutats. per Catalunya) coincidien en que
En blanc: 2 vots (1 d’Esquerra
parlar d’independència “trenca
Un grup de 50 persones es con- Unida i 1 no adscrit)
la cohesió social a Catalunya”. Jo
centraven a petició de l’ANC a En contra: 21 vots (PSC, PP, Ini-
em pregunto: ¿no la trenca més la
la porta de la Sala de Plens, amb ciativa Verds, Plataforma i 1 no
manca de recursos per fer políti-
banderes i músiques, mentres adscrita).
ques socials, derivada de la nos-
tenia lloc el debat entre els cinc El resultat, que ja coneixíem per
tra dependència de la Hisenda
grups municipals, en què jo ma- avançat, no suposa cap pas enre-
espanyola?
teix, com a portanveu de CiU re; ans al contrari, per primer cop
(únic grup a presentar la moció, El Partit Popular va manifestar el
seu sentiment espanyol; conside- el concepte de la independència
degut al rebuig de tots els altres), de Catalunya s’ha debatut en el
vaig defensar que la nostra ciutat ra que “no es pot imaginar Cata-
lunya sense Espanya ni Espanya Ple del nostre Ajuntament, i una
no pot quedar al marge del movi- recent enquesta del CEO confir-
ment popular que va creixent en sense Catalunya” i que el Dret
a l’Autodeterminació està pen- ma que aquest sentiment sobira-
favor de l’autodeterminació del nista va creixent i ja és el del 51
nostre país, del qual formen part sat perquè l’apliquin les colònies
(¿que no ens tracta Espanya com per cent dels catalans. Pels que
cada cop més catalans esperan- pensin que a Viladecans això no
çats en el futur, però emprenyats una colònia en molt aspectes?)
passa, una senzilla dada: en les
amb el present, en què el nostre Per la seva banda Maria Salme-
eleccions al Parlament de Cata-
país és víctima d’abusos fiscals ron (PSC) va fer una intervenció
lunya de 2010 els partits que han
(16.300 milions d’euros anuals molt breu indicant que el PSC no
donat suport a la moció (Conver-
de dèficit), culturals (agressions és partidari de la independència
gència, Esquerra, Solidaritat) van
al català en l’ensenyament, així de Catalunya. Davant la falta de
tenir el 32,7 per cent dels vots
com a les Illes, a la Franja, etc.) i concreció dels motius d’aquests
dels viladecanencs (i no incloem
nacionals (incompliments reite- últims, en el torn de rèplica no
molts catalanistes que voten PSC,
rats per part de l’Estat Espanyol vaig poder estar-me de citar Jo-
Iniciativa, etc)... i ara, sens dubte,
dels acords i dels lleis que ells sep Pla, que sostenia que “el més
en serien més.
mateixos elaboren). Podeu veu- semblant a un espanyol de dre-
re la intervenció sencera a www. tes, és un espanyol d’esquerres”. Carles Lozano
ciu-viladecans.cat.


Preguntes
Si s’ha de retallar perquè l’endeutament causat per • ¿Per què els partits polítics no fan un gest i aca-
la corrupció és brutal, ben amb els seus privilegis fiscals, i es reduei-
• ¿Per què els funcionaris (i els que no ho són però xen els ingressos provinents de l’Estat com a
treballen per a l’administració) han de pagar la mínim en la mateixa proporció que ho fan els
major part de la factura per uns serveis que ens funcionaris?
afecten a tots? • ¿Per què l’Església catòlica no abandona el seu
• En lloc de retallar coses imprescindibles, ¿no fa- ambigu sistema recaptatori a través de la renda
ríem bé de pagar més tots plegats a través dels i no recapta directament els ingressos dels seus
impostos de manera proporcional als ingressos? feligresos demanant subvencions amb finalitats
socials o culturals com qualsevol altra institu-
• ¿Per què amnisties fiscals? ¿Per què no es tre-
ció?
balla per acabar amb els paradisos fiscals? ¿Per
què no es torna a l’impost de successions? • ¿Per què no estimulen la cotització a la Segure-
tat Social? Ara hi ha hagut el tema de les treba-
• Posats a infringir normes (la llista dels pactes
lladores a domicili, ningú no ha mogut un dit
incomplerts amb tot i amb tothom és enorme)
per promoure’n l’assegurança.
¿per què no “nacionalitzen” els comptes cor-
rents de tota aquesta gent que s’ha lucrat tant • ¿Per què els mateixos que ara parlen d’indepen-
amb els diners de tots? dència de Catalunya estan disposats a vendre el
país a Sheldon Adelson?
• ¿Per què hem de pagar una prima a la “roja”
per fer bé la seva feina i als mestres que la fan • ¿Per què no fan pagar als clubs esportius els
bé els posen al carrer? deutes que tenen amb la Seguretat Social i amb
Hisenda?
• ¿Per què no es retalla en l’exèrcit o en l’arma-
ment? Cap enemic no ens farà gaire més mal • ¿Per què no promouen una redistribució de la
que el que ja ens està fent aquest capitalisme feina, de manera que si n’hi ha poca estigui més
cruel. ben repartida (allò del treballar menys per tre-
ballar tots).
• ¿Per què no revisen el frau fiscal, no només el
dels treballadors, sinó el de molts professionals • I sobretot, ¿per què no són clars amb la informa-
i grans empreses? ció, i per què la gent normal, els votants, hem
tolerat i continuem tolerant tanta corrupció i
• ¿Per què no exigeixen com a contraprestació a
tanta mentida? ¿Per què no ens impliquem més
les entitats bancàries que fan desnonaments que
en la política?
ofereixin pisos de lloguer a preus assequibles?
Mercè Solé

p ersones?
tàvem les
¿I si resca ocràcia?
vem la dem
¿ I si rescatà


A la Festa Major, amb el Mamut!

1. Escalfant motors: la Cercavila del Mocador
Dissabte 1 de setembre, a les 11 del matí. Sortida: pla-
ça de la Vila
El Mamut visitarà els mamutaires d’honor, o sigui els comerços i enti-
tats que han contribuït amb 50 euros a finançar la festa per donar-los
un lot de Festa Major: globus, domàs, mocadors... Per crear ambient de
Festa Major. Entitats, comerços: encara hi sou a temps. Escriviu-nos:
mamutviladecans@gmail.com!

2. Posant-nos a punt:
mocador al coll, domàs al balcó
El 5, 6 i 7 de setembre, de 6 a 8 del vespre a la Plaça
de la Vila
Per comprar el teu mocador (de nylon o de cotó) de Festa Major o el
domàs per al balcó, o el got del mamut, o l’adhesiu del cotxe, o l’àlbum
de dibuix...

3. Espavilant el Mamut: la Festa comença
Divendres 7 de setembre, a les 20,15, després del pregó
El mamut fa massa vacances i s’emmandreix. I la Mamullada espera
molt d’ell. Vine al Pregó i immediatament després espavilarem entre
tots el mamut. Sense espavilada no hi ha mamullada!

3. Mamullant mamullem:
el dia de la Mamullada
Dissabte 8 de setembre, a les 16,30 hores a la Plaça de
la Vila: comença la mamullada!


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Agró Roig (Ardea purpurea)

Espais Naturals del Delta 01/07/2012

L’agró roig és un ocell gros, de 70-90 cm d’alt (amb el coll estirat) i 110-145
d’envergadura amb les ales esteses. L’Agró roig cria en canyissars o en arbres pro-
pers a grans llacs o bé altres aiguamolls extensos. S’alimenta de peixos, granotes,
insectes i petits mamífers que pugui trobar en aigües poc profundes. Se sospitava
que criava al delta del Llobregat però aquest any s’ha confirmat en localitzar un niu
amb quatre polls.

Font: Viquipèdia,


les nostres entitats
L’Esplai Llumvi

L
’Esplai Llumvi (Llum viva), es troba al lo- L’Esplai compta amb un total d’onze monitors (un
cal Joan XXIII, de la Plaça Sant Herblain, director/a; 2 monitors/res titulats; 4 monitors/res
18, de Viladecans. Depèn de la parròquia majors d’edat, encara sense títol; i 4 pre-monitors/
de Santa Maria Magdalena, situada en el res, menors de 18 anys). Cal remarcar la tasca de-
Grup Sant Jordi. Està adscrit a la fundació Pere Tar- sinteressada i voluntària d’aquest grup de joves
rés d’Esplais cristians, i l’entitat, amb els seus cor- que, des de diverses motivacions, lliuren un temps
responents Estatuts, està aprovada per la Direcció a aquest servei comunitari.
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, L’ideari del centre i el seu projecte educatiu tenen
i registrada en el Registre d’Entitats de Viladecans. com a objectiu el desenvolupament d’una educació
A la parròquia de Santa Maria Magdalena, el curs en el temps lliure dels infants, basada en la solida-
1989-1990 es va iniciar l’Esplai 4 Gats que, amb ritat, l’amistat, i el respecte envers als altres, la na-
algunes intermitències, va durar fins el curs 2006- tura, i la nostra població. Intenta potenciar, al mà-
2007. Durant gairebé dos anys, però, no es va cobrir xim, un temps lliure creatiu i crític, enfront al temps
el buit que havia deixat aquella entitat, fins que el lliure consumista i tendint a la passivitat que ens
curs 2008-2009 es va començar a treballar a la Par- mostra sovint la societat.
ròquia amb un grup de nois i noies de 9 a 14 anys. D’altra part, en tractar-se d’un Esplai cristià, vetlla
Va ser aquest grup el que va derivar en la constitu- també l’educació en la fe, sempre des del respecte i
ció d’un nou Esplai (l’Esplai Llumvi), que agafés el la llibertat, tant dels infants com de les famílies. Un
relleu dels 4 Gats. Així, el juny de 2009, començava cop al mes se celebra una missa familiar, a la qual
un primer casal d’estiu; i després durant els cursos es convida als pares i nens. L’assistència és lliure.
2009-2010, 2010-2011 i 2011-2012, amb els seus cor-
El lema de l’Esplai és “Fem camí en comunitat”, per
responents casals d’estiu, l’Esplai ha vingut funcio-
posar en relleu el fet de caminar junts sense exclou-
nant tots els dissabtes, de 5 a 7 de la tarda, amb un
re ni discriminar ningú. El fulard és de color blau i
increment successiu de participants, des dels 15 a
groc, colors que simbolitzen l’aigua i la llum.
20 inicials, fins els 25 a 30 actuals. Al casal d’estiu
d’enguany, hi participen un total de 70 nois i noies, Podeu consultar permanentment la nostra pàgina
dividits en tres grups d’edat (4 a 7, 8 a 10, i 11 a 14 Web: http://fentcamiencomunitat.blogspot.com.
anys). es/, i posar-vos en contacte amb nosaltres a través
del e-mail: centresplaillumvi@gmail.com
Gemma Moreno Dorado
Joan Sánchez Escamilla


Recerca històrica

El Centre Cultural i Artístic de Viladecans
L’entitat instructiva local de la segona república

T
ot estava preparat per- teix diputat Galès, el senyor Ca-
què assistís en aquell sas i en Josep Mestres, mestre del
acte el mateix Ventu- poble i reconegut home d’idees
ra Gassol, conseller de republicanes. Poc després d’ava-
cultura de la Generalitat de Ca- luar les obres presentades, el ju-
talunya. No obstant, finalment, rat va decidir premiar les labors
en representació del conseller i manualitats presentades per les
va venir a Viladecans el seu bon veïnes Assumpció Miguel, Elvira
amic, advocat i diputat tarragoní Armengol i Maria Bassolas. Els
Manuel Galès qui al seu torn ha- premis de pintura van recaure
via estat mestre de formació i se- en el senyor Baixés i en Baldiri
guidor del també diputat a Corts i Anton Piqué; els de fotografia
Marcel·lí Domingo. Tots els polí- per en Joan Déu, Joan Almirall
tics republicans esmentats eren i Ramon Balletbó i els de dibuix Logotip del Centre Cutural i Artístic
conscients de la labor cívica i en els senyors Joan Comas, Flo- de Viladecans (1933-1936). AMVA,
Fons Ajuntament de Viladecans,
instructiva que havia d’assolir la renci Jené, Francesc Oliva i Pere
Correspondència d’entrada, 1933.
ciutadania republicana del país Marieges. Al final de l’acte, tot-
si hom volia cercar el progrés i hom es va apropar a la Casa de
“Que moguts pel noble ambient
l’avenç social. L’exemple que es la Vila on, enmig d’un aperitiu
de ciutadania i despullats de tot
preparava a Viladecans, s’ade- ofert als assistents en el saló d’ac-
egoisme i mires lucratives, hem
quava del tot a l’ideari de totes tes de l’ajuntament, van prendre
determinat junt altres tants indi-
aquelles persones de renom. la paraula, des de la tribuna de vidus a quins per mitjà de la pre-
Ens situem al matí del diven- can Modolell, el diputat Galès i el sent representem, constituir una
dres 8 de setembre de l’any 1933, tinent d’alcalde Llorenç Puig2, els Societat que es dirà “CULTURA
el primer dia de la Festa Major quals van acabar per encoratjar POPULAR I ARTÍSTICA” despu-
d’Estiu d’aquell any. Pocs veïns els membres dels Centre Cultural llada de tot caire polític si bé res-
desconeixien que aquell matí s’hi i Artístic de Viladecans que amb pectant l’actual règim implantat.
faria un dels actes més destacats aquell acte ciutadà iniciaven un (...) Ara bé, de moment, careixem
i esperats d’aquella festa: el pri- recorregut que hom preveia ple de mitjans i d’hostatge, i davant
mer concurs de pintura, dibuix, d’entusiasme i il·lusió. d’aquests obstacles que no són in-
fotografia i labors organitzat pel La determinació dels impulsors convenient per començar la nos-
Centre Cultural i Artístic de Vila- havia començat mesos abans. tra tasca, ens adrecem a la vostra
decans, el qual aprofitava aquell En una instància presentada a autoritat convençuts que l’Ajun-
esdeveniment per presentar-se l’alcalde de Viladecans, el 28 de tament que us honoreu en presi-
al conjunt de veïns1. Abans del març de l’any 1933, un grup de dir, aplaudirà la iniciativa i a l’en-
dia en què es convocà el concurs, joves veïns del poble escrivien el sems ens donarà l’apoi necessari
es formà un jurat compost per següent: 3 que pugui o estigui al seu alcanç.
la senyora Teresa Pou i les joves Creiem no abusar demanant hos-
Francesca Roca i Trinitat Roig, les 2 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade- pitalitat social en una de les de-
cans, Llibres d’Actes del Ple de l’Ajunta- pendències de la Casa Comunal,
quals havien de valorar les labors ment, 1933. Llorenç Puig arribaria a ser
i les manualitats que s’havien pre- com també el que se’ns faciliti el
alcalde de la vila, el 20 setembre d’aquell
sentat. Per al jurat dels treballs de any 1933, a conseqüència de la dimisió poder fer ús de la biblioteca po-
pintura, dibuix i fotografia es for- de l’anterior batlle Joaquim Plans.
3 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade- l’A. Balaguer, el Jaume Bonich, en Fran-
mà un altre jurat format pel ma-
cans, Correspondència d’entrada, ins- cesc Déu, en Manuel i en Josep Masa-
1 La Vanguardia, 12 de setembre de 1933, tàncies, 28 de març de l’any 1933. La ins- frets, en Joan Comas, l’Amadeu Durso,
pàg. 24. tància va ser signada, entre d’altres, per en Llorenç Torras i l’Ezequiel Valbuena.


Imatge dels participants en la primera edició de l’Homenatge a la Vellesa de Viladecans. Jardins de can Modolell,
març de 1935. AMVA, Col·lecció Castelló Solina.

pular, fixant els dies i hores com- és un bon exemple d’aquesta mo- permetia una tasca instructiva
patibles a l’obrer que després del tivació i interès.5 vers la majoria dels seus veïns6.
seu treball ve a llegir quelcom Lluny de quedar-se amb aquell Per a l’any 1934, el Centre Cultu-
que li sigui beneficiós obrint-se acte de presentació, cap a finals ral i Artístic de Viladecans preve-
pas a la cultura.
d’octubre d’aquell mateix any, ia realitzar cursets de gramàtica
Com sigui que es donaran confe- l’entitat organitzà una conferèn- castellana, catalana, esperanto i
rències per personal competent cia titulada “Tasques per a desen- fotografia, a més de fer excursi-
encaminades amb el fi primordial volupar en els nostre centre”, re- ons. D’altra banda tenim cons-
que es persegueix, el mes natural alitzada pel veí Joan Fusté Nuri, tància documental de la partici-
es suposar que despertaran inte-
tot remarcant en ella el valor in- pació en un aplec fins l’ermita de
rès a la localitat (...)”4
discutible de la cultura i la neces- Sant Ramon (març de 1934) i de
A partir del que es destil·la del sitat d’ella en poblacions petites, l’organització del primer Home-
contingut d’aquesta instància, mancades de recursos i equipa- natge a la Vellesa que es va fer a
hom pot concloure que l’entitat ments culturals, la qual cosa no Viladecans (març de 1935)7, molt
que es volia presentar a l’alcalde, abans que l’alcalde Joan Mier-
aleshores, partia de posicions po- nau reprengués aquesta mena
lítiques independents però que 5 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade- d’actes gairebé vint anys després,
tenia com a fita la instrucció de cans, Correspondència d’entrada. agost en un context polític i social ben
les classes populars i obreres, pas de 1933. En la instància que l’entitat diferent.
necessari per a l’assoliment dels presenta en aquest mes, es demanava
formalment permís a l’autoritat local per Uns esforços dinamitzadors, por-
principis cívics republicans. L’ac-
fer el concurs esmentat. En aquesta ins- tats a terme per joves veïns repu-
te que hem citat de la Festa Major tància ja s’hi podia veure el logotip del blicans que, amb tota seguretat,
Centre Cultural i Artístic, dissenyat per
el context de la guerra i de la re-
en Joan Comas, que hom pot observar
com a il·lustració en el present article. volució, iniciats a partir de juliol
També s’informava que l’entitat ja havia del 1936, van obligar a abando-
4 AMVA, Fons Ajuntament de Vi- rebut la legalització dels seus estatuts nar forçadament.
ladecans, Correspondència d’entrada, per part del Govern Civil. La instància
abril 1933. En una altra instància presen- està signada per en Llorenç Torras Ven- Xavier Calderé i Bel
tada pels membres de l’entitat s’agraïa drell, secretari de l’entitat, qui temps
al Consistori l’haver cedit interinament més tard seria regidor de l’ajuntament,
les dependències municipals per a la for- per Esquerra Republicana de Catalunya,
mació del Centre però al mateix temps entre el mes d’agost i octubre de 1936, 6 La Vanguardia, 31 d’octubre de 1933,
informava que es traslladarien, a partir i del Consell Municipal de Viladecans pàg. 30.
del mes de maig d’aquell any i per man- d’ençà el mes de gener de 1937 fins al 7 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade-
ca d’espai, a un local de la carretera de final d’aquell mateix any en què el van cans, Llibres d’Actes del Ple de l’Ajunta-
Barcelona, núm. 16, baixos. enviar al front de guerra. ment, 1934 i 1935.


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Les monges també es van mullar

A
començaments dels tal per poder asistir a classe, di-
anys setanta, havent guem-li de sociologia, al voltant
deixat de ser un poble de conceptes bàsics com: treball,
eminentment pagès, salari, empresa, vaga, conveni,
les proles dels nous obrers in- productivitat, crisi, sindicalisme,
dustrials de Viladecans, i no sola- classe social, dignitat, conscièn-
ment obrers, trucaven insistent- cia de classe, etc. sense cap por a
ment a les portes del col·legi del acabar a la presó, per l’empara de
carrer de l’Estrella que s’obrien a la Catòlica.
tantes nenes com hi cabien. Els Minuts abans de l’hora de co-
organismes públics, incapaços mençar, la porta gran del carrer
de satisfer la necessitat de places de l’Estrella fou oberta de bat a
escolars, havien posat en marxa, bat per la Pietat i la Maria Do-
paral·lelament, una reforma que lors Pérez. Fets els compliments,
Joan N. García Nieto
instaurava l’EGB obligatòria fins en especial al “padre” director, i
als 14 anys, l’anomenada llei Vi- ponent, Joan N. García Nieto, pu-
llar Palasí. L’enrenou de tot ple- que a la fi de l’any 1974 es posa-
va en funcionament la delegació jàvem a la segona planta i prení-
gat, al Col·legi de la Sagrada Fa- em seient entaforant-nos, de dos
mília de Viladecans, fou atès per a Viladecans de l’Escola de For-
mació Social del Baix Llobregat, en dos, en els petits pupitres que
una colla de joves religioses que dues hores abans ocupaven les
ja havien deixat de dur l’hàbit depenent de l’Institut Catòlic
d’Estudis Socials de Barcelona nenes. Algú proclamava emoci-
fins el terra, la toca, l’escapula- onat que per primera vegada a
ri, el vel, el pitet, el rosari i l’es- (ICESB).
la seva vida anava a classe i per
cut, substituint-los per un senzill La Junta de Govern de la delega- primera vegada estava a una es-
vestit fosc fins a mitja cama, una ció la vam composar tres perso- cola de veres, però el fet de que
petita medalla de la Institució, i nes: el jesuïta Joan N. García Ni- fos de monges era el que més el
un vel de més estar per casa que eto com a director i propiciador, meravellava.
només es posaven de tant en la mare Maria Dolors Pérez com
a responsable del Col·legi de la Les germanes Maria Dolors i Pi-
tant. Aquesta altra reforma venia
Sagrada Família, malgrat que en- etat Pérez, acostumaven a ser
de la mà del Concili Vaticà II.
cara no exercia plenament com a oients habituals, però també hi
Alhora que delejaven d’un “new venien les altres, ara l’una ara
look” de vida religiosa, mentre superiora, i jo com a responsable
coordinador del curs. Les classes l’altra quan l’obligació conventu-
alguna de les de més edat el pa- al els ho permetia. De fet, l’assis-
tia, aquestes joves s’entestaven a es feien els dimarts de 7,30 a 9 del
vespre. El lloc, les mateixes aules tència era, portes endins i portes
posar en pràctica els decrets de enfora, oberta i gratuïta però amb
Concili que les convidaven a te- del col·legi de les monges.
publicitat més que discreta per no
nir els ulls oberts a les necessitats La primera classe va ser el 4 cremar massa aviat una eina de
dels homes i dones que tenien de febrer de 1975. Cap al tard formació ben útil per a l’avant-
al voltant, i a fer-ho en el marc d’aquell dia d’hivern, a les fos- guarda obrera. Evidentment, les
d’una Església que volia ser-ho ques, es van anar concentrant al monges sabien dels personatges
dels pobres, d’un retorn a l’Evan- carrer, xiuxiuejant com si d’anar que tenien a l’aula, perquè una
geli i d’una nova manera de situ- a una reunió clandestina es trac- vegada feta l’exposició inicial, els
ar-se en el món. tés, fins a dues dotzenes i mitja axiomes marxistes i l’afiliació al
És conjugant aquest punt de par- d’homes d’entre vint-i-cinc i cin- PSUC de molts d’ells, afloraven
tida amb la necessitat de forma- quanta anys que fent-se’n creus, sense cap rubor en abrandades
ció dels obrers compromesos en però contents com unes pasqües, intervencions del teòric alum-
la lluita sindical a les fàbriques, esperaven traspassar aquell por- nat. Sempre havia dubtat si elles


primaren més el compliment del ren les habituals pressions per-
mandat cristià d’obrir portes als tinents orientades al tancament.
desvalguts que el de tenir elles Totes elles només tingueren de
mateixes una nova finestra ober- vida el curs 1974-1975. La raó
ta al món exterior que els mostrés d’en García-Nieto de no renovar
aspectes de la problemàtica que l’experiència –quasibé només su-
afectava els pares de moltes de portada per les seves espatlles–, i
les seves alumnes. La germana fer un segon curs, tingué més a
Pietat, darrerament, m’ha revelat veure amb la dificultat de trobar
que en les discussions entre elles professors qualificats, penso en
per l’acceptació, o no, de la de- l’economista Manel Ludevid per
legació de l’Escola va pesar més exemple, i sindicalistes volunta-
aquest segon motiu, el d’obrir riosos i preparats que també do-
una finestra. naven classe, com Carles Nava- i en la imbricació dels pares en
El jesuïta Joan Nepomuceno les, Vicenç París i Paco Español, les responsabilitats educatives.
García Nieto i l’Institut Catòlic per citar-ne tres, que aquelles
La Maria Dolors va ser superio-
d’Estudis Socials de Barcelona pressions abans assenyalades.
ra titular i directora del col·legi
eren, per a elles, la garantia de no Fou determinant també el fet de
de Viladecans oficialment del 76
equivocar-se massa en l’actitud i que aquella tardor el moviment
al 78, fins que l’Institut la passà
de no haver de fer cap escarafall obrer estigué pràcticament d’ac-
al que les monges tenen al barri
quan algun concepte les sorpre- ció contínua per la crisi i la mort
de Sant Andreu, a tocar de Fabra
nia. Per exemple, a l’explicar el de Franco, de manera que la pràc-
i Puig i la Meridiana. La Pietat,
que era la “plusvàlua” es deia: tica acabà posposant la teòrica.
sense ser directora escolar –ho
“És la part del fruit del treballa- Personalment vaig viure l’experi- era la Pilar Cerqueda–, va ser du-
dor que el capitalista detreu del ència com una esplèndida apro- rant vint anys superiora titular i
salari i constitueix la base de ximació al sindicalisme obrer i la passacomptes de comunitat i
l’acumulació”. I el graciós de la com la millor manera d’interre- escola de Viladecans, des de l’any
clase hi afegia “Con que así se lacionar gent de CC.OO. de ten- 1978 al 1998. Ara s’està a Lleida
llama la jodida sensación de que dències diferents, provinents de i... cap de les dues ha dit prou.
falta algo y aquello no lo es todo, families polítiques fortament en-
Faig explicit el reconeixement en-
cuando a fin de mes me dan el so- frontades que uns mesos abans
vers elles perquè són les que tinc
bre con la paga...”. O quan s’ex- ens acabàvem de fusionar: PSUC
més presents. En realitat, però, és
plicava la “taxa de guany” i se la i Banderes Roges.
a la congregació de Viladecans
relacionava amb la “crisi” i els Per la seva part, les monges, per que li és d’agrair el seu donar la
seus cicles. raó del compliment de la llei de mà a l’avantguarda, encara clan-
De delegacions de l’Escola de Villar Palasí, anaven en aquells destina, del moviment obrer. En-
Formació Social del Baix Llobre- dies darrere la creació de l’A.P.A. tre aquells sindicalistes, tingueu
gat, a més a més de la del Col·legi mirant d’involucrar pares a la per segur que, tot i continuar no
de la Sagrada Família de Vilade- tasca educativa i les activitats ex- entenent massa unes dones que
cans, n’hi hagué als Salesians de traescolars. Al llarg del curs ante- dediquen la seva vida a Déu i cri-
Sant Boi, al Centre Parroquial rior havien propiciat un cicle de atures, sense exercir la sexualitat,
d’Esparreguera, a la Cooperativa xerrades sobre “La inadaptació la propietat i l’autonomia perso-
de Vivendes del Prat de Llobre- dels fills”, dirigit pel rector dels nal, acabà el menysprear-les i el
gat, al Centre Parroquial de Sant escolapis de Sarrià el pare Jordi vilipendiar-les, com gairebé exi-
Feliu, als locals de la Joventut Ca- Maymó i un altre posterior pel gia la tradició, pel seu mullar-se
tòlica de Molins de Rei, i a Corne- sociòleg mossèn Daniel Cervera. en pro d’ells, del canvi i en pro
llà dues: l’una a la parròquia de Un cop feta l’experiència de for- de la justícia quan tan poca gent
Sant Ildefons i l’altra a la de Sant mació social i sindical del jesuï- ho feia. Entre els seus, diguem-li
Miquel. També n’hi hagué dues ta García-Nieto, van aconseguir afins, en canvi, alguns feren cór-
a l’Hospitalet: una al barri de finalment fundar l’Associació de rer l’al·lucinant, grotesca, malin-
Bellvitge i l’altra al barri de Can Pares d’Alumnes del Col·legi de tencionada i feridora bola de que
Serra. La vinculació de totes elles la Sagrada Família de Viladecans la vaga de la Roca s’havia gestat
a Comissions Obreres es convertí (A.P.A.) aquella mateixa tardor en aquestes “reunions” del col·
en una evidència mal suportada de 1975, que les havia d’ajudar legi de les monges.
pels estaments oficials i s’exerci- en noves iniciatives extraescolars


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Casetes de camp
amb simbologia maçònica

F
a un cert temps, ens van alertar de l’exis-
tència a la zona agrícola de Viladecans,
d’algunes casetes de camp amb simbología
maçònica. L’alerta ens va venir de part del
Josep Comellas Doñate, a qui vam demanar que
ens acompanyés a visitar aquestes edificacions pa-
geses.
Primer de tot, explicarem que cap els anys vint i
trenta del segle passat, els pagesos van construir
a la nostra zona agrícola petites edificacions amb
l’objectiu de protegir el motor de regar, guardar
les eines o bé com a aixopluc en cas de necesitat.
Les casetes encara són avui ben visibles tot i que la
majoria abandonades i, en molts casos, substituïdes
per construccions més grans i més sòlides. N’hi ha
de totes mides, però les més abundants acostumen
a ser de planta quadrada i poden fer a l’entorn dels
quatre metres per costat. Moltes d’elles, també dis-
posen d’una llar de foc que servia per escalfar-se o
cuinar el dinar del migdia.
Així doncs, amb el Josep Comellas fent de guia,
vam visitar aquest hivern passat les dues casetes
amb simbologia maçònica que ell tenia localitzades.
La primera a les Sorres, a tocar del camí del Serral
Llarg i la segona a les Xauxes. El Josep en tenia lo-
calitzada una altra a la zona dels Reguerons que no
vam ser capaços de trobar, de fet ja feia uns quants
anys que no hi anava i potser en aquest temps la ca-
seta havia desaparegut. Uns dies després, nosaltres
mateixos en vam localitzar una tercera a la partida
de les Maletes, a tocar de la carretera de la Vila.
mília de cal Pinet tenien on avui hi ha l’aparcament
Totes tres casetes presenten el mateix símbol ma- dels taxis de l’Aeroport entremig de l’autovia nova
çònic gravat al buit en el mateix arrebossat i a més i la vella.
a més, tots tres símbols estan situats al mateix lloc:
Aquest símbol maçònic és el que veieu a les foto-
a sobre de la porta d’entrada de la caseta. En el cas
grafies que acompanyen aquest article. Es tracta
de la caseta de les Maletes, hem de dir que a més a
d’un nivell, eina que utilitzaven els paletes i que se-
més de la porta, també es troba a la paret de llevant
gueixen utilitzant però en versions més modernes
gravat amb un traç més gruixut.
com els de bombolleta que tots coneixem. En una
Podem afegir una quarta caseta, avui desaparegu- de les fotografies, també podeu veure a sota del ni-
da, amb el mateix símbol maçònic gravat a la façana vell la frase Propieda de Juan Parés i en una segona
entre dues portes. Una fotografia d’aquesta quarta línia, s’indica la data de construcció de la caseta 1 de
caseta es pot veure a la pàgina 163 del llibre L’Abans, VI = XXVI que vol dir: 1 de juny de 1926.
Viladecans Recull Gràfic 1890-1965, de Xavier Calde-
El nivell com a símbol de la maçoneria, és un ins-
ré i Bel. La fotografia és de Secundí Roca i s’hi pot
trument que segons el defineix el Gran Orient de
veure la caseta del camp de les Filipines que la fa-


Catalunya consisteix en un escaire de braços iguals,
units per un travesser marcat al mig amb un se-
nyal, amb una petita plomada que penja de l’an-
gle interior de l’escaire; és l’emblema de la rectitud,
l’equilibri i, per tant, la igualtat entre els germans;
és l’emblema del Primer Vigilant, damunt la tau-
la del qual és col·locat. El Primer Vigilant és una
de les tres Llums o màximes autoritats de la Lògia,
té al seu càrrec la instrucció dels maçons de segon
grau anomenats companys o fadrins, i substitueix
el Gran Mestre quan aquest és absent.
Hem de dir que el nivell no és precisament el sím-
bol més habitual i representatiu de la maçoneria, és
més freqüent la utilització de l’escaire o el compàs
com hem vist arreu i com també podem veure a Vi-
ladecans a la façana de can Bruguera als números 7 En tot cas i tenint en compte que les construccions
i 9 del carrer de la Muntanya. Però en qualsevol cas, mantenen una estructura similar i els símbols són
és simbologia maçònica que tenim a Viladecans. idèntics i situats al mateix lloc, podem concloure
A Viladecans hi havia maçons? Segurament que al- que la construcció de les casetes i els gravats maçò-
gun lector, a hores d’ara, ja s’haurà fet aquesta pre- nics són, amb tota probabilitat, obra del mateix pa-
gunta. I la resposta és que si, i Déu n’hi do. Però de leta. Aleshores ens tornem a preguntar: Coneixien
pagesos més aviat poquets. El més curiós del cas, realment els propietaris el significat real de la sim-
però, és que precisament els propietaris de les case- bologia gravada a la paret de les seves casetes de
tes en qüestió, que nosaltres sapiguem, mai havien camp?. Tampoc tenim resposta, però com hem fet
destacat, ni de bon tros, per aquest típus de mili- en altres ocasions, fem una crida a la gent de Vila-
tància. decans que disposi d’alguna informació al respecte,
que ens la faci arribar i a veure si així entre tots en
Aleshores ens fem una altra pregunta: Com és que
podem treure l’entrellat.
aquests pagesos, sense ser maçons, tenien aques-
ta símbologia a les seves edificacions? Doncs en Al mateix temps, si algun lector té interès en veu-
aquest cas la resposta és que ho ignorem. En aquest re les casetes maçòniques, molt gustosament li ex-
sentit cal apuntar que els propietaris actuals coinci- plicarem on trobar-les. Això si, caldrà afanyar-se
deixen tots en expressar que mai havien sentit par- abans de que el disbarat d’Eurovegas les enderroqui
lar als avis del perquè d’aquells símbols a la paret i acabi convertint-ho tot en asfalt i ciment.
de les seves casetes de camp. Jaume Lligadas Vendrell

Encara sou a temps de visitar
l’exposició sobre la Torre Modolell

S
i durant el cap de setmana del 9 i 10 de juny
no vau poder visitar l’exposició que amb el
nos
tre títol “La Torre Modolell és el nostre símbol.
el
l és la! Rehabilitem-la!” va estar oberta a la mateixa
olel ilitem-
od ab
re M h Torre, al corraló que va del carrer Jaume Abril fins
Tor ol. Re
La ímb
s al Jardí, encara sou a temps de veure-la. Tot aquest
mes de juliol, i els primers dies de setembre, esta-
rà exposada a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso.
L’exposició mostra el valor que té la Torre Modo-
lell, i l’estat de degradació en què es troba actu-
alment. I fa una crida als responsables perquè
evitin que se’ns deteriori definitivament aques-
ta joia tan emblemàtica de la nostra ciutat. Seria
imperdonable.
Doncs ja ho sabeu. No us perdeu l’exposició!


la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns

Dignificant el
barri de Sales
A mitjans del anys 70 es
va iniciar l’associacionisme
reivindicatiu a Viladecans.
L’any 1978 els veïns, amb
l’Associació de Veïns del
Barri de Sales al capda-
vant, van començar una
lluita per reclamar una
plaça pel barri on hi havia
un descampat abandonat i
ple de brossa.
Manifestacions, activitats
pels infants, neteja a fons
del solar, tot per reclamar
una zona verda pel barri
que, molts anys després, es
faria realitat amb la Plaça
de la Diversitat.


PdT 57

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (13)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to PdT 57

Similar to PdT 57 (19)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (18)

PdT 57