Pd t 34

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
34 Any 4
15 de juny de 2010
Publicació independent d’informació i opinió

Cosir socialment,esquinçar políticament
La paraula “cohesió” està de moda. Se’n parla sovint i és una d’aquelles expressions que,
tot d’una, apareix a tots els documents tècnics i polítics. La paraula descriu un sentiment
col·lectiu, un llaç que uneix entitats i persones que, si bé són diverses i plurals en origens,
interessos, opinions, història, esdevenen capaces de sentir una mateixa pertinença a un col·
lectiu. L’exemple més clar són els clubs esportius… que en alguns casos sumen al prestigi del
guanyador, una intensíssima i gens desinteressada campanya dels mitjans de comunicació.
En un àmbit local més modest i potser amb menys jocs de poder, la cohesió s’aconsegueix
amb el treball en xarxa, amb una participació ciutadana real (que té poc a veure amb els
maquillatges que sovint utilitzen les administracions públiques), amb un cosir i articular
lent i pacient, sense protagonismes i amb molta voluntat. Moltes entitats viladecanenques
ho saben prou bé.
Però aquest interès aparent de les institucions i partits per la cohesió no ve acompanyada de
bones pràctiques. Sovint utilitzen tota la força dels mitjans de comunicació per fragmentar,
enfrontar, discriminar, dividir. Es ressalten les diferències i es presenten com a irreconcilia·
bles. La creació d’estereotips és una de les eines més utilitzades: l’adversari “és” d’una deter·
minada manera, fàcilment desqualificable. Tothom té solucions fàcils a problemes complexos
i és autosuficient. Ningú no s’equivoca mai. El que s’ha fet de bo només ho han fet ells.
Corregir aquesta “esquinçada” de la nostra societat costa molt, moltíssim. Alguns partits i
mitjans de comunicació actuen, doncs, amb una gran irresponsabilitat. Perquè, mentre ens
enfrontem mútuament, oblidem que tots, totes, som persones amb necessitats comunes,
amb encerts i errades, sovint vulnerables, sovint amb una gran potencialitat, i que podem
tenir, si volem, capacitat de diàleg, si és que encara hi creiem i el volem aprofitar.

Sumari
2 Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut
Equip de redacció
de Viladecans (4).
4 Hamlet. Montse Pastor Anna Besora
M. Carmen Castellano
5 Homenatge a Marta Soler Esteve. Josepa Guti
Maria Comas
6 Religions: fonamentalisme o cohesió social? Mercè Solé Josep Ginjaume
7 Dempeus per la Salut pública. Idoia Baixench Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
8 PxC aterra al Baix Llobregat. Albert Buigues Mercè Solé
9 El risc del populisme sobre la immigració. Bàrbara Lligadas
10 Decrecimiento: cuando menos puede ser más. Pepi Venegas La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
11 Del cas Pretòria, el Barça Parc i altres femtes. Josep Ginjaume
geu rebre’l només cal que ens ho
12 Estampes del segle XX. Do you speak english? José Luis Atienza comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
13 La troballa al Montbaig d’un tram de l’antic Camí Ral...Xavier Sánchez nos arribar la seva adreça. Gràcies.
14 Constitució del Comité Republicà... Antonio Español Si voleu enviar articles per publicar,
14 Recuerdos. Rosa Mercader tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
15 La mirada aguda. Eio Ramon o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
16 Històries viladecanenques: El Plata que ens vingué de Medellín. An-
dreu Comellas El nostre correu electrònic:
18 Les nostres entitats: Asociación de Bailes de Salón de Viladecans. puntviladecans@telefonica.net
Paquita Galdón
El nostre bloc:
19 Conèixer Viladecans: Una columna de la Cripta del Tibidabo. Jaume http://puntviladecans.blogspot.com
Lligadas

Història de quan uns ardits i valents
exploradors van trobar
el Mamut de Viladecans (4)
En Sebastià i la Sales van començar a caminar i en – Cal Menut?
arribar a la plaça van veure que el Joan arribava pel – Sí, home. La masia que hi ha seguint la riera
carrer d’Àngel Guimerà reclamant l’atenció de tot· amunt.
hom qui era congregat a la plaça. La gent comenta·
– Ahhh! –en Sebastià es va gratar el cap– Una masia
va i tothom preguntava:
antiga?
– Que has trobat el Mamut?
– I tant, té més de vuit segles.
– Sí!
– Molt de temps, no? –exclamà en Sebastià mentre
– L’ha trobat! es comptava els dits.
El Sebastià i la Saleta es van abraçar i fent salts – Imagina’t si és antiga, que quan les tropes del Rei
d’alegria van córrer fins a ser a prop del Joan. Jaume I anaven camí de Salou per embarcar cap a la
– L’has trobat? –van preguntar tots dos alhora. conquesta de Mallorca, algunes d’elles van passar
– Bé, no exactament. per aquí mateix on ens trobem ara, i segur que des
– En què quedem? Sí o no? de les portes de la masia els saludaven, perquè la
masia ja hi era –explicà el Joan.
– Sí, però no.
– Carai, noi! –el Sebastià va tornar a gratar·se el
Es va fer un gran silenci a la plaça. Els viladeca· cap.
nencs i viladecanenques van quedar astorats per
l’estranya notícia. – I el Mamut? –va preguntar amb interès la Sales.
– Vegem. Comencem pel principi. On l’has anat a – Doncs, anant cap amunt he vist com una bromera
buscar? –va interrogar el Sebastià. que baixava per la riera i he pensat: “Mira els de
Sant Climent, ja fan allò que tant pregonen de la
– A Sant Climent. bromera”.
– On és Sant Climent?
– Què pregonen?
– Passat Cal Menut –va dir el Joan assenyalant cap
amunt del carrer d’Àngel Guimerà. Josep Mumany

– Els de Gavà no m’han tirat
pedres, però he rebut una plu·

(I ja falta poc... en el nú-
mero vinent del Punt de
Trobada veurem si els
nostres ardits i valents
exploradors l’han trobat,
i sabrem com s’acaba –per
ara– la història...)

Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 2

Els patrocinadors del Mamut
Unes quantes empreses de Viladecans han volgut fer aportacions importants perquè el Mamut arribi i
puguem fer festa amb ell. Per ara, són aquestes:

Els Mamutaires d’honor
El suport dels comerços, les associacions, les entitats de Viladecans. Per ara, els Mamutaires d’honor són aquests:

• Llibreria Els Nou Rals • Partit dels Comunistes de Catalunya
• Forn del Mig • Esquerra Republicana de Catalunya
• Modes Constanci • Cal Sei
• Hobbit Viatges • Centro Cultural Raíces de Andalucía
• Calçats Daniel • El rebost de Can Tries
• Viladecans Punt de Trobada • Parròquia de Sant Joan
• Grup Tres Torres • Associació de Pares del Centre Ocupacional
• Carns Nati Caviga
• AVAF (Associació de Viladecans d’Afectats de • Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra
Fibromiàlgia i SFC) Norte
• Partit dels Socialistes de Catalunya • Agrupament Coral La Lira
• Convergència Democràtica de Catalunya • Càritas Interparroquial de Viladecans
• Iniciativa per Catalunya Verds • La Bodegueta
• Esquerra Unida i Alternativa

I el Mamut ha rebut un premi
Ho dèiem en el número passat, i aquí ho repetim, perquè és important. El Ma·
mut de Viladecans ja ha rebut un premi! Concretament, un accèssit dels premis
de l’aula de formació Joan Garcia Nieto, que atorga Comissions Obreres del Baix
Llobregat, per a projectes que fomentin la cohesió social. Visca!

Viladecans, punt de trobada - Núm. 34 - Juny 2010 3

Hamlet

I
nterpretar Shakespeare és una decisió valenta, triar Hamlet que en el
moment de la seva estrena ja va trencar els antics esquemes imposats
per la poètica d’Aristòtil, tot un repte.
A Viladecans, a la sala petita de l’Àtrium, durant dues hores hem pogut
gaudir de l’obra interpretada pels alumnes i professors de l’IES Torre Roja.
Ells ens han seduït amb aquests personatges tan singulars, dirigits per Mont·
se Tomeu.
Hem assistit a una interpretació fabulosa d’una me·
langia i bogeria fingida o real per part de tot l’elenc,
petits, grans, professors i alumnes han desgranat
aquest antic dilema del ser o no ser.
Durant dues hores hi ha hagut de tot: comèdia, tra·
gèdia, venjances personals, afany de poder, cada es·
cena glossada amb senzillesa, pulcritud, naturalitat
i frescor que no deixava indiferent ningú.
El poder gaudir d’una tarda de teatre a la nostra vila
promogut pels nostres alumnes no sovinteja massa,
prendre com a exemple el model de l’IES Torre Roja
sacrificant temps lliure per dedicar·lo al teatre hau·
ria de tenir ressò.
De les actuacions, crec que tothom ha donat el millor
que portava dins. Destacar l’intèrpret de Hamlet,
un gran actor en potència, amb un perfecte domini
del llenguatge, anava entonant amb dolor i una ira
incontenible, transitant enmig de la traïció, l’incest i
la corrupció moral. També el personatge de Laertes
interpretat per una noia vocalitzant el text amb la
dificultat afegida de fer·ho en una llengua nova per
a ella és meritori.
La frescor i modernitat d’aquest Hamlet hauria de
servir per acostar els alumnes a la literatura i de re·
truc al teatre, posant una llavor que pot germinar
més tard fent florir actors, lectors, és a dir, persones
interessades amb la cultura.
Em resta agrair·vos a tots els que ho heu fet possible.
L’obra m’ha transportat a un altre món d’entrada llunyà però en realitat mol·
tes de les situacions interpretades són ben properes, el teatre dins el teatre.
Endavant, i a pensar en la propera.
Montse Pastor i Pujadó


Homenatge a
Marta Soler Esteve

Apreciadíssima Marta.
Després de vint·i·set anys jugant a bàsquet, has
dit prou, la màgia de posar en moviment la pilota
... pouwn·pouwn, i el soroll de les bambes sobre
el sòl ... crish·crish, ha estat, durant aquests anys,
la teva millor companya. Pensant en els teus co·
mençaments, al Club Esportiu Mediterrani, pas·
sant pel Santiago Apostol, el Centre La Torrasa,
la U.E.Horta, el Hispano Francés, el Sedis, el B.F.
L’Hospitalet, el Santa Rosa de Lima, i al Bàsquet
Femení Viladecans, on has jugat els últims sis anys,
en LF2, sense incloure la temporada 2005·2006 que
vas jugar amb el Santa Rosa de Lima, també en LF2,
necessitàvem fer·te un homenatge.
I així ho vam fer el passat 21 de maig, a les 20.15
hores, a l’Àtrium Viladecans. No hi érem tots els
que et coneixem i apreciem, però si una bona part
d’ells, inclòs l’Enric Piquet, president de la federa·
ció catalana de bàsquet, que fa molt de temps que
et coneix, i que va tenir paraules d’afecte cap a tu.
Jo recordava els bons moments, patint, pregant, per
una cistella més, que us donés una altra victòria, i
com la teva experiència, aconseguia aquella falta
personal, que canviava el marcador, perquè en els
tirs lliures, amics, Marta Soler no solia fallar, amb
la teva manera tan peculiar de llençar, que feia pen·
sar a tothom que la pilota no entraria a la cistella.
també és cert, que podíem haver·ho fet en el teu 42
aniversari, que era el dia 1 de juny, però no podíem
esperar més.
De tota manera t’ho mereixies, i no perdem una
bona jugadora; guanyem una bona entrenadora.
Gràcies Marta.
Josepa Guti


Religions: fonamentalisme
o cohesió social?

M
’agrada molt que es interessa una minoria) sinó la I un altre exemple que em sem·
parli de laïcitat i de nostra història. Les festes majors, bla significatiu és avui l’acollida
nou encaix del fe· la música religiosa (popular, com dels immigrants, especialment
nomen religiós en les nadales, o culta, com les pas· dels sense papers. No hi ha gai·
una societat laica, multicultural i sions de Bach) els retaules, les er· res àmbits en què regularment es
plural també en les seves opcions mites, les frases fetes, tantes co· tingui tan present la situació dels
religioses. Crec que seria bo per a ses que no són pas exclusivament immigrants; o en què es desti·
la societat civil, i encara més per patrimoni dels cristians, sinó de nin recursos d’alfabetització, de
a l’Església Catòlica, la “norma· tots, i que cal entendre per en· formació o d’orientació laboral
lització” d’alguns privilegis que tendre també l’anticlericalisme a persones sense papers (perquè
són fruit d’èpoques passades. i les tensions religioses que hem des les Administracions Públi·
I ho dic des del meu sentit de viscut al nostre país. I tampoc no ques això sembla que no es pot
pertinença a aquesta Església, podem alimentar prejudicis mu· o no es vol fer); o on acudeix es·
perquè crec que el poder civil i tus, especialment contra els mu· pontàniament molta gent recent
l’Evangeli no només no solen sulmans, per exemple. Prou que arribada de llunyanes localitats
anar de la mà, sinó que sovint el ens hi empenyen alguns partits cristianes i on és ben rebuda i on
poder acaba amagant i ofegant el polítics i els mitjans de comuni· pot tenir responsabilitats recone·
sentit de profunda llibertat i fra· cació en general. Justament per gudes dins la comunitat (fent de
ternitat que alguns trobem dins guardar·nos de fonamentalismes catequista dels nostres infants,
del cristianisme. de qualsevol signe és bo saber per exemple).
Dit això, penso que ens fem un què celebren i què creuen els mu· Són petites coses, però crec que
flac favor quan algunes formes sulmans, o els cristians, o els sik· s’haurien de valorar molt més. En
de laïcitat pretenen deixar la re· hs o els budistes... aquest sentit, crec que seria bo,
ligió per a l’àmbit exclusivament En segon lloc, perquè la pràctica per exemple, que les parròquies
privat i se n’evita qualsevol refe· religiosa pot esdevenir un com· –i els altres centres religiosos– fos·
rència i contacte des dels espais partiment tancat, amb el risc de sin considerats com a una entitat
públics. Un flac favor no pas, o no fonamentalismes de qualsevol ti· més: que se’ls convidés a pensar
només per a la religió, sinó també pus, o bé pot esdevenir “porós”, sobre els problemes generals de la
per a la societat en general. obert i en contacte amb la socie· ciutat i de la societat, a participar
En primer lloc, pels lligams entre tat. No podem infravalorar el fac· democràticament en el món civil
religió i cultura, que a casa nostra tor integrador de la religió. I poso (la democràcia no és el fort de les
són sobretot amb el cristianisme. un parell d’exemples. religions, i crec que seria una bona
He vist rebutjar per part d’alguna Servidora, com molta altra gent, aportació a fer·los des de fora), i
administració pública la distribu· es va veure estimulada i empesa que es valorés allò que poden
ció d’un calendari multicultural al compromís sindical, polític, aportar de positiu. I se’ls critiqués,
perquè s’hi feien massa referèn· cívic i social, a través de grups naturalment, allò que no funciona
cies a les religions. Però el calen· d’Església, que potser no són ma· des del punt de vista del bé comú.
dari, les festes, la dansa, la mú· joritaris, i sobretot, no són els que Francament, penso que això seria
sica, el teatre, l’arquitectura, la es veuen més des de fora, però molt més positiu per a tots que no
pintura, estan amarats sovint de que són molt amplis. L’Església pas compartimentar la societat i
tradicions religioses en general, és molt més plural que no sem· guardar·los a un calaix ben ama·
i cristianes en el nostre país. Tra· bla i és bo que sigui així. Reduir gat i invisible.
dicions que ara cal contemplar la història de l’Església a la In· Crec que hem d’aprofitar allò de
d’una altra manera, però que no quisició o al carquisme és senzi· bo que tothom pot aportar. Però
es poden esbandir “a la brava” llament això, un reduccionisme, no és el que avui s’estila. Què hi
sense mutilar, no pas el seu sentit una mentida històrica. farem!
religiós (que lògicament només
Mercè Solé


Dempeus per la Salut pública

E
l passat 10 de juny vaig en prevenció enfortint l’atenció
assistir a una interessant primària, es potencia un sistema
jornada que portava per privat, mercantilitzat i medica·
títol “No al co·repaga· mentalitzat.
ment. Equitat i Salut pública” or· A Espanya es gasten 7.500 mili·
ganitzada per l’associació Dem· ons d’euros en pagar baixes labo·
peus per la salut pública. rals, segurament invertint més en
En aquesta jornada s’analitzava prevenció i atenció primària de
la imminent amenaça pel sector qualitat (no visites de 5 minuts)
sanitari i per tots els ciutadans i es millora substancialment els ni·
ciutadanes, trencar amb un dels vells de salut i s’evitarien visites
pilars bàsics de l’estat del benes· hospitalàries i d’urgències.
tar: la universalització i equitat Davant les anunciades retallades
de la salud pública. de sous i una progressiva elimi·
Tot i que els mitjans de comuni· nació de places, mitjançant la no
cació no se’n fan massa ressó de substitució, anirà, indefectible·
qui en són els protagonistes, en ment, a incrementar les llistes
aquests moments de crisi econò· d’espera per a les persones ma·
mica s’està posant sobre la taula, laltes, i la càrrega de treball per
el co·repagament, o sigui, que al personal de salut, afectant la
els ciutadans tornin a pagar els qualitat i seguretat en les atenci·
serveis sanitaris que ja tots i to· ons mèdiques i sanitàries. A més
tes paguem amb els nostres im· supusarà una precarització de les
postos. Aquestes mesures són del sanitat privada costa el doble que condicions de treball, que farà
tot injustes i immorals ja que dis· en la sanitat pública, per tant, que les èlits de professionals se’n
criminen les classes més popu· l’afavoriment de la dualització vagin cap a la privada...
lars per la dificultat que tindrien del sistema, o sigui, el foment de
Comparteixo els arguments de
per accedir als serveis de salud i les mutualitats i desgravacions
Dempeus: defensar un sistema
també discriminaria la gent gran, per a qui tingui una assegurança
universal, per a tothom, i no dos
persones malaltes i gent amb fills, privada, només fa que debilitar
sistemes, un per a rics i un per a
que necessàriament n’han de fer el sistema públic, ja que fem que
pobres.
més ús. A Espanya tenim un únic dels diners de tots i totes, se’n be·
neficiïn uns pocs; un altre exem· Que no ens deixem enganyar, la
exemple de copagament: el siste·
ple és Estats Units, de tothom crisi no ha de ser un argument
ma farmacèutic, que és el més car
coneguda la seva privatització per al copagament i per a la pri·
i ineficient i un bon negoci per a
extrema dels serveis sanitaris, vatització, tot al contrari, hem de
uns pocs...
doncs paradoxalment té una des· defensar més que mai els serveis
Aquest debat va lligat amb la vo· públics, no pot ser que uns pocs
pesa sanitària per càpita de les
luntat creixent de privatització surtin de la crisi sobre les espat·
més elevades del planeta, com
de la sanitat pública, amb enga· lles de la ciutadania.
s’explica? molt fàcil, de la salut
nyosos argument d’eficiència.
en fan negoci, en detriment d’un Idoia Baixench Rodríguez
Per rebatre aquests arguments us
servei universal i que inverteixi
posaré uns exemples: un llit en la


PxC aterra al Baix Llobregat

D
issabte a la tarda es va presentar a pur i dur i que no es basen en dades empíri·
un hotel de Sant Just Desvern (en ques sinó que pretenen incitar a la sensibilitat
un exemple de complicitat feixista més irracional dels individus més ignorants
per part d’alguns empresaris) la de la nostra societat.
PxC del Josep Anglada on va presentar els can· Les propostes pròpies d’un burgès davant
didats a l’atur, en la seua vessant feixista d’odi al dife·
les bat· rent. Per acabar, Anglada ha dit que “per tal
llories de disminuir dràsticament els cinc milions de
del Baix desocupats i disminuir les despeses de l’Estat,
Llobre· cal que s’expulsin de manera immediata tots
gat. No· els immigrants il·legals, la repatriació d’im·
més 30 migrants aturats de llarga durada i el cessa·
persones ment de les regularitzacions per arrelament i
vam acu· per reagrupament familiar, mentre subsisteixi
dir a do· l’actual crisi econòmica i l’actual taxa d’atur
nar una com a mesures ineludibles per reduir el dè·
resposta ficit de l’Estat”. Considerar l’inmigrant com
(minsa, una cosa a part és un més dels eufemismes
però ne· creats al llarg del govern de la burgesia, quan
cessària) a la seua presentació, cosa que ens són part de la classe obrera i que damunt, són
hauria de fer reflexionar sobre certs aspectes els qui treballen amb pitjors condicions labo·
de l’organització de respostes. rals i moltes vegades sense informació sobre
A la web de PxC podem trobar els noms dels els seus drets sindicals o laborals. Per què no
candidats, un d’ells un feixista de Viladecans, reduir el nombre d’hores de jornada per redu·
Jaume Torres, el qual pretén portar a la nostra ir l’atur? Per què no evitar deslocalitzacions i
vila el seu missatge populista i islamòfob en tancaments per reduir l’atur? Per què no na·
temps de crisi econòmica on el racisme campa cionalitzar o col·lectivitzar les empreses clau
per les ciutats i pobles dels Països Catalans. per reduir l’atur i una millor gestió?
Fins i tot van comptar amb una feixista d’Ale· Els seus arguments populistes critiquen la
manya, cosa que ens mostra el gran nombre corrupció política i ell demostra que les seves
de contactes internacionals que PxC disposa polítiques son les mateixes que els burgesos
per estendre l’islamofòbia i l’odi al diferent corruptes que ens governen (oprimir la clas·
per tota Europa. se obrera i matenir la desigualtat de classes).
Alguns fragments són bastant evidents del Davant d’això, quina serà la resposta de la ciu·
populisme representat pel senyor Anglada i tadania de Viladecans? Seguirem impassibles
els seus sequaços. Extret directament del web i mostrarem l’odi al diferent? Començarem a
de PxC: Conrad Iriarte, candidat a l’alcaldia adonar·nos que tots som membres d’una sola
d’Esplugues de Llobregat per PxC, ha decla· classe i ens organitzarem per expulsar aques·
rat que en matèria d’immigració “Impedirem ta gent del poble? Permetrem que els feixistes
que el Baix Llobregat es converteixi en un lloc campin impunement pel poble? És que la cons·
de peregrinació massiva de musulmans i de· ciència de classe combativa es va aturar al 1939?
tindrem la construcció de la macromesquita Un altre apunt: Començarem d’una vegada
a la confluència entre Cornellà, Sant Just, Es· per totes a saber que l’única forma d’aturar
plugues i Sant Joan Despí” . És molt eufemís· els feixistes és mitjançant la coordinació dels
tic criticar una religió en concret, quant totes col·lectius i l’organització col·lectiva? Encara
les religions representen un model semblant creiem en l’element espontani com a mètode
de moral patriarcal i conservadora. Per què d’acció? No veiem que sense organització no
no critica els fons que es donen al Vaticà cada hi ha resultats palpables?
any? O el sionisme de l’estat d’Israel? Fixeu·
Albert Buigues
vos en les seves paraules com “peregrinació
massiva” que només representen populisme


El risc del populisme
sobre la immigració

E
l passat dissabte es va culminar l’Entrellaça amb una jornada festiva on la
germanor es va demostrar compartint taula. Lamentablement jo no vaig
poder ser·hi, però companys del partit sí i em van confirmar que és una cita
que es consolida i que hauria de ser un referent a tota la ciutat.
Considero que en el context actual és més important que mai treballar amb els im·
migrats i fer·los partícips de la societat que els ha acollit, perquè el populisme en
temps de crisi és un plat massa fàcil de servir... S’ha de treballar perquè la gent no
es cregui les llegendes urbanes que corren sobre falsos favoritismes als nouvinguts.
La ciutadania en general ho està passant molt ma·
lament, i és humà i temptador buscar un cap de
turc a qui carregar·li les culpes. Però ells no són els
culpables, són l’efecte i les víctimes dels veritables
culpables. Qui? Tots ho sabem, però no està mala·
ment que de tant en tant refresquem la memòria i
en citem alguns.
En el cas de la immigració, hi està molt vinculada
la construcció. Mentre calia que algú treballés en
condicions deplorables, amb sous que aquí ningú
no acceptava, ha anat bé que aquesta gent fes la
feina. Un cop explota la bombolla immobiliària no
podem culpar aquells que han treballat per cercar
un futur millor, sinó els que van fer un negoci im·
moral amb la totxana, convertint el que hauria de
ser un dret en un luxe, la vivenda.
Però tornem al focus de l’article, la immigració.
No podem cometre l’error –bé, en aquells moments era premeditat– que es va come·
tre amb les onades migratòries de les dècades de 1960 i 1970. Aquella gent també va
venir buscant un futur millor –i molts dels que esteu llegint aquestes línies en sou
com a mínim parcialment descendents–, però no se’ls va deixar integrar. Mai s’han
de perdre les arrels, però si decideixes plantar·les en un altre lloc, has d’adaptar·te al
nou clima.
Per això és tan important que la Llei d’Acollida inclogui mesures com la necessitat
de conèixer el català, perquè és l’eina que els permetrà fer el pas de ser concebut im·
migrat etern a ser concebut un més. Nosaltres estem molt orgullosos d’aquesta llei i
celebrem que partits com EUiA també se la facin seva, perquè això vol dir que la feina
s’ha fet bé i la majoria s’hi sent representat, per això es governa, al cap i a la fi.
Bàrbara Lligadas


Decrecimiento: cuando menos
puede ser más
Q
ue no es posible el cre·
cimiento en un planeta
limitado, ya lo avisaba ejemplos de “decrecimiento” en una fiesta por la multiculturalidad
el Club de Roma hace la práctica como los de compartir que tuvo lugar el pasado 5 de junio
ya casi 40 años (1972), entonces, casa, bienes duraderos y trabajo, en Can Xic, donde la colaboración,
sus avisos parecieron exagerados. dedicar más tiempo al arte, la mú· la voluntariedad, la reciprocidad y
Hoy día es uno de los términos sica, la familia, la comunidad… En el desinterés personal hacen posi·
que más se utilizan. Estamos su· el ámbito de lo individual simple· ble la convivencia entre diferentes
perando muchos límites que hace mente se trata de tener acciones culturas, a través de la comida y
que la única estrategia que parece voluntarias para con los demás y la música, y son ingredientes pri·
viable a medio y largo plazo es la por los demás. mordiales para llevarnos a promo·
del “decrecimiento”, no como un El “decrecimiento” no tiene por qué ver la convivencia ciudadana, la
concepto negativo, sino como la ser un concepto utópico, podemos cohesión social y el conocimiento
necesidad de desprendernos de experimentarlo a diario con una mutuo. Un acto que pone de ma·
un modo de vida inviable, como el acción simple, con una acción por nifiesto que la acción colectiva,
querer que un río que se desborda la comunidad, por la buena con· des de la reciprocidad (cada per·
“decrezca”. vivencia y cohesión social. Pero es sona aporta parte de la comida de
Vivimos en un mundo finito en el algo más que tratar de conciliar el una cena que se organiza y puede
que el crecimiento económico con· crecimiento económico con la sos· consumir lo que el resto ha apor·
tinuo ya no es posible y el término tenibilidad ecológica y social. Esta tado) y el altruismo (personas que
“decrecimiento” nos indica un po· crisis social, económica y ecológica de forma voluntaria han trabajado
sible camino a seguir (para algunos que estamos padeciendo nos hace para llevar a cabo la jornada) nos
el único camino a seguir) que es el ver que ha llegado otro tiempo, lleva a demostrar que con menos
de vivir con menos, el conseguir el tiempo de replantear nuestro estilo (poco presupuesto económico y re·
reto de vivir mejor con menos. de vida y nuestros valores, de ha· cursos materiales) podemos conse·
cer un cambio moviéndonos de las guir más (un gran capital humano
Nuestra sociedad asalariada está
relaciones basadas en la ganancia en convivencia aportando bienes·
intrínsicamente vinculada a una
económica a otras fundadas en la tar los unos a los otros).
sociedad del híper consumo, es así
que, si queremos alcanzar un esta· reciprocidad, del interés egoísta al En el Picnic Mundial por el De·
tus de justicia social, debemos con· altruismo y la redistribución. crecimiento que tubo lugar el 6
siderar llevar a cabo acciones que Podríamos hablar de diferentes de junio en diferentes partes del
subrayen la importancia de una ejemplos en que ya se está ponien· mundo, se utilizó como lema “El
reducción equitativa de la produc· do en práctica este nuevo estilo, cambio siempre comienza con una
ción y del consumo, de la sosteni· en todo el mundo, pero para qué agradable charla en torno a una
bilidad ecológica y de avanzar en irnos más lejos cuando en nues· buena cena”, pues yo os diría: si·
la acción colectiva horizontal. Den· tra propia ciudad hemos tenido la gamos cenando juntos!
tro de esta acción colectiva entran ocasión de practicarlo: Entrellaça, Pepi Venegas

El caracol construye la delicada arquitectura de su concha añadiendo una tras
otra las espiras cada vez más amplias; después cesa bruscamente y comienza
a enroscarse esta vez en decrecimiento, ya que una sola espira más daría a la
concha una dimensión 16 veces más grande, lo que en lugar de contribuir al
bienestar del animal, lo sobrecargaría. Y desde entonces, cualquier aumento
de su productividad serviría sólo para paliar las dificultades creadas por esta
ampliación de la concha, fuera de los límites fijados por su finalidad. Pasado el
punto límite de la ampliación de las espiras, los problemas del sobrecrecimiento
se multiplican en progresión geométrica, mientras que la capacidad biológica
del caracol sólo puede, en el mejor de los casos, seguir una progresión aritmé-
tica. Ivan Illich


Del cas Pretòria, el Barça Parc
i altres femtes

L
legir la premsa generalista amb contactes d’alt nivell, entre d’altres
aquestes darreres setmanes desenes d’alcaldes de diverses poblaci·
segur que ha indigestat a més ons, la majoria del PSC, que –sembla–
d’un al nostre municipi. Dues rebien regals per part de l’empresa que
notícies han esquitxat Viladecans en el gestionava el cap de la trama. Tot plegat
pitjor sentit de la paraula. La primera i amb la presumpció d’innocència per
té a veure amb el tristament famós cas davant, fa força pudor, què volen que
Pretoria: resulta que el presumpte cap els digui.
de la trama de corrupció urbanística i L’altra notícia l’ha protagonitzat l’ex·
tràfic d’influències (l’exdiputat del PSC membre la junta blaugrana en època de
al Parlament Luis García, alies “Luigi”) Joan Gaspart, Luis del Val, que ha acusat
va cobrar comissions per l’adjudicació en plena campanya electoral a Can Barça
del flamant Parc de Negocis, construït els candidats Ingla i Ferrer. Segons diu,
quan aquests encara formaven part de la
directiva de Laporta el 2007 van perme·
tre “per activa o per passiva” que el club
pagués 18 milions i mig d’euros per una
parcel·la de 28 hectàrees al costat de l’ae·
roport del Prat i el Remolar, al terme mu·
nicipal de Viladecans. Són els mateixos
terrenys on anys enrere altres mans espe·
culatives van provar, sense èxit gràcies al
rebuig popular, de construir un camp de
golf i on se suposa (dic se suposa perquè
Rossell ha dit que si guanya no es farà)
que s’ha d’aixecar el futur Barça Parc,
aquesta mena de parc temàtic per als so·
cis que compta amb l’aval del consistori
(ecosocialistes inclosos), tot i els danys
irreparables per al medi ambient i el lito·
ral que representaria. Doncs bé, del Val
assegura que el valor real de la parcel·la
al costat del Parc de la Marina i justificat era de 4,5 milions d’euros, quatre vega·
en el seu dia com un nou focus d’atrac· des menys que el preu pagat pel Barça,
ció de noves empreses i de creació de i afegeix que el 90 % del terreny adqui·
llocs de treball. La realitat, però, és dura rit és sol no edificable, ja que pertany a
i de moment d’empreses no se n’hi ve· l’espai protegit del Delta del Llobregat.
uen per enlloc. De llocs de treball encara En l’operació, denuncia, un intermedi·
menys. L’obertura del secret sumarial ari es va embutxacar tres milions d’eu·
del cas (a l’espera del judici on també hi ros de comissió. Per cert, aquest home
ha imputats l’exconseller de CiU Macià va ser el mateix que va denunciar en el
Alavedra, la mà dreta del president Pu· seu dia que el cunyat de’n Jan, Alejandro
jol, Lluís Prenafeta, i l’exalcalde socialis· Echevarría, era membre de la Fundación
ta de Santa Coloma de Gramenet, Bar· Francisco Franco, motiu pel qual va aca·
tomeu Muñoz) ha deixat al descobert bar dimitint de les seves responsabilitats
un munt de vergonyes pròpies i alienes. al club. Tindrà raó també ara? Com a
S’ha publicat, per exemple, que Luigi te· mínim val la pena escoltar·lo.
nia una agenda personal molt nodrida,
Josep Ginjaume


Estampes del segle XX/ 4

E
ls senyors rectors van
deixar de controlar el
món, perquè el món es
Do you speak english?
va fer més gran. L’ardor
patriòtic del cine va entrar en cri·
si. En els programes dobles feien
sovint una pel·lícula estrangera,
li dèiem la buena, i una altra d’es·
panyola, li dèiem la españolada, o
simplement la mala. De nens no·
més podíem imaginar com eren
les buenas no aptas, com la que va
narrar de manera inesborrable el
Tonet Solina, allà per l’any 1960.
Era la quarta classe dels Herma-
nos, i havien demanat que fés·
sim una redacció. Solina l’havia
fet sobre “El jorobado de Notre
L’atmosfera tancada i barrada demostrar que la carn és feble, la
Dame” protagonitzada per Gina
d’aquell nacionalcatolicisme ple cosa es va anar complicant.
Lollobrígida. A mida que ana·
de manaments amb annexos del Els tocadiscos van inaugurar una
va llegint ressaltant els encants
Boletín Oficial del Estado, no va manera diferent de divertir·se,
de l’actriu, la cara de l’Hermano
ser derrotat per Europa ni pel Va· apta només per a adolescents.
alçava una cella de sospita, fins
ticà II. Va ser derrotat per un nou L’adolescència era una etapa im·
que el Tonet va dedicar un tímid
electrodomèstic insignificant, precisa. Als tretze anys ja saltà·
però entusiasmat elogi a “los
com una petita maleta: el toca· vem per la riera el mur de la pis·
pechos” de la italiana. L’Herma·
discos Dual. Els discos eren de ta d’estiu –l’actual poliesportiu
no va interrompre l’emocionada
quatre cançons. Cantaven quasi vell, avui sentenciat a mort– per
lectura, li va assenyalar el camí
sempre en estranger, en italià, Ce· escoltar els Moby Dick, un grup
de la pissarra i el va condemnar
lentano, Sangiusto, o en francès, de Gavà que tocava cançons dels
amb la frase que anys després fa·
Françoise Hardy, Silvie Vartan. Beatles. Als catorze anys gairebé
rien cèlebre Los Canarios: ¡Ponte
També portaven el nou so de les tothom treballava d’aprenent, co·
de rodillas!
guitarres elèctriques de The Sha· mençava a portar quatre duros a
Aquella setmana Solina va sus· dows i la cançó Apache, que era la butxaca i entrava a l’antesala
pendre en Pietat, però durant uns només un soroll per qualsevol de l’edat adulta. Els pocs que
moments en aquella classe hi va que llavors tingués més de divuit estudiàvem –a Viladecans l’any
entrar una glopada d’aire fresc. anys. I els tocadiscos van comen· 64 vam fer sis el batxillerat ele·
Teníem la ràdio. La ràdio ens ha· çar a subvertir una manera de di· mental– ens trobàvem amb els
via educat en el Tambor de dos vertir·se i a imposar·ne una altra. de Gavà a l’autobús de la Mohn,
quarts d’una, amb el ciempiés cu- Els nois i les noies de tretze anys, perquè ni aquí ni allà no feien
rioso i el grillo violín, però havia naturalment per separat, vam co· batxillerat superior.
reduït el ventall musical al del mençar a divertir·nos, a fer fiestas
El rock va arribar primer en cas·
programa “El disco solicitado” en –guateque va ser una terme mar·
tellà, d’un grup mexicà, els Teen
el qual el número u del hitpara· ginal i tardà importat de la pijeria
Tops, que van fer famós el Popoti-
de era disputat pel “Sitio de Za- madrilenya– al voltant de la mú·
tos, la Plaga, i altre rock americà
ragoza”, “Su primera comunión” i sica de tocadiscos.
traduït. Però va ser el rock en an·
“Trigo limpio”: no tienes que enga- Primer eren festes blanques, amb glès el que va curtcircuitar l’ado·
lanarte, para nadie / más que para coca de pinyons i xocolata a la lescència amb la cultura oficial i
mí, ni tu eres mujer moderna / ni tassa. Després, com tothom sap, oficiosa del franquisme. Per bé i
quiero que lo aparentes / que yo te potser per donar una vegada per mal, els joves taral·lejaven en
prefiero antigua / que lo antiguo vale més la raó a les cites bíbliques i un altre idioma.
siempre.
José Luis Atienza


La troballa al Montbaig d’un tram de l’antic
Camí Ral de Barcelona a Vilafranca
del Penedès per Sant Boi de Llobregat

L
’any 2004 vaig recollir el d’aquesta troballa. Precisament,
guant que em va llançar va ser la decisió d’un enginyer a
el llavors director del principis del segle XX la que va
Museu de Sant Boi, Gre· possibilitar, durant la construc·
gori Gutiérrez: localitzar l’antic ció de la carretera entre Sant Boi
Camí Ral que anava de Barcelo· i Sant Climent de Llobregat, que
na a Vilafranca del Penedès i que es preservés aquest tram davant
passava per Sant Boi, sabedor en de les dificultats d’aprofitar·lo ja
Gregori del meu interès pel sen· que l’antic Camí Ral estava exca·
derisme, per la recerca d’antics vat en el rocam i presentava un
camins i del meu coneixement de fort pendent; per tant aquest tram
l’entorn natural santboià gràcies havia caigut en l’oblit fa més de
a la feina que he desenvolupat 100 anys, sense utilitzar·se ni tan Tècnics municipals supervisant l’any
durant set anys com a responsa· sols com a sender o corriol. 2008 les restes de roderes trobades
ble de coordinar en aquest àmbit Però les sorpreses definitives en el Camí Ral.
els programes d’ocupació gesti· van venir més tard, a l’any 2008: dels Marquesos de Cornellà del
onats per l’empresa municipal durant els mesos d’octubre i no· segle XIX (actual CEIP Benviure)
CORESSA. vembre, el mòdul forestal del Ta· i del seu Pavelló de Caça (ano·
Partint d’una escassa informació ller d’Ocupació de Sant Boi que menat popularment, Torre de les
–encara que alguns estudis apun· jo dirigia en aquell moment va Bruixes i seu actual d’un centre
ten que aquest camí ja existia al realitzar treballs de recuperació d’informació del Parc Forestal
segle X, amb un possible origen del tram localitzat el 2004; i en Montbaig).
ibèric o romà– em vaig llençar aquests treballs es van localitzar
Si voleu visitar el Camí Ral, po·
en una recerca de camp i en una restes d’unes profundes roderes
deu deixar el vostre vehicle a
investigació en arxius i bibliote· que desmentien una primera hi·
l’aparcament del Parc Forestal
ques que em va permetre la lo· pòtesi que aquest camí era de fer·
Montbaig davant de les Cases
calització d’aquesta antiga via radura i que no era apte pel pas
del Bori, a la sortida de Sant Boi
de comunicació, important fins de carruatges. En aquests treballs
per la carretera de Sant Climent
a mitjans del segle XVIII que és només es van poder recuperar
caminant per aquesta fins a l’al·
quan es va construir la carretera uns 300 m. del tram enclavat en
çada del km. 2 o bé caminant fins
reial de l’Ordal i el Pont de Mo· una zona forestal pública del Parc
a la Torre de les Bruixes i accedir
lins de Rei. La importància de Forestal del Montbaig, ja que un
(amb més seguretat) des d’aques·
la troballa ve donada perquè es altre tram està en una finca fores·
ta per un corriol i una escala cons·
tractava d’un camí absolutament tal privada.
truïda amb llicorelles. La visita es
“fosibilitzat” que la natura s’ha El camí recuperat es troba molt a pot complementar anant també a
encarregat de preservar al llarg prop d’interessants elements de la Font de Gualbes i a l’ermita de
dels anys. Trobar camins antics patrimoni històric com l’antiga Sant Ramon, fruint de la natura
tal com eren antany és pràctica· torre de guaita medieval de Ben· per camins perfectament senya·
ment impossible en el nostre ter· viure del segle XI (aquesta torre litzats.
ritori on s’han construït pistes, tenia, probablement, la funció de
carreteres, autopistes i grans in· Podeu trobar més informació
vigilar aquesta via de comunica·
fraestructures de tota mena que sobre aquesta troballa a http://
ció a l’Edat Mitjana, i era també
han aprofitat sempre els traçats elmarge.blogspot.com/2008/10/
la seu de l’antiga jurisdicció me·
dels antics camins, arrasant amb els·vells·camins·de·sant·boi·ii·
dieval de la Quadra Benviure),
l’aspecte que podien tenir segles el·cam.html
de la Casa Gran del Bori (actual
enrere, d’aquí l’enorme valor restaurant Can Xixol), del palau Xavier Sánchez i Torres


Recuerdos
Cuantos recuerdos, experiencia, nostalgía y año·
ranza, me vienen a la memoria desde la primera
niña de acogida llamada Badra, también Enghia,
Lala, Mamuni, Salama, Zerual hasta el último niño
llamado Chej, en cada rincón de mi casa, en los
parques, jardines, cines, en las calles por Viladecans
son recuerdos que no puedo olvidar.
EXPERIENCIA: La suerte que hemos tenido de
tener con nosotros a todos estos niños aunque sea
poco tiempo y aprender de ellos, conocer su cultu·
ra, religión y costumbres saharauis.

D
NOSTALGIA: No poder tenerlos cerca y no poder
esde el año 1999 empecé a ser madre de ver el día a día, el cambio de niños a mayores, mi
acogida junto con mi marido, por aquel deseo es y será verlos algún día.
entonces el Ayuntamiento se encargaba
de traer a los niños de los campamentos AÑORANZA: Es la que me produce un estado de
saharauis en Tindouf (Argelia) a través del Frente ánimo a veces triste, porqué ellos a su manera han
Polisario con el propósito de que pasaran aquí en demostrado y siguen demostrándome su cariño.
Viladecans los dos meses de más calor del desierto Ahora que están lejos la añoranza es lo peor de
del Sàhara, julio y agosto; después pasé en el año todo, pero sé que dentro de sus muchas necesida·
2007 a formar parte de la asociación Viladecans pel des son felices.
Sàhara. Rosa Mercader

Constitució del Comité Republicà Federal de Viladecans
i de l’Ateneu Republicà Federal de Viladecans

E
l proper día 17 de juny a les 19:30 hores assistir i participar, en un debat previ a consti-
està prevista en el Casal d’Associacions tuir-se aquestes dues entitats republicanes a Vi-
(Av. Roureda, 23, tel. 93 659 14 56) la ladecans.
primera reunió oberta per a
És per això una invitació àmplia, clara,
tothom que s’hi vulgui afegir i treba·
llar per la III República. coherent i sense embuts. Una invitació
amb un contingut d’afirmació i decla-
Com conseqüentment correspon a
ració inequívocament republicanes,
una iniciativa federal i republicana,
per a tots i totes els que vulguin partici-
aquestes dues entitats neixen juntes a
par, afegir-se i treballar compromesos
Viladecans amb l’esperit i el propòsit
en aquest propòsit: el Comitè Federal
plenament lliure, obert, i sense cap li-
Republicà de Viladecans i l’Ateneu Fe-
mitació. Són coherents en l’organitza-
deral Republicà de Viladecans.
ció i en la práctica, i declaren no tenir
cap més vinculacions ni objectius que Tenen com a objectiu fonamental la
no siguin els de la República. consecució de la III República Espanyola i la di-
vulgació de la cultura, els valors i l’esperit fede-
És una convocatòria àmplia, i una crida a mo-
ral i republicà a la nostra població.
bilitzar-se, que es fa especialment orientada cap
a tots els ciutadans i ciutadanes, i a les associ- Salut i República!
acions i partits politics, que hi són convidats a Antonio Español


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Episyrphus balteatus
Viladecans 21/05/2010 jardí de casa.

Episyrphus balteatus són un tipus de mosques (dípters) que xuclen nèctar de les flors i
adopten un aspecte semblant al de les abelles, amb l’abdomen ratllat de groc o taronja i
negre. Només porten dues ales funcionals, convertides les altres dues en balancins, i tenen
una gran capacitat per suspendre’s immòbils en l’aire.


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

El Plata que ens vingué de Medellín
(segona i última part)

L
’octubre del 1971 tenim l’anava a cercar a casa seva, me’l
una vaga grossa a SEAT. detenia i me li clavava una nova
Al Baix Llobregat es fan pallissa.
aturades solidàries, i a El ressentiment i l’odi sembrat
la Roca també. El dia 25 s’atura per la política de l’empresa que,
una hora la secció de “griferia”; ja sense els germans Roca al cap·
el 27 “griferia”, banyeres i radi· davant, havia liquidat tot pater·
adors i el 28 s’hi suma tota la fà· nalisme, acabarà esclatant final·
brica reivindicant un augment de ment el 1976.
2.000 ptes. L’endemà la direcció
De les dues grans vagues d’aquell
respon acomiadant cinc treballa·
any, la primera, de 41 dies, arren·
dors. El dia 2 es concentren prop
ca el 28 de febrer, justament un
de tres mil treballadors al pati
mes després de la fi de la vaga de
de la fàbrica i l’empresa imposa
Laforsa i de les lluites de Fama i
una sanció col·lectiva fins al dia
Soler Almirall que havien acabat
7. El 8 nova concentració al pati.
en vaga general de molt d’èxit a a
El 10, entra la policia a la fàbrica
la comarca. En qualitat d’acomi·
i fa tothom fora. Els acomiadats branques i li creixien nans que li adat de la Roca, en Plata recolza
finalment en són 18. A aquesta complicarien la vida de resultes des del Poblat als seus companys
vaga, que durà 21 dies, no sols de la crisi del Maig del 68: Ban· tant com pot. A l’origen del con·
Mn. Celestino Bravo, sinó fins i dera Roja, PCE(ml), PCE(i), PTE, flicte hi trobem la revisió semes·
tot el bisbe Capmany, auxiliar de LC, LCR, PORE…. Però en Plata tral del conveni, però el 3 de març
Barcelona, es van mobilitzar so· sempre serà allà ajudant de mala el Govern d’ Arias Navarro, que
lidàriament donant la raó als va· lluna els nouvinguts i de bona ja ho havia anunciat el 12 de fe·
guistes. En Plata, naturalment, gana a tots aquells que el Par· brer, es posa a repartir llenya, i
també dóna suport als vaguistes tit enviava a refer l’organització Fraga Iribarne, aleshores Minis·
i als companys des del Poblat i solidaritzant·se amb les seves tre de Governació, fa que 5 joves
Roca. accions. treballadors siguin assassinats a
La Companyia dels radiadors, Jo era pagès·estudiant i Bande· Vitòria. A partir d’aquí la vaga ja
banyeres, lavabos, dutxes, bidets, ra Roja. El vaig sentir per prime· és realment una altra cosa.
vàters i ceràmiques diverses sem· ra vegada a la CNS de Cornellà, El 29 de març la Guàrdia Civil
pre ha estat implacable amb tot l’any 1972, en una assemblea de· me’l torna a detenir i a retirar de
aquell que es movia sindicalment manant solidaritat envers els 18 circulació, amb una pallisa des·
en contra dels seus interessos. acomiadats de Roca. S’arrencà comunal que ell mateix explica·
El PSUC d’en Plata, com a propi· cridant així: ¡Compañeros!, ¿Has- ria, ja mig refet, al rei Joan Carles,
ciador de Comissions Obreres i ta cuándo abusarán de nosotros?, mitjançant carta del mes de se·
de qualsevol moguda a la fàbrica ¿Hasta cuándo tendremos que so- tembre. En ella hi diu: Una vez en
juntament amb gent de l’HOAC i portar…etc.? Em vaig quedar de el cuartel de la Guardia Civil y den-
els anarquistes, queda molt tocat pedra i esbatanat d’ulls i orelles. tro de una habitación en la que se en-
d’aquesta vaga de victòria pírri· Vaig pensar: Ostres! quin paio, com contraban cinco guardias civiles, dos
ca –en realitat, de totes, més ben en Ciceró a les Catilinàries, comença de ellos con cargo de capitán y sar-
dit–, perquè a cadascuna d’elles amb dues preguntes absolutament gento, respectivamente, fui esposado
la millor gent que hi tenia havia contundents… (Quousque tandem, y obligado a ponerme de rodillas y,
d’acabar buscant·se una altra Catilina, abutere patientia nostra? seguidamente, y por espacio de más
feina. Altrament, cada dos per …). La matinada del dia següent de dos horas, golpeado brutalmen-
tres al Partit se li esqueixaven la BPS (Brigada Político Social) te y sin consideración alguna a mi


edad, en el abdomen, espalda, muslos En Plata, malgrat el suport ex·
y cabeza, aunque se guardaron por tern que sempre donà als seus
indicación del de mayor graduación companys, en quedà molt dolgut
de tocarme el rostro. Al tiempo de perquè no li permeten la parau·
golpearme, me dirigieron insultos la a les famoses assamblees amb
y amenazas, tales como “en el pró- l’excusa que ell no era ja pas tre·
ximo golpe de estado, te fusilaremos ballador de la Roca.
en medio de la plaza” ( ) “Que me L’any 1982 el PSUC entra en crisi
daban una semana para que vendiera traumàtica, a Viladecans de ma·
mi taller i que me marchara del pu- nera molt especial. Amb l’anome·
eblo”( ) “Que si los denunciaba por nat sector pro·soviètic, l’Antonio
malos tratos, me pegarian un tiro”. Plata entra en el nou PCC (Partit
Les fotos del seu cos ensangnat dels Comunistes de Catalunya),
les permet publicar a les pàgines fins el darrer dia de l’any 1988,
centrals de la revista Interviu, per en què mor aquell home senzill
deixar palès pornograficament el que caminava tot dret, tirant cap
tarannà del sistema. i espatlles enrere, no perquè fos
La vaga es tanca fatalment i els altiu, sinó perquè a Medellín ja
ressentiments amb què s’entra a havia après que no s’havia de do·
treballar el 10 d’abril fan que, a blegar davant de res ni de ningú.
la revisió de sis mesos després, És enterrat a Viladecans.
quedés constituït un bon guiri· Sembla increïble, doncs, que en·
gall, i, l’empresa mateixa provo· cara avui hi hagi qui pretengui
qués una altra vaga –la segona imposar l’oblit de manera obli·
en un any–, que va acabar tenint gatòria, però és que la serp es va
una duració de 95 dies. D’aquesta morir al llit i abans ens va deixar
gran vaga, de la qual el PSUC en un ou amagat sota el coixí. Es-
sortí molt escaldat i les CC.OO. clafa’l!, ens manaria el Plata. No
molt dividides, hi ha una publi· te’n oblidis i no l’oblidis, t’hi va
cació explicativa, de tot plegat,
l’Alzheimer.
editada pel Centre d’Estudis de
Gavà, que porta per títol La vaga Andreu Comellas
de la Roca 1976-1977.

Bibliografia consultada

– Peatones de la historia del Baix Llobregat · Associa·
ció per a la memòria històrica i democràtica del Baix
Llobregat.
– La vaga de la roca 1976-1977 · Centre d’Estudis de
Gavà: Alonso, Capmany, Casasola, Morales.
– El Baix Llobregat. 15 años de luchas obreras: Ignasi Riera,
José Botella.


les nostres entitats
Asociación de Bailes de Salón
de Viladecans

L
a Asociación de Bailes de Salón Social ini·
ció su andadura en 1997 con el entusias·
mo puesto en el proyecto de unas doce
parejas. Desde entonces está funcionando
ininterrumpidamente con una media anual de 190
socios.
La finalidad de la Asociación es la de promover el
baile de salón social y el aprendizaje del mismo en
sus diferentes estilos: cha·cha·cha, bachata, meren·
gue, salsa, tango, pasodoble, rumba, bolero, fox,
quistep, vals inglés, vals vienés, rock, bugui, forró.
etc., todo ello en un ambiente propicio para diver·
tirse y hacer amigos, fuera de la exigencia que su·
pone el baile deportivo o de competición, mucho
más selectivo.
Las clases se dan una vez por semana, y hay grupo
en casi todos los días de la semana y además orga·
nizamos un baile abierto a todo el mundo, el tercer
sábado de cada mes, con música en directo, en el
Cúbic (Pg. de la Marina s/n).
Nuestro objetivo durante estos años ha sido tam·
bién crear una Asociación rica en valores sociales
colectivos, dinámica, solidaria, que se sienta iden·
tificada con Viladecans y orgullosa de pertenecer a
este municipio, por lo que siempre que ha sido po·
sible hemos participado en todas aquellas activida·
des, y programas municipales que nos han pedido.
Desde que llevamos de año, ya hemos ido un do·
Hemos estado presentes desde que empezó, y ya mingo de calçotada, un fin de semana a un hotel
vamos por la 9ª, en la Mostra de Entidades, como de cuatro estrellas, tenemos pendiente un domingo
vehiculo para darnos a conocer y demostrar que a hacer el mini crucero del delta y comer paella en
somos una asociación activa y participativa y nos el barco, y... un crucero en agosto por las islas grie·
sentimos orgullosos de ver que varias asociaciones gas.
y entidades ha pedido nuestra colaboración en sus
fiestas y celebraciones. En fin, que en nuestra Asociación, aparte de apren·
der e ir a bailar, también podemos sentirnos parte
Somos precursores, junto con el Ayuntamiento y de un grupo social en el que se nos brinda la oca·
otras asociaciones, de la ya consolidada campaña sión de hacer amigos, y compartir con ellos diver·
de “Viladecans Solidària”, donde hemos descu· sión, comunicación, generosidad, y solidaridad.
bierto un movimiento ciudadano solidario con una
gran sensibilidad social hacia los más necesitados. Paquita Galdón
Y… además de bailar nos gusta ¡viajar!
¿Y qué mejor que viajar con amigos y familiares? La Asociación esta ubicada en el Casal de Asociacio-
nes del barrio de Sales (Rafael Casanova, 50).
Organizamos viajes de vacaciones, salidas de fin de
semana, salidas de un solo día. Horario despacho: lunes y jueves de 19:00 a 20:30
Teléfono de contacto: 666.50.84.69 (Paqui)


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Una columna de la
Cripta del Tibidabo
“Educada en la escuela de la virtud, rec seu, com ja vàrem explicar en
que se reflejó siempre en aquel hogar, el número 25 d’aquesta publica·
modelo de familias católicas a macha ció.
martillo, se formó el corazón de nu- De fet la seva generositat va ser
estra ilustre biografiada templado en extensiva a tot el poble de Vilade·
el yunque de la fe y de la piedad más cans. De l’aigua de la seva mina
sólidas, teniendo por norma las prác- se’n va beneficiar tot el poble i
ticas religiosas y la caridad”. Així és l’escorxador i el safareig públic
com descriu el diari “El Correo estaven instal·lats a la seva finca
Catalán” la personalitat de Mag· de la Parellada, a l’actual plaça
dalena Modolell i Freixas en la d’Europa.
necrològica que li va dedicar el
Però potser l’exemple més clar de
dia 8 de gener de 1915, l’endemà
la seva generositat envers l’Es·
de la seva mort.
glésia, va ser la donació al bis·
Magdalena pertanyia a una fa· bat, l’any 1909, d’uns terrenys a
mília de comerciants barcelonins l’eixample barceloní valorats en
que havia arribat a Viladecans 450.000 pessetes de l’època, per
l’any 1785. Bernat Modolell, el a la construcció d’una església
seu besavi, havia comprat diver· dedicada al futur Sant Josep Ori·
ses propietats, en aquest poble de ol, aleshores encara Beat i de qui
pocs habitants, entre les quals es ella n’era molt devota. L’església
trobava la Torre Modolell, actual es troba al carrer Diputació, entre
seu del nostre Ajuntament. Villarroel i Urgell.
El caràcter profundament religi· Aquesta pràctica com a benefac·
ós de la seva família va quedar tora de l’Església, la va portar a
reflectit, també, en el “Correo rebre de mans del papa Pius X
Catalán” del dia 30 de juliol de conservadora, van ser una cons· la gran creu d’or “Pro Ecclesia et
1885, on una crònica recollia la tant en la vida de Magdalena Pontífice”. Per Magdalena Modo·
mort de la seva mare Antònia Modolell. Aquesta opció de vida, lell, aquesta era la distinció mes
Freixas i Noguera: “Esta piadosa la va portar a participar en múlti· gran que mai hauria pogut rebre.
señora, que habia consagrado su vida ples activitats de caràcter religiós, Per carta i des de Montserrat, li
á la práctica de las virtudes cristia- així com a subvencionar diverses va explicar al rector de Vilade·
nas y entre ellas á las obras de cari- obres i reformes en edificis de cans mossèn Samaranch, com se
dad, después de una larga enferme- l’Església. sentia de reconeguda: “La distin-
dad sobrellevada con la resignación Una donació de 2.000 pessetes, cion con que se ha dignado honrarme
de los justos y durante la cual habia més tota la pedra que va sobrar la Santidad de Pio X, llena mi cora-
recibido varias veces con edificación de la reforma de la seva torre zón de placer y alegria, y hasta me
de todos los que la asistieron, los ul- palau de la plaça, van servir per atrevo a decir, de santo orgullo, y es
timos Sacramentos de la Iglesia, en- a construir la capella del Sagra· que quien me concede esta gracia es
tregó su alma al Señor que la habrá ment, en el terreny que ocupava el representante de Cristo en la tierra
sin duda ya recompensado”. l’antic cementiri, a tocar de l’es· que la preferio a los reyes y soberanos
Així doncs, la pràctica catòlica glésia de Sant Joan. La capella de del mundo. Montserrat 17 de Julio
i la caritat cristiana, des d’una Sant Josep, a l’interior del temple 1909”.
perspectiva social decididament parroquial, va anar també a càr·


Pocs dies després esclatava la Setmana Trà·
gica, amb el resultat conegut de crema d’es·
glésies i convents. Magdalena Modolell no
va dubtar en invertir 100.000 pessetes en la
reconstrucció d’edificis malmesos per la re·
volta.
L’abril de 1911, escrivia a mossèn Andreu
Samaranch en els següents termes: “Tengo
muchos gastos como V. sabe… si pudiera preferi-
ria las obras de la Iglesia parroquial de este pueblo
que tan dignamente dirige”. Les obres a què fa
referència son les d’ampliació en dues naus
laterals de l’església de Sant Joan, les quals
es van dur a terme sota la direcció de l’arqui·
tecte Josep Azemar.
Així és com transcorria la vida de la señora
Modolell. De fet, de la seva profunda religi·
ositat ja en sabíem força coses. Però el cas és
que a l’arxiu de la parròquia de Sant Joan,
entre la múltiple documentació de mossèn
Samaranch, vàrem trobar una informació
que ampliava aquest llarg llistat d’obres be·
nèfiques. Samaranch deixa escrit en els seus
papers, que Magdalena Modolell havia de·
dicat una columna del temple del Tibidabo
al seu difunt marit Jaume Nogués i Taulet.
El cert és que en un primer moment no li
vam donar importància, vàrem pensar que
simplement havia pagat el cost de la colum·
na i prou. Però és que a mesura que avançà·
vem en la lectura dels papers de qui havia
estat rector de Viladecans, tornava a aparèi·
xer la columna del Tibidabo i així diverses
vegades, fins que al final inevitablement ens
vàrem encuriosir. Ben pensat, si la columna
estava dedicada a Jaume Nogués, aleshores,
amb tota probabilitat, hi haurà d’haver al·
guna inscripció que així ho certifiqui. Doncs
apa, anem cap el Tibidabo i així sortirem de
dubtes!
Efectivament, totes les columnes de la cripta
del temple del Tibidabo contenen gravada
una dedicatòria i d’entre elles n’hi ha una
que diu: Jacobus Nogués et Taulet hanc erexit
columnam. Que traduït vol dir: “Jaume No·
gués i Taulet va erigir aquesta columna”.
Vet aquí, doncs, la columna que Magdalena
Modolell havia dedicat, cent anys enrere, a
la memòria del seu difunt marit, l’advocat i
periodista Jaume Nogués i Taulet.
Jaume Lligadas Vendrell


Pd t 34

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (12)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to Pd t 34

Similar to Pd t 34 (20)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (18)

Pd t 34