Pd t 24

521 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
521
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pd t 24

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 24 Any 3 15 de juliol de 2009 Publicació independent d’informació i opinió Reflexions després del 7-J El vell somni europeu de construcció d’una Unió a imatge i semblança dels Estats Units d’Amèrica avui és més un miratge que no pas una realitat a l’abast de la mà. Les passades eleccions al Parlament europeu del 7 de juny han deixat un panorama bastant nítid: la dreta, els ultraliberals i, fins i tot, els euroescèptics guanyen pes a Brussel·les, mentre les esquerres pateixen un important davallada al conjunt del continent. Però si alguna força política (que també ho és) ha triomfat en aquests darrers comicis ha estat l’alta abstenció. Molts proba- blement no varen exercir el seu dret perquè veuen unes institucions europees molt llunya- nes, potser no són conscients de les polítiques que s’hi desenvolupen, si això els pot acabar afectant al seu dia a dia. El cert és que ja hem vist com multitud de tràmits o accions que duem a terme habitualment estan legislades pel Parlament europeu, però encara hi ha molt desconeixement i desinterès. En tot cas, caldria preguntar-se si aquest desinterès no té molt a veure amb els grans partits polítics. Més d’un opinador s’ha referit al Parlament europeu com el calaix de sastre on els Go- verns d’un i altre color deriven la seva potestat decisòria perquè sigui la Unió Europea la que faci d’àrbitre i legisli en àmbits poc simpàtics o, directament, polèmics i, per tant, generadors d’un desgast per a aquelles institucions que promoguin l’activitat legislativa. Fixem-nos, per exemple, amb les restrictives polítiques d’immigració i asil, les directives que retallen els drets laborals dels treballadors, les decisions sobre les línies de molta alta tensió... El més greu, pot- ser, és constatar alhora com Brussel·les ha esdevingut un niu de despatxos d’advocats i de re- presentants de “lobbies” empresarials que treballen perquè els diputats aprovin mesures que, curiosament, acostumen a beneficiar els interessos de sectors empresarials com la potent i molt contaminant indústria automobilística i els seus germans, els països productors de petroli. Tot plegat fa ferum, certament. Però no per això hem de claudicar i deixar-ho tot a les mans dels que creuen que no hi ha res a fer o així ja està bé... mbre. m al sete Torne tiu! Equip de redacció Sumari Bon Es Anna Besora M. Carmen Castellano 2 Donem la benvinguda al Mamut de Viladecans Maria Comas Encarnació Garcia 3 Vers l’ullal: elefants i mamuts a Viladecans. Mercè Solé Josep Ginjaume 4 Presentar Santiago. José Luis Atienza Josep Lligadas Víctor J. Martínez 5 La Tornaboda, el nostre patrimoni immaterial. Bàrbara Lligadas Miguel de la Rubia Mercè Solé 6 Sinistralitat i contaminació. Eduard Mondragon La distribució d’aquest butlletí es fa 7 Com es va tancar Viladecans Televisió? Carles Lozano per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 8 Festes “oficials” o festes populars? Albert Buigues comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 8 Una cita amb el Poble Sahrauí. Rosa Mercader Si voleu enviar articles per publi- 9 Els paradisos a la cantonada. Xavier Ramírez car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar 10 Espanta més el mosquit o l’helicòpter de combat Tigre? Ri- les 40 ratlles o les 600 paraules. card Caba El nostre correu electrònic: 11 Les coses com són. Mercè Solé puntviladecans@telefonica.net El nostre bloc: 12 A favor del Pla Parcial d’Oliveretes. José Luis Atienza http://puntviladecans.blogspot.com 13 Les nostres entitats: Càritas Interparroquial de Viladecans
  2. 2. No us ho podeu perdre! Aquest any, a la Festa Major Donem la benvinguda al Mamut de Viladecans Serà el 4 de setembre, a la Plaça de la Vila, just després del Pregó El juny de l’any passat, els mitjans de comunicació ens van informar de la troballa, mentre s’estava construint la bassa de laminació de Can Guardiola, d’un jaciment d’animals de feia milers i milers d’anys. D’aquells animals, el més representatiu de tots, un mamut, s’ha estat acostant cap a nosaltres. Si us hi heu fixat, des de fa una colla de setmanes, en aquesta revista i en molts altres llocs, la imatge del mamut se’ns hi està fent cada cop més present. Doncs... sembla que ja arriba l’hora de trobar-nos-el! El divendres 4 de setembre, ningú no pot faltar a la Plaça de la Vila, a les 8 del vespre, per donar la benvinguda al nostre mamut Nens i nenes, joves de tota mena, pares i mares, avis i àvies, besavis i besàvies... tots a la plaça! http://elmamutdeviladecans.blogspot.com Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 2
  3. 3. Vers l’ullal: elefants i mamuts a Viladecans Q uan arribo al Pau Picasso en Pere Mut Viladecans va sortir als diaris. La Vanguardia i el ja m’està esperant. Previsor com és ha Ciero se’n van fer ressò. I el propietari de la bòbila vingut ben documentat: mapes, foto- es va trobar gairebé involuntàriament com a gene- grafies, programes, fotocòpies... rós cedidor d’un objecte important al Museu d’His- I és que en Pere va ser una de les persones que l’any tòria Natural de Barcelona. I l’alcalde –Joan Mier- 1964 va fer sortir a la llum aquella pedra tan estra- nau– com a màxima autoritat d’una població que, a nya que els operaris de la bòbila havien trobat a la més dels “cans” a què alguns vinculen el nom de la paret d’un dels desnivells on treba- ciutat, havia tingut altres bestiaris: els elefants llaven. Una pedra que no deixava (o parents seus, o potser mamuts?). El cert és treballar prou bé l’excavadora i que que les rieres de Viladecans donen per en Pere i el seu germà, gra- a molt. tant a la paret, van extreure L’any 2002, l’Ajuntament va por- de la grava que l’envoltava: tar a Viladecans una exposició dos metres de tub amb una sobre paleontologia, munta- forma una mica corbada. da per la Diputació, que es Una peça curiosa que van deia M.A. [milions d’anys]. portar a casa perquè no Va donar peu a una inte- sabien gaire què fer-ne. ressant conferència que duia Val a dir que “a casa” era per títol: Com era Viladecans quan hi la masoveria de la bòbila i vivien els elefants. La recerca paleontolò- que la troballa no va desvetllar gica del nostre passat, a càrrec d’Àngel cap interès en el propietari le- Galobart. I la xerrada es va comple- gal dels terrenys. mentar amb una intervenció de Pere Però la vida dóna moltes vol- Mut, que, com diu el programa, va tes. I les amistats de les amis- fer cinc cèntims sobre com va ser la tro- tats treballaven a la Universitat i van quedar tan balla de l’ullal d’elephas antiquus a les admirats de la troballa que el mateix dia que la van argiles de la Bòbila de Sales, de Viladecans. veure van llogar una furgoneta per portar el tros I l’any 2008, altres ullals van dreçar-se, aquest cop a d’ullal –perquè es tractava d’un tros d’ullal– a estu- la Riera de Sant Llorenç, preludi dels ullals vius que di. Sembla que pertanyia a un Elephas antiquus que s’aixecaran a partir de la Festa major d’aquest any. I deuria viure a les rodalies, el cos del qual proba- la història continuarà. blement va ser arrossegat per l’aigua fins a quedar Mercè Solé inclòs en una capa de sediments de còdols i grava. Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 3
  4. 4. Presentar Santiago P resentar Santiago Carri- i combativa. El gran problema de sopar era escèptica respecte a la llo a l’Atrium va ser una la izquierda es que no encuentra al possibilitat de canvis als EUA. El de les coses més agrada- sujeto político al que dirigirse. Está futuro puede tener caminos inespe- bles que m’han passat a claro que no es el proletariado el su- rados, va dir mentre encenia altra la vida. Va ser emocionant, però jeto del cambio futuro, pero está ahí, cigarreta. el que em va impressionar més entre nosotros, y hay que encontrar- A Carrillo li agrada Catalunya, va ser el Carrillo cos a cos, en- lo. Pero para encontrarlo, primero la seva dona Carmen va viure de cenent una cigarreta rere l’altre, hay que buscarlo, y hoy creo que la petita a Barcelona i encara parla que vaig tenir l’oportunitat de izquierda no lo busca demasiado. català. Me encanta Barcelona. Si hubiera ganado el PP me hubiera exiliado en Barcelona. Aquí se res- pira otro aire. Està preocupat per l’acord del finançament. Yo no digo que el tripartito no tenga razón, pero hay que llegar a un acuerdo con Zapatero, sea como sea. Un no acuerdo sería una catàstrofe. Podría ser un grave retroceso porque daría alas al PP y a los sectores más cen- tralistas de dentro del PSOE, que son más fuertes de lo que parecen. Lamenta que l’esquerra no tingui referents internacionals, ni tan sols la Internacional Socialista que està en una profunda crisi. A la izquierda parece que le interese sólo el corto plazo. Ideas a dos años, a cuatro años. La izquierda necesita mirar más allá, señalar el camino ha- conèixer al sopar la nit abans. Hi ha qui li recorda que va ser a cia donde se quiere dirigir en el futu- Jo esperava un home gran, i em Estats Units on va declarar l’ac- ro, explicar su sueño. Es verdad que vaig trobar amb un home gran. ceptació de la bandera espanyo- la experiencia de la Unión Soviética Esperava un home que expli- la. Si había que hacerlo, y yo hoy fue un fracaso, Pero ¿por qué hoy qués algunes anècdotes i em sigo convencido de que había que ha- casi nadie habla de socialismo? vaig trobar amb un home que va cerlo, se tenía que oir fuerte y claro. I vaig sentir parlar de socialisme explicar algunes anècdotes, però Estados Unidos siempre me ha in- a l’Atrium. I vaig sentir que tenia el que no m’esperava va ser un teresado mucho. Marx siempre dijo raó i vaig somiar esperançat per home que digués Tengo que con- que el comunismo debería triunfar les seves paraules lentes, amb fesaros que a pesar de mi edad tengo en un país desarrollado –Rusia no buits massa llargs entre frase i una gran esperanza en el mañana y era un país desarrollado en el dieci- frase, que feien patir, que mai todavía me interesa mucho más tra- siete–, un país desarrollado como lo perdien el fil d’un discurs rigorós bajar para el futuro que recordar el es Estados Unidos. Obama es lo más i optimista. I em vaig sentir com pasado. El miraves sopar i veies el interesante que ha pasado en política que les idees recuperaven part de que era un home de noranta qua- en muchos años. Me da la impresión la musculatura perduda. tre anys amb una certa fragilitat de que Obama ha encontrado su su- en el cos i moltes arrugues en les Pensava que presentaria la nos- jeto político, el pueblo americano le mans, en la cara, en el coll però tàlgia i vaig presentar l’esperan- entiende, y creo que él está dispuesto quan parlava, malgrat que la veu ça. a cambiar cosas. De hecho, en par- començava fràgil com el cos, les te ha nacionalizado a la banca en la José Luis Atienza idees semblaven d’una ment jove patria del capitalismo. La taula del Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 4
  5. 5. La Tornaboda, el nostre patrimoni immaterial E l passat 15 de maig vaig optaven a ser escollides per vota- rebre un correu electrò- ció popular entre els deu tresors nic que portava per títol del patrimoni immaterial de Ca- La Tornaboda de Gavà i talunya! Viladecans opta al premi “10 tresors Sabia que era difícil que la Tor- del patrimoni immaterial de Catalu- naboda guanyés a candidatures nya”. La notícia em va sorpren- com Sant Jordi o els Correfocs, dre i alegrar per parts iguals, ni però hem quedat en una digní- tan sols sabia que s’havia pre- sima 28a posició, per davant de sentat a la pre-selecció. Poques candidatures com el Cagatió o els Jocs Florals. Quina és la meva reflexió? Doncs que la nostra ciu- tadania –sense oblidar els com- panys i companyes de Gavà– s’ha mobilitzat per dignificar el nostre patrimoni immaterial, sense cap més recurs que el correu electrò- nic. Ens hem de sentir orgullosos del nostre patrimoni, porti l’adjectiu que porti —arquitectònic, imma- terial, cultural, etc. Hem de ser conscients que la nostra ciutat té molts valors que cal defensar i col·locar allà on els pertoca, n’hem d’estar satisfets, ja que són els elements que ens fan ciutat. Són aquells factors que uneixen una població, que la cohesiona i la transforma en quelcom més que gent que comparteix espais. Per últim només em queda ani- mar-vos a baixar al centre de la vegades reenvio correus, però vila el proper diumenge de car- en aquest cas era important fer- nestoltes i participar de la Torna- ne difusió, la nostra Tornaboda boda, com també us animo a que havia quedat seleccionada dins feu difusió d’aquesta meritòria del centenar de candidatures que 28a posició. Bàrbara Lligadas Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 5
  6. 6. Sinistralitat i contaminació A ctualment s’estan atmosfèrica han de buscar les pas a trens més ràpids o per la aplicant per part dels solucions en un altre tipus d’al- càrrega de mercaderies. No tenen nostres governants ternatives i posar-hi tots el esfor- grans extensions d’espai destinat mesures coercitives ços que calguin per portar-la a a aparcament dissuasori ja que la per tal de disminuir la contami- terme. gran majoria de la gent es despla- nació ambiental i, per altra ban- Així doncs, l’alternativa en ma- ça en autobús, tramvia, i bicicle- da, aconseguir una disminució júscules, crec, pas- de la sinistralitat a les carreteres sa per invertir en de Catalunya. l’ampliació i nova Respecte a aquest últim punt el creació d’infraes- percentatge de morts a les car- tructures ferrovià- reteres de l’Estat espanyol –en ries que permetin aquest darrer any 2008– ha dis- el desplaçament minuït molt més que a les carre- de forma ràpida teres catalanes tot i que no s’han i puntual de tota aplicat les mateixes mesures exi- persona des de gides dins de l’antiga àrea Me- casa seva fins al tropolitana de Barcelona (veure seu lloc de treball La Vanguardia 03-01-2009 pàgina i també potenci- 17). Per tant, això vol dir que al- ant el transport de guna cosa falla en l’anàlisi de les mercaderies per causes de la sinistralitat que es aquest sistema. produeixen a Catalunya. És evi- Això s’aconse- dent que tot allò que es faci per gueix disposant reduir la sinistralitat és bo per a d’una xarxa de la societat però hem d’identificar ferrocarrils amb molt bé quins són els riscos que uns nodes importants de conne- ta. Evidentment que s’utilitza el la causen i posar-hi les mesures xió a cada estació mitjançant au- transport privat però en un nivell correctores corresponents. Les tobusos que portin a les persones molt inferior a nosaltres. esmentades mesures sembla que al seu lloc de destí i apropant la Els ciutadans utilitzen aquest ti- funcionen més bé a Espanya que xarxa del ferrocarril a les indús- pus de transport perquè hi con- no a Catalunya, tot i sent molt di- tries o a la inversa. fien, és puntual en extrem, segur, ferents. En aquest aspecte caldria que els net, agradable i còmode, sense Pel que fa a la contaminació cal nostres polítics fessin un viat- que els viatgers se sentin com dir que no s‘ha demostrat, de for- ge de treball a Suïssa, país que sardines dins dels vagons. ma objectiva, que la reducció de té una dimensió semblant i una Només creant una xarxa de trans- la velocitat, amb el límit fixat, faci orografia més complexa que la port d’aquest tipus, a casa nostra, disminuir el nivell de la contami- de Catalunya i que té una xarxa podrem gaudir d’unes ciutats nació sinó tot el contrari, segons de ferrocarrils admirable tant des menys contaminades, menys informes realitzats per el RACC del punt de vista logístic com de sorolloses, amb una sinistralitat (veure informe del RACC d’octu- puntualitat i pulcritud. La seva molt més reduïda, un cost de bre 2007 a la seva pàgina web). xarxa, a banda de donar servei a manteniment d’infraestructures Fins on ens faran anar per aquest les indústries situades al llarg del molt més assumible, un territori camí? Ens obligaran a deixar el seu recorregut, s’estén de forma menys trossejat per el fet de cons- cotxe al garatge (cosa lloable) transversal per tot el país i totes truir menys carreteres, amb una o anar a 40 km per hora amb la les estacions tenen la seva para- reducció de transport pesat per conseqüent elevació de la conta- da d’autobusos que fan el servei carretera molt important i, en minació ambiental? cap a les poblacions que no dis- definitiva, en una millora de la posen del servei del ferrocarril. qualitat de vida per a tothom. Si de veritat els nostres responsa- bles polítics volen fer disminuir Totes elles, a més a més, tenen Eduard Mondragon la sinistralitat i la contaminació vies d’espera per poder donar Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 6
  7. 7. Com es va tancar Viladecans Televisió? M olts viladecanencs encara es- El més greu del punt de vista humà és que peren una explicació sobre la el passat 16 d’abril es comunicava a onze desaparició de Viladecans Te- persones, que amb la seva tasca permetien levisió el passat dia 1 de maig, l’existència de VTV, que eren acomiadats en que s’afegeix al fet que Ràdio Sellarès no un període de quinze dies. Per tant, són tèc- dóna informacions referides a la nostra ciu- nics i periodistes que no han tingut ocasió tat des del passat mes de gener. de buscar una altra feina perquè treballaven Recordem que Viladecans TV tenia garan- en una empresa que tenia un contracte fins tida la seva continuïtat fins al mes d’octu- al mes d’octubre, i que havia de servir de base per a la creació de la futura Televisió Digital del Delta. Com els mateixos professionals de Vila- decans TV han denunciat, l’Ajuntament no va fer cap esforç per buscar una al- ternativa que fes viable la continuïtat de l’emissora: ni propostes de reestructura- ció, ni buscar altres cadenes de televisió que ocupessin el lloc que deixava Localia (com ara la Xarxa de TV Locals de Catalu- nya), ni propostes més progressistes com ara plantejar la conversió de VTV en una cooperativa dels seus treballadors. L’existència de mitjans de comunicació au- diovisuals propis de Viladecans fa una important funció informativa i ha per- mès augmentar el sentiment de pertinen- ça a la nostra ciutat, a més de l’orgull que ha suposat els premis (catalans i internaci- onals) que en diverses ocasions han rebut bre, gràcies al contracte signat amb el grup programes de Viladecans Televisió. Això, ho Localia. Però a mitjans de febrer, l’Equip de hem perdut. I a més, l’Ajuntament ha ma- Govern (socialistes i Iniciativa) va proposar laguanyat un esforç col.lectiu d’onze anys reduir en un 20 per cent l’aportació econò- (per cert, deixant que una pila d’equips tèc- mica que recollia el contracte, situació que nics no tinguin ara cap utilitat), i el que és comportava que Viladecans Televisió fos in- pitjor, ha deixat sense feina onze persones. viable econòmicament, i que s’ha traduït en el tancament immediat de l’emissora. Carles Lozano Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 7
  8. 8. Festes “oficials” o festes populars? V eient la proximitat de les festes ma- centre de la comarca del Baix Llobregat, cada any jors de Viladecans, veig urgent escriure tenim el mateix plat: la fira per a deixar-se els di- aquest article. Des de fa molt de temps ners, concerts amb grups sempre del mateix estil i que l’Ajuntament posa traves a aquells molt comercials i venda de paradetes. De cultura que desitgem unes festes alternatives fetes des del popular se’n fa poca, gegants i castellers i els tra- poble i per al poble. Des de sempre les festes han dicionals correfocs, però res més. A part ja no par- estat organitzades per l’ajuntament i els ciutadans lem de la normativa que obliga a acabar les festes només hi hem pogut assistir però sense dir-hi la a les 3 del matí, fent que la gent hagi de marxar nostra, sense opinar si són unes festes com ens a casa amb ganes de festa perquè el seu poble no agradarien o no. admet fer festa fins a altes hores de la matinada. La democràcia real passa perquè els ciutadans pu- No pot ser una qüestió de veïnat quan només son guin decidir sobre els temes més importants que quatre o cinc dies que és festa major en tot l’any. afecten a la nostra societat, i no només per a po- L’ajuntament hauria d’obrir la realització d’unes sar una papereta en una urna cada quatre anys i vertaderes festes populars al poble, no posant tra- quedar passius davant tot allò que fa l’ajuntament. ves a les festes alternatives que es fan cada any, amb A moltes viles es preparen festes alternatives mit- un projecte popular, d’enfocament al poble, de con- jançant les associacions de veïns, entitats culturals, certs amb grups locals per donar-los a conèixer i associacions de joves, organitzacions juvenils com amb participació de les colles de cultura popular de Maulets on participen per exemple de forma activa la vila. I no posar traves cada any i buscant incul- en l’organització de les alternatives de Vilassar de par a aquells que busquem unes vertaderes festes Mar. Tot això només per donar un caire popular a majors per al poble i no veure la mateixa història les festes i frescor i per poder dur a terme projectes cada any. autogestionats lliures de subvencions i de partidis- Per unes festes alternatives, populars i participati- me. ves. Les festes de Viladecans que cada any s’organit- Albert Buigues zen no són precisament unes festes que siguin el Una cita amb el Poble Sahrauí L’Associació Catalana d’Amics cipen delegacions governamentals i representants del Poble Sahrauí (ACAPS) us dels partits polítics, comitès i associacions nacio- informa de la celebració de la nals de diferents països d’Europa, Àfrica i Amèrica, 35a.Conferència Europea de So- institucions locals i autonòmiques, ONG, sindicats lidaritat i Suport al Poble Sah- i diverses organitzacions socials, juvenils i de dones rauí (EUCOCO) que tindrà lloc que col·laboren amb la causa del Poble Sahrauí. a la ciutat de Barcelona, els dies La Conferència comptarà, també, amb la presència 20, 21 i 22 de novembre de 2009 d’una important delegació del Front Polisario en- al Centre de Convencions Inter- capçalada pel seu Secretari General i President de nacional de Barcelona (CCIB), al la RASD, Mohamed Abdelaziz, i personalitats del Fòrum de Barcelona. món de la política i de la cultura. L’EUCOCO és la cita anual de solidaritat amb el Po- Per a més informació: eucoco@acaps.cat ble Sahrauí més important que es celebra a nivell in- ternacional. En aquesta Conferència, que cada any Rosa Mercader es realitza en una ciutat europea diferent, hi parti- Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 8
  9. 9. Els paradisos a la cantonada A la Fira de Sant Isidre, el delta és natura canviant per la reflexió ètica és transparent. l’agrupació política a l’acció del riu o de l`home. No En una reunió on vaig defensar la qual pertanyo, vam així Menorca. els sistemes deltaics, vaig ser utilitzar el lema “un La construcció d’embassaments interpel·lat per un regidor per paradís a la cantonada” per do- riu amunt redueix els llims que si pretenia, a més, reintroduir el nar a conèixer i fer estimar el donen vida al delta i neguen al- mosquit del paludisme. La meva nostre litoral. tres territoris, però regulen les resposta va tenir un punt d’iro- Sovint he somiat que la nostra avingudes d’aigua com la que nia, i des de aquestes línies dema- zona costanera era com la de va produir set-cents morts l’any no les disculpes pròpies del que, Menorca, absolutament natural, 62. El paludisme es va considerar faltant al respecte, no ha actuat amb un parell de quilòmetres eradicat al 1964, però havia estat com s’espera en una democràcia de desplaçament obligat a peu causa d’elevada mortalitat a la deliberativa. per arribar-hi. On està el punt de conca del Llobregat. La nostra força és reflexionar, confluència entre les utopies que Per possibilitar assentaments hu- construir i defensar amb rigor, ens guien i les percepcions de la mans, aquestes i moltes altres in- coherència i responsabilitat col- realitat que conformen els nos- tervencions van ser necessàries, lectiva les nostres aportacions, tres criteris? però les sensibilitats sobre elles no considerar la nostra perspec- El humans que 4.000 anys enrere han evolucionat tal com ho ha tiva com a única, ni tan sols la van navegar fins a Menorca van fet la nostra percepció del medi més convenient. Som un gran trobar-se gairebé el mateix “pa- i els nostres recursos tècnics, eco- col·lectiu amb interrelacions i radís” que avui podem gaudir. nòmics i ètics. Aquelles sensibili- necessitats mes enllà de la natu- Possiblement fossin “balseros tats, com els humans, són sempre ra estrictament entesa. Pensem barcelonins” que quan albiraven diverses i canviants. globalment i avancem treballant el sud des de Montjuïc no veien Hi ha sensibilitats on primen els en allò que compartim negociant un delta, sinó un mar que arriba- objectius històrics de l’home, el la diversitat d’opinions. Els nos- va al Montbaig. Al segle primer, desenvolupament econòmic com tres dilemes no trobaran solució la línia de costa passava per l’an- a font de convivència, riquesa i en fórmules simplistes i inaplica- tic camí de València. Les actuals futur. Altres entenen l’ésser humà bles. Hem de pensar més en clau llacunes es conformen des del vinculat al medi natural i recla- de gestió del canvi, en mantenir segle XI –Remolar i Murtra– fins men un equilibri del territori, la capacitat d’invenció per trobar el XIX, i l’aiguamoll va retrocedir una valoració diferent del signi- solucions específiques als reptes per la decidida acció del l’home ficat de la biodiversitat. Aquests que apareixen. que va començar fa uns dos mil darrers, posen en valor la super- Els que ens considerem natura anys amb l’activitat agrícola. Si vivència del patrimoni natural. A tenim prou eines, aliats, coneixe- un paradís és un lloc on l’home les infraestructures pròpies del ments i imaginació com per re- viu feliçment aprovisionat per la desenvolupament contraposen conquerir móns perduts, també natura, aquest qualificatiu no es inversions en infraestructures per ser amables i temporals com- corresponia amb el nostre esti- naturalitzadores sabent que en panys de viatge en la evolució mat delta, el qual es va fer habita- cap cas tornarà aquell delta viu i del medi. ble per la mà transformadora de canviant producte de l’acció de la l’home. Aquesta és la diferència, Xavier Ramírez natura. El camí és complex, però Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 9
  10. 10. Espanta més el mosquit o l’helicòpter de combat Tigre? A caben d’adjudicar a ser president de la indústria mili- i no d’un parc per a la fabricació ACS, per mitjà de la tar Construcciones Aeronáuticas, de components d’avions o heli- constructora Draga- S.A. (CASA), avui integrada dins còpters”. dos, la construcció de de EADS, i va fundar i va ser el Ell diu que les indústries del Parc la primera fase de la urbanització primer president d’AFARMADE, nomes treballaran en I+D+i i en del que serà el Parc Aeroespacial l’associació de fabricants d’armes noves tecnologies (soft). Molt bé: i de la Mobilitat de Catalunya, d’Espanya. i què?, el R+D i el soft si és per que s’ubicarà a Viladecans, per treballar per aeronàutica i en con- un valor de 3’5 milions d’euros, cret per EADS amb una produc- dels més de 60 milions de diner ció d’un 60% militar, tindrà com a públic que costarà el projecte en destí una indústria militar. Qual- total. sevol component o R+D que tin- Un projecte que és denunciat pel gui per destí fabricar una manu- centre d’estudis per la pau J. M. factura per les forces armades és Delàs en l’informe “No a la in- producció militar, sigui roba, ar- dústria aeronàutica militar a Ca- mes, avions o simplement un soft talunya!”, per la possibilitat que de sistemes de vol, o potser de tir, s’instal·lin aquest tipus d’empre- Igualment, esgarrifa saber coses la qual cosa també es possible, ja ses a Viladecans. I que sort de com que el preu d’un avió de que tots els sistemes d’un avió no l’estrambòtic moviment polític combat Eurofighter és d’uns 124 solament són per simulació de que va frenar que s’ubiqués a milions d’euros. L’estat espanyol vol, poden ser sistemes de soft Viladecans una fabrica d’helicòp- ha adquirit 87 avions Eurofighter, lligats a les armes que porta un ters de combat, ho podeu recor- amb un cost total de 10.795,40 mi- avió, un míssil fabricat per EADS dar rellegint l’article “Viladecans lions d’euros –i té previst adquirir- també necessita de soft. i l’Eurocopter, l’helicòpter de ne 33 més pròximament–. El 2008, combat”, publicat al Viladecans la despesa militar espanyola va Punt de Trobada nº14. ser de 18.926,83 milions d’euros. L’aeronàutica mou molts milions Properament el consorci format d’euros, i la creació del Centre entre l’Incasol i l’ajuntament de Tecnològic d’Aeronàutica ubicat Viladecans, que gestiona el parc en el Parc Aeroespacial de Vila- aeroespacial, posarà els primers decans, en el qual participa BAiE, espais a disposició de les empre- la UPC, la Caixa, la Generalitat i ses que s’hi vulguin instal·lar, tot diversos ajuntaments han anun- i que, ho torno a reclamar, no s’ha ciat inversions públiques de 35 aprovat cap document que fixi milions d’euros, que podrien ar- un codi de bones intencions que ribar a la important xifra de 1.000 vetlli perquè no s’instal·li la in- Ara per ara, a Viladecans, pel be- milions d’euros. dústria militar a Viladecans. nestar dels ciutadans, més que Les relacions entre la indústria L’alcalde de Viladecans em els helicòpters de combat Tigre, aeronàutica i la indústria militar va contestar textualment que preocupa més la lluita contra el poden arribar a ser molt ambi- “l’informo que totes les empreses mosquit Tigre. Tot i que ja ha con- gües. I alguns dels nous projec- que hi treballaran són de Cata- firmat la intenció d’instal·lar-s’hi tes desenvolupats a Catalunya lunya. A més, no n’hi haurà cap l’empresa Gutmar, una empresa en l’àmbit de l’aeronàutica tenen que fabriqui peces o components homologada des de 1976 per Ae- vincles evidents amb la indús- aeronàutics, sinó que es dedica- rospatiale i Eurocopter, amb una tria de l’armament. Per exemple, ran a desenvolupar software i tec- nau de 7.400m2. Això sí, com pica segons el centre d’estudis per la nologia i projectes d’investigació el mosquit Tigre! pau J. M. Delàs, l’actual president R+D+I. En definitiva, es tractarà d’un parc empresarial tecnològic Ricard Caba i Calbet de BAiE, Fernando de Caralt, va Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 10
  11. 11. Les coses com són La veritat és que m’ha agafat per sorpresa. Jo ja patia, perquè, en època de vaques magres, els pressu- postos que primer se’n ressenten són els socials. La veritat és que tampoc no em semblava un indicador gaire positiu el fet que a Viladecans la responsabilitat dels Serveis Socials no està assignada a cap regi- dor en concret, sinó que depèn d’una àrea de serveis personals que té moltes altres responsabilitats. I això en un temps en què s’ajunten la crisi econòmica, l’aplicació de la llei de la dependència i la nova llei de Serveis Socials. Doncs no sé com ha anat en general, però dues entitats amb què col·laboro habitualment veig que han incrementat recursos per part de l’Ajuntament: Càritas i el taller ocupacional Ca- viga. L’aportació municipal a Càritas es dobla i la de Caviga ha crescut un 30 %, a part de tramitar per la via municipal altres ajuts indirectes. És el que ha de ser i me n’alegro. La tendència general dels ciutadans és quei- xar- nos per les coses que no funcionen. Crec que és de justícia agrair allò que funciona i els esforços de col·laboració mútua. Mercè Solé 50 anys, Al vent? N o se sap si deu ser per aspirar a una celebració paral·lela a la del cinquan- té aniversari de la cançó d’en Raimon, que l’Ajuntament deixa a la vorera de l’Alba-Rosa (prop de l’antic passatge de les Rose- lles) aquestes restes de la ventada del 24 de gener, que, com podeu observar, van “acollint” deixalles de tota mena a mesura que passa el temps. Sem- bla que ja s’ha avisat repetidament, però el servei municipal de recollida no passa. Hi estaran 50 anys, així? Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 11
  12. 12. A favor del Pla Parcial d’Oliveretes E stic d’acord amb el Pla Parcial d’Olive- retes. Llegint alguns dels brillants col- laboradors d’aquestes pàgines sembla que tothom estigui en contra d’aquest Pla Parcial, que sigui una veritat universal que és un atemptat al bon gust de qualsevol sensibilitat eco- logista. Puc admetre que veig amb simpatia qual- sevol diguem no, qualsevol exercici de consciència crítica en aquest món plagat de sís acrítics, encara que com en aquest cas equivoqui l’objectiu. Crec objectivament que aquest és el millor Pla Par- cial de la història urbanística de Viladecans. Ja sé que hi haurà qui estigui en contra de tots els Plans Parcials, Oliveretes inclòs, perquè voldria un Vila- decans menys metropolità, menys habitat, menys construït. A mi també m’agradaria un Viladecans amb un casc antic més potent, amb un nivell de renda més alt, però tenim el que tenim, som el que som i estem on estem, al bell mig de l’Àrea metro- politana. fruit de cap requalificació. Des de fa més de trenta- El preu de l’habitatge ha impedit l’accés a un habi- cinc anys és una zona urbanitzable d’urbanització tatge digne a molts sectors socials. L’habitatge és un intensiva, amb drets urbanístics consolidats pels dels drets fonamentals sense el qual és impossible seus propietaris. portar endavant un projecte de vida. Cal exercir el Considero que és una gran llàstima dedicar els jo- saludable dret de la crítica a aquest model de creixe- ves i combatius esforços a condemnar la realitat en ment ple d’injustícies i marginacions. Però podem comptes d’intentar modificar-la. Oliveretes s’ha fer alguna cosa més? Qui governa ha de facilitar sòl convertit en una apetitosa pancarta per fer brindis per fer viable l’habitatge de preu assequible. Gaire- al sol i fa la impressió que res no importen els gar- bé la meitat dels habitatges d’Oliveretes seran de rofers, ni el parc forestal, ni els habitatges socials, preu assequible per a la gent de Viladecans. Això ni les cobertes verdes, ni la renaturalització de les és la primera vegada que es farà. Això pot canviar rieres, ni la realitat complexa, sinó el plaer de situ- la vida, en millor, d’alguna gent. Hi haurà cent ha- ar-se sota l’ombra d’aquesta pancarta feliç de Sal- bitatges dotacionals per col·lectius diversos, des de vem Oliveretes que veu un món en blanc i negre, gent amb problemes de mobilitat, amb discapaci- de sants i dimonis. tats, fins a famílies monoparentals. No partir de la realitat és argumentar des de la fan- Aquesta sensibilitat social no té cap importància? tasia, això si, més senzilla i còmoda que la realitat La tenien la resta de Plans parcials que s’han fet fins incòmoda i complexa. Si volem millorar el món, se- ara? Si no la tenien, aquest Pla és un avenç o un gurament ajudarem si opinem sobre ell, si el con- retrocés? demnem, però com de veritat ho millorarem, és Sé que el relat “ajuntament depredador arrambla amb modificant aquelles coses que tenim al nostre abast, paradís natural per fer especulació urbanística” va molt si tenim la força i el valor per fer-ho. bé per organitzar marxes de protesta amb pitos i Encara que ens critiquin. Encara que sigui un Pla tambors, però no fa avançar la causa ecologista per- Parcial. Encara que es digui Oliveretes. Encara que què bàsicament distorsiona la realitat per adaptar- hi hagi una plataforma que ens vulgui salvar del la al seu discurs. que pensem que és el nostre deure. La distorsiona perquè a) no es un pla especulatiu, b) Oliveretes no és cap paradís natural, sinó un ter- José Luis Atienza ritori on conviuen activitats fora d’ordenació i es- pais degradats amb altres espais de valors naturals que el projecte pretén conservar, c) Oliveretes no és Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 12
  13. 13. les nostres entitats Càritas Interparroquial de Viladecans Càritas Interparroquial de Viladecans és una entitat Càritas de Viladecans forma part del Consell Muni- cristiana que treballa perquè tota persona, amb in- cipal per a la Convivència i la Ciutadania de Vilade- dependència de la seva procedència o creences, pu- cans i de la xarxa Parlar per Conviure. gui viure amb autonomia i dignitat, i desenvolupar totes les seves capacitats i habilitats. Mercè Solé Treballa sempre en estreta coordinació amb els Ser- veis Socials municipals, a fi d’evitar duplicitats i de complementar l’acció dels professionals. Es finança a partir de l’aportació de donatius de particulars (a través dels seus socis o de les col- lectes que es realitzen a les esglésies de la ciutat), d’empreses i de subvencions diverses. Compta amb l’assessorament de professionals (treballadors soci- als i familiars i educadors de Càritas Diocesana) i amb el treball voluntari d’una trentena de persones que de forma gratuïta aporten la seva experiència, el seu temps i el seu esforç. Actualment, du a terme els següents projectes: • Ajuts econòmics per al pagament de rebuts d’aigua i de llum. • Distribució d’aliments, a partir dels exce- dents alimentaris de la Comunitat Econòmica Europea i del Banc d’Aliments. Complementem amb alguns aliments de primera necessitat els lots que es donen a les famílies, sempre per un període màxim de tres mesos. • Pis compartit per a homes. Per a persones que cobren una pensió d’invalidesa o de jubila- ció molt baixa i que no disposen d’habitatge. • Escola de dones que han arribat recentment a Catalunya i que desconeixen les nostres llen- gües. L’activitat es complementa amb nocions bàsiques d’alfabetització si fa falta. • Grup de conversa en català per a veïns i veï- Càritas Interparroquial de Viladecans té la seva nes que potser mai no han tingut l’oportunitat seu a l’església de la Mare de Déu de Montserrat d’aprendre’l o de practicar-lo. (Av. Roureda, 44). • Borsa de treball i formació per a accedir al Si voleu col·laborar amb nosaltres podeu fer-ho mercat de treball. L’activitat és oberta a tothom, fent-vos socis de Càritas a partir de la quota que però s’adreça especialment a les persones re- vosaltres mateixos fixeu o bé fent-vos voluntari centment arribades a la nostra ciutat. de Càritas. • Rober. La roba usada que es recull es distribu- Per a més informació podeu trobar-nos a l’adreça eix a famílies sense recursos econòmics. La resta electrònica caritasviladecans@gmail.com o bé es posa a la venda a preus econòmics contribu- al telèfon 936 525 770 int així al finançament de Càritas. Viladecans, punt de trobada - Núm. 24 - Juliol 2009 13

×