Pdt 51

930 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
930
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
311
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pdt 51

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 51 Any 6 15 de gener de 2012 Publicació independent d’informació i opinió Reinventar la comunicació Aquesta revista, Viladecans Punt de Trobada, va arribar, el mes passat, al seu número 50. I, com ja dèiem llavors, n’estem satisfets. I ho celebrarem el proper dimecres dia 18. Però, alhora que expressem aquesta satisfacció, no podem deixar de dir també que ens preocupa molt veure com van caient, un darrere l’altre, els mitjans de comunicació més propers que teníem, els mitjans locals que permetien conèixer el que passa al nostre voltant, i permetien també fer conèixer idees i opinions de la gent. Només fixant-nos en el panorama televisiu, la situació és lamentable. Ja fa temps que va desaparèixer la televisió de Viladecans, i ara veiem com desapareixen també la de Gavà i, més greu encara, la d’una ciutat tan rellevant com l’Hospitalet. I no, no serveixen de consol les emissions per internet, que són sempre més limitades, arriben a un sector més reduït de la població i exigeixen una voluntat molt més activa per seguir-les. I com la televisió, tots els altres mitjans. Els motius, suposadament, són econòmics. Però en tot cas la conseqüència és clara: que cada cop més, almenys al Baix Llobregat, l’única informació que arriba al ciutadà és l’oficial, la del poder, que la utilitza bàsicament per cantar les seves pròpies lloances. Ens cal, doncs, reinventar la comunicació. I fer tot el que calgui perquè arribin informacions més enllà de les oficials, perquè puguem conèixer realment què passa al nostre voltant. Cal reinventar la comunicació. I nosaltres, des del Viladecans Punt de Trobada, estem disposats a continuar contribuint-hi. Us esperem dimecres que ve, a les 7 de la tarda, al Casal d’Entitats Pau Picasso, a la xerrada d’Ignasi Riera titulada “Que ens volen deixar incomunicats? Reinventem la comunicació!”. Sumari Equip de redacció 4 Més somriures i menys petards. Bàrbara Lligadas Anna Besora M. Carmen Castellano 5 Millorar la gestió dels Ferrocarrils de la Generalitat de Maria Comas Catalunya. Sergi Turiella Josep Ginjaume Josep Lligadas 6 Mirar la Torre del Baró. Josep Lligadas Miguel de la Rubia Mercè Solé 7 Harry Potter i la política. Mercè Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 8 Pròxima circulació, un tren sense parada. Josep aquest butlletí es puguin expressar). Ginjaume La distribució d’aquest butlletí es fa 9 20-N: Viladecans, exemple de la desfeta socialista. per correu electrònic. Si no desit- Carles Lozano geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 10 Les puntes negres del Baix Llobregat a la VIII Biennal de em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. Gènova. Carme Reguant Si voleu enviar articles per publicar, 11 La mirada aguda. Bitó comú. Eio Ramon tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 12 Recerca històrica: Els milicians de Viladecans al front en o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. els primers mesos de la Guerra Civil. Manuel Luengo El nostre correu electrònic: 14 Històries viladecanenques: Consell de guerra sumaríssim puntviladecans@telefonica.net núm. 43-IV-1961 (5a. part: Epíleg). Andreu Comellas El nostre bloc: 16 Conèixer Viladecans: La plataforma Salvem el Casc An- http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook tic i la recuperació del Centre Històric. Jaume Lligadas
  2. 2. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net ViladecansPunt de trobada Publicació independent d’informació i opinió Dimecres 18 de gener de 2012 a les 7 del vespre a l’Ateneu Pau Picasso (Passatge Sant Ramon, 2) Xerrada d’Ignasi Riera per celebrar els 50 números del Punt de Trobada Que ens volen deixar incomunicats? Reinventem la comunicació! Presenta: Josep Lligadas Vendrell Festa Major d’Hivern 2012
  3. 3. Festa Major d’Hivern Major d’Hivern Dissabte Dissabte 21 de gener del 2012 gener del 2012 LA NIT DEL MAMUT a les 18,00 h. a la Plaça de la Vila la Plaça de la Vila Cercavila amb torxes, xocolata xocolata i vi calent Diable petards Diable petards Raíces de Andalucía Grallers Raíces de AndalucíaDiables petards GrallersDiables petards CADEFOC Timbalers diables CADEFOC Timbalers diables Coral La Lira Coral La Lira Gegants i capgrossos Gegants i capgrossosDiable ambDiable ambpots de fumpots de fum Avituallament Avituallament Amb els grallers de Viladecans Amb els grallers de Viladecans i de Sant Joan Despí, i de Sant Joan Despí, els Diables, els Gegants, els Diables, els Gegants, Raíces de Andalucía ii la Coral La lira Raíces de Andalucía la Coral La lira I a les 20 h. a la Plaça de la Vila, I a les 20 h. a la Plaça de la Vila,Danses tradicionals amb el amb el LA grup Sants & Fot grup Sants & FotAmb la col·laboració51de: 2012Amb la col·laboració de: Viladecans Punt de Trobada - Núm. - Gener 3
  4. 4. Més somriures i menys petardsE l passat dia 5 de gener vàrem anar a veure l’arribada dels Reis Mags d’Orient, que tal i com estava anunciat, començava a les 18.00h. Cal dir que nosaltres vàrem arribaruns minuts tard, però tot estava molt tranquil, tansols sonava música de fons.Ens vàrem col·locar a prop de la rotonda delscinemes i vàrem esperar. Mentrestant, observàvemcom mainada, pares i avis s’anaven inquietantdavant el retard en l’inici de l’arribada dels reis.Nens i nenes cada cop més avorrits no sabiencom posar-se, tan sols l’excitació de veure els seusparticulars herois els feien mantenir l’atenció i nobrunzinar en excés.Nosaltres finalment vam decidir acostar-nos al’escenari, per canviar de lloc i mirar d’animar lanostra filla. La sorpresa va ser en veure que hi haviaun espectacle de màgia en marxa! No sabem quantaestona portaven així, però eren dos quarts de setben tocats i ni rastre de Ses Majestats. Finalment, elstrempats mags van fer aparèixer aquells esperatspersonatges, però poca gent se’n va adonar. A bandade fer-los seure d’esquena a gran part del públic,per acabar-ho d’adobar la megafonia va fallar.Finalment, un gran castell de focs va començar aesclatar, els primers ben macos i poc sorollosos, demanera que els infants van mirar amb cara sorpresacap al cel. Però de cop i volta van tronar, i plors icarones amb les orelles tapades van omplir aquellentorn.Així doncs, jo em pregunto: No hem après res del’experiència del festival Al Carrer? Un espectaclede màgia, per molt original que pugui semblar laidea fer aparèixer els Reis Mags de dins d’un ba-gul, no és un espectacle perquè milers de personesallà concentrades en puguin gaudir. Suposo queté a veure amb la crisi i la reducció de pressupost,però... també s’ha reduït la imaginació? I si no hiha diners per a fer segons què, per què hi ha dinersper cremar-los en sorollosos petards que espantenla mainada? Per sort, per fi el rei Baltasar era negre de debò. AProposo pensar més en els nens i nenes de veure si ara aconseguim que ningú que se suposiViladecans, però en aquells que realment viuen que ha de ser negre vagi amb la cara pintada, ja queel somni dels Reis Mags, aquells que a tot estirar les persones negres no sóc quelcom exòtic que notenen vuit anys. Nens i nenes que només volen coneixem –com passava als anys seixanta, on finsveure aquells personatges que l’endemà faran i tot al cinema sortien amb la cara pintada–, ararealitat les seves il·lusions. En resum, una arribada formen part de la nostra quotidianitat.menys llarga, que doni el veritable protagonismea l’aparició de Ses Majestats i una cavalcada més Bàrbara Lligadasfarcida i extensa. Més somriures, menys petards.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 4
  5. 5. Millorar la gestió dels Ferrocarrils de la Generalitat de CatalunyaA quí us faig arribar aquestes peticions signades, amb data del passat 2 de desembre, per les entitats Bici Baix Llobregat i Sant Boi Camina:“Les associacions Bici Baix Llobregat i Sant BoiCamina volen donar a conèixer la problemàtica quepresenta la saturació dels trens dels Ferrocarrils dela Generalitat en les hores punta al Baix Llobregat.En els dies feiners van molt plens de gent que va atreballar, la situació s’agreuja en els trens que abansd’arribar a Sant Boi de Llobregat, els qual ja arribende gom a gom. Això provoca moltes incomoditatsals passatgers, i si es porten objectes com carros,cotxets o bicicletes, encara fa que hi hagi méslimitacions d’espai.També creiem que aquestes situacions s’agreujaran fins que arriba a les estacions de les línies de Metroen els propers mesos, sobretot en el 2012, quan es per a fer els transbords. Cert que potser en altrestalli la circulació de vehicles a Sant Boi de Llobregat hores amb menys viatgers es plantegin reduccionsper a fer les connexions amb la Ronda del Litoral. en la freqüència i horaris de les línies, però això noJa que el trànsit motoritzat, sigui en vehicles té sentit en les hores punta, quan la relació de costparticulars o públics, no podrà absorbir-se per les per usuari està optimitzada.carreteres. El desplaçament d’usuaris cap al tren Fem aquesta petició amb la suficient antelacióserà més important, i augmentarà la saturació amb perquè els responsables de l’empresa dels FGC,l’increment dels riscos per als passatgers. els alcaldes afectats, amb presència al consell delsPer a solucionar aquests problemes demanem que FGC, i les administracions públiques corresponentss’afegeixin noves unitats de tren durant la circulació prenguin les mesures demanades, com per exemple,en hores punta dels dies laborables. Fem aquesta la comanda de més material ferroviari”.petició especialment per a la Línia 8, des de Molí Sergi TuriellaNou a Barcelona, ja que presenta un efecte d’embut Divendres 20 de gener, de les 5 a les 7 de la tarda, vine a veure la colla del Mamut a la plaça de la Vila. Hi trobaràs mocadors del Mamut (del millor cotó, mocadors “per a tota la vida”), gots reciclables del mamut (per posar-hi vi, o xocolata, o el que et sembli) i adhesius per al teu cotxe. Què et sembla? Tot a preu mòdic i a la salut del Mamut i de la Festa Major. T’esperem.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 5
  6. 6. Mirar Viladecans / 2 Mirar la Torre del BaróE n el número passat, convidàvem des d’aquesta pàgina que titulem “Mirar Viladecans” a mirar la Torre Modolell. Ara, la invitació és a mirar la torre del costat, la Torre del Baró, que és moltmés antiga. I és que la Torre del Baró és un castell. Pràcti-cament quadrat –una mica més ample a la part nord quea la part sud–, no gaire gran, però que dóna una imatgede solidesa i de potència. Un castell que a primer copd’ull ja es veu que és fruit de diverses etapes de cons-trucció: un castell fet a trossos, podríem dir. És l’edificimés antic del nucli urbà de la població, i aquí tenien laresidència els senyors de Viladecans.Val la pena que ens asseguem una estona a mirar-lo. Elbanc de pedra que hi ha davant de la Torre Modolellés el lloc ideal per fer-ho. Així doncs, ens hi asseiem.I tranquil·lament, a poc a poc, ens anem mirant l’edi-fici. La part sud es veu com més noble i ben feta, amb part de la paret, molt dignament, i s’ha obert la portacarreus de pedra vermella, i la part nord més desigual, per on actualment s’entra a l’edifici.amb les parets amb pedra de diversos tipus: vermella I, un cop vistos tots els elements de la torre, ens estaremno treballada, llicorella, totxo. una estona sense fer res, simplement mirant-nos el con-La façana principal és a la part més noble, i dóna al junt, que fa molt de goig.carrer del Doctor Ros. Està formada per dues torres Un cop ens hem mirat la torre asseguts al banc, aniremquadrades, amb un mur una mica més baix que les a donar-li la volta. Passarem pel carrer del Doctor Ros,uneix. Al centre, la porta d’entrada, i a dalt, al segon i ens aturarem davant la porta principal. Mirarem cappis, el matacà, aquesta mena de balcó fortificat que amunt, cap al matacà, i ens fixarem en els forats de lesno serveix per sortir a mirar el carrer sinó per vigilar espitlleres als costats i al davant, i també els forats ai defensar-se de possibles enemics. Mirem també les la part de sota, que servien per poder-hi llançar el quefinestres de la façana principal. Al primer pis, a la banda calgués (per exemple, oli bullent) si algú volia entrar adel carrer del Doctor Ros hi veien al mig una finestra l’edifici. Ens adonarem també de les altres espitlleres iamb set lòbuls, i a banda i banda dues altres d’iguals troneres de la façana. I, des de la porta principal, faremperò només amb un lòbul; a la torre per la banda del un cop d’ull al pati, del qual parlarem en el númerocarrer d’Àngel Guimerà hi trobem la més treballada de que ve.totes, amb doble arc i una columneta al mig. I al segon Pugem ara les escales del carrer del Doctor Ros (quepis, a cada banda del matacà, una finestra quadrada abans, precisament, era conegut com el carrer de les Es-i una altra de lobulada, però més petita i senzilla que caletes), i mirem la paret que dóna al carrer de l’Antigales de baix. També, sota les finestres del primer pis, hi Riera. És una paret compacta, forta, sense obertures aveiem els forats de les espitlleres i troneres, que servien la planta baixa, només amb tres finestres lobulades alper vigilar i atacar els possibles enemics. I ara ens mirem primer pis i tres finestres sense ornamentació al segon.les altres finestres que donen al carrer Àngel Guimerà. En tota aquesta banda només hi trobem un detall, di-Les del primer pis són lobulades, mentre que les del guem-ho així, de fantasia: una petita i delicada finestrasegon són simplement quadrades i força petites. Queda gòtica al segon pis, a la banda esquerra.clar, amb tot plegat, que el primer pis era la residènciadels senyors, i el segon les golfes. I finalment, acabem el recorregut a la banda nord, que porta el nom de passatge de la Torre del Baró. Aques-Després de tot això, aixequem els ulls cap a dalt de tot, ta banda té poc interès històric, perquè és gairebé totaon ens trobem amb dos tipus de merlets: uns de més d’obra nova, que encaixa bé amb el conjunt; la paretamples, amb espitlleres al mig, que coronen els murs, i originària, de la qual se’n veuen trossos, és formadauns altres de més estrets i punxeguts, que coronen les per materials diversos, incloent-hi brancals i llindes detorres. Aquests merlets punxeguts han estat restaurats pedra reaprofitats.i refets recentment. El mes que ve entrarem a dins, i explicarem també unaPodem mirar també la part de baix de la banda del car- mica la història de l’edifici.rer d’Àngel Guimerà, on s’ha refet amb totxo vist una Josep Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 6
  7. 7. Harry Potter i la políticaFer política no està de modaMoltes i molt enraonades són les crítiques que sesenten al funcionament de les institucions polítiquesi dels partits. Tot hi ajuda: la corrupció, els pesantsaparells de partit, la seva manca de transparència,la demagògia, la manca de pedagogia, la rigidesa,la manca de debat, el personalisme, l’arbitrarietati l’aparent inutilitat de certes institucions, amb unllarg etcètera que cadascú podem bastir al nostregust. Tot plegat es reforça amb l’evident (o nomésaparent?) distància entre les institucions polítiquesi qui realment talla el bacallà, i, a Catalunya, ambel desgraciat paper judicial i polític en relació al’Estatut.Fer política, doncs, no està de moda. I tothom s’animaa criticar el sistema, sovint amb contundència. Demanera que els qui encara formem part d’un partitgairebé ens hem de justificar. I de la política nomésveiem allò que no funciona i som incapaços de veure-hi i de valorar la gent que altruistament hi posa hores S’obre camí el concepte de les dues velocitats. Elsi esforços, que també existeixen. I som incapaços de qui tirin endavant, que es paguin uns serveis privatsreconèixer que molts dels serveis de què gaudim han o concertats de qualitat. La resta, que es conforminestat treballats, reivindicats, posats en marxa gràcies amb uns serveis de mínims. Uns estaran destinatsa mesures polítiques de colors diversos. La política a la glòria, i els altres a la mà d’obra barata d’usarés lenta i complexa, el consens és desagraït. Avui i llençar. En el fons hi ha aquesta mena de sentitvolem immediatesa i una bona imatge. ètic curiós que ve a dir que a qui li van bé les coses és perquè s’ho mereix. I a qui no, és perquè o noPer als més vulnerables la política és vol treballar o no té el “pedigrí” suficient. I a mésimprescindible a més el “càstig” s’estén de generació en generació, prescindint dels mèrits personals.La gent més vulnerable (els qui no tenen feina,les petites empreses, els nouvinguts, les dones,els joves, els malalts, els discapacitats) tenen com Màgia i políticaa única arma la política. En un estat social de Com es pot modificar això? Si passem de la política,dret com és el nostre, el benestar per al conjunt només ens quedaran en Harry Potter i la seva vareta,s’estableix a través de la fiscalitat i a través de la que són simpàtics però no sé si gaire eficaços enqualitat dels serveis públics, això que justament el món real. Perquè desprestigiar la política senseara s’intenta desmantellar: la salut, l’educació, els treballar de forma compromesa, constant, crítica,serveis socials, la cultura... L’Estat del Benestar és honesta, desinteressada, imaginativa, dins o forala forma més eficaç i pacífica de redistribució de la de l’actual sistema, des dels partits o des de lesriquesa i, per tant, de promoció de la igualtat. I a mi associacions, per regenerar-la és obrir directamenttot plegat em retorna al vell esquema de la lluita la porta al feixisme que farà pagar els plats trencatsde classes, que durant anys s’ha menystingut, però als més febles i que s’expressa dictatorialment ique em sembla que cal recuperar, en la seva forma agressivament. Només cal mirar l’Europa dels anysde consciència de classe, és a dir: lucidesa sobre la 30. I aquest no és un joc gens desinteressat. Expressarpròpia situació, capacitat de dibuixar una utopia rebuig sense compromís només beneficia els qui–uns objectius a llarg termini– i d’organitzar-se i tenen poder i diners, que, com menys participacióde treballar-hi amb constància. Confiança contra hi hagi, més oportunitats tindran de reforçar-se.por. Compromís col·lectiu versus individualisme. Mercè SoléCohesió contra discriminació.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 7
  8. 8. Pròxima circulació, un tren sense paradaÉ s possible que hagin sentit aquesta frase més d’una vegada, sobretot si són usuaris habituals del Rodalies. Servidor n’és un i està esgotatd’escoltar-la a les andanes de la nostraestació cada dos per tres. Fora de les horespunta i ja no dic els caps de setmana, és totun clàssic, un fil musical tronat que fa olorde rovellat i de presa de pèl. La circulacióde combois per la línia Barcelona-Vilanovaestà saturada, ens diuen, i les vies no donenper a més. Això es tradueix en un abús de lapaciència dels ciutadans que –per activa oper passiva– opten per viatjar en transportpúblic. Ens ho posen difícil, però tot i aixísom una multitud la que, obedient i sensesoroll, es desplaça cada dia en tren cap aBarcelona. Som herois anònims, homes i dones tren va passar de llarg pel mig dels camps i a Gavàdel cap dret que s’aventuren cada dia, a primera va fer parada amb una estació a tocar el centre delhora del matí, a trobar un racó enmig d’espais poble, al costat de l’antiga carretera de Barcelona.atapeïts i plens d’humanitat camí de la feina o la Error fundacional que encara paguem car. Recor-universitat. dem que l’estació de Viladecans es va inaugurar als anys noranta (!) del segle passat, amb més de 100Sense entrar en localismes carrinclons, hom es pre- anys de retard respecte el poble veí, i molt allunya-gunta per què tots els trens de rodalies s’aturen da dels principals nuclis habitats.a l’estació de Gavà (46.250 habitants el 2011) i noho fan a Viladecans (64.737 habitants)? Per què els Mentrestant i malgrat el pes de la història, continuotrens amb destinació Sant Vicenç de Calders passen preguntant-me per què l’estació del nostre municipide llarg pel nostre municipi i, en canvi, s’aturen al sembla més un baixador que una veritable estació?municipi veí? Per què obliguen els veïns de Vilade- Han passat darrerament per la de Gavà? Facin-hocans i Sant Climent a perdre el seu temps, tan valu- i descobriran un edifici històric remodelat fa poc,ós com el dels altres, esperant els trens en direcció a elegant, amb escales mecàniques, ascensors nous,Vilanova o Castelldefels? Han calculat la quantitat passos soterrats dignes... Tampoc estem parlant ded’hores a l’any que perdem esperant el tren adequat luxes, senzillament d’unes condicions confortablesa Sants, Passeig de Gràcia o l’Estació de França? i adaptades als nostres temps. Condicions que cos- ten de trobar a l’estació de Viladecans on predominaUn intueix que la història, com en tantes altres un cert desencís, una combinació d’abandonamentocasions, hi té molt a veure: quan el ferrocarril va i deixadesa alhora. I no ajuda pensar en la nova es-arribar al Baix Llobregat a finals del segle XIX per tació soterrada del Prat o en els Ferrocarrils de laconnectar Barcelona amb Vilanova va trobar un Vi- Generalitat a Sant Boi, amb parada just al rovell deladecans petit, un poble de pagès sota la falda del l’ou i connexions a Plaça Espanya cada dos per tres.Montbaig. Al seu costat un Gavà amb més vocació Ja ho diuen que més val no fixar-se en el veí però,industrial i més habitants, tot i que cap dels dos mu- què volen que els digui, alguna cosa no hem fet bénicipis superava els 1.500 habitants. El resultat va amb el tren a Viladecans.ser nefast per als interessos locals: a Viladecans el Josep GinjaumeViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 8
  9. 9. 20-N: Viladecans, exemple de la desfeta socialistaS ’han fet ja moltes anàlisis del 1977 1979 1982 1986 1989 1993 1996 2000 2004 2008 2011 PSC 15 17 25 21 20 18 19 17 21 25 14 resultat electoral del passat CiU 11+2 8 12 18 18 17 16 15 10 10 16 20-N, a diferents nivells. PP 1 1 8 6 4 8 8 12 6 8 11 Com és sabut, el Partit Po- ICV 8 8 1 1 3 3 2 1 2 1 3pular obtenia el millor resultat de ERC 1 1 1 1 1 1 8 3 3la seva història (el 186 diputats de UCD 9 12Rajoy superen els 184 d’Aznar l’any CDS 1 12000) i fa el segon millor registre en Diputats catalans al Congrésèpoca democràtica (només per dar-rere dels mítics 202 diputats “Por a segona força (en eleccions espa- • Un quart grup de descontents,el Cambio” de Felipe González el nyoles això ha passat sempre des més heterogeni, es reparteix en-1982) de 1996), però queda tres dècimes tre l’UPD de Rosa Díaz (593 vots,A Catalunya, Convergència i Unió per sota del seu rècord històric, el insuficients per fer un resultatva guanyar les eleccions per primer 24,8% de l’any 2000. rellevant), Plataforma per Cata-cop, trencant amb deu victòries lunya (però el seu percentatge • 1.520 vots van a l’esquerra, a ICV-consecutives del PSC (totes les pos- és la meitat del que va assolir a EUiA, que només rendibilitza lasibles, des de 1977); CiU havia que- les eleccions municipals) i també quarta part del descens socialista,dat segona en totes les ocasions des vots en blanc (dobla el seu pes, situant-se als nivells de l’èpocade 1982. El més destacable és que fa 2,1%) i l’abstenció (creix un 2,5%, d’Anguita i Ribó, el 1996.només tres anys el PSC va guanyar situant-se en el 32%).per 15 escons de diferència (25 con- • 1.323 vots van al catalanisme de CiU, ja sigui com a suport a les En resum, Viladecans és un exempletra 10), i ara és CiU qui s’imposa per polítiques austeres d’Artur Mas de la gran davallada socialistados diputats (16 a 14). o com a rebuig als incompliments a Catalunya; queda per veure siI a Viladecans? Evidentment, va aquests resultats són conseqüència de Zapatero en matèries com l’Es-tornar a guanyar el PSC, amb puntual de la crisi o marquen tatut i el finançament. Els 4.872 deun 38,1%. És l’onzena victòria tendència de cara a les eleccions a CiU són la xifra més alta en elec-consecutiva en eleccions generals. venir els pròxims anys. cions espanyoles a Viladecans. ÉsPerò el resultat va ser molt dolent: una pujada de 4,5% Carles Lozanoes tracta d’un descens de 6.847 votsi d’un 19,9%. Són xifres d’una granmagnitud, el PSC havia superat Resultats 2011 2008sempre els 18.000 vots amb Zapatero a Viladecansde candidat, però el seu comiat, en PSC 12.075 v. 38,1% 18.927 v. 58,1%plena crisi econòmica, ha portat la PP 7.749 v. 24,5% 6.086 v. 18,7%pèrdua d’una tercera part d’aquests CiU 4.872 v. 15,4% 3.549 v. 10,9%vots. Val a dir que els 12.075 votsrebuts són més que els que té el ICV-EUiA 2.993 v. 9,4% 1.511 v. 4,6%PSC en eleccions municipals o en PxC 946 v. 2,9%eleccions catalanes, però al mateix ERC-RI 795 v. 2,5% 991 v. 3,0%temps és la xifra més baixa pelssocialistes en eleccions generals des UPyD 669 v. 2,1% 76 v. 0,2%de 1989!Qui guanya el sis mil vots queperd el PSC? Doncs es repar-teixen gairebé a parts iguals, enquatre direccions:• 1.668 vots van cap a la dreta, el Partit Popular recull els vots que volen un canvi contundent de go- vern a Espanya. Se situa així com Més informació a www.historiaelectoral.com/mviladecans.htmlViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 9
  10. 10. Les puntes negres del Baix Llobregat a la VIII Biennal de Gènova E l passat mes de novembre es va celebrar a la ciutat italiana de Gènova la “VIII Biennal de Puntes i Brodats” i Catalunya va tenir l’honor de ser convidada a participar-hi per la particularitat que tenen les nostres puntes respecte de les altres que es produeixen a l’Estat Espanyol. Aquest any la Biennal va tenir lloc al Palau Imperial de Gènova, i en les seves vitrines hi varen estar exposades una varietat de peces catalanes de gran valor artístic, com per exemple “el ret fi”, “la blonda de l’Arboç” i una important peça il·lustrativa del que és la “punta negra del Baix Llobregat”. Aquesta excepcional peça, havia estat elaborada per la prestigiosa mestra artesana de puntes al coixí Roser Pujol, resident a la nostra ciutat de Viladecans. La Presidenta de l’Associació de Puntes i Brodats de Gènova, Sra. De Fábula, en la presentació de l’acte va agrair especialment a l’ACP que hagués acceptat participar a laDetall de una mantellina VIII Biennal amb una aportació de peces tanfeta a punta negre. valuoses i tan diverses. Un cop feta la presentació inaugural, la presidenta de l’ACP, Sra. Maria Jesús González va prendre la paraula per agrair la invitació i explicar les característiques i les diferents tècniques de les puntes catalanes, així com els instruments i eines tradicionals amb què treballen les nostres puntaires. No cal dir que va ser una experiència molt satisfactòria, especialment en veure el gran interès que van despertar en els artesans i artesanes italians, les nostres blondes i puntes al coixí. Carme Reguant 15è. Concert Festa Major d’Hivern amb les actuacions de: 15è CONCERT CORAL LA UNIÓ (de Castellbisbal) FESTA MAJOR COR & CANTS D’HIVERN Amb les actuacions de: COR SOM I SEREM CORAL LA UNIÓ (de Castellbisbal) COR & CANTS COR SOM I SEREM Diumenge, 22 de gener, a les 18 h. a l’Auditori Àtrium (Ambdós de Viladecans) Diumenge 22 de gener, a les 18 h Entrada gratuïta Auditori Atrium – Entrada gratuïta Organitza: Cor Som i Serem Col·laboren: Departament de Cultura – Atrium Arts Escèniques – Organitza: Cor Som i Serem Federació de Cors de Clavé Amb el suport de: Hi col·laboren: el Departament de Cultura – Àtrium Arts Escèniques – Federació de Cors de ClavéViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 10
  11. 11. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Botaurus stellaris- Bitó comú- Avetoro Espais Naturals del Delta del Llobregat 07/01/12 És un ocell d’aiguamoll i viu als canyissars de llacunes, embassaments i goles abandonades de rius. A Catalunya n’hi ha una minsa població reproductora. Es molt escàs, amb una po- blació nidificant al límit de l’extinció. Es camufla perfectament, tot estirant el bec enlaire i restant immòbil en aquesta posició, perquè, d’aquesta manera, deixa al descobert una sèrie de ratlles obscures i clares en el coll que trenquen la seua silueta i la difuminen en el fons de tiges grogues i d’ombres fosques.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 11
  12. 12. Recerca històrica Els milicians de Viladecans al front en els primers mesos de la Guerra CivilE l juliol passat es van complir va fer càrrec, també, de la majoria de Maurín, al davant de la qual hi 75 anys del cop d’estat les armes, una vegada assaltades les estarà Jordi Arquer. Aquestes dues militar que va provocar la casernes de Barcelona. Fracassa el columnes també es dirigiran cap al Guerra Civil a Espanya. cop d’estat i comença la revolució. front d’Osca.L’aniversari ha tingut escàs ressò El 21 de juliol, la Generalitat, en El 3 d’agost sortirà del port demediàtic i m’atreviria a dir que un intent de controlar la situació, Barcelona en direcció a Mallorca,tampoc acadèmic i universitari, crea el Comitè Central de Milícies el cos expedicionari, format perenfosquit per la forta crisi econòmica Antifeixistes de Catalunya, on tenen militants d’Estat Català, del PSUCque patim i per la situació política una clara hegemonia els anarquistes i anarquistes de la CNT-FAI, sota elde contesa electoral que hem viscut de la CNT-FAI i on Joan Garcia Oliver comandament del capità Bayo peren els darrers mesos. Ara que dirigirà el potent Comitè de Guerra, intentar que les Illes Balears torninsembla que alguns volen amagar encarregat entre d’altres assumptes, a la legalitat republicana. L’operacióel que s’ha denominat la “memòria de formar les milícies, alternativa militar fracassarà i la nit del 3 al 4democràtica”, crec que s’ha de ciutadana popular a l’exèrcit que, a de setembre les tropes republicanesmantenir i continuar en la recerca la capital i a moltes guarnicions de a Mallorca són reembarcades cap ai difusió del període republicà pel Catalunya, havia quedat totalment la península.que té d’exemple de lluita per la desarticulat. Ràpidament, els A primers de setembre es formarandemocràcia i els drets socials i de la dirigents polítics i sindicals fan les darreres columnes milicianes:classe treballadora. En aquesta línia crides a la mobilització ciutadana la Roja y Negra, integrada pers’emmarca aquest article que pretén per a recuperar per a la República milicians anarquistes, i la Macià-recuperar la memòria d’aquells l’Aragó que majoritàriament havia Companys, formada per militantsviladecanencs que van participar quedat en mans dels militars i simpatitzants d’ERC. La primeraen les columnes milicianes que van revoltats. Saragossa, referent de s’encaminarà cap al front d’Osca i lasortir de Barcelona per defensar la l’imaginari anarquista, i Osca seran segona cap a Alcanyís i MontalbánRepública i els treballadors davant els punt de mira de les columnes (Terol).el cop d’estat militar i el feixisme que sortiran de Barcelona en elsque va suposar l’acció del general Aquesta és la seqüència de la dies següents.Franco i la resta de militars i civils formació i desplegament de Entre el 22 i 23 de juliol, les columnes milicianes des desollevats el 18 de juliol de 1936. espontàniament, sortiren els primers Barcelona cap als fronts de guerraLa tarda del diumenge 19 de juliol grups de voluntaris anarquistes de Terol, Saragossa, Osca i les Illesde 1936 la revolta militar a Barcelona que marxaren, direcció Lleida, cap Balears. Ara vegem quina va serpràcticament estava sufocada. Les al front de l’Aragó. El 24 de juliol la participació dels milicians deunitats militars que havien sortit de ho faran les dues grans columnes Viladecans en aquestes columnesles seves casernes, la matinada del anarquistes: la columna Durruti, en els primers mesos de la guerra.diumenge, van ser aturades pels dirigida pel mateix Buenaventuratreballadors, enquadrats cadascú Hem pogut conèixer la participació Durruti, i la columna Ortiz, dirigidadins dels seus partits i sindicats, dels nostres veïns gràcies a les pel fuster anarquista Antonio Ortiz.amb la col·laboració dels forces de la relacions dels subsidis pagats El seu objectiu malaguanyat seràGuàrdia Civil i el Cos de Seguretat per la Generalitat als familiars deslliurar Saragossa del feixisme.i Assalt que es van mantenir fidels dels milicians que van marxar al El 25 de juliol sortirà una altraa la República i a la Generalitat de front, que es poden veure al Portal columna anarquista, comandadaCatalunya. Ni l’arribada, a mig matí, d’Arxius PARES del Ministeri de per Domingo Ascaso que es dirigiràde l’insurrecte general Goded, que Cultura (http://pares.mcu.es/ al front d’Osca; el mateix dia, tambéhavia sollevat Mallorca, va impedir Pares). Els pagaments es realitzaven es produeix la sortida de la columnaque els treballadors es fessin càrrec a traves del Consell Municipal de del PSUC-UGT, anomenada Karlde la situació. El carrer era de les Viladecans i en ell ens consten les Marx i dirigida per Josep delclasses populars, el moviment signatures de l’alcalde, Llorenç Barrio, i la columna del POUM,anarquista dominava la situació. Puig (ERC), i dels membres del també anomenada Lenin o JoaquimSindicat majoritari a Catalunya, es Comitè de Milícies Antifeixistes deViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 12
  13. 13. La majoria dels milicians que es van incorporar a la columna Roja i Negra van quedar destacats en el front d’Osca, altres van estar en les poblacions de Banastars, Barbastre o Tardienta (Osca) i Azaila (Terol) o Sástago (Saragossa). La totalitat dels milicians de Viladecans que es van incorporar a la columna Macià-Companys van ser destinats a Alcanyís, Terol. A destacar, pel que implicava de compromís personal i familiar amb el sistema de drets i llibertats republicanes, la participació en les milícies de sis parelles de germans: Carles i Sebastià Carbó Clavé, d’ERC; José i Andrés Casé Pitarque, també d’ERC; Antonio i José González Contel, de la CNT;Document del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya querelaciona els milicians de Viladecans que estan en el front de guerra, Antonio i Manuel Illán Aparicio, denovembre de 1936. Centro Documental de la Memòria Història, Salamanca. la CNT; José i Manuel Mora Gómez,Portal d’Arxius Pares dels Ministeri de Cultura. de la CNT i finalment, Francesc i Salvador Romaguera Romero, de laViladecans: Josep Iturrioz (ERC), en aquest aspecte i en alguns casos UGT i ERC, respectivament.Pere Codina (ERC ?), Joan Carrique es força contradictòria; així per A finals de setembre de 1936 el(CNT) i Marià Sajuan (CNT). La exemple en una de les relacions es Govern de la República per tal denormativa del Comitè Central de fa constar que els primers milicians fer front amb major efectivitat,Milícies Antifeixistes de Catalunya que es van allistar ho van fer el 21 disciplina i organització a l’exèrcitestablia que el subsidi només el de juliol (Miguel Muñoz Martínez rebel, va decretar la militaritzaciópodia cobrar el familiar designat i Antoni Navalón Rod) i que els de les milícies i la formació d’unpel milicià o en el seu defecte el següents ho van fer el 2 d’agost nou exèrcit, l’Exèrcit Popular, onfamiliar més pròxim, començant (Sebastià Carbó Clavé, Josep s’enquadrarien totes les columnesper la dona i els fills; que no es Raurich Nicolau, Andreu Serna milicianes i tots aquells militarspaga subsidi si el patró del milicià Martínez i Josep Ferrer Rosell). professionals que havien restatsegueix pagant el jornal i que el Les relacions assenyalen que fins fidels a la República. D’aquestasubsidi era de 10 ptes/dia, mentre al 20 d’agost no hi hauria cap més manera la majoria de les columnesel milicià romangués al front. allistament, malgrat que en algunes milicianes s’integrarien en la novaD’aquestes relacions es deriva que altres s’esmenta que el 3 d’agost estructura militar de BrigadesViladecans va aportar, des de juliol es van allistar José Casé Pitarque, Mixtes, no sense l’oposició, en moltsa novembre de 1936, un total de 74 Ferran Garcia Masó i Antonio Illán casos, de les milícies anarquistes.milicians a les diverses columnes Aparicio. Entre el 2 d’agost i el 30 A partir d’octubre del 36,que es van formar a Barcelona. de novembre es va produir un s’enfronten dos exèrcits, si bé totsMajoritàriament, en un 58 % –43 degoteig constant d’allistament dels els especialistes militars subratllenmilicians–, eren de la CNT i entre milicians locals, si bé l’allistament, l’eficàcia, disciplina i organitzacióles diverses columnes anarquistes majoritàriament, es va concentrar –a banda de disposar de mesen les quals es van integrar cal en els dies 2 i 16 de setembre de armament– de l’exèrcit rebel sobredestacar la Roja y Negra amb 30 1936. El 2 de setembre es van l’exèrcit republicà, més voluntariósmilicians. La resta de milicians es inscriure la gran majoria (19 de 28) però poc disciplinat i instruït i dotatvan integrar en la columna Macià- dels milicians de Viladecans que es amb menys material bèl·lic durantCompanys, d’ERC (28 milicians, 38 van incorporar a la columna Macià- tota la contesa militar.%). A les columnes del PSUC-UGT Companys i el 16 de setembre, 25 dels 30 milicians que es va integrar En el proper número de Viladecansi del POUM només es van integrar a la columna Roja y Negra de la Punt de Trobada publicarem lados i un milicià, respectivament. CNT. Les dates són coincidents llista completa dels miliciansLes dates d’allistament dels viladecanencs. amb la formació i sortida al frontmilicians s’estenen des del 2 d’aquestes columnes tal i comd’agost fins al 30 de novembre de Manuel Luengo Carrasco hem comentat amb anterioritat.1936, malgrat que la documentacióViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 13
  14. 14. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Consell de guerra sumaríssim núm. 43-IV-1961 (5a. part: Epíleg)L a dictadura fou una una aventura, això de deixar ca econòmica i social del comença- monstruositat. Així seva per anar ben lluny a guanyar- ment de la dècada del 1960, esta- havia estat gestada. se les garrofes, vint, vint-i-cinc o blertes per garantir la propietat Amb ella, la dignitat trenta anys després d’acabada molt abans que el viure, per méshumana no pogué volar gaire la guerra. Fins i tot, encara avui, negacionistes que sorgeixin.més amunt d’un pam de terra. hi ha a qui li molesta constatar Derrotats a la Segona GuerraDues generacions van ser que sota l’amuntegament de Mundial els dos aliats de Francopràcticament anorreades. diversitats desarrelades hi havia a la Guerra d’Espanya, el paísPerò hi ha, encara a dia d’avui, –i encara hi ha– una cultura i restà tancat en si mateix, i laa qui no agrada que li recordin una llengua catalanes dignes i feinada era sobreviure. Quan elque els Consells de Guerra suficients per ser el pal de paller Pla Marshall hagué posat la restaSumaríssims eren cosa, diguem- de la necessària cohesió social i d’Europa en la senda del fortli, normal, vint-i-cinc anys després l’autoestima viladecanenca. creixement i de l’alt consum, eldel “Alzamiento Nacional”. El Perquè aquells als qui els va anar Pla d’Estabilització de 1958 obríd’aquest relat en concret, que ara prou bé llavors, i podria ser que les portes per importar capitals,acabo, era el que feia quaranta- els anés bé encara, segurament, exportar atur i malbaratartres de l’any 1961, a la IV Regió es fan l’orni cercant un profit per- platges amb sol. El Consell deMilitar (Catalunya). També hi ha a sonal que no serà tal. La tossuda Guerra 43-IV-61 vingué a ser comqui sap greu reconèixer i recordar veritat i memòria històrica conti- pedra fitona i pedra de toc entreque el seu propi fet migratori era nuarà donant categoria de mons- les dues anorreades generacionsper raó de la fam, i s’estimen més truositat a aquelles realitats que viladecanenques. Els indignesdir que era quelcom semblant a caracteritzaven la vida política,Viladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 14
  15. 15. volgueren estroncar tot intent Zamora... que bonic que era allò lleis de ferro del seu mercat. Si etsde restablir la dignitat humana de veure el món per la finestra conflictiu, al carrer. Si et rebel·les,al Pla del Llobregat i fer de les televisiva... i discutien sense t’elimino. Si em combats, etvíctimes l’espantall necessari per embuts i sense massa arguments bombardejo. Si no em vols fera la nova etapa d’acumulació i científics, si serien els russos o els cas, et margino. Si obres massa latransformació industrial, venint americans els primers a posar en boca, et trenco la cara.a dir: “De canvis, res de res”. òrbita un astronauta. La questió és que mentre a la restaL’any següent, però, el 1962, els No mereix, tampoc, cap altre del món semblava succeir de tot,miners d’Astúries sobre tots, qualificatiu enviar a la presó set aquí semblava que no passés res.rebentaren amb les seves vagues o vuit treballadors per llençar Però passava. Sempre passa. Elsla llarga congelació salarial de octavetes reivindicatives dels indignes volien eternitzar allò1958, desfermant el consum i drets i de la dignitat de la classe que deia un dels protagonistes deelevant altrament el llistó de la obrera, després de tenir congelats la pel·lícula Las bicicletas son paradecència. Tanmateix, l’Església els sous durant tres anys i de el verano: “Això, fill meu, no éscomençava el Concili Vaticà suportar una acumulació ben la pau; és la victòria.” Però comII i el seu aggiornamento. Tot contrària, si més no, a l’exigència ja ha estat dit, el 1962 els minersplegat, la paraula “Llibertat” del Deuteronomi (Dt. 24.14): d’Astúries, en vaga, trencaren elsera cada cop més a la punta de No explotis un jornaler pobre i topalls amb l’amenaça de deixarla llengua de força gent, mentre necessitat, tant si és un germà teu el país sense carbó. A partirla part cridanera dels indignes israelita com si és un immigrant d’aquí, qui tenia una bona feinacomençava a lliscar avall per que viu en una ciutat del teu país. es va poder posar a la cua perl’escala del poder. Paga-li el jornal aquell mateix dia; comprar-se un televisor i qui laHe fet servir la paraula que no se li pongui el sol sense haver tenia millor, a la de comprar-semonstruositat per significar la cobrat... Així no clamarà al Senyor un Seat 600.qualitat d’uns fets històrics. No contra tu i no seràs culpable d’un El 25 de setembre d’aquell 1962,mereix cap altra qualificació el pecat. I, contrària també, a la que després de ploure intensamentfet d’enviar a la presó gent que, demanava l’encíclica Mater et durant tot el dia, un xàfec aldavant un dels pocs televisors Magistra del papa Joan, publicada capvespre que feia acumular mésexistents al Viladecans de l’any aquell mateix any, per no anar a de 225 litres per metre quadrat al1959, a l’avui ensorrat bar de buscar altres arguments massa voltant del Sant Llorenç del MuntCal Sastre on eren tradicionals allunyats de la doctrina oficial i de la Serra de l’Obac al prelitoral,les tertúlies, es divertia massa. del moment. deixava ben retratat el modelUna bona barreja de menestrals, De tant en tant convé fer de creixement i d’especulacióobrers i pagesos es preguntava memòria i posar-la damunt franquista al Vallès i a Catalunya.baladrejant amb ironia si del la taula. Altrament les noves Prop de 1.000 persones morirencasori dels reis Balduí de Bèlgica i fornades, sense ella, fàcilment ofegades pel desbordament deFabiola de Mora i Aragó, Espanya serien arrossegades a la barbàrie, les rieres i dels rius a Terrassa,en trauria cap profit, o si Joan XXIII és a dir, al no res. Aquell sistema Sabadell, Rubí, Ripollet, etc. Aera fill de pagès o de diplomàtic. aspirava al no res. On no hi ha Viladecans la riera sobreeixí alExultaven amb tota impudícia la res, no hi ha contradicció. Sense Barri de Sales sense fer massaguapura del president Kennedy contradicció, no hi ha conflicte i mal, i negà camps com sovintejai, com de dificil i de malament, sense conflicte no hi ha vida. en començar la tardor. Passatsho tenia aquell agosarat gallec tot just tres mesos, sortint de la El gruix d’humanitat i de dignitat,barbut de Cuba anomenat Fidel. missa del gall arrencava la Gran en aquell any 1961 de Viladecans,Es passaven de crítics una mica Nevada del segle XX. Algun va ser cosa dels encausats en ladient que la tonyina gegant d’aquells encausats del Consell lluita contra la mentida i contrapescada amb canya pel cap de de Guerra Sumaríssim encara era un poder capitalista que, coml’estat, al seu vaixell “Azor”, a la presó. Farà 50 anys. el d’avui i de sempre, no admetprèviament ho havia estat per la altres comportaments alternatiusxarxa d’una altra barca gallega... que els predeterminats per lesque si Ramallets seria millor queViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 15
  16. 16. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans La plataforma Salvem el Casc Antic i la recuperació del Centre Històric (Segona i última part)L a força demostrada en la lluita per salvar el carrer Àngel Guimerà i el recolzament de la ciutadania van causar el primer efecte. Quatre mesos després de la constitució dela Plataforma, el Ple municipal del dia 23 de setembrede 1999 va aprovar per unanimitat paralitzarl’execució del Pla i tot seguit obrir un períodede reflexió i diàleg amb els afectats, comerciants,partits polítics i organitzacions veïnals.Tot i això, les activitats reivindicatives de laPlataforma continuaven. Per la castanyada esva celebrar una Fira d’Entitats al jardí de la TorreModolell, amb la plantació d’un arbre i un dinarpopular, on hi va haver també la col·laboració deles colles de puntaires, colla de gegants, sardanes ila participació de moltes altres entitats.A finals d’aquell any, concretament el dia 16 dedesembre, el Ple municipal va fer un altre pasacordant de tenir en compte dins del futur Catàlegdel Patrimoni Arquitectònic les cases de cal Barber,cal Carcereny i cal Ginestar, així com el jardí indià de Catifa reivindicativa de Corpusla Torre Modolell. Aquest acord del Ple municipalera conseqüència d’una proposta que la Plataforma uns balls populars i també hi va haver gegants,havia consensuat amb entitats i partits polítics. De poesia i cant coral.tota manera, per salvar els edificis i el traçat del carrer Arribats a finals de l’any 2000, va ser quan vanÀngel Guimerà el que calia realment era aconseguir començar les negociacions amb l’Ajuntament.la modificació del Pla que els enderrocava. La comissió negociadora estava formada perEncetant l’any 2000, la Plataforma va continuar Teresa Casadó Tugas i Jaume Molins Reguan enels seus actes organitzant un sopar medieval al representació dels afectats i també Joan Bonichpassadís que condueix a l’escala monumental de Roset, Encarni García Jiménez, Rafa Osunala Torre Modolell. També, en els primers mesos del Muñoz i Jaume Alloza Sanromà per la Plataforma.2000, es van vendre samarretes amb el perfil de les L’Ajuntament era representat per l’actual Alcaldecases i el lema Viladecans Salvem el Casc Antic, amb Carles Ruiz Novella, aleshores Tinent d’Alcaldel’objectiu d’obtenir fons per cobrir les despeses dels de l’Àrea de Planificació Territorial. Val a dir queactes que s’anaven celebrant. com a part afectada també hi assistia l’empresaAl juny d’aquest mateix any es va celebrar el immobiliària Anestra S.L. que havia comprat lacentenari de la botiga de cal Ginestar dedicada finca del carrer del Sol que havia estat propietatdes del primer dia a la venda de vi i queviures, de l’Adelina Pugès, amb la diferència, però, que elal número 11 del carrer Àngel Guimerà. La seva representant d’aquesta empresa, actuant més aviatpropietària, Antonieta Reguan, va descobrir una de forma prepotent i xulesca, defensava l’execucióplaca conmemorativa realitzada per la ceramista del Pla en contra dels interesos i la voluntat deEncarni García. La colla de la tornaboda va oferir preservació del edificis que mantenia la Plataforma.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 16
  17. 17. municipals. Després d’un temps de treball i debat amb els seus corresponents estira-i-arronses, es va aconseguir un acord. Amb l’acord final, signat el 22 de juliol de 2002, la Plataforma havia aconseguit salvar totes les cases i mantenir el traçat històric del carrer Angel Guimerà. Com a contrapartida els propietaris de les cases 1, 3, 5 i 7 haurien de cedir una part de les eixides que donen al jardí municipal per a la seva ampliació i la casa número 9 també cediria la part del garatge per obrir un pas fins al jardí, al mateix temps es desestimava la construció d’un aparcament al subsòl del jardí preservant els seus exemplars vegetals exòtics i mantenint el seu caràcter íntim iCal Carcereny, rehabilitat tranquil.Les negociacions van ser molt dures: en aquesta Tot i la procedència diversa dels seus membres, laqualificació hi coincideixen tant la Teresa Casadó com Teresa Casadó, el Joan Bonich i l’Encarni Garcíal’Encarni García com el Joan Bonich. Els acusaven coincideixen en manifestar el bon ambient, el treballde defensar als rics de Viladecans i en aquest sentit en equip i la unió entre tots els que es van aplegarl’Encarni diu: “Nosaltres el que defensàvem era el a l’entorn de la Plataforma. I tot això ho expressenvalor històric i patrimonial de les cases, no pas el amb l’entusiasme de la feina ben feta i el bon recordseu valor econòmic”. Les propostes de modificació d’aquells tres anys de lluita per salvar la identitatdel Pla que es presentaven a la taula de negociació històrica i sentimental del passat de Viladecanselaborades pels arquitectes municipals eren sempre que representen els habitatges del carrer Àngelvariacions del mateix, mai no complien amb Guimerà. Una mostra d’això és que avui, deu anysl’objectiu principal de la Plataforma que era salvar després, aquell grup de viladecanencs segueixenles cases. Els integrants de la Plataforma ho tenien trobant-se cada any per fer la catifa de la diada demolt clar: “Per a nosaltres mantenir l’estructura del Corpus, catifa que a l’any 2007 van dedicar a Rafacarrer era el més important”. Osuna, una de les ànimes del grup, que havia mort al febrer d’aquell any.Amb l’interès de mantenir viu el conflicte enl’opinió pública, la Plataforma va decidir recuperar Actualment podem constatar la rehabilitacióuna vella tradició: la catifa floral de Corpus. Així integral de les cases de cal Barber i cal Carcerenydoncs, el dissabte 16 de juny de l’any 2001, el cap de així com la rehabilitació també de la façana de calsetmana després de Corpus, va quedar instal·lada Tòfol. Malgrat això, encara queda per resoldre laal carrer Angel Guimerà una catifa reivindicativa recuperació del jardí com a espai de caràcter íntimque reproduïa el perfil de les cases, perfil que ja i tranquil, esmentat a l’acord, i que a hores d’ara ess’havia convertit en el símbol de la lluita per salvar troba en un estat deplorable, sobretot si el comparemel Casc Antic. amb la resta de parcs i jardins de la ciutat.Tot i que els integrants de la Plataforma tenien clar Ara bé, la gran assignatura pendent que tenimque l’única forma d’aconseguir els objectius era els viladecanencs i que caldria resoldre el mésmitjançant la negociació, aquesta no avançava. aviat possible en el camí de la recuperació delS’havia arribat a una situació de paràlisi que es centre històric, és la rehabilitació de la Torrepreveia molt difícil de superar. Amb l’objectiu de Modolell. El palau es troba en aquests momentsdesbloquejar les negociacions i poder avançar amb en una estat preocupant, amb l’ala oest tancada il’horitzó d’un acord final satisfactori, José Luis la terrassa en estat ruïnós, el segon pis tancat perAtienza, aleshores president local d’Iniciativa per risc d’esfondrament i la façana en un estat més queCatalunya Verds, va proposar que fos Salvador discutible. Els viladecanencs no ens mereixem queMatas i Dalmases, un arquitecte neutral, el que aquest important actiu patrimonial i símbol de latreballés per trobar un projecte que fos assumible ciutat no ofereixi la imatge que li correspondria alper tothom. La proposta va ser acceptada per totes palau que acull la primera institució municipal i queles parts. al mateix temps és la casa de tots els ciutadans.L’arquitecte Matas es va posar a treballar amb Jaume Lligadas Vendrelll’objectiu encomanat, reunint-se tant amb laPlataforma els dissabtes al matí a la mateixaseu de cal Carcereny com amb els representantsViladecans Punt de Trobada - Núm. 51 - Gener 2012 17

×