PdT 44 maig 2011

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
44 Any 5
15 de maig de 2011
Publicació independent d’informació i opinió

El dia 22, eleccions municipals
Aquesta revista va néixer juntament amb l’actual legislatura municipal. Just després de
les darreres eleccions, ara fa quatre anys, el juny del 2007, apareixia el primer número de
Viladecans Punt de Trobada.
Ara, el diumenge dia 22, toca anar a votar i elegir els qui governaran la nostra ciutat en
els propers quatre anys. En aquestes pàgines, en què hem parlat de moltes coses i molt
variades, en funció dels escrits que els nostres lectors volien fer-nos arribar, sempre hi ha
anat apareixent, des de molts angles, l’interès pel que passa a Viladecans, per les coses que
van bé, per les que haurien de millorar i per les que van malament. I ha quedat prou clar,
a través dels escrits que hem anat rebent i publicant, i a través també de l’opinió de la re-
vista expressada en aquesta primera pàgina, que tots plegats considerem molt important
interessar-nos per com funciona el govern de la ciutat, i voler contribuir a fer que funcioni
de la millor manera possible.
Sens dubte que una de les maneres més determinants de contribuir a aquest bon funciona-
ment és la de triar els qui ens han de governar. O sigui, votar en les eleccions municipals.
Sí, ja ho sabem que la democràcia té molts defectes, i també és posible que cap dels partits
que es presenten ens satisfaci al cent per cent. Però no per això hem de renunciar a dir cap
on volem que vagin les coses, i quines prioritats i maneres de fer considerem més adequa-
des. I això es fa reflexionant sobre aquestes prioritats, veient què ens proposa cada partit,
i donant suport al partit que més s’adeqüi a això que volem. O, fins i tot, si realment ens
sentim lluny de totes les propostes que ens fan, votant en blanc per dir que realment ens
interessa la vida col·lectiva, però que no trobem qui ens representi.
El dia 22 cal anar a votar. És una qüestió de responsabilitat i de ganes d’anar endavant.

Sumari Equip de redacció
2 Propostes sobre mobilitat i medi ambient: PSC, Carles Anna Besora
Ruiz; CiU, Carles Lozano; ICV-EUiA, José Luis Atienza; M. Carmen Castellano
ERC, Bàrbara Lligadas. Maria Comas

4 Mamutaires d’honor Josep Ginjaume
Josep Lligadas
5 Un mundo sin motos no es posible. Sergi Román. Miguel de la Rubia
6 L’Aplec de Pasqua a l’ermita de Sales. Manel Simó. Mercè Solé
(els quals, tot sigui dit, no compartim
7 Burques i tangues. Mercè Solé. necessàriament les opinions que en
8 Visió de Centreamèrica. Manel Simó
aquest butlletí es puguin expressar).

9 Vacances en Pau 2011. Rosa Mercader. La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
10 Quan un xupet no és un “chupito”. Josep Lligadas. geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
11 Carta als usuaris de la Sanitat Pública.Conxita Zaragoza em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
12 Per què em presento. José Luis Atienza
Si voleu enviar articles per publicar,
13 El millor equip per millorar Viladecans. Bàrbara Lligadas tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
14 Només Convergència pot portar el canvi. Carles Lozano o les 600 paraules. Els hauríem de
15 Confianza. Torcuato Hernández tenir abans del dia 8 de cada mes.

17 La mirada aguda: Ophrys Apifera-Abellera. Eio Ramon El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
18 Històries viladecanenques: Un beisbol excessivament El nostre bloc:
correcte. Andreu Comellas. http://puntviladecans.blogspot.com
20 Conèixer Viladecans: Els mals esperits. Jaume Lligadas Segueix-nos al Facebook

Municipals 2011: Propostes
sobre mobilitat i medi ambient
Com vam fer en el dos números anteriors, des de la redacció de Viladecans Punt de Trobada hem demanat a les cinc
formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Viladecans que ens responguessin breument a una pre-
gunta. Aquí teniu les respostes que hem rebut. A tots els que han contestat, moltes gràcies. La pregunta deia:

3. Quines són les vostres prioritats en
temes de mobilitat i de medi ambient?

Una ciutat contra el canvi climàtic
Viladecans ha estat una de primeres ciutats a afegir-se al pacte d’alcaldes
contra el canvi climàtic i per la sostenibilitat, i desenvolupar un pla
d’actuació. Avui pensar en eficiència energètica, edificis zero emissions,
o reciclatge no es una visió de privilegiats, sinó una necessitat en la qual
tots hem d’estar compromesos. Els socialistes volem que Viladecans sigui
innovadora no només en aplicar mesures en aquesta direcció sinó també
en implicar la ciutadania, per això desenvoluparem iniciatives dins del
moviment de ciutats en transició generant serveis que assessorin els ciuta-
dans en les mesures a prendre a casa seva i la vida quotidiana. Invertirem
en tecnologia i gestió de la mobilitat, creant multiplataformes de càrrega
i descàrrega per a la logística comercial, o introduint decididament els vehicles elèctrics en la flota mu-
nicipal. Implementarem la figura del gestor energètic municipal. Serem la primera ciutat d’Espanya en
disposar d’una xarxa d’aigües no potables complementària destinada a usos industrials i reg de parti-
culars. Tecnologia i gestió han de servir per afrontar el repte de la qualitat de vida i per situar la nostra
ciutat com a capdavantera en la innovació, per tal d’atraure talent i inversió d’empreses, convertint
Viladecans en un living-lab de la mobilitat i la sostenibilitat.
Carles Ruiz

Per una mobilitat eficaç i sostenible
de pas dels trens, ara que Rodali- - Crearem el corredor mediam-
es depén de la Generalitat. biental, de la Platja a Sant Ra-
- Reforç de la xarxa de Vilabús, mon, amb camins senyalitzats
arribant també a altres punts per aquesta muntanya.
de Viladecans (part alta d’Alba- - Prevenció d’incendis amb ne-
rosa) i de les altres ciutats (es- teja del sotabosc i camins talla-
tació de Gavà, Sant Feliu i Baix focs.
Llobregat central). - Preservarem la platja i la seva
- Via de cornisa (circumval·lació) pineda en el seu estat natural.
Convergència i Unió defensa una per fer que el trànsit procedent A més, farem compatible el des-
mobilitat eficient, basada en el de l’autopista arribi a l’avingu- envolupament i l’explotació agrí-
transport públic, sense oblidar da Roureda sense passar pel cola de la zona del parc agrari,
que molts viladecanencs no te- Casc Antic de Viladecans. amb la protecció de les zones de
nen altra opció que desplaçar-se - Una autèntica xarxa de carril reserva natural d’aus, propiciant
en vehicle particular. Per això bici, tant a la ciutat com per ar- la conciliació de la preservació
proposem: ribar a la platja. mediambiental amb l’ús agrícola.
- Convertir el baixador de Renfe en Compromesos amb el medi am-
una estació, amb més freqüència Carles Lozano
bient:

Viladecans, punt de trobada - Núm. 44 - Maig 2011 2

Els trens, els carrers,
la muntanya, el mar

Reclamar fins aconseguir que s’aturin a Viladecans tots els trens de
rodalies i millorar radicalment el transport públic perquè el cotxe sigui
menys imprescindible. De l’espai dels carrers de Viladecans, de cada
quatre parts, tres són pels cotxes i només una per les persones. Les vo-
reres és l’únic trosset de carrer on es fa ciutat, on es conviu, però moltes
d’elles són una carrera d’obstacles per un cotxet de bebè, una cadira
de rodes o un genoll amb pròtesi. Proposem dues coses: un pla plurianual per reparar i ampliar totes les
voreres i restringir àmplies zones al trànsit dels cotxes dels veïns, tal com s’ha fet a Vitòria.
Cal fer de Sant Ramon un parc forestal net, sanejat i amb vitalitat, més fort davant d’incendis, amb
itineraris i senyalitzacions. Cal millorar accessos i serveis a la platja, preservant els seus valors naturals
i reclamar inversions per a) evitar les cícliques inundacions del Remolar i b) renaturalitzar la riera de
Sant Climent i la Murtra, per convertir-les en veritables corredors biològics.
José Luis Atienza

Reduir la taxa de cotxes,
protegir els espais naturals

Pel que fa a mobilitat i medi ambient, tenim dos grans reptes. En primer
lloc, reduir la taxa de cotxes per habitant –un cotxe/dos habitants–; en
segon lloc, protegir els nostres espais naturals, de forma especial el nostre
genuí litoral i el Delta del Llobregat.
Com es fa això? Pel que fa als cotxes, facilitant la comunicació de la ciutat
a nivell intern i amb l’exterior. Cal que l’Ajuntament faci de lobby (grup
de pressió) perquè deixem de tenir un baixador i per fi tinguem una esta-
ció amb la freqüència de pas que ens pertoca per habitants. A més a més,
cal apostar per autobusos que comuniquin la ciutat amb altres municipis
de l’entorn –sobretot amb els de l’altre costat del Llobregat– i també per
dins de la ciutat, no només dirigits a “l’estació”, sinó fent altres circuits,
pensant en el comerç o les escoles, per exemple. També cal crear carrils
bici i de passeig que permetin gaudir del nostre municipi i fer exercici,
com el que ens comprometem a fer unint Sant Climent i el nostre litoral,
amb bifurcació fins a “l’estació”.
Per tal de protegir els nostres espais naturals hi ha una mesura que és
clau, aturar el creixement infinit i irracional que ha patit els darrers anys
Viladecans.
Bàrbara Lligadas


Ja tenim els primers Mamutaires
d’honor 2011, però ens en calen més!
Si ets un comerç,
una empresa, una
entitat o un partit pots
col·laborar amb nosaltres
amb 50 € i esdevenir “Ma-
mutaire d’Honor”. Per fer
ciutat. Per fer festa.
Per Viladecans.

Ateneu de Cultura Popular Can Batllori. Ernest LLuch, 12 bis 08840 Viladecans
NIF G65277204.
• Llibreria Els Nou Rals C/e: mamutviladecans@gmail.com
http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
• Calçats Daniel
•
•
Modes Constanci
Hobbit Viatges
Vols ser Mamutaire d’Honor?
Vols que el Mamut llueixi cada cop més?
• Forn del Mig
Vols contribuir a fer de les nostres festes les millors festes?
• Carns Nati
L’any passat, el nostre Mamut, fruit de la iniciativa d’un bon grup d’entitats viladecanenques
• La botiga de Can Tries que formem la Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”, i amb el suport de
• Cal Sei l’Ajuntament, va aparèixer el dia del Pregó de la Festa Major. Després, el vam difrutar el
diumenge següent en la Mamullada, i aquest any l’hem acompanyat també en la Nit del Mamut
• Viladecans Punt de Trobada de la Festa Major d’Hivern. I l’hem vist també en altres ocasions, i se n’han fet mocadors, i
pastissos, i carrosses de Carnestoltes…
• Grup Tres Torres
El Mamut ja és de tots. És un símbol de Viladecans que tots l’hem fet nostre. I que ens l’hi hem
• AVAF (Associació de Vilade- d’anar fent cada cop més. Per això, cal la contribució de tots. De tot tipus. I també, és clar,
cans d’Afectats de Fibromiàlgia econòmica.

i SFC) De manera que, com l’any passat, us proposem a tots, comerços, entitats, agrupacions de tota
mena, que us feu Mamutaires d’Honor. Per ser-ho, us demanem una contribució de 50 €, o, si
• Centro Cultural y Recreativo voleu, de més. I a canvi, tindreu el següent:
Andaluz Sierra Norte
 Us lliurarem el diploma corresponent de Mamutaire d’Honor de l’any 2011, per posar-
• Centro Cultural Raíces de An- lo en un lloc visible del vostre comerç o entitat.
 Us lliurarem, al seu moment, 25 mocadors del Mamut per cada 50 € d’aportació, perquè
dalucía els pugueu repartir entre els vostres clients o associats.
• Esquerra Republicana de Cata-  Sortireu a la llista de Mamutaires d’Honor que anirem publicant a la revista Viladecans
Punt de Trobada.
lunya  I, més endavant, en un dia que ja fixarem, rebreu l’amable visita del Mamut, en una
cercavila d’agraïment que la nostra estimada bestiola farà a tots els qui li donen suport.
• Convergència i Unió
Per fer-vos Mamutaire d’Honor només heu d’omplir aquesta butlleta i donar-la a algun dels
• Iniciativa per Catalunya Verds membres de les entitats promotores, o bé enviar-nos les vostres dades a
• Partit dels Socialistes de Cata- mamutviladecans@gmail.com. Per a qualsevol aclariment, també ens podeu escriure a aquesta
adreça.
lunya
• Esquerra Unida i Alternativa
Vull contribuir al Mamut de Viladecans amb una aportació econòmica de:
• Partit dels Comunistes de Cata-
lunya  50 €  ________ €

Nom de l’entitat, comerç o persona: ________________________________________________
Domicili _____________________________________________________________________
Telèfon de contacte: ____________________________________________________________
Correu electrònic: ______________________________________________________________

Signatura:


Un mundo sin motos no es posible
¿Os imagináis un mundo sin motos? Estoy seguro CO2 que emite, la moto es un medio de transporte
que muchos de vosotros jamás os hicisteis esa pre- mucho más rápido que el coche en el entorno ur-
gunta, que para algunos es una pregunta sin sen- bano, más asequible que un coche, en el coste de
tido. Pero os pido un momento de atención y de un aparcamiento o incluso en ciudad la facilidad de
esfuerzo para imaginaros una mañana cualquiera, aparcamiento casi en la puerta de nuestro destino.
a la entrada de Barcelona o por la misma ciudad Cuando me refería a la rapidez no me refería a so-
que no hubiera ninguna moto. El resultado sería brepasar los límites de velocidad ni mucho menos,
una ciudad más contaminada, con muchas más ca- me baso en un estudio que se realizó en un tramo
ravanas, parkings colapsados, etc. etc... Y no es un de 12 km en la ciudad de Madrid donde en moto se
argumento desolador ni destructivo, es la realidad. tardó 27 minutos, en coche 49 minutos y en trans-
porte público 75 minutos.
Pero todas estas virtudes las pagamos muy caras
en según qué ocasiones. Por ejemplo, cuando te-
nemos la suerte de caernos por el mal pavimento,
señalización horizontal, manchas de aceite, etc. etc.
y en ocasiones nos topamos con guardarrailes que
nos amputan o nos quitan la vida como a muchos
compañeros.
Pero esta vez no hemos hecho el artículo para estos
temas, esta vez venimos a invitaros el 12 de junio
en el Parc de la Marina al “Día de la Moto”, que
será un acto lúdico-festivo-reivindicativo, lleno de
sorpresas, conciertos, dj’s, salida moto-turística,
butifarrada y regalos. Una concentración abierta a
todo tipo de motocicleta y ciclomotor, gente de a
pie y todos los interesados en ver cientos de motos
de toda Catalunya en nuestra ciudad. El evento em-
pezará a las 9:00 h de la mañana y estaremos hasta
la primera hora de la tarde. Si queréis comer una
butifarrada con pan con tomate, la buti y una bolsa
llena de sorpresas la tendréis por 10€.
Si queréis mas información enviar email a barcelo-
na@pmsv.org o entrar en nuestra página en el face-
book en “Associació Motoforça”.
Os recordamos que MotoForça somos una asocia-
ción dedicada plenamente a la seguridad vial y el
uso ético de la motocicleta en nuestro municipio.
Trabajos juntamente con PMSV (Plataforma Motera
por la Seguridad Vial) ya que el delegado de la zona
Piensa en las motos como vehículo de ocio, ruidoso de Catalunya es el que firma este artículo y es del
y peligroso. Pero la moto, hoy por hoy, es primordi- municipio de Viladecans.
al en las ciudades. Próximamente os iremos contando más sobre no-
Barcelona está rozando en la ciudad con mas motos sotros.
de Europa, Pensar por un momento, qué espacio fí- Y no lo olvidéis, el 12 de junio os queremos ver a
sico ocupa una motocicleta y cuantas personas van, todos los lectores del Punt de Trobada!
el nivel bajo de consumo, las pocas emisiones de
Sergi Román Cordón


L’Aplec de Pasqua a l’ermita de Sales

Fotografies: Amparo Catalán

E
n plena celebració mil·lenària de l’aparició sentades per la coral “Som i serem”, de Viladecans;
del nom de la nostra vila, les parròquies assistiren a la celebració de l’Eucaristia, concelebra-
cristianes de Viladecans van voler recordar da per tots els mossens de les parròquies; i 54 per-
també la petjada mil·lenària de l’Església sones es reuniren finalment al voltant d’una paella
entre nosaltres, recuperant l’Aplec del dilluns popular.
de Pasqua davant l’ermita de la Mare de Déu de La recuperació de la celebració de l’Aplec ha coincidit
Sales. amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre
Les referències artístiques de l’ermita són així ma- el bisbat de Sant Feliu de Llobregat i l’Ajuntament
teix mil·lenàries, encara que la primera referència de Viladecans per a la rehabilitació i la regulació
documental data de 1141. de l’activitat de l’ermita. Ens felicitem per la
El tradicional Aplec de Pasqua feia uns anys que no notícia que pot ser l’inici d’una llarga trajectòria de
podia celebrar-se perquè l’ermita estava en obres. col·laboració cultural i religiosa entorn a la Mare de
Déu de Sales.
Els actes d’enguany van aplegar un total de 135
persones, que escoltaren amb goig les cançons pre- Manel Simó

Vols portar el mamut al cotxe, o a la
moto, o a la bici, o a la carpeta?
Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs,
toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per
tres euros pots:
a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!)
b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa.
c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o
carpeta.

Què més vols? Pots comprar-lo a la parada del Mamut, a la Mostra
d’entitats de la Fira de Sant Isidre. Dissabte 14 i diumenge 15. O bé, a
partir de la setmana següent, a la Llibreria Els Nou Rals.


Burques i tangues

E
n el número anterior del Punt de Trobada sent l’eix sobre el qual pivota la trama de gran part
vaig llegir l’encès atac al vel integral o al de les sèries televisives més nostrades.
burca que signava Marta Pombo en nom Jo tenia l’esperança que el burca acabés desaparei-
dels drets humans i del feminisme. En xent per sí sol. I en aquest sentit, crec que una pro-
general, m’agrada molt com escriu la Marta. Però hibició seria obrir el camí perque el burca o el vel
aquesta vegada he de dir que no estic gens d’acord integral s’acabessin convertint en un signe identi-
amb el seu plantejament, tot i que a mi tampoc no tari per a determinades dones. Si el vestit es con-
m’agrada una peça de roba que em sembla tan poc verteix en símbol, amb la
pràctica. prohibició el que estem
I no hi estic d’acord perquè crec fent en lloc d’eradicar-lo
que si bé és cert que algun bur- és promoure’l.
ca es deu amagar a les nostres D’altra banda, crec que
ciutats, no és pas una situació som nosaltres que dipo-
gaire freqüent ni, de moment, sitem en aquest vestit
perillosa per a la seguretat. El tota la dignitat de la per-
que sí que és freqüent és car- sona... Es fa dificil de fer
regar sobre el col·lectiu immi- entendre això a un col-
grant tota mena de prejudicis. lectiu que, en contra de la
No és, ben segur, el cas de la llegenda urbana que cor-
Marta, però sí el cas de molts re, té totes les obligacions
dels polítics que reclamen la però no sempre té drets
seva prohibició, els quals estan lluny d’haver passat fonamentals com el de residència o el de treball. I
la “prova del cotó” de la igualtat de gènere. això sí que em sembla molt indigne i contrari als
Sobre la significació d’aquesta “tapamenta” tan drets humans. Ens fixem en el seu vestit (i encara
exagerada als nostres ulls, se’n podrien dir moltes quan són dones treballadores, perquè a les dones
coses: la tradició, el masclisme, la cultura, la reli- que acompanyen els xeics carregats de diners no
gió... O, ben probablement, una mica de cada. Una sembla que les qüestioni ningú), i no veiem altres
qüestió que als ulls de les dones occidentals clama aspectes bàsics.
al cel... Perquè les alliberades dones occidentals I crec que les dones -totes les dones- han de poder-se
anem tatuades, amb piercing, amb arracades, ma- alliberar d’allò que volen al seu ritme i a la seva ma-
quillades, tenyides, amb uns tacons gens saluda- nera. Altrament, les estem col·locant entre l’espasa
bles, uns sostenidors de dues talles més petites, el i la paret. Crec que una tolerància zero en el tema
pubis depilat (aiiiii!) i ensenyant tot el que es pot. no ajuda gens que surtin de casa i que es relacionin
Per no parlar de les intervencions quirúrgiques per amb d’altres persones. Si no se senten acceptades
resoldre problemes més relacionats amb l’accepta- difícilment canviaran els hàbits, i mai millor dit. So-
ció d’un mateix que amb les tossudes dissidències bretot perquè llençar el burca a les escombraries és
del nostre cos respecte als cànons de la bellesa de també assumir molts canvis en el nucli familiar que
moda. solen ser tormentosos d’emprendre i que cal abor-
Penso que aquí potser no hi ha tradició, ni cultura ni dar amb llibertat quan s’està preparat per fer-ho.
religió. Però crec que de masclisme, també n’hi ha Finalment, voldria dir que en aquests temes convin-
força, i, sobretot, molt d’indústria cosmètica, tèxtil, dria filar prim. No és el mateix el burca que l’ablació
farmacèutica i fins i tot mèdica. Total, hem substitu- del clítoris. I si cal que les persones s’identifiquin
ït la tradició per la moda, i la religió de tota la vida quan calgui es diu així, però no cal referir-se al bur-
pel culte al mercat. Amb uns quants punts en comú, ca explícitament. Que de gent tapada n’hi ha també
perquè estic segura que sota alguns burques s’ama- a les processons de Setmana Santa o al Carnestoltes
ga llenceria de luxe i les mateixes “tortures” físiques i no n’hem fet pas un drama.
a Orient i a Occident. En teoria fem tot això perquè
En fi, que a mi, la prohibició legal de tot plegat em
volem i ho amanim amb una dosi de llibertat, però
sembla que més que acabar amb el problema, en
no estic gaire segura que semblant masoquisme no
crea uns quants de nous.
sigui induït. Perquè ens empassem, molt acrítica-
ment, molta publicitat i seduir el mascle continua Mercè Solé


Visió de Centreamèrica

D
urant el mes de març d’en- Resulta difícil aplegar en unes línies totes les vivències
guany, Mn. Manel Simó, d’aquells dies. Per això, a manera de resum, sintetitzo la
rector de la parròquia de meva visió en aquests deu punts:

1.
Santa Maria Magdalena de He vist milers i milers d’éssers humans sotmesos in-
Viladecans, va viatjar, amb altres tres justament a situacions de pobresa, misèria, desnutri-
persones, a Guatemala, El Salvador i ció, violència, impunitat, i desigualtats.
Nicaragua.
L’ONGD Soltermón (Solidaritat amb el
Tercer Món) està adscrita a l’esmenta-
2. He vist en especial nens i dones víctimes d’una socie-
tat individualista, masclista i violenta, que abusa dels
més febles.
da parròquia i es dedica a subvencio-
nar projectes de desenvolupament en
aquells països.
3. He vist alhora dones molt fortes i valentes que tiren
endavant malgrat la gran càrrega que han de supor-
tar.
Soltermón va sufragar enguany la
construcció d’un pou d’aigua a l’Alta
Verapaz (Guatemala); una guarderia
4. He vist un poble molt religiós, que confia en un Déu
d’amor, de justícia i d’alliberament, més que en les es-
glésies.
al barri de El Tesoro, en un suburbi de
Guatemala capital; i tres menjadors in-
fantils a Granada (Nicaragua). 5. He vist una església de laics i laiques molt comprome-
sos i alhora molt lluny d’una església europea i vatica-
nista.
Mn. Manel (que era ja la sisena vega-
da que viatjava a Centramèrica) ens
ofereix aquí una breu visió de com es 6. He vist sacerdots, religiosos i laics –molts voluntaris–
jugant-se la vida per la reivindicació de la dignitat de
les persones.
troben avui aquells països.

7. He vist governs corruptes, l’imperi del narcotràfic i
les “maras” (bandes juvenils violentes); i militars i pa-
ramilitars al servei de la violència.

8. He vist uns països on la impunitat de la injustícia és
alarmant. Entre 2010 i 2011, a Guatemala, 393 dones
han estat violades i assassinades. Només s’han cele-
brat dos judicis...

9. He vist una violència quotidiana, on les xifres de per-
sones mortes diàriament, a Guatemala i El Salvador,
superen les víctimes quotidianes de les guerres civils
recents.

10 . He vist, un cop més, la necessitat de ser la veu i con-
tinuar cridant per aquells als quals se’ls hi nega la veu
i la llibertat.

A algú li pot semblar una visió excessivament negativa i
pessimista, però crec, i així ho van veure també les altres
persones que m’acompanyaven, que és la trista realitat
d’uns països que, com ells afirmen, es troben massa propers
al domini de l’imperialisme nord-americà, alhora que són
la via de pas de tot el narcotràfic que va, d’anada i tornada,
de Colòmbia a Estats Units, i d’Estats Units a Colòmbia i el
món sencer.
Manel Simó


Vacances en Pau 2011

E
l projecte de Vacances en Pau, organitzat per la Delegació
del Front Polisario a Catalunya, és un símbol de solidaritat
amb els nens i nenes sahrauís i un clam per la pau, contra la
injustícia i la guerra.
Aquest projecte, on famílies catalanes acullen a nens i nenes sahrauís
durant els mesos d’estiu, pretén donar a aquests infants la possibilitat
de veure moltes coses que fins ara només coneixen en els llibres es-
colars (rius, muntanyes, el mar, etc.) i l’oportunitat de conviure amb
nens i nenes catalans per arribar a tenir una altra imatge del
món, diferent de la que els mostra la realitat quotidiana dels
campaments de refugiats on el Poble Sahrauí viu exiliat des
de l’any 1975.
Des de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid i l’im-
mediat repartiment del Sàhara Occidental en mans de Mar-
roc i Mauritània, al voltant de 184.000 sahrauís viuen orga-
nitzats en campaments allà on res no creix: la «hammada»,
un desert inhòspit situat a la regió algeriana de Tindouf.
Les condicions de vida són extremes: temperatures supe-
riors als 50 graus a l’estiu i baixíssima durant les nits de
l’hivern; amb manca d’aigua corrent i llum elèctrica. A tot
això s’hi ha de sumar la manca d’alimentació creixent, vestit
i, en definitiva, dels productes més bàsics. Un dels sectors
més afectats per aquestes difícils condicions de vida són els
nenes i nenes que en moltes ocasions no tenen cobertes les
necessitats més bàsiques per al seu bon creixement i desen-
volupament personal.
La creixent manca d’aliments es deu a la retallada important
de l’ajut alimentari per part dels organismes internacionals
(PAM, ACNUR) que any rere any agreuja la situació precà-
ria de la població dels campaments, de la qual els infants
constitueixen un grup de risc.
Per la qual cosa el projecte d’acolliment temporal “Vacances
en Pau” es fa cada any més necessari, entre altres coses, per
tal de detectar possibles problemes de salut i proporcionar al nens
una atenció mèdica i una alimentació equilibrada.
En el cas que hi estigueu interessats podeu trucar al mòbil 663488839
(Viladecans pel Sàhara).
Rosa Mercader


Quan un xupet no és un “chupito”
(o unes quantes paraules en perill d’extinció, 1)

U
n xupet no és un glop de licor, ni el re-
cipient on es beu el tal glop. Un xupet
és una construcció agrícola utilitzada
per regar en els camps de Viladecans i
de molts altres llocs. Però la paraula cada cop és
menys usada, perquè cada cop hi ha menys page-
sos i, a més, els pagesos que hi ha cada cop uti-
litzen mètodes més directes, com ara mangueres o
aspersors.
I com xupet, moltes altres paraules estan desaparei-
xent del nostre vocabulari. Perquè allò que designen
desapareix, o perquè són substituïdes per altres, o
pel que sigui. Una part important d’aquestes parau-
les es refereix al món agrícola, però d’altres no.
De fet, a Viladecans el vocabulari català que es feia Fotografia: Josep Lligadas Roset
servir era molt ric, i, almenys com a record i ho- a “conjunt d’articles que són objecte de comerç”, i
menatge, bo serà recollir-ne alguns exemples. Això s’utilitza tant per als productes del camp com per a
faré en aquest article i en algun altre que seguirà. qualsevol altra cosa que es vengui.
I si se us acuden paraules d’aquestes que estan en
Color carbassa. Ara, d’aquest color, tothom en diu
perill d’extinció, feu-les arribar, si us plau, al Punt
“color taronja”. Però jo, de petit, a Viladecans, sem-
de Trobada (puntviladecans@gmail.com). Comen-
pre n’havia sentit dir color carbassa. Color taronja
cem, doncs.
no ho deia ningú. I ara gairebé ningú no diu, i és
Xupet. És, com he dit, una construcció agrícola uti- llàstima, color carbassa. De fet són el mateix, i a tots
litzada per regar. Té forma quadrada, i utilitza un dos els defineix el Diccionari català-valencià-balear
sistema de vasos comunicants per portar l’aigua com a “groc vermellós”. Però no s’hauria de perdre
del pou d’on s’extreu a zones que fan una mica de la denominació de color carbassa.
pujada. És una construcció notablement enginyo-
Pipa. És aquest objecte amb forma de mugró que
sa, i potser en un proper número hi dedicarem un
els nens petits es posen a la boca per xumar. Ara
article sencer per explicar-ne el funcionament. De
tothom en diu xumet, per les mateixes causes de
moment, podeu veure’n la foto. La paraula ve de
globalització lingüística que fan que parlem de co-
l’àrab “aljub”, que vol dir pou, i d’aquí ve xup, que
lor taronja en comptes de color carbassa. Però no és
en aquesta zona del Pla del Llobregat s’utilitza sem-
bo que la pipa ja només serveixi per al tabac, i no
pre en diminutiu, xupet. En castellà, d’“aljub” ve
per als nens petits.
“aljibe”, que vol dir cisterna.
Picarol. És una esfera de metall buida amb una bo-
Rendilla. Aquesta és una paraula en perill d’extin-
leta dins que fa que per poc que es mogui dringui.
ció perquè, afortunadament, de rendilla ja gairebé
La paraula és esplèndida, i quan la dius sembla que
no en queda. La rendilla és un mosquit molt petit
sentis com sona. Com en els dos casos anteriors, ara
i que pica molt fort, habitual a les zones de delta.
ha guanyat cascavell. Però picarol diria que sona
Com a mínim, la paraula és utilitzada al delta de
molt millor.
l’Ebre i al del Llobregat.
Esguerrat. Es diu, o es deia, de la persona a qui li
Amanadar. Vol dir fer manats. Amanadar espàr-
falta un membre o que té alguna part del cos defor-
recs, amanadar cebes. Era (o és) una de les feines
mada. I s’utilitzava també amb una forma entre ca-
que calia fer després de collir, per preparar el “gè-
rinyosa i paternalista, en diminutiu: “esguerradet”.
nero” per dur-lo a vendre.
Ara hi ha altres formes de dir el mateix que certa-
Gènero. Evidentment que la forma correcta ment són més adequades.
d’aquesta paraula és “gènere”, però la forma po-
pular és “gènero”. El diccionari ho defineix com Josep Lligadas Vendrell


Carta als usuaris de la Sanitat Pública
d’una treballadora de l’Hospital Clínic de Barcelona

L
a salut és un bé públic i un dret fonamen-
tal que s’ha de proporcionar i de pressu-
postar de manera suficient.
Les retallades anunciades pel Conseller de
Salut Boi Ruiz en el sector sanitari afecten directa-
ment al dret que té la ciutadania de rebre la millor
assistència mèdica i hospitalària possible.
Les retallades corresponen amb el tancament de
serveis diagnòstics de centres de salut mental,
centres de preparació al part i quiròfans, a més a
més d’un elevadíssim número de llits hospitalaris, i
unitats de cures intensives. Això fa impossible que
el pacient rebi l’atenció requerida en el moment
necessari i posa en perill el dret d’accés equitatiu
a la salut, oferint únicament assistència mèdica a
aquelles persones amb prou ingressos per pagar-
la.
Com a professional sanitari tinc l’obligació de posar
en coneixement dels usuaris que, com a resultat
d’aquestes retallades poden veure’s afectats per
algun dels fets llistats a continuació:
• Retard en les proves diagnòstiques, a causa del
tancament d’aparells per les tardes.
• No tenir assegurada l’assistència urgent i espe-
• Retard en les intervencions quirúrgiques, pel cialitzada, degut altre cop al tancament de llits
tancament de quiròfans. de cures intensives.
• Manca de llits per a ingrés degut al ja anunciat Aquestes mesures no responen a criteris de qualitat
tancament de llits. assistencial, sinó al compliment dels objectius eco-
• Derivació de les visites ambulatòries de malalts nòmics fixats pel conseller Boi Ruiz. Com a profes-
crònics per disminució obligatòria de segones sionals i usuaris, rebutgem totes aquestes mesures
visites. que posen en perill el model sanitari públic.
Conxita Zaragoza


Per què em presento

T
inc l’esperança que la vida sigui un apre-
nentatge pel dur mètode d’encert i error,
i que em serveixi d’alguna cosa l’àmplia
col·lecció d’errors que he anat sumant al
llarg del temps. D’altra banda sóc d’una generació
que des d’una modèstia poc heroica, sovint massa
mitificada, va protagonitzar la transició. Vaig viu-
re els anys en què la gent tenia ganes de sortir al
carrer per demanar i reivindicar, conscients que
només la força de la gent podia aconseguir millo-
rar les coses. Viladecans érem un poble, el pueblo
–no teníem ambicions de ciutat–, ple de dèficits, de
carrers sense asfaltar, amb l’hospital tancat, sense
ambulatori, amb dèficits d’escoles, amb atur i els
carrers plens d’esquelets de blocs sense acabar per
la fallida de les constructores, però amb una ànima
col·lectiva de participació i superació.
Allò va durar poc, queda en la memòria com un
episodi breu de nostàlgic xàfec de primavera. El
parlament era plural amb sindicalistes i obrers, amb
gent com el Cipri, que va morir anys després al cau-
re d’una escala quan intentava, tot sol en plena nit, Fotografia: Antonio Angel González
penjar una pancarta del partit. Però alguns vicis ja
començaven a aparèixer. Mentre el Cipri es portava qui practica la política? En general els partits dor-
el dinar a Las Cortes Españolas en la carmanyola miten d’elecció en elecció. I fins i tot en les eleccions
dins d’una cartera com un obrer de la construcció, el seu paper és més d’extra que de protagonista.
jo recordo un dinar de treball amb un càrrec de la Sense ànim d’exagerar, això fa pinta que s’ha aca-
Diputació del partit majoritari, un sindicalista radi- bat. Els diners ja no arribaran per a tot, caldrà es-
cal del Moviment Comunista reciclat, que en acabar collir, i en cada decisió es farà una cosa en comptes
va demanar un conyac francès i un Montecristo per d’una altra.
fer el rotet. Jo em presento abans que res perquè la gent d’ICV-
L’aclaparadora victòria de Felipe González va des- EUiA amb qui treballo, m’ha elegit –i no he sabut
mobilitzar la gent senzilla, potser perquè sentien dir que no–, però també perquè crec que puc aju-
que s’havia aconseguit el més important: l’esquerra dar a posar en joc una riquesa no gaire utilitzada,
havia arribat al poder. I fins ara no ens ha anat tan la nostra pedrera, la de la gent de Viladecans. Em
malament. Els nostres pobles, en paraules d’Alfon- presento perquè per tirar endavant necessitats his-
so Guerra, no los conoce ni la madre que los parió. El tòriques com el nou Hospital o l’ambulatori confio
creixement urbanístic portava un pa sota el braç i més en la tossudesa solidària i reivindicativa de la
va ajudar a corregir dèficits i construir equipaments nostra gent de Viladecans que en les paraules de la
i ampliar els serveis. En aquests trenta últims anys Geli o del Boi Ruiz.
en la política municipal catalana, Viladecans no és Jo em presento perquè crec, sense ànim d’exagerar,
cap excepció, ha estat més el protagonisme de les que estan en perill gran part de les nostres conques-
constructores, de les empreses municipals, que el tes socials, que hem guanyat amb anys d’esforç, i
protagonisme dels ciutadans. Ha estat més impor- vull dedicar el meu temps i feina a ajudar a mante-
tant el protagonisme dels tècnics, els càrrecs de con- nir-les.
fiança, que el dels polítics. La política, la pedagogia
Em presento perquè és el moment de la política, i
ciutadana, el cos a cos amb els veïns, ha estat un in-
la política sempre ha format part, amb orgull, de la
vitat secundari a la política municipal. Davant de la
meva vida.
rotunditat d’una avinguda, d’un poliesportiu, d’un
teatre, qui necessita la política? qui vol la política? José Luis Atienza


El millor equip per
millorar Viladecans

J a estem en plena campa-
nya electoral. El 22 de maig
s’escull la formació del
consistori que governarà la
nostra ciutat durant els propers
Viladecanencs i viladecanenques
que tenen una idea clara de la
ciutat on volen viure, però millor
encara, saben com fer-ho realitat.
Persones plenament capacitades
quatre anys. Jo tinc el gran pla- per canviar el rumb de Vilade-
er d’encapçalar el millor equip cans, fent que sigui una ciutat
per millorar Viladecans. La nos- preparada per fer front als reptes
més urgents, com són fer que la
ciutat estigui viva econòmica-
ment i crear oportunitats per a les
futures generacions. Però tam-
bé preparada per no oblidar les
qüestions necessàries, com són
feminitzar Viladecans, garantir
uns bons serveis socials, protegir
els nostres espais naturals, faci-
litar la quotidianitat de la nostra
ciutadania, revitalitzar l’entramat
cultural i associatiu o enfortint la
cohesió social.
I tot plegat, amb una gestió dels
recursos austera, però amb ima-
ginació. Estem convençuts que la
ciutat es pot gestionar d’una for-
ma molt més eficient, eliminant
càrrecs de confiança, reduint cos-
tos en publicitat o apostant per
noves formes de proporcionar
serveis, com contractant o pro-
tra llista està composta per gent movent el cooperativisme.
que s’estima la seva ciutat, per- Si realment tens ganes de viure
sones que venen de famílies que en una ciutat diferent, en un Vi-
fa segles que viuen a Viladecans, ladecans millor, que sigui més
i altres que fa pocs anys han de- poble i menys ciutat dormitori;
cidit instal·lar-s’hi. Ciutadans i un municipi on la gent faci mol-
ciutadanes imbricades a les enti- tes més coses que compartir es-
tats i associacions de Viladecans pais: Tria’ns a nosaltres, sabem
des de fa anys. Un equip de gent com fer realitat aquest canvi. No
jove, amb il·lusió i molt bones t’enganyis, es pot millorar! no et
propostes per a millorar la nos- resignis!
tra ciutat. Bàrbara Lligadas


Només Convergència pot
portar el canvi

A
quest 22 de maig, anirem a les urnes a • que es compromet a rebaixar l’I.B.I. el 2012 i con-
decidir el futur de Viladecans, no només gelar-lo els tres anys posteriors, perquè moltes fa-
escollirem qui governarà els pròxims mílies de Viladecans tenen problemes econòmics
quatre anys, sinó que també decidirem i no poden pagar més impostos;
quin model de ciutat volem. • que farà una gestió basada en l’austeritat, la trans-
Una opció és la continuitat, seguir amb els matei- parència i el sentit comú, reduint càrrecs de confi-
xos governs (Partit Socialista i Iniciativa-EUiA) que ança i empreses públiques a la meitat;
porta 28 anys dirigint la nostra ciutat. Evidentment, • que fomenta la lliure elecció d’escola, i acabarà amb
en aquests anys Viladecans s’ha transformat, però barems incomprensibles per escollir escola bres-
si fixem la nostra atenció en els quatre últims anys, sol.
veurem que està esgotada aquesta forma de fer
Aquest projecte és el que presenta Convergència i
créixer una ciutat (creixement urbanístic ràpid sen-
Unió; jo mateix tinc l’honor de presentar-me candi-
se garantir que els equipament necessaris també es
dat a Alcalde, al davant d’un equip de professionals
construiran; oportunitats perdudes com el Parc Ae-
reconeguts i coneixedors de la ciutat (Carme Tatjé,
roespacial o el Parc de Negocis, que està mig buit,
Adrià Muros, Antònia Sánchez, Eduard Mondra-
amb un cost per a l’Ajuntament de més de 700.000
gon) i molta gent jove, amb molta formació i ganes
euros anuals).
d’implicar-se per transformar la ciutat, com Esther
Hi ha un projecte de futur molt més il·lusionant: Lligadas, Joan Domènech i Alfred Via.
• que pretén pensar en les persones, com demostra el Les eleccions catalanes del passat novembre van
compromís amb l’Hospital de Viladecans (confir- demostrar que aquest segon model és el que vo-
mat que l’ampliació començarà al 2013), amb els lem per Viladecans. Aquest canvi històric està a la
Serveis Socials i amb la qualitat de vida; nostra mà, però per aconseguir-ho cal que unim
• que recupera la personalitat de la ciutat, tant fent les voluntats de tots els que volem el canvi, votant
que els seus carrers siguin cuidats i vius, de la mà Convergència i Unió. Només així, el canvi arriba a
del comerç de proximitat, com recuperant les se- Viladecans.
ves tradicions;
Carles Lozano


Confianza

A
l escribir sobre un a escondidas, de manifestaciones
amigo, de los de toda por bemoles como la del 10 de
la vida, son muchas marzo de 1974 por las Ramblas
las imágenes que me de Barcelona para gritar la triste-
vienen a la cabeza. Empezaré por za y la rabia por el asesinato-eje-
una, de los lejanos años sesenta, cución de Salvador Puig Antic, y
en el barrio de Sales, donde en a favor de las huelgas de la Elsa,
abril las calles olían a cirio que- la Forsa, la Roca o la Norma, la
mado y en mayo a rosas. Era un campaña a favor de la abstención
aula de verano que por techo te- en el Referéndum de la Reforma
nía la hojarasca y por paredes los Política, las primeras elecciones
troncos de los árboles frutales legislativas y las primeras muni-
que hacían de un patio grande cipales.
un hermoso jardín. Tenía la mesa El PSUC ganó en Viladecans
del profesor, una pizarra suspen- y con el Pacto de Izquierdas se
dida por un caballete y pupitres formó un gobierno municipal
donados de tijera. Una clase de integrado por el PSUC, PSC y Después de las elecciones de 1979.
niños asilvestrados, que cuando PT. Joan Masgrau fue elegido el Fotografia de Jaume Muns
no estaban contenidos en casa o primer alcalde de la democracia
en la escuela corrían desbocados y José Luis Atienza segundo teni-
jugando en aquellas calles sin pezaron a encadenar victorias. Y
ente de alcalde. Todo estaba por
coches. Uno de esos niños, el que como las crisis siempre debilita
hacer y se lograron cosas impor-
escribe, se agachaba bajo de los a los partidos políticos, tocó vol-
tantes en esa legislatura.
pupitres para mirar las espinillas ver a empezar desde casi cero.
A las puertas de la victoria del Y en este cometido José Luis ha
del profesor por la gran curiosi-
año 1982 los vientos sonreían a los resultado imprescindible. En la
dad que le producía la extrema-
socialistas y rompieron el pacto travesía del desierto el PSUC pri-
da delgadez de aquellas pantor-
de gobierno. El PSUC siguió mero y Iniciativa per Catalunya
rillas.
gobernando en minoría junto al después han aguantado y se han
El profesor era el Tete, el Atienza, PT. Se reestructuró el gobierno
entonces un joven de unos die- recuperado por la voluntad y la
municipal y Atienza asumió la tenacidad de unas pocas perso-
ciséis años. Delgado, más bien primera Tenencia de Alcaldía. La
muy delgado, de pelo espeso y nas como él, como David, Julia,
nueva responsabilidad le exigía Miguel y alguno más.
rizado. Vestía a la moda de aque- mayor dedicación y pactó media
llos años, tímidamente hippy con En los años en que Viladecans era
jornada con su empresa y la
pantalón tejano acampanado, un pueblo dormitorio, y carecía
reducción del sueldo a la mitad.
muy acampanado. El resto de la de lo más básico para departir
La otra mitad debía compensarla
indumentaria a juego, seguro. buenos ratos con los amigos, era
el Ayuntamiento, que sólo cubrió
Pero lo que mejor recuerdo era su una tentación pasar por casa del
un veinticinco por ciento sobre
gran interés para que aprendiéra- Tete y de la Juli para pasar un
el total. Se pensaba que no era
mos y, como no, su trato afable, buen rato hablando de cine, de
cuestión de aprovecharse. Así
simpático y cariñoso. En eso no música, de literatura, de política
que, en este caso, no se cumplió el
ha cambiado. y de otras muchas cosas. La casa
tópico tan extendido en nuestros
Algunos años después coincidi- del Atienza y de Julia siempre ha
días de que todos los políticos
mos de nuevo. Él en el clandes- estado abierta para los amigos
siempre se aprovechan del cargo.
tino PSUC y yo en la no menos y para otros muchos también.
Preocuparse por los problemas de
clandestina Juventud Comunis- Estaría muy bien que Viladecans
sus vecinos le supuso ajustar su
ta. Fueron tiempos de reuniones le confiara las llaves de la Casa
nivel de vida y el de su familia.
y seminarios en casa de los Co- de la Vila a José Luis. Seguro que
Entre tanto llegó la crisis y la di- sería una casa más de todos.
mellas, de música y canciones de visión de la izquierda. El PSUC
Paco Ibáñez y Raimon, de ciclos- se fragmentó y los socialistas em- Torcuato Hernández Requena
tilado y lanzamiento de octavillas


Un llibre per disfrutar
El dijous 2 de juny, a les 7,30 de la tarda,
al carrer de Sant Joan, davant la llibreria Els Nou Rals,
el Grup Tres Torres us convida a la presentació del llibre

Viladecans 1915
L’herència de Magdalena Modolell
de Jaume Lligadas Vendrell

En el pròleg del llibre, Josep Campmany escriu: “Aquest llibre

Viladecans 1915. L’herència de Magdalena Modolell
és un retrat molt vívid, documentat i profund del Viladecans
“Aquest llibre és un retrat molt vívid, documentat i
profund del Viladecans de cent anys enrere. Un retrat que Jaume Lligadas Vendrell
té com a pretext l’estudi de l’origen, desenvolupament,
de cent anys enrere. Un retrat que té com a pretext l’estudi
final i conseqüències dels trasbals que representà, per a la
vida local, l’enverinada herència de Magdalena Modolell.
Viladecans 1915
de l’origen, desenvolupament, final i conseqüències dels
La minuciosa descripció que realitza Jaume Lligadas de
l’evolució d’aquest contenciós és un fil conductor que ens

L’herència de
passeja per les lluites polítiques i socials del Viladecans

trasbals que representà, per a la vida local, l’enverinada
d’aleshores. Carlins, maçons, republicans i regionalistes
apareixen i desapareixen de les pàgines amb un inconfusible
color local, i ens expliquen que, contràriament al que
herència de Magdalena Modolell. La minuciosa descripció
hom podria pensar, Viladecans no era un poble adormit,
avorrit i acomodat a l’agricultura, com alguns podien Magdalena Modolell
que realitza Jaume Lligadas de l’evolució d’aquest contenciós
haver pensat algun cop, sinó un Viladecans en creixement,
ple de tensions...” (Del pròleg de Josep Campmany)

és un fil conductor que ens passeja per les lluites polítiques
Jaume Lligadas Vendrell va néixer

i socials del Viladecans d’aleshores. Carlins, maçons,
a Viladecans l’any 1957. La seva
principal escola de ciutadania ha estat
l’Agrupament Escolta Sant Joan, entitat

republicans i regionalistes apareixen i desapareixen de les
de la qual va formar part durant dinou
anys i que va dirigir des de l’any 1979 fins
al 1984. L’any 1980 va contribuir també
pàgines amb un inconfusible color local, i ens expliquen
a la constitució dels Consells Populars
de Cultura Catalana de Viladecans.

que, contràriament al que hom podria pensar, Viladecans no
Així mateix, ha estat delegat sindical i responsable
d’organització de Comissions Obreres a l’empresa Grace
de Sant Boi. És membre fundador del Grup Tres Torres, i,
era un poble adormit, avorrit i acomodat a l’agricultura, com
en el camp de les publicacions, és coautor del llibre 50 anys
d’escoltisme a Viladecans i autor d’una vintena d’articles
• Jaume Lligadas Vendrell

alguns podien haver pensat algun cop, sinó un Viladecans
de temàtica històrica i patrimonial que han aparegut a la
revista Viladecans Punt de Trobada.

en creixement, ple de tensions...”
Un gran llibre, per conèixer un Viladecans del qual en sabem
massa poc, i que segur que ens sorprendrà, ens enganxarà
des de la primera pàgina, i ens farà passar una magnífica
estona. No us en podreu perdre la presentació, ni podeu
deixar de llegir-lo!

Intervindran en l’acte
Joan Pidelaserra
tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Viladecans
Maria Victòria Herrero Garcia
vicepresidenta del Grup Tres Torres
José Luis Atienza
vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Jaume Lligadas Vendrell
autor del llibre


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Ophrys apifera-Abellera
Viladecans 03/05/2011. En una pineda, prop de la Murtra.

El label té un color marró fosc amb taques marró més clar, línies blanques i groc clar. El label té tres
lòbuls amb els laterals que estan tornats cap endavant amb uns pèls fins i sedosos. El lòbul més gran
és arrodonit bombat turgent amb una base de pèls blanquinosos. Els sèpals són de la mateixa mida i
consistència, d’uns 7 mm de longitud i de color rosat o blanc.
Les flors són úniques, no només per la seva inusual bellesa, gradació de color i formes excepcionals,
sinó també per la ingenuïtat amb què atreuen els insectes. Font: Wikipèdia.


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Un beisbol excessivament correcte
Podríeu haver llegit, o escoltat per es féu mestressa de la relació amb
la ràdio: “…El Viladecans, fent la la teminòloga i la feina acabà aquí.
setena correguda de la tarda en la cin- ¿Quines eren les maleïdes parau-
quena entrada, ha deixat d’allò més les portadores del desconcert i de-
fotut l’equip de Sant Boi. Esperant la sencís? Heus aquí, entre d’altres,
base per boles o a pilota picada, els ba- les principals: correguda, pilota i
tedors de l’Alfons Barrué, sense batre batre, pontificades oficialment en
cap quadrangular i deixant la batada contra les dites de sempre a Vila-
sempre dins, han anat avançant pels decans i resta de Catalunya: carre-
coixins del diamant fins a impulsar ra, bola i batejar.
a meta les corregudes suficients per
Vegem-ne doncs les raons de ca-
escaldufar l’equip de Cinc Roses”. Si
dascú:
us plau, no us espanteu o entusi-
asmeu, no és un relat pornogràfic. –Però, no et vaig explicar que “car-
És el que podria ser la crònica, lin- rera” era l’equivalent, al “tanto”,
güísticament correcta, d’un partit al punt del joc que es feia mirant
de beisbol segons el criteri termi- d’anar d’una base a una altra fins
nològic del molt respectable Insti- completar les quatre cantonades
tut d’Estudis Catalans. del nostre diccionari, del qual d’un quadre? Com aquell que fa
vaig ser col·laborador en la seva la carrera de dret, d’advocat o de
La cosa va anar així. El Comité
elaboració. metge… que fa cursos i té la car-
Olímpic (COOB-92) i la Conselle-
A primers del 92, la Federació rera quan els acaba tots... o quan
ria de Cultura de la Generalitat
Catalana em demanà ajut per fer de semblant manera anomenem
varen tenir la bona pensada, prè-
possible la compilació. Amb tota carrera al recorregut que paguem
viament a l’olímpiada, d’estandar-
la il·lusió i ganes m’hi vaig avenir. a un taxista que ens ha portat d’un
ditzar la terminologia catalana de
Una jove, maca i seriosa filòloga lloc a un altre?
tots els esports i editar-la en forma
de diccionari de cent pàgines. En barcelonina en va ser l’interlo- –De segur que deus tenir raó, sí,
resultaren vint-i-vuit, un per cada cutora. Ella no tenia ni punyete- però el Consell Supervisor diu ...
esport. El treball de compilació fou ra idea de bats, boles i bases. En –Correguda és l’acció de córrer.
encomanat al TERMCAT (Centre quatre sessions de dues hores, Però, insisteixo, no és l’acció de
de Terminología per la Llengua prenent cafè sota l’altell del bar de córrer el que puntuem sinó el fet
Catalana), creat per l’I.E.C. l’Andreu, a la plaça de la Vila, la d’arribar finalment a un lloc.
vaig anar il·lustrant sobre el tema. –Carrera també podria ser consi-
Ja m’està bé, ja, l’existència d’un
En una sessió complementària al derada com l’acció de córrer quan
organisme com l’ I.E.C. que vet-
camp municipal, en un dia de par- aquest córrer no té aturada des
lli per la pulcritud de la llengua
tit la noia pogué fer-se’n càrrec, bo del principi fins a la fi. De manera
i vetlli la fixació de la unitat idi-
i prenent plegats, com déu mana, semblant a cursa.
omàtica per a tots els àmbits ter-
un hot-dog i una cervesa. No và-
ritorials de parla catalana. Però, –Calla, calla, justament tampoc no
rem tenir altre metodologia que la
entre el poc i el massa, el Consell és una cursa, en el nostre cas cada
de desgranar, una per una, totes
Supervisor optà per fer-ne més base és un objectiu i si la base te la
les paraules. Les dues primeres
que massa envers les paraules donen per boles perquè el pitxer
sessions foren d’anar per feina. La
pròpies del beisbol. La gent de Vi- està en un mal moment de punte-
tercera, essent de repàs, em va ser-
ladecans n’era un bon usuari i bon ria, ni tan sols hi ha correguda, n’hi
vir per constatar com les gastava el
dipositari en l’àmbit rural. Com a ha prou amb un trot o una paseja-
Consell Supervisor i quines parau-
primer poble a fer-ho d’Espanya, da… Per altra part, no et xiula a les
les donava per bones. La quarta i
s’hi ha jugat sense cap problema oïdes la parauleta?
última, ja no va ser tal, a la vista
en cubà, en català o en espanglis. –Home… una mica. I de les pilo-
dels criteris i del no rectificar les
Deixeu-me qualificar de pífia i paraules fonamentals, la recança tes, que hi teniu a dir?
d’oportunitat fallida el resultat


–Doncs que us heu quedat amb la cia de l’I.E.C. Més que bé i és de
traducció de la segona accepció llei. Però d’aquell encontre per
que se li dóna a la paraula bola en compilar paraules entre un obtús
un país que es diu Cuba on, fins arrogant i la corporació acadèmi-
a la revolució, no hi havia gai- ca de rigor científic, en vaig sortir
res més esports amb cosa rodona com si m’haguessin obligat a fer
que el beisbol. Generalment, pels un toc de sacrifici, tenint les bases
catalans, una pilota és una cosa plenes amb dos outs i perdent de
esfèrica, buida per dins, elàstica, tres carreres a l’última entrada.
que salta i bota i una bola és un A Viladecans, amb les paraules del
cos rodó i massís que com a molt beisbol passarà com passa amb les
rebota. Totes dues paraules po- xindries, esberginies i escarxofes,
den ser accepcions l’una de l’al- que les diem tal com dic, encara
tra, d’acord, però al beisbol català que ens diguin que ho diem ma-
t’asseguro que li aniria millor si lament. I farem bé, perquè és ben
poguéssim evitar haver de dir: tudes” i “pilotes”. També el per
què no de les “patades”, i les tri- sabut que no hi ha institució pro-
“corregudes en pilota picada”. pietària de la parla de cap poble i
fulques entre mossèn Alcover i els
–Val, i perquè el desacord fent val- Pompeus. és al poble que li pertoca ser l’en-
dre batejar, en comptes de batre? riquidor i propietari del seu tre-
A mig camí de l’orquitis-epidimi- sor: la seva parla. Les institucions,
–Això pregunto jo. No diem fes- ditis, fart de tanta corba fregada
tejar, de fer festa? fullejar, de pas- només haurien de ser-ne servado-
sense fer una bona batada, de tan- res. No tenint conciència de dir-ho
sar full? copejar, de donar cops? ta bola esquitllada sense possar-la
netejar, de fer net? Doncs per la malament, tinc la sensació que en
en joc i batudes les ganes d’una el cas del beisbol, el TERMCAT es
mateixa raó, a Viladecans, bate- nova sessió de feina tronxada,
gem quan donem cops a una bola va passar de creativitat i de sentit
abans de tocar el pirandó cap a de la propietat. D’aquí, la perso-
amb un bat. T’ho diu un que havia caseta, encara vaig tenir l’esma de
fet d’escolà a uns quants batejos, nal qualificació de pífia.
preguntar-li a la rival, si el TERM-
i encara recorda haver vist batre CAT entrecuixaria al diccionari Vint anys després, el Diccionari de
de debò quan tenia tres o quatre gaires paraules de les que habitu- la Llengua Catalana només té in-
anys. Es donaven cops a les gar- alment diem en anglès. Com ara: corporats quatre termes relatius a
bes amb un bastó repetidament pitxer, catxer, strike, swing, ro- aquest esport: “Beisbol” que dóna
per separar el gra de la palla, o lling, foul-ball, etc. nom al joc i ve de temps, “Bat” i
als garrofers per fer caure el fruit “Batedor” incorporats l’any 1995,
de l’arbre. En beisbol, si toques Em contestà riallerament tot pre- i el verb “Batre” l’any 2007. Per
de manera repetida la bola amb parant el comiat: tant, no ens ha de preocupar gaire
el bat quedes eliminat. Possa-t’hi –De ben segur que mirarem de aquesta esquifida trifulca línguísti-
com vulguis, però continuarem traduir-les totes. Encara que les ca. Sí que ens hauria de preocupar
dient-li batejar per més que ens ho interjeccions que canta l’àrbitre el que es desprèn del diluvi de pa-
recriminin les patums. possiblement no, per massa com- raules com: foursquare, webmas-
–Però és que batejar és paraula sa- plicades. ter, megaupload, spotify, captcha,
grada i les seves accepcions només –Ja t’entenc –li vaig dir serrant les craigslist, tagcloud, chatroulette,
son analogies com ara: “batejar el dents i somrient– no quedaria bé slideshare, wikileaks, orkut, wid-
vi” que és posar-li aigua. que a cada llançament del llança- get, buzz, spam, buyvip, feed-
dor, no batut pel batedor, l’àrbitre back…, etc. Moltes d’elles fa cinc
–Que en sóc de ruc!... ara ho en-
es posés a cridar: “Vaga!”. Ima- anys no existien, algunes d’aquí
tenc. Vet-ho-aquí, home! “Con la
Iglesia hemos topado”. I hi ha gina’t en castellà: “Huelga!”, en cinc anys ja no hi seran. Molts jo-
algún altre criteri, que jo descone- comptes de: “Strike!”, que tan fi venets i jovenetes ja saben de què
gui, però pugui saber, més enllà resulta. va i les fan servir. Però, com serà
del treball de recollir la terminolo- –Oh i tant –digué donant-me la l’equivalència catalana de les que
gia viladecanenca? mà de manera melindrosa. sobrevisquin? Vés a saber! No li
–Adéu maca, adéu Gràcies per la aniria malament una ajudeta als
–Doncs sí. Si podem, hem d’evitar
feina que ens has fet Ja ens diràs treballadors del Diccionari, vista
recollir massa paraules iguals a
què toca dir i perdona’m les topa- la productivitat. Però quan ho
les del castellà i fer servir les sem-
des... feu, millor no dir que sou de Vi-
blants que aquest no utilitzi.
ladecans.
–Strike tres, out! Ara entenc això Esvaint del relat tota pulsió eròti-
de “corregudes”, “batades”, “ba- ca, repeteixo: m’està bé l’existèn-


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Els mals esperits

C
om s’explicava fa un parell de mesos en
aquesta mateixa secció amb la història
de Na Godaia, les creences en els mals
esperits i la bruixeria, tenien un pes im-
portant en la nostra societat de no fa pas massa
anys enrera.
Hem trobat un article publicat el divendres 18 de
gener de 1884 en el diari barceloní La Publicidad, en
el qual s’explica el càstig infringit a un pobre vila-
decanenc que vivia a Can Calderon, per ser el cul-
pable d’haver “donat els mals esperits” a una nena
de Sant Boi. L’article diu així:
Un acto de salvajismo, hijo de la mas crasa ignorancia
y supersticion ha tenido lugar en el llano del Llobregat
durante la noche del 14 al 15 del actual.
Es el caso que en una de las masías enclavadas en término
de San Boy, y conocida por Can Llouis, sus colonos lla-
mados Escarrans, tienen una niña de unos ocho ú nueve
años, enferma, y como resultado de la consulta con cierta al estremo de apretar las cuerdas con lo que en el país
sonámbula de esta capital, según se dice habitante en la se llaman garroteras, y despojándole del tapabocas que
calle del Cármen, la dieron en decir que la habian dado llevaba puesto, lo tuvieron en tal disposicion tres horas
los mals esperits, acusando de ello á un pobre hombre, y media. El estado en que se encuentra el paciente es de
un honrado padre de familia, vecino de Viladecans, que suponer; las muñecas ensangrentadas, los brazos y pier-
frecuentaba la casa, pues tiene con dichos colonos algun nas entumecidos y en una postracion general, no solo de
grado de parentesco. La niña fue visitada por no pocos cuerpo sino de espíritu, pues está sumamente afectado en
vecinos, algunos que desempeñan cargos de autoridad y su parte moral. Los guardas y el padre de la endemoni-
según de público se dice, concibieron la idea de jugar al ada le acompañaron á su casa que es en la torre llamada
supuesto brujo una mala pasada, pero el boticario, que “Calderon”.
tambien estaba entre los visitantes, les disuadió en cu-
Els pagesos utilitzaven una corda gruixuda
anto pudo, esforzándose en hacerles comprender que no
anomenada garrotera (vegeu la fotografia) que
habia tales demonios, sino una enfermedad natural. Pero
servia per lligar la càrrega que es transportava dalt
el caso es que habiendo ido el acusado á ver que era y que
del carro i que s’acostumava a tensar mitjançant un
habia de cierto respecto á los rumores que circulaban de
torniquet. És problable que l’articulista utilitzés el
boca en boca, y sincerarle en cuanto le fuese posible, se
mot garrotera per referir-se al sistema del torniquet
encontró que le propusieron que se dejara atar á un arbol,
per apretar la corda que lligava al suposat bruixot.
pues si así lo hacia la niña curaria; aceptó el hombre en
su sencillez y buena fé y á las doce de la noche ante un No només ens ha sorprès el relat per ell mateix, sinó
regular número de vecinos de aquel pueblo y de los dos també el fet que d’aquesta notícia se’n van fer ressó
guardas de campo jurados particulares, se llevó á cabo el quatre diaris de Madrid: La Dinastia, El Imparcial,
bárbaro acto de atar con fuertes cuerdas por piés y bra- Siglo Futuro i El Liberal. Per la difusió que se’n va fer,
zos al infeliz, colocándole en cruz en un arbol, llegando és de pensar que, per sort, aquesta mena de fets no
deurien ser gaire freqüents.
Jaume Lligadas Vendrell


PdT 44 maig 2011

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to PdT 44 maig 2011

Similar to PdT 44 maig 2011 (17)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (10)

PdT 44 maig 2011