http://puntviladecans.blogspot.com                                                                                        ...
Calígula i el poder absolut                                                L’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer ha ...
Propuesta, ser escuchadasH              ace unas semanas se                  violencia de género. Nosotras              pu...
Cal BarratetF         a gairebé tres anys, amb motiu de l’acord         de posar-li el nom de la masia de la meva         ...
Tecnología Wiladecans                                               Conexiónes de alta velocidad.                         ...
El mapa comunicatiu a ViladecansÉ          s, si més no, sorprenent             qui lideri el canal          que una ciuta...
Els Amics de les Arts                                                      i la seva relació amb ViladecansE           ls ...
Estampes del segle XX/ 11                                                      El Nido de los retalesL           ’aparició...
Sáhara:                               contexto general   E             l conflicto del Sáhara Occidental data de 1975 y es...
L’abecedari de                                                                    C                                       ...
Día de Andalucía   Entidades andaluzas de ViladecansE         l día 28 de febrero         es la fecha en la         que la...
El Centre Cultural Sant Joan                                                     i els pessebresF         a prop de 10 any...
El dia que Viladecans                                                         no va votar socialista118                   ...
Tard, però finalment ens han fet                                      cas en alguna cosa                    E             ...
De festes i guarnimentsA              questa nit aniré a sopar amb una              amiga, hem de celebrar que ha aprovat ...
Cercavila                                                                      amb moooolt    Vaig sortir, “con chandal y ...
la mirada aguda                                                                      secció a càrrec d’Eio Ramon      Xori...
Històries viladecanenques                                                                    secció a càrrec d’Andreu Come...
conèixer càrrec del Grup Tres Torres                                                                             secció a ...
lectura del pregó de Sant Joan i               locals, les projeccions dela crema dels maleficis. Acabat el             ci...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

PdT 41 febrer 2011

795 views

Published on

Publicació independent d'informació i opinió

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

PdT 41 febrer 2011

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 41 Any 5 15 de febrer de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Voluntaris i voluntàries És evident que si a Viladecans no hi hagués un ampli nombre de voluntaris i voluntàries, és a dir, de gent que dedica gratuïtament part del seu temps a tasques diverses al servei de la col·lectivitat, moltes coses no funcionarien, i tots plegats viuríem pitjor. I això convé recordar-ho de tant en tant. Per exemple en aquest any en què se celebra l’Any Europeu del Voluntariat. De voluntaris i voluntàries n’hi ha de moltes menes, i bo serà que entre tots plegats els re- coneguem la importància. Des de la gent que treballa al servei dels qui tenen més necessi- tats, sigui a la Creu Roja, o a Càritas, o a qualsevol altre lloc, fins als que estan posats en les associacions de barri. Des dels que organitzen activitats culturals o d’esplai, fins als que en els partits, sindicats o grups socials de tot tipus, treballen per promoure els interessos col·lectius. Des dels que fan possibles les nostres festes populars, fins als que –diguem-ho també– escriuen en aquesta senzilla revista. Perquè el voluntariat funcioni, és fonamental que qui duu a terme una tasca de voluntari tingui clar que l’important no és ell sinó la feina que fa, i la faci seriosament, formant-se en tot allò que calgui per poder fer-la cada cop millor. I més fonamental encara és, natu- ralment, que hi hagi molta i molta gent disposada a dedicar temps, gratuïtament, al servei de la col·lectivitat, en el camp que a cadascú li resulti més interessant i assequible. T’hi apuntes? Sumari 2 Calígula i el poder absolut. David Álvarez 3 Propuesta, ser escuchadas. Mujeres gitanas de Can Palmer 4 Cal Barratet. Joan Barat Equip de redacció 5 Tecnología Wiladecans. Eduardo Cordero Anna Besora 6 El mapa comunicatiu a Viladecans. Josep Ginjaume M. Carmen Castellano Maria Comas 7 Els Amics de les Arts i Viladecans. Jaume Lligadas Josep Ginjaume 8 El Nido de los Retales. José Luis Atienza Josep Lligadas 9 Exàmens orals oficials. Marta Pombo Miguel de la Rubia Mercè Solé 9 Sáhara: contexto general. Rosa Mercader 10 Un altre cop el barri de l’Alba-rosa. Maria Comas La distribució d’aquest butlletí es fa 10 L’abecedari de Viladecans. Josep Lligadas per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 11 Día de Andalucía. Entidades andaluzas de Viladecans comuniqueu. I si voleu que li envi- 12 El Centre Cultural Sant Joan i els pessebres. Jaume Lligadas em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 13 El dia que Viladecans no va votar socialista. Carles Lozano Si voleu enviar articles per publicar, 14 Tard, però finalment ens han fet cas. Bàrbara Lligadas tingueu en compte que han d’anar 15 De festes i guarniments. M. Victòria Herrero signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 15 Llibertats. Mercè Solé tenir abans del dia 8 de cada mes. 16 Cercavila amb moooolt de fred, vi i torxes. El Mamut 18 Històries viladecanenques: Home-nassos al bat (i 2). Andreu El nostre correu electrònic: Comellas puntviladecans@telefonica.net 19 Conèixer Viladecans: Els Consells Populars de Cultura Cata- El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com lana (i 2). Josep Mumany
  2. 2. Calígula i el poder absolut L’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer ha portat a escena el clàssic d’Albert Camus L a història de Calígula, l’emperador, és la història sobre el po- der i la follia que hi va associada. Caius, l’home més poderós del món i qui ha de ser el déu dels romans sobre la terra, vol posar el món de cap per avall, eliminar la frontera que sepa- ra el bé del mal i la justícia de la injustícia. I encara guarda un somni més, un somni a l’alçada només d’un déu: tenir la Lluna. Per transformar el món i aconseguir subvertir-ne els valors, per aconseguir la Lluna, Calígula comença una croada sense sentit que el porta a acabar amb la vida dels que té més a prop. Fins que el mirall de palau, aquell mirall que dissortadament sempre li retornava la mateixa imatge, el mostra sol i vulnerable a la conspiració que vol acabar amb la seva tirania. En una adaptació moderna de l’obra, l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, ha portat a escena amb un muntatge minimalista aquest clàssic d’Albert Camus. Amb cuir en comptes de túniques i ‘heavy metal’ en comptes de música de lira, l’obra resulta tan actual com en el moment de ser escrita perquè la relació de l’ésser humà amb el poder és la història mateixa de la Humanitat. Conspiracions, assassinats, traïció, amor, balls exòtics. Tot això i més és el que l’Agrupació ha posat en escena al Centre Cultural Sant Joan. La filosofia de l’absurd, l’existencialisme i el poder absolut en mans de l’home que només valora una cosa: el menyspreu a les misèries de la vida humana. David ÁlvarezViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 2
  3. 3. Propuesta, ser escuchadasH ace unas semanas se violencia de género. Nosotras publicó en la revista no somos un grupo de mujeres Punt de Trobada maltratadas y es por esa misma número 40 de enero razón que puntualizamos a la2011 el artículo “Escoltar per fer Sra. Lligadas cuando repartiópropostes” de la Sra. Bárbara unos libretos en los queLligadas. aparecía el tema.“Propuesta, ser escuchadas”, 2) ¿Sentirnos abandonadas porlo que pretende es que se la administración? ¿Cómoescuche al grupo de Mujeres se clasificaría el trabajo dede Can Palmer, gitanas que nos estos dos años con el gruporeunimos semanalmente en la de chicas jóvenes y estesede de la entidad gitana y que grupo de mujeres? Más bien taller llegue a tiempo y senos encontramos con el objetivo diríamos que nos hemos hayan podido presentar,de potenciar la integración, sentido arropadas por el Pla hayan podido accederpromoción y participación de la Ponent del Ayuntamiento de algunos gitanos de los que semujer gitana en Viladecans. Como Viladecans han presentado.dijo el filósofo “Así como existe un 3) Hay un problema de crisis a 4) Desde el inicio del grupoarte de bien hablar, existe también el nivel mundial, el problema hemos visto la necesidad dearte de bien escuchar” y en este caso del paro es un mal de trabajar con los niños y jóvenes:la escucha no ha sido un arte, más muchas personas y se agrava talleres con niños pequeñosbien un desafortunado artículo del en aquellos grupos más del barrio y orientacióncual ni se nos informó que se iba vulnerables y los gitanos y laboral para chicos de 16 a 25ha hacer, ni una vez publicado. gitanas somos uno de estos años. Estas acciones son paraNosotras, mujeres de un barrio grupos Cuando salió este el barrio de Can Palmer.que no consideramos gueto, tema con la Sra. Lligadas, se le 5) Hemos participado en eldonde nos sentimos orgullosas aclaró que no somos racistas congreso de mujeres gitanasde vivir y convivir, que cada día ya que sabemos en primera que se hizo en Barcerlona.intentamos que el barrio sea mejor. persona lo que es padecer elEste sentimiento lo compartimos racismo y el rechazo por ser 6) Salida al Teatre Lliuremuchos y muchas vecinas de Can de otra cultura. de Barcelona donde sePalmer y los esfuerzos han de representaba la obra de teatro ¿Qué hemos propuesto y que “La casa de Bernarda Alba”,ir en esa dirección: como hacer hemos conseguido?propuestas constructivas desde la tuvimos la oportunidad de 1) Crear el grupo de mujeres gita- conocer a las actrices gitanasescucha. nas, esta es la plataforma des- del barrio de El Vacíe deEn junio 2010 el Pla Ponent nos de la que hacemos llegar nu- Sevilla.invita la reunión de valoración estras ideas, propuestas paradel proyecto de empoderamiento Hemos hecho y propuesto muchas construir y mejorar la realidad cosas con la finalidad de construiry formación en peluquería con las de nuestro barrio, de nuestrosjóvenes gitanas, ahí se nos hace desde nuestra aportación y hijos, de nosotras como muje- para hacer propuestas se ha dela propuesta de reunirnos para res...contar con las voces de las mujeres escuchar pero desde nuestras 2) Tener información desde los voces, en primera persona y singitanas. profesionales que intervienen intermediarios que confundan loQueremos hacer algunas en el municipio. Con esto he- en nuestras reuniones decimos yaclaraciones del artículo de la Sra. mos conseguido tener cono- hacemos…Lligadas además de compartir cimiento de los recursos quetodas las ideas, pensamientos e Esperamos y queremos seguir hay, como acceder y cómo haciéndonos escuchar para seguirilusiones que nacen del grupo. funcionan. Propiciando el co- haciendo propuestas.Nosotras NO nos sentimos: nocimiento mutuo, recursos y 1) Agotadas de luchar contra población. Grupo de mujeres gitanas prejuicios cuando se habla de 3) Que la información sobre de Can Palmer planes de ocupación y aulaViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 3
  4. 4. Cal BarratetF a gairebé tres anys, amb motiu de l’acord de posar-li el nom de la masia de la meva família a un parc de la ciutat, vaig enviar a l’Ajuntament un recurs en què deia: Exposo Que fa uns dies m’he assabentat que, en un gest que honra a la meva família i a mi personalment, l’Ajuntament ha decidit atorgar a un parc de la vila el nom de la masia on han nascut i viscut els meus avantpassats i jo mateix fins fa una trentena d’anys, quan fou enderrocada. Que en el plànol de la vila on s’anuncia la ubicació dels carrers, places i parcs que canvien de nom, o n’adquireixen un si és que no en tenien, el nom de la masia no està escrit correctament. El número 12 de la llista de espais existents que abans no tenien nom diu Parc de can Baratet. Que el nom pel qual es coneixia la masia a què fa referència aquest nom, tant per part de la nostra família, que hi vivia, com per tothom del poble que la coneixia, es el de can Barratet. Demano El “Parc de Can Baratet” Que, per respecte a les persones de la meva família que la varen construir o hi han viscut al llarg de l’argument que el nom de la masia ve de “Barat”, i generacions, es facin les accions necessàries per que si es pronuncia amb doble erra és perquè així és corregir aquesta errada en el nom, que s’hauria com es parlava aquí en èpoques antigues, igual com de escriure com a Parc de can Barratet. es pronunciava “forren”, “carren” o “hiverren” enDe fet, he de dir que el nom de casa meva, tal com comptes de “forn”, “carn” o “hivern”. Això deu serel coneixia tothom i el continua coneixent ara, veritat, però el fet és que ara ja no parlem així, i enno era “can Barratet” sinó “cal Barratet”, però en canvi “Barratet” sí que ho continuem pronunciantaquest recurs amb això no m’hi vaig ficar, perquè així. O sigui que el que ha passat és que el nomel que m’importava era defensar “Barratet” original ha anat evolucionant, i ara és diferent deenfront de “Baratet”. En qualsevol cas, el fet és com era abans. Si escrivim “Baratet”, ningú noque l’Ajuntament va desestimar el meu recurs amb sabrà que es pronuncia “Barratet”, perquè ningú no parla doblant les erres com feien els nostres avantpassats. La nostra manera de parlar no és la de fa cent anys. I l’hem d’escriure com la pronunciem ara, perquè tothom sàpiga com s’ha de dir. A mi em sap molt de greu que l’Ajuntament no respecti el nom de casa meva i la masia de la meva família. I quan veig la placa que han posat al “Parc de Can Baratet”, em fa mal. I demano a l’Ajuntament que rectifiqui i faci les coses com s’han de fer. Joan Barat DomènechLa masia de Cal BarratetViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 4
  5. 5. Tecnología Wiladecans Conexiónes de alta velocidad. Ya tengo 100 megas ¿y ahora qué?E n breve seremos algunos los ciudadanos de Viladecans que podremos disfrutar de conexiones a 100 megas, teóricamen- te a unos precios razonables, gracias alproyecto denominado W!home que lideran desdeel ayuntamiento.Pero, os habeis parado a pensar ¿qué se puede hacercon 100 megas? o ¿qué ventajas me aportan estasvelocidades respecto a las actuales lineas ADSL?La respuesta no es simple y dependerá del usoque le dé cada ciudadano a la conexión, ya que siel usuario lo que pretende es consultar el perío-dico online, enviar correos electrónicos o gestionar y 70% del tráfico actual de Internet una película desus cuentas bancarias por Internet no verán ningún 1,2 Gigas se puede descargar teóricamente en pococambio respecto a una conexión de 1 o 2 megas. más de 2 minutos. En la práctica dependerá de di-Algo similar sucede si el usuario es un habitual de versos factores, como el número de fuentes, la dis-las redes sociales (Facebook, Twiter, etc.) o juegos en ponibilidad del servidor, la priorización del tráficored (PC, PS3, Xbox, etc.) ya que con una conexión por el operador, etc.de 3 megas es suficiente. Teniendo en cuenta estos condicionantes cada usu-Las videoconferencias así como las descargas de vi- ario debería evaluar los pros y contras de este servi-deos y televisión por Internet con un mínimo de ca- cio, donde el precio de los proveedores será funda-lidad precisan de 10 megas, 25 megas si queremos mental y sin perder de vista que nuestra sociedadque estas sean en HD (Alta Definición). tiende a ir más y más rápido y lo que hoy vemosCon 100 megas podremos hacer todo lo anterior como lejano con terminos como: HD, 3D, almace-en un tiempo mucho menor, a modo de ejemplo el namiento en la nube, etc., están a la vuelta de la es-intecambio de archivos mediante P2P (Emule, bit- quina y necesitan de redes de alta velocidad paraTorrent, Megaupload, etc.) que significa entre el 60 poder ser disfrutadas correctamente. (Continuará) Eduardo Cordero Margaret Thatcher va insistir que només les pín- doles amargues curen; el que no va dir és que les píndoles amargues que ella subministrava (des- fermar el capital alhora que limitava una a una les forces que podien controlar-ne els excessos) se les haurien d’empassar uns per curar el ma- lestar dels altres. Tampoc no va dir, en aquest cas a causa de la seva ignorància instigada i fomentada per falsos profetes i mestres miops, que aquesta mena de teràpia tard o d’hora seria dolorosa, que aquest dolor afectaria en diversos graus tothom, i que aleshores tothom, o gairebé tothom, s’hauria d’empassar píndoles encara més amargues. I aquell “tard o d’hora” s’ha convertit en un “ara”. Zygmunt Bauman, El temps no espera. Arcàdia: Barcelona 2010, pl. 63Viladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 5
  6. 6. El mapa comunicatiu a ViladecansÉ s, si més no, sorprenent qui lideri el canal que una ciutat mitjana de TDT públic que com la nostra, de més correspon al Baix de 63.000 habitants, Llobregat Sud i quicompti amb un mapa local de doni cobertura pro-mitjans de comunicació tan re- gressiva a la restaduït. A l’altre extrem podríem de localitats consor-posar Vic, la capital d’Osona, ciades.que amb només 40.000 habitants Pel camí també haté un nombre molt més alt i po- caigut Ràdio Sella-tent de capçaleres i mitjans (El 9 rès fins el 2009 emis-Nou, Més Osona, Ràdio Vic, Osona. sora municipal decom...). És una tònica similar a la Gavà i Viladecans,de la resta de municipis del Baix però que des de faLlobregat, on predominen gai- un parell d’anysrebé de forma exclusiva les pu- ha deixat de cobrirblicacions vinculades als ajunta- els actes i l’actuali-ments. En el cas que ens ocupa, tat informativa delparlem de la Revista de Viladecans nostre municipi per-editada des del mateix consisto- què, segons sembla,ri i que recull l’obra de govern, l’equip de govern noaixí com de Viladecans Televisió va renovar el conve-(www.viladecanstv.tv), activa des ni de col·laboracióde setembre de 2009 i accessible que mantenia ambnomés a través d’Internet o de l’emissora del 91.2pantalles instal·lades en alguns de la FM. És el cas de El Far (que s’encartaequipaments municipals. Aquest A dia d’avui, segons el Laborato- cada divendres en els exemplarscanal també és propietat de ri de Comunicació Pública de la del Periódico de Catalunya), dell’Ajuntament i va substituir l’an- UAB (www.labcompublica.info) a quinzenal Llobregat Exprés, delstiga Localia Viladecans del grup Viladecans només hi ha cinc mit- mensuals La Premsa del Baix i ElPrisa (El País, Sogecable, Cadena jans: la revista municipal, la web Llobregat o del setmanari 30 GrausSER...) que va deixar d’operar el de l’Ajuntament, el portal Vilade- que edita Esplugues TV.maig de 2009, després d’11 anys cans.net de la Fundació Ciutat de Per acabar, només una idea peren antena, a causa dels efectes Viladecans (de nou, estretament millorar i enriquir la Revista dede la crisi i de l’entrada en fun- vinculada al consistori) i les pu- Viladecans que paguem entrecionament de la Televisió Digital blicacions mensuals de titularitat tots: per què no obrir-la també aTerrestre (TDT). privada Viu Viladecans i El Del- les aportacions del ric teixit asso-Precisament, el setembre de 2007 ta Viladecans. Tots ells conviuen ciatiu que hi ha a la ciutat? Peres constituïa el Consorci per a la amb altres revistes o butlletins què no obrir un espai on podergestió de la televisió digital local d’associacions sense ànim de lu- explicar què fan i difondre lespública de la demarcació del Del- cre com el mateix Viladecans Punt seves activitats? Ja hi ha altresta del Llobregat, que inclou els de Trobada o el butlletí del Grup publicacions municipals que homunicipis de Sant Boi, El Prat, Vi- Tres Torres Canis Vallis. estan fent i va en benefici de laladecans, Castelldefels, Gavà, Be- Finalment, els ciutadans tenim col·lectivitat.gues i Sant Climent. Més recent- a l’abast altres mitjans d’abastment, la seva Junta de Govern, Josep Ginjaume comarcal que recullen en partdonades les dificultats econò- l’actualitat del nostre municipi,miques per iniciar nous projec- gairebé sempre per reproduir elstes audiovisuals, ha acordat que comunicats i les informacionssigui Gavà TV (www.gavatv.cat) que envien des del consistori.Viladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 6
  7. 7. Els Amics de les Arts i la seva relació amb ViladecansE ls Amics de les Arts han finalitzat la seva la seva mare Eulàlia Deu de cal Camiseta. De fet el gira Bed & Breakfast els passats 6 i 7 de Joan Enric, fins fa un temps, havia viscut sempre a febrer, amb dos fantàstics concerts al Palau Girona amb la seva mare, però moltes han estat les de la Música les entrades dels quals ja estades passades a Viladecans en companyia delss’havien exahurit poques hores després de la seva seus familiars.posada a la venda. Ha estat una exitosa gira que Els darrers mesos del 2009, el Ramon em parlavaal llarg del 2010 ha projectat a aquest quartet de sovint dels modestos èxits que anava aconseguintmúsica pop-folk fins el cim del panorama musical el grup del seu fill, aleshores encara desconegutsdel nostre país. pel gran públic. M’explicava del nou mànager queEl cas és que un dels components del grup, Joan Enric havien contractat, el mateix que portava Els Pets iBarceló, té una part de la seva família a la nostra també dels concerts que feien o de la columna queciutat. La seva germana Gemma és de Viladecans, i el Màrius Serra els va dedicar a La Vanguardia i totés aquí on ella viu amb el seu pare Ramon Barceló i ho deia amb aquella emoció pròpia del pare que se sent orgullós dels èxits que mica en mica va aconse- guint el seu fill. A partir d’aquí, el viatge que han emprès Els Amics de les Arts cap a el punt més alt de la música cata- lana ha estat fulgurant. La seva música plena d’una frescor que enganxa, és acompanyada de lletres que expliquen històries quotidianes, sovint protagonit- zades per entranyables personatges perdedors i tot plegat amanit amb fina ironia, poesia i bon humor, sense oblidar la teatral posada en escena amb què ens obsequien en els seus concerts. Tot això és el que de ben segur ha portat aquest quartet nascut en un pis d’estudiants del carrer Muntaner de Barcelo- na a aquest espectacular èxit.Els Amics de les Arts. Els Amics de les Arts han estat guardonats amb diversos premis entre els quals destaquen el de millor grup revelació, millor disc i millor cançó dels Enderrock 2010. També s’han endut el premi cerverí a la millor lletra de cançó per “Reykjavik”, que narra la història d’una parella que se separa a la glaçada capital d’Islàndia. Per si això no fos prou, aquests darrers dies hem pogut comprovar les seves aptituds interpretati- ves, protagonitzant l’anunci de l’Estrella Damm, acompanyats per l’actor Quim Gutiérrez. Realment aquests joves tenen tot un futur prometedor per en- davant. Desprès d’un merescut període de vacances, co- mençaran a treballar en un nou disc que comporta- rà una nova gira. Els veurem actuar a Viladecans?La família Barceló, aquest novembre passat, després Jaume Lligadas Vendrelldel concert dels Amics de les Arts a l’Auditori de Girona.D’esquerra a dreta Gemma Barceló, Txell Perich (parellade Joan Enric Barceló), Ramon Barceló, Joan Enric Bar-celó i Eulàlia Deu.Viladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 7
  8. 8. Estampes del segle XX/ 11 El Nido de los retalesL ’aparició de la construcció del Nido de los Retales a l’era va ser gairebé sobtada. Fins al final dels cinquanta l’era, que estava sota la carretera de Santa Creu de Calafell,al costat sud de la riera, s’utilitzava per a la batu-da de les espigues segades i els llegums secs. Elsnens en sortir dels Hermanos corrien, jugaven i esrebolcaven sobre la collita estesa sobre el terra. Erauna activitat consentida, perquè al trepitjar i saltarsobre les muntanyes d’herba seca ajudaven gratisa separar el gra de la palla. Després anaven a casaplens de picors perquè la pols diminuta es ficava atots els racons del cos, sobretot entre la samarretai la pell.L’era també tenia un passat d’equipament musical.L’envelat s’erigia a l’era amb el seu alt pal centralacabat en una bandereta, amb les cordes que tensa- que el recaptador una nit va perdre els diners. Laven les teles, les veles, clavades al terra. Però un se- versió de l’agent de l’ordre admetia dubtes. Sem-tembre, entre finals dels cinquanta i començaments bla ser que pressionat per una necessitat urgent idel seixanta, el vent va bufar amb fúria i va empor- intransferible, va anar a la muntanya on aquestestar-se bandereta, pal, veles i cordes per davant. No coses no fan pudor, encara que les remenis amb unhi va haver víctimes perquè no era l’hora del ball. A bastó. Sembla ser que a l’abaixar-se els pantalons ipartir de llavors, l’envelat es va fer a l’altra banda mantenir-se en la posició indigna i ajupida que exi-de la carretera, a la pista poliesportiva. gien les circumstàncies, els diners van caure de laLa irrupció d’aquell equipament inesperat, d’autor butxaca. La investigació i rastreig posterior no vananònim, enmig de l’era, d’un dia per un altre, va trobar el rastre dels diners ni van poder confirmarsuscitar àcids comentaris i un bateig gens admira- la coartada.tiu: el Nido de los Retales. El Nido de los Retales El Nido de los Retales va ser un dels escenaris d’hi-era una botiga que s’anunciava per la ràdio amb vern preferits de les actuacions dels Black Boots. Vauna cançó popular que en algun moment deia “re- formar part dels itineraris de la joventut dels setan-tales de todo precio, seguro que encontrarà”, tan ta, juntament amb el bar Bon Gust, que va passarpopular que el “això sembla el nido de los retales” del carrer del Sol, enfront del parc de l’ajuntament,es va convertir en una frase tipus condemnatòria a la Rambla, davant del parc infantil que ja haviadel cutrerio, el desordre i el mal gust. La construcció perdut el seu barco fet de rajoles blanques i blaves,era un llarg paral·lelepípede que contenia una pista i sobretot el Bar Ramblas. El Bar Ramblas era el llocde ball gran com una pista de bàsquet. Era com un de trobada preferit. Estava dirigit per tota la famí-Cúbic de planta rectangular, però en baixet i pobre, lia Tugas i va ser important no només per les se-desastrat i apedaçat. Les parets estaven construï- ves gambes i el seus calamars a la romana, sinó perdes amb plaques de fulloles de segona mà de diver- la simpatia d’un de la família. Aquell adolescent,sos colors i procedència, algunes que conservaven amb el temps va canviar sense perdre l’optimismeles restes de la seva antiga procedència escrits amb la barra alegre del bar per l’ambient adolorit d’unlletres vermelles, blaves o negres. tanatori. El Vicenç Tugas. (continuarà)Per dins estava relativament bé amb un escenari, José Luis Atienzauna pista i unes grades al voltant per seure. S’obriaels diumenges cap a les set de la tarda i acabava capa les deu. A partir de dos quarts de deu es podia en- No en teniu pas cap foto de l’exterior, del “Nidotrar sense pagar, i llavors s’omplia. La recaptació la de los Retales”? Per què no rebusqueu en elsrecollia la policia municipal, les forces de seguretat. vostres arxius i ens n’envieu una? Gràcies.El temps va demostrar que no eren tan segures, jaViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 8
  9. 9. Sáhara: contexto general E l conflicto del Sáhara Occidental data de 1975 y es fruto de una descolonización no concluida por la actitud de obs- trucción del Gobierno de Marruecos, con la permisividad de la Comunidad Internacional (ONU y UE), el apoyo ex- plícito del Gobierno de Francia y la no asunción de los diferentes Gobiernos de España de su responsabilidad política como antigua potencia colonial. El pueblo saharaui tiene reconocido el derecho de autodetermina- ción a través de múltiples resoluciones internacionales, sin embar- go el gobierno de Marruecos impide su aplicación, vulnerando la legalidad internacional y propiciando una situación en la región de inestabilidad e inseguridad. Como fruto de esta situación, 200.000 saharauis viven desde hace 35 años refugiados en el desierto argelino de Tindouf, otra parte de la población continua viviendo en el Sáhara Occidental donde diariamente Marruecos vulnera sus derechos fundamentales y son sometidos a torturas y maltratos. Rosa Mercader Exàmens orals oficials en anglès i altres llengües estrangeres S egons l’informe PISA 2009, Catalunya obté uns resultats força satisfactoris en comprensió lectora. No obstant, poc contents podem estar en el terreny de l’anglès i d’altres llengües estran- geres. Actualment hi ha molt poques persones que parlin bé aquesta llengua tot i que les noves generacions l’aprenen de ben petits. Per tant, el nou Govern, a través de la Conselleria d’Educació, hauria de posar mitjans, especialment a primària i a secundària, per tal que el professorat faci exàmens orals al seu alumnat de manera periòdica. En tots els exàmens oficials, proves de final de primària, de l’ESO i de la Selectivitat, hi hauria d’haver una prova oral obligatòria d’anglès i de les altres llengües estrangeres que hagin estudiat els alumnes. No és cap excusa dir que la Generalitat i Educació no tenen suficients re- cursos econòmics per a dur a terme proves orals. Precisament a causa de la crisi galopant que estem passant és més important que mai im- plantar aquestes mesures que ja haurien de fer-se efectives a l’inici del 2011. Convé crear llocs de treball dins una Europa i un món que demana persones que sàpiguen bé una o més llengües estrangeres. Marta Pombo Sallés Signen també aquest escrit un ampli nombre de col·lectius i personesViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 9
  10. 10. L’abecedari de C om a inici de les celebracions del Mil·lenari de Viladecans, el passat 20 de gener es va Viladecans presentar, en format cartell i en format llibre, “l’abecedari” de Viladecans, adreçat als nens i nenes de la ciutat, i publicat per l’Ajuntament. Cada lletra de l’abecedari correspon a una paraula relacionada amb Viladecans, amb un dibuix adient, obra de Ricard Soler, i un rodolí explicatiu, obra de Josep Lluís Gallardo i Manuel Luengo, que són també els responsables del conjunt de l’obra. En el format llibre, el dibuix permet que els nens i nenes l’acoloreixin, i la paraula té uns puntets a sota per ser copiada. Tot plegat, una forma senzilla però eficaç de fer conèixer més la ciutat, la seva història i la seva realitat actual. Una molt bona iniciativa. Josep Lligadas Vendrell Un altre cop el barri de l’Alba-rosa J a feia algun temps que no escrivia res del meu barri. I un altre cop el mateix: cables de la llum que cauen perquè estan obsolets, perill al carrer, provoquen un incendi a la línia, electrodomèstics espatllats, dues tardes sense llum, la calefacció no funciona, fa molt de fred, no et pots escalfar ni un got de llet. En fi, que tot són contratemps i els veïns perjudicats a aguantar. Com ja se sap, fa molt de temps que estem lluitant per una solució. L’Ajuntament ens diu que estan fent un estudi però d’això fa més de quatre anys i les conclusions no acaben d’arribar. Espero que un altre dia no hagi d’escriure sobre algun fet greu per la caiguda d’algun pal de la llum, perquè n’hi ha molts de podrits a la seva base. Llavors potser els veïns de l’Alba-rosa sortirem al carrer perquè ho solucionin una vegada per totes. Maria ComasViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 10
  11. 11. Día de Andalucía Entidades andaluzas de ViladecansE l día 28 de febrero es la fecha en la que la Comunidad Autónoma deAndalucía conmemora lacelebración del referéndumdel 28 de febrero de 1980,por el que se aprueba quela iniciativa del procesoautonómico se canalicesegún lo establecido enArt. 151 de la ConstituciónEspañola de 1978.Para los andaluces, sobretodo para los que estánfuera de Andalucía, tieneun significado especial y esademás la ocasión propiciapara desplegar y exteriorizarlo mejor de sus costumbresculturales.En torno a esa fecha, los sentimiento andaluz, así pues, contaremos con lasCentros, Casas y Asociaciones culturales andaluzas actuaciones de cuadros de baile de las respectivasde todo el mundo y que son muchas, (así por escuelas de las entidades organizadoras y laejemplo, Bélgica cuenta con 8, Brasil con una, actuación, el sábado por la noche, de David GuerraCuba 2, EE.UU 1, Francia 11, México 2, República y Sergio Cosano, finalizando con la actuación deArgentina 22, Suiza 4, Venezuela 1, Australia María Espinosa, jovencísima y genial estrella de1, Alemania 2, Holanda 1, Colombia 1, Perú 1, la copla, que se desplazará desde Sevilla paraAndorra 1, Puerto Rico 1, Uruguay 1, y en España actuar para todos ustedes, en este II Festival Díadestaca el País Vasco con 14, Madrid con 33, de Andalucía.Valencia 49 y Catalunya con 158) se esfuerzan Después del espectáculo del sábado por la tarde, elpara preparar toda clase de eventos a fin de mostrar domingo por la mañana continuará con la actuaciónlo mejor de la alegría andaluza y su particular de los cuadros de baile de las entidades y el oficioidiosincrasia. de la Misa Rociera, cantada por los coros de la PeñaCon ese mismo propósito, las Entidades Culturales Bética y Sierra Norte. Finalizando la celebración delAndaluzas en Viladecans, Peña Bética, Raices de día de Andalucía con una comida multitudinaria,Andalucía y Sierra Norte, unen esfuerzos y recursos para la que se prevén unas 1.000 personas.para lograr la realización de un gran evento el Desde las entidades organizadoras, sentimos laFestival Día de Andalucía, que en este año será el satisfacción de ofrecer a todos los amantes de lasegundo que se organiza de forma conjunta a fin de cultura andaluza y a aquellos que la prueban pordarle el mayor realce posible y que los ciudadanos primera vez, los ingredientes necesarios parade Viladecans disfruten de unas jornadas de fiesta, pasar unos momentos alegres y felices, además deen donde arte y cultura se dan la mano. culturales.Para esta celebración del Día de Andalucía se Peña Béticaha querido proporcionar todos los ingredientes Sierra Nortenecesarios y convenientes para que prevalezca el Raíces AndalucíaViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 11
  12. 12. El Centre Cultural Sant Joan i els pessebresF a prop de 10 anys, con- zona de pas per a la gent que va el responsable d’aquell primer cretament el mes de a missa, afavorís que més gent en pessebre. maig de 2001, la Junta pogués gaudir. Dit i fet, aquell Anys després, altres pessebristes del Centre Cultural Sant any els diorames van ser un èxit, que van ser-ne els responsablesJoan ens vàrem plantejar de qui- que ens va animar a continuar i foren Maria Dolors Castells ina manera podíem contribuir a millorar la iniciativa. Joan Calbet, Salvador Obiols,fer més lluïda la festa de Nadal a Des de fa dos anys, coincidint Rafel Calvet i Antonio Rosselló.la nostra parròquia de Sant Joan. amb la reforma que es va fer del Tots ells han comptat amb l’ajudaArran d’una sèrie de contactes baptisteri i que impossibilitava de Josep Alcaraz i el seu fill Pepeamb l’Associació de Pessebristes col·locar-los allà, els diorames Alcaraz, i d’altres persones quede Sant Feliu de Llobregat, ens foren ubicats en un lateral de han col·laborat amb els diferentsva semblar una bona iniciativa l’església, la qual cosa encara ha grups. Després de més de set anys,dedicar part del pressupost de incrementat més la seva visita. la iniciativa ja està consolidada.Centre a fer una exposició dels Aquest any també hem comptat I ara, des de 2005, hem emprèsseus diorames. La ubicació inici- amb els diorames de l’Associació una altra iniciativa, que és laal fou a la sala de l’antic Cercle de Pessebristes de Barcelona. d’un Concurs de Pessebresd’Estudis de la parròquia, al cos- Arran de l’èxit dels diorames, l’any Tradicionals, obert a tothom quitat del pati del Centre, però en no 2003 la Junta va tenir la iniciativa vulgui participar-hi, i en el qualestar en una zona de pas, va fer d’anar una mica més enllà, i hi participen cada any moltesque l’assistència i el ressò de la vam proposar la construcció persones i famílies de Viladecans.iniciativa fos inferior a la desit- d’un pessebre tradicional de Per fomentar la tradició en elsjada. notables proporcions a l’interior més petits, aquest any el ConcursL’any següent es va pensar la de l’església. Es va contactar ha comptat per primera vegadapossibilitat d’ubicar els diorames amb alguns pessebristes que de amb un premi atorgat per undintre l’església, al baptisteri, forma desinteressada volguessin Jurat Infantil.assegurant així que, en ser una fer-lo, i fou Antonio Vergara Jaume Lligadas i BassolasViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 12
  13. 13. El dia que Viladecans no va votar socialista118 vots. Només 118 vots van Viladecans també ha viscut aquest canvi històric. Ja separar el Partit Socialista era la ciutat en què el PSC guanyava amb més dis- de Convergència i Unió en tància, però els 4.205 vots que separaven PSC i CiU les eleccions del passat mes fa quatre anys s’han reduït ara a 118 sufragis. Ende novembre. Aquest resultat d’empat tècnic (és percentatge, s’aprecia amb més claredat: es passauna diferència del 0,4 per cent) suposa un canvi d’una diferència de 18,90 punts a 0,46.espectacular en la història electoral de Viladecans. A Convergència i Unió de Viladecans (formació deDurant 28 anys, des de 1982, Viladecans havia donat la qual tinc l’honor de ser-ne el portaveu) tenimrepetidament la seva confiança al Partit Socialista, ara el repte de renovar aquests resultats en unesfins a acumular 29 victòries consecutives, amb eleccions municipals. Són comicis diferents, sí, peròpercentatges que van arribar al 67 per cent (1982); és evident que el missatge que donen les urnes ella diferència amb el segon mai no va baixar de 2.400 passat novembre és clar: el model socialista estàvots (1995). El PSC sempre superava els 10.000 vots esgotat. El desencís amb les polítiques, les persones(Zapatero en va assolir 18.922 el 2008, però ha caigut i el creixement urbanístic salvatge, tant al tripartitfins a quedar en només 7.245 dos anys després). com a nivell local, posa el PSC en una situacióCom tots sabem, Viladecans ha estat considerat un en què pot perdre alcaldies que fins ara ha donatdels grans bastions del Partit Socialista, en el marc sempre per segures.de l’anomenat “cinturó vermell”, gran reserva de Caldrà, però, presentar un programa innovador,vots dels partits d’esquerra. que doni solució a les necessitats dels viladecanencs.Però el 28 de novembre de 2010, el mite del “cin- Si els homes i dones de Convergència i Unió somturó vermell” ha caigut: el partit més votat al Baix capaços de fer-lo i els viladecanencs ens donenLlobregat ha estat Convergència i Unió (només la seva confiança, el canvi és possible també aper segona vegada en la història), diverses ciutats Viladecans.del Delta han donat la seva confiança a Artur Mas: Carles LozanoGavà, El Prat, Sant Boi, Castelldefels... PSC CiU PP ICV C’s ERC PxC Vots 7.245 7.127 3.907 2.034 1.494 988 803 % 28,43 27,97 15,33 7,98 5,86 3,88 3,15 Eleccions de 28 de novembre de 2010. ViladecansViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 13
  14. 14. Tard, però finalment ens han fet cas en alguna cosa E l passat 11 de gener lalcalde de Vi- crisi com el que ja fa massa temps que ens ladecans, Carles Ruiz, va inaugu- condiciona les vides. Malauradament, les rar el centre de negocis per a mi- nostres propostes varen ser rebutjades per croempreses i emprenedors, ubicat l’equip de govern (PSC i ICV-EUiA). a ledifici Dinamarca del Parc de Negocis i Així doncs, com us vàrem avançar en l’Es- anomenat Delta Business Center. Fins aquí querra Activa de la tardor del 2009 (http:// només puc dir que em sembla una molt locals.esquerra.cat/documents/butlletins/ bona notícia per Viladecans, ja que fa mas- viladecans-21.pdf), l’equip de govern (PSC i ICV-EUiA) va menystenir les nostres propostes votant-hi en contra, però ja sabíem que s’aprofitarien de les nostres idees per implementar-les a la seva manera quan els pogués ser favorable: “De totes mane- res, no tingueu cap dubte que en els propers mesos sentireu parlar a l’equip de govern de mesures similars a les que no- saltres hem proposat.” Vist tot això, no puc estar-me de sentir-me temptada per un dilema: Com hem dactuar? Ens hem de felicitar perquè final- ment s’ho han repensat, s’han adonat que la filosofia de la nostra proposta era important i n’han dut a terme una part? O bé, hem de sa temps que sentim parlar del Parc de Ne- denunciar, un cop més, la prepotència de gocis, però dels 12 edificis projectats només l’equip de govern (PSC i ICV-EUiA) amb la se n’han fet 4, els quals actualment només qual acostuma a actuar menystenint la feina estan ocupats en un 62% de la seva capaci- dels altres i després traient-ne rendiments a tat. És a dir, tenim una infraestructura que l’esquena? té molt potencial, que ens han venut per activa i per passiva, però que està força per La temptació és gran, però des d’Esquerra sota de les seves possibilitats i, sobretot, de vàrem presentar la moció pensant en tot el que ens han publicitat insistentment. l’emprenedoria viladecanenca, i ara que Per això me n’alegro que vagin donant for- finalment tindran algun recolzament, no ma al nostre Parc de Negocis, tot i que ma- podem fer altra cosa que felicitar-nos i lauradament, de forma massa lenta. desitjar que en els propers mesos apostin per portar endavant altres propostes de les Nosaltres el mes d’octubre de 2009 ja vàrem que vam incloure en la moció que vàrem presentar una moció que anava en aquesta presentar a l’octubre del 2009. línia (la podeu trobar a http://locals. esquerra.cat/viladecans/document/1319), Bàrbara Lligadas la de donar facilitats als emprenedors i emprenedores, sobretot en un temps deViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 14
  15. 15. De festes i guarnimentsA questa nit aniré a sopar amb una amiga, hem de celebrar que ha aprovat un examen, me n’alegro molt del seu èxit. No és un sopar qualsevol i m’hed’arreglar, s’ha de notar que estem de festa, l’ocasiós’ho val. Així, dins el meu estil, segurament forçaclàssic, que ja tenim una edat!, em posaré guapa–com deia aquell eslògan tan reeixit de la Barcelonapreolímpica–. Ui! Veig que la veïna ve de festa, vaforça extremada, però no em desagrada encara quejo no m’atreviria mai a combinar formes, teixits,llargades i colors com ella, és clar, es nota que téuna altra edat!, vaja, que s’ha arreglat i s’ha posatguapa a la seva manera. Fa cara de son però sela veu contenta, ve de festa! Vaja, aquests deuenanar de casament, van ben repentinats, planxatsi lluents. Sí, sí, també es nota que tenen un bonmotiu per lluir-se d’aquesta manera.Sembla que per més informals i còmodes –que m’estàmolt bé– que ens hàgim tornat, tots continuemfent servir els guarniments per expressar la nostraalegria i significar les ocasions especials. Per això,em sorprèn que el 20 de gener, dia de la Festa Major d’hivern de Viladecans, no llueixi, cap domàs, ni drap,ni... res, al balcó de l’Ajuntament, ni tampoc durant el cap de setmana al qual s’han traslladat les activitatsfestives. Una llàstima, que a la seva manera, la formal i institucional, d’insígnies i banderoles, no s’hagivestit l’Ajuntament com correspon per una festa, que per ser de tots mai no és menor i com més visible esfa, millor.Jo no tinc cap dubte que a la meva amiga li ha agradat que m’arreglés per sortir plegades, que la veïna noha passat desapercebuda amb el seu vestit i que als nuvis els ha agradat que els convidats es mudessin pelseu casament, i que una Festa Major bé val un domàs al balcó. M. Victòria Herrero Garcia Llibertats En aquest sofisticat món occidental en què vivim, sembla que la llibertat és un dels béns més preuats. Llibertat per beure quan vull, per fumar quan vull, per anar a treballar (o de fes- ta) amb un cotxe més gros que el del veí i a la velocitat que vull. Grans lamenta- cions quan es limita tot això. Tant, que el sentiment de greuge fa caure governs. I és que certes llibertats no es poden tocar. En canvi, n’hi ha d’altres de secundàries que no tenen bona premsa ni en els mit- jans de comunicació ni en alguns partits polítics: la llibertat de poder migrar i es- tablir-me en una altra població per trobar feina i mitjans per subsistir, la llibertat M’ho ha fet pensar el d’obtenir papers per obtenir un contracte de treball, la llibertat de reagrupar-me manuscrit del poema amb la família. O la llibertat de votar quan es tria el govern que amb les seves Llibertat de Paul Élu- ard, penjat a l’estació lleis pot afectar profundament la meva vida. I és que el primer és el primer. de Saint Denis, al me- Lleis, valors, principis, drets humans. Llibertats. tro de París. Mercè SoléViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 15
  16. 16. Cercavila amb moooolt Vaig sortir, “con chandal y tacones, arreglao pero in- formal” per anar a Festa Major. de fred, Estrenava bufanda i uns volants als peus, que em fan més elegant. Vaig fer bé: feia un fred que pelava. vi i torxes Sort del vi calent (boníssim!) i dels músics, algun dels quals feia cara d’anar-se congelant progressivament a mesura que servidor avançava pels carrers de la ciutat. Sort que la gent portava marxeta, especialment els meus amics d’Asdivi: un luxe. El fet d’anar amb torxes em feia sentir com una mena d’Indiana Jones a la viladecanenca, tot i que em sem- bla que una senyora em va confondre amb un tal Se- bastià, que es veu que abans també el treien en una plataforma i una cercavila (bé, en deien processó) semblant a la meva, però menys divertida, on estava mal vist ballar. Però tot era celebrar una Festa: abans sant Sebastià n’era el motiu, avui, més aviat es parla de la Festa Major d’Hivern. Però igualment les ganes de festa viladecanenca són al cor de tothom. I jo m’hi apunto. Només faltaria. Vam acabar amb una magnífica traca final (encara que jo sigui un mamut “d’aigua”, els focs m’encan- ten). L’any vinent hi tornaré. Si m’hi porteu, és clar. El Mamut de ViladecansViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 16
  17. 17. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Xoriguer comú (Falco tinnunculus), Viladecans 29/01/11 a prop de l’exBarça Parc.És força freqüent i és fàcil d’observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedantgairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales en llocs oberts mentre observael terra buscant preses petites que captura llençant-s’hi en picat. Fonamentalment menja petits ma-mífers, insectes grans i alguns rèptils i petits ocells. La majoria de les parelles ponen al maig, i arribena bon terme de 4 a 5 polls. S’adapta força bé al medi urbà. Font: Viquipèdia.Viladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 17
  18. 18. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Home-nassos al bat : Fèlix Cano i Josep Porcar (i 2)J untament amb en Fèlix, del Vi- ladecans també tingueren pla- ça a la Vila Olímpica el catxer Juanma Salmeron, entrebasesQuique Cortés i el pitxer esquerrà ladecans, també hi havia neguits i pesantors que calia suportar estoi- cament si es volia tenir per amiga la victòria. Explicant-vos una jornada us en podreu fer càrrec. Per jugar a rada, es podia anar dues vegades a Madrid, dues o tres voltes a Bil- bao, tres o quatre cops a Pamplona i un parell a Saragossa, i només els acompanyants podien passar deXavi Camps de Barcelona, malau- Madrid, per exemple, l’expedició puntetes fent una estoneta de tu-radament mort d’accident un any i sortia amb autocar a quarts d’una risme per les diferents ciutats.mig després, anant a casa després de la matinada en la nit de dissabte Arribats al punt de guanyar dissetde sortir de la caserna de Gavà on a diumenge. Es parava a les set del anys seguits, tanta alegria impul-feia la mili. matí a Guadalajara per esmorzar. sada jo diria que ens obliga, a totsTot plegat a canvi de què?, us pre- Arribats passades les vuit al camp plegats, a algun reconeixement en-guntareu. Doncs, a canvi de quasi de La Elipa, a les nou inici de l’es- vers aquests dos homenassos ano-bé res pel que fa a jugar amb el club calfament per al primer partit que menats Fèlix Cano i Josep Porcar.i alguna compensació federativa o començava a les deu i durava dues Se m’acut que faríem bé d’agrair-de l’ADO per als qui jugaven a la hores i mitja com a mínim. A la los una mica el fet de tenir estacióselecció. Amateurisme de totes to- una del migdia, entrepà amb fruita de tren, per exemple. No us preo-tes, això era i és el nostre beisbol. Ja i segon partit passades les dues. Al cupeu pel que fa a fums, cap d’ellsels hauria agradat, ja, de guanyar voltant de les sis de la tarda, des- és un poca-pena. Si algú creu quealgun caleró, però aquest esport a prés de la dutxa, pujada altre cop amb aquesta proposta torno a exa-Espanya no genera recursos que a l’autocar per retornar. Plat calent gerar, no us preocupeu massa, elsho facin possible, per sort o per al voltant de les nou als afores de fums els podríem esbatussar res-desgràcia, segons s’ho miri cadas- Saragossa i arribada a Viladecans ponsabilitzant-los, una altra mica,cú. A qui s’entesti a buscar contra- una mica abans de les dues de la dels blocs de pisos del Parc de lapartides, per part d’en Josep Porcar matinada ja del dilluns. En el cas Marina construïts a les Parelladesi en Fèlix Cano li puc ben assegu- del Fèlix, lleva’t abans de les cinc per integrar el tren al nucli urbà derar que només hi trobarà afany de per anar a repartir el pa per les Viladecans. Gràcies a aquests es-superació personal en habilitats botigues (la seva feina). En el cas paterrants blocs ja tothom sap onon la perfecció queda llunyíssim, d’en Josep, lleva’t poquet més tard és Viladecans. “Play ball”!companyerisme on l’acció indivi- de les sis per entrar a treballar a les set al taller de la Ford. Per tempo- Andreu Comellasdual i puntual és determinant, idivertiment en la vessant de dis-treure’s de treballs i preocupacionsquotidianes, és a dir, l’essència dequalsevol joc d’equip. Però podeuafegir-hi, com a complement, la sa-tisfacció de l’amistat en si mateixaentre companys i la satisfacció ín-tima de contribuir, gràcies als tri-omfs, a millorar l’autoestima delsviladecanencs poc coneixedors delcórrer entre les bases després d’es-tomacar sapastrement una bolaamb un bat, o els ni tan sols sabe-dors del plaer de fer guant amb unfill o un amic, passant-se la bola.Però no tot són flors i violes enl’amateurisme del Club Beisbol Vi- Colla d’ex-jugadors dels descampats del Poblat RocaViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 18
  19. 19. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Els Consells Populars de Cultura Catalana (i 2)E l Carnaval era una de i, fins i tot es feia una referència, de disfresses al poliesportiu, les festes que havia es- almenys amb el que he pogut re- la ballada d’exhibició de la tat prohibida per la dic- cuperar de l’any 1982, a la Torna- Tornaboda i l’enterrament tadura, i per tant, calia boda, però és clar que la dansa de la sardina i crema del Reitenir-la com a punt de partida de no va ser ballada a Viladecans Carnestoltes el Dimecres dela normalitat social que es volia aquell any. El que deuria passar Cendra i on, a més dels Consells,assolir. No podem dir que aques- es que el text del díptic segura- participen en l’organització elsta recuperació es fes de manera ment que s’havia extret del cos-escrupolosa, ni va anar precedi- tumari català de Joan Amades onda d’una recerca històrica de la es feia referència a aquesta dan-tradició, sinó que es basava en el sa.que anomenem la tradició oral. El plantejament de la festa delCal pensar que, des de l’any 1939 Carnestoltes era ben senzill ique es van prohibir, fins a la des- anava dirigit sobretot als méspenalització de la festa, almenys menuts, amb actuacions dedues generacions van desconèi- titelles, cercavila de disfresses,xer les formes locals d’aquesta xocolatada i el sermó, a càrreccelebració. La referència que es d’un poc caracteritzat Rei deltenia dels Carnavals eren els que Carnestoltes representat pel Josepes veien per la televisió de Rio de Pérez. Però no és fins el 1984 quanJaneiro i altres ciutats americanes el Carnaval es consolida comque venien la festa com a reclam una festa important al calendariturístic. Tot i això, sí que es van local de Viladecans: el primerrepartir díptics, en català i caste- Carnaval, de 1981, va ser unallà, on apareixien els logos dels mica improvisat i amb poc suportConsells, junts amb el de l’Ajun- institucional; el Carnestoltestament de Viladecans, on s’expli- de 1982 va tenir un contingutcava la tradició del Carnestoltes, exclusivament festiu; i, en el del Agrupaments Escolta i Guia 1983, resulta que, com explica Sant Joan i Garbí i la Comissió la Teresa Bubí, “va nevar i es va d’Història. haver de suspendre l’enterrament Una altra recuperació de les fes- de la sardina, però eren tantes les tes populars que varen liderar els ganes que teníem de fer coses, Consells de Cultura Catalana, va que es va decidir fer-ho el cap ser la festa nacional dels Països de setmana següent”, cosa que Catalans l’any 1981. Aquesta fes- va comportar que mossèn Jaume ta es feia coincidir amb el solstici Bogonyà, que aleshores era rector d’estiu i acabava amb les revet- de la parròquia de Santa Maria lles de Sant Joan. La primera fes- Magdalena, els recriminés per ta l’organitzen l’Ajuntament, els fer-ho quan ja havia començat la Consells, el grup de muntanya Quaresma. de Viladecans i les associacions Per tant, el del 1984 és on, per de veïns que organitzen fogueres primera vegada, es tanca el cicle i revetlles amb ball, coca i cava. del Carnaval, amb l’arribada del Els actes s’iniciaven amb l’arri- Rei Carnestoltes, el ball i concurs bada de la flama del Canigó, laViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 19
  20. 20. lectura del pregó de Sant Joan i locals, les projeccions dela crema dels maleficis. Acabat el cinema a la fresca i lesritual, la flama es feia arribar als actuacions de mim delbarris on s’encenien fogueres i es grup Vol-Ras.marcava l’inici de les revetlles. També cal esmentarSegons expliquen els membres la tasca que des delsdels Consells, “en aquella època consells es va fer perhi havia molts descampats i gai- festes com Sant Jordi on,rebé tots els barris en trobaven encara avui, la llibreriaun on poder fer una foguera”. “Els nous rals” congregaEn Jordi Vicente comenta que al seu voltant entitats“la primera flama del Canigó es que surten a vendreva encendre amb un encenedor a roses i llibres. També calla Torre del Baró, on al pati de la recordar els tallers deTorre s’encenia la primera fogue- danses a la Rambla i elsra de Sant Joan”, després se sim- àpats culturals que esbolitzava l’arribada de la Flama feien al local dels consellsamb el Josep Pérez baixant amb al carrer Sant Joan, 8, iuna torxa a la mà per la Rambla on es tractaven temesde Viladecans. El Josep Pérez re- d’actualitat. En fi, podemcorda que “semblava que porta- dir que els consells vanva la torxa olímpica baixant per ser els pioners, que vanla Rambla amb un cotxe de la saber dinamitzar la ciutatguàrdia urbana davant”. El Pere des de l’associacionisme iRiol diu que “es va triar al Josep el voluntarisme.Pérez per portar la Flama perquè La desaparició delsera el més jove del grup i l’únic Consells no va ser una tres, van continuar treballant perque feia footing”. dissolució raonada, ni es va altres entitats. Una d’aquestes en-Però segurament, la festa més decidir en una assemblea. Com titats que va sorgir de la iniciativapopular que tothom recorda, recorda el Jordi Dolz, “érem del Consells Populars van ser elsde les que organitzaven els conscients de que estàvem fent Diables de Viladecans, que es vanConsells, era el racó musical que alguna cosa important, i per instal·lar al mateix local que vans’instal·lava darrera de la Torre del això anotava en una llibreta tot utilitzar els Consells els darrersBaró per la Festa Major. El racó, en el que fèiem, d’aquesta manera, anys, l’edifici conegut amb elsprincipi, s’havia pensat com un com que a les reunions no es noms de Ca l’Oriol o Cal Falcó alrecurs per recaptar diners i així feien actes, sempre ens quedava carrer de Sant Joan. Aquesta en-sufragar les activitats del grup. mirar la llibreta per saber si ens titat, junt amb els AgrupamentsEls únics ingressos econòmics havíem deixat de fer alguna Escoltes i Guies Sant Joan i Gar-que tenien els Consells eren, a cosa”. Malauradament, la llibreta bí, són els qui van agafar el relleupart les subvencions que donava s’ha perdut i amb ella molta dels Consells en l’organització del’Ajuntament per Carnaval o informació. les festes populars. Potser aquestSant Joan, les quotes dels socis, va ser el gran mèrit dels Consells, Per tant, podem dir que el grupla loteria de Nadal, on un any saber engrescar, directament o no es va desfer mai, sinó que eses va fer la rifa d’una panera indirectament, a noves generaci- va anar diluint a mesura que elsque anava dins d’un inodor de ons per continuar una tasca vital seus membres es van començarceràmica autèntic, i el bar del per a la ciutat, la promoció de la a interessar per altres coses. Unsracó musical. Del racó podem cultura popular. I la història con- es van posar en política, altres esdestacar les actuacions de grups tinua... van casar i van tenir fills, i d’al- Josep MumanyViladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 20

×