Petit recull de poesies de diferents autors per a treballar al Cicle inicial.

1. POESIES
Ceip Sant Jordi
PEL Lleida
CICLE INICIAL 2

2. Les roses franques Vespre
He vist unes roses A ponent, el sol
d’un vermell pujat, només ha deixat
d’un vermell negrós, una ratlla lila.
d’un vermell morat. Per l’altre costat
sota un vel morat
Penjaven gronxant-se, la foscor s’enfila.
d’un mur d’un jardí;
ningú les pot treure, I quan els ocells
no es poden collir. ja s’han amagat,
vola solitari
Joan Maragall.
el cec ratpenat.
La font Joana Raspall.
La font que jo sé
Bon dia, Poesia!
no la trobaríeu
Bon dia, cel!
és al mig del bosc
Bon dia, terra!
al peu d’una alzina.
Bon dia, mar!
Bon dia sol!
Si hi passeu a prop
Bon dia vent!
ella us cridaria,
Bon dia, vela!
si no m’hagués cridat
Bon dia, ocell!
jo no la sabria.
Bon dia, flor!
Francesc Pujols.
Bon dia,tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall.

3. PA AMB OLI I SUCRE.
Pa amb oli i sucre,
quina pensada
per donar gust
a la mainada!
La llesca s’unta
amb el setrill,
però amb molt de compte,
que hi ha perill.
Després el sucre
ben escampat,
que tot en quedi
ben impregnat.
I apa, a menjar-se’l,
que res no hi ha
més agradable
de mastegar.
Miquel Martí i Pol

4. PA TORRAT AMB MANTEGA
El pa torrat i la mantega
solen anar sovint plegats
i ens els mengem de bona gana,
molt més si són ben ensucrats.
Tenen un gust que, en barrejar-se,
resulta encara més plaent;
tant és així que cada dia
en menja arreu qui sap la gent.
Per esmorzar van de primera,
ja no cal dir per berenar;
i a totes hores sempre donen
plaer complet al paladar.
Miquel Martí i Pol
ARRÒS BLANC
Ben apilotat,
l’arròs blanc fa plat,
i pot barrejar-s’hi
- no és cap disbarat -
tota llei de salses,
plàtan, ou ferrat,
verdures, formatge,
pollastre trinxat,
gambes i tonyina
i el que ve de grat,
per tal que resulti
un plat variat,
que l’arròs ho lliga
tot molt ben lligat.
Miquel Martí i Pol

5. ARANYA DE SOSTRE
A la biga que fa tres
del sostre del dormitori,
una aranya es fa el dinar
sense gaire rebombori.
Per primer plat ha caçat
un mosquit dels de trompeta
que porta el dipòsit ple
de sang fresca de poeta.
Per segon ha aconseguit
una mosca vironera
que venia de sucar
del femer d’aquí darrere.
I per postres vol tastar
l’ala d’una papallona
que a la nit l’ha despertat
amb uns crits com de persona.
Si no para de menjar
aquest munt de proteïnes
el metge la posarà
a règim de mandarines!
Miquel Desclot.
PAPALLONA
Papallona que revoles
per les branques d’un roser,
¿ets pètal d’una rosa
o una ocella de paper?
Miquel Desclot.

6. L’ABELLA I LA VESPA
- Doncs què ¿la pico o no la pico?
- Però si fa pinta de mico!
- ¿I aquella rossa tan morena?
- Segur que té gust de balena!
- ¿I aquella altra que s’eixancarra?
- Fa més greix que una botifarra!
- Doncs ¿què et sembla aquella més magra?
- Si t’agrada tastar el vinagre!
- ¿I aquell que es menja un carquinyoli?
- Per mi li falta un raget d’oli!
- ¿I el de la calba com de nata?
- Abans, picaria una rata!
- Doncs tu no tens tantes manies!
- Jo no hi perdo el que tu hi perdries!
Miquel Desclot.
LA PILOTA
Sóc la pilota
i estic cansada
de ser xutada
a tort i a dret;
i encara gràcies,
si no se’m xuta
amb vamba bruta,
i el camp és net!
L’únic que em toca
i amb simpatia
m’acaricia,
és el porter.
Per menys d’un ral
em desinflaria!
Per ell evito
fer un mal paper.
Joana Raspall

7. PODRIES...
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries...podries...
Per tot això, pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Joana Raspall

8. Curs 2008/2009