Recull de poemes amb motiu del Dia Internacional de la Dona-2014

1. Poemes
Dia Internacional de la dona-2014
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
(Cau de llunes)
Maria-Mercè Marçal
Col:lectiu de Dones Bàrbara
Horta de Sant Joan
Marta Farina

2. Un pessic de bogeria
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Vull que la meva ànima camini
per tots els camins.
Vull que els meu dits acaronin
els meus somnis agosarats.
Vull que els meus ulls tafanegin el meu interior
més pregon.
Avui sóc un mar
brau i calmat alhora.
Un mar infinit i inesgotable.
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
(Imma Fuster i Turbella)
Elia Fernández

3. Cançó de les dones
Cante per tu, cosa fina,
un canteret d’aigua clara,
tendra com un julivert,
per l’amor atarantada.
I cante també per tu,
per a la dona casada,
que baixa a la botigueta
i duu una grenya a la cara.
Cante per totes les dones
la cançó que més m’agrada.
Cante per tu, mare meua
i cante amb molta esperança.
Amb un amor infinit,
triant ben bé la paraula,
i pegant-li foc després
amb el llumí de la ràbia.
Perquè les dones treballen
i mantenen l’esperança,
i per si algun dia ve
tenen la taula parada.
Elles no saben qui esperen,
però esperen i això basta,
i damunt la taula posen
un plat i un got d’aigua clara.
(Vicent Andrés Estellés)
Scott Bergeyart

4. Cau de llunes
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Mercé Marçal
Ana Teresa Fernández.

5. Vuit de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
Paulette Insall
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Maria Mercè Marçal

6. DONA TREBALLADORA
Com si somies,
aquesta dona sent
que li fuig el temps,
és com el brunzit d’una mosca
que destorba la pau
i el descans del dia.
Atenta al somni busca
l’ombra d’un arbre
al racó de tanta vida viscuda.
Devora moments de mandra,
de breus badalls,
de passar el temps per passa’l;
però la dona sempre vetlla,
li cremen les mans desvagades
i voldria que el seu cos fos de fang
per amollar-lo al memento
que perplex arriba
i desar la feina en un calaix clos.
Lo Pedrís
Aaron Robinson

7. Reflexió
Qualsevol dia d'aquests
déu considerarà
la seva pròpia naturalesa,
i es reconeixerà en el que és
i sempre ha estat,
una dona.
Manel
Toshiyuki Enoki

8. LES XIQUETES DEL MEU POBLE
Les xiquetes del meu poble
seuen en cadira baixa
i amb lo davantalonet
i un drap tan llarg com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si feien punt de cama,
si punt de cadeneta
o punt d’escapolari,
i cantaen allò
de “montañas nevadas”.
Les dones del meu poble
de matinet al tros:
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafen terrossos
o se’n van a fer herba
per als conills o duien
farinetes als cotxos
o segó a la feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble.
Maria Mercé Marçal
Antonio López García

9. Sóc una dona
Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.
Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver
clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una
poma.
Sóc una dona amb l’hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general
Sóc una dona i n’estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m’orienta:
no seré mai director d’un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia.
Sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.
Sóc
Mº Aurèlia Capmany
Sarah Wyman

10. Sóc una dona
Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.
Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver
clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una
poma.
Sóc una dona amb l’hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general
Sóc una dona i n’estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m’orienta:
no seré mai director d’un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia.
Sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.
Sóc
Mº Aurèlia Capmany
Sarah Wyman