Mercé Rodoreda . Anàlisi psicològica dels personatges
1. La plaça del diamant
MERCÉ RODOREDA
Els personatges :
Anàlisi psicològica
Realitzat per Maite Amat Vidal
2. INDEX
1. LITERATURA DE PREGUERRA
A)CONTEXTUALITZACIÓ
- Abans > Del canvi de segle a 1939
B) LA NARRATIVA DE PREGUERRA
- La narrativa psicològica de preguerra
• 2. LITERATURA DE POSTGUERRA
• A) CONTEXTUALITZACIÓ
- La postguerra o la reconstrucció des de zero: 1939 -1968
• B) LA NARRATIVA DE POSTGUERRA
- La narrativa psicològica de postguerra
3. MERCÉ RODOREDA
A) PERSONATGES : Anàlisi psicològica
3. 1. Literatura de preguerra
Definició i cronologia
La narrativa
Reaparició novel·lística d’ escriptors veterans
Joves narradors
El model psicològic
Diferents propostes singulars
5. ...Soldevilla
Psicoanàlisis freudià + revolució tècnica de Joyce
Incorporació teories freudianes i monòleg interior
o Fanny : introdueix el monòleg interior .
Monòleg autònom : recorre tota la novel·la de principi a fi sense cap
subordinació a un narrador superior .
o Eva : el monòleg interior és molt puntual , insignificant i tradicional
( introduït pel narrador amb fórmules com “penso”,etc)
o Valentina : la millor obra de Soldevilla pel que fa :
- elaboració dels personatges i de l’ univers diegètic
- resolució tècnica
- monòleg interior : paper clau en la introspecció del món íntim de
les criatures de ficció
8. 2. LA POSTGUERRA : 1939-
1968
CONTEXT
LA NARRATIVA
Realisme vuitcentista
La narrativa psicològica
La influència de l’ existencialisme
La novel·la catòlica
La realitat del somni
Pere Calders
Manuel de Pedrolo
Mercé Rodoreda
Llorenç Villalonga
9. 2. LA POSTGUERRA : 1939-
1968
CONTEXT
- Repressió , aïllament , exili
- 1939 . Instauració Dictadura franquista :
- pèrdua llibertats democràtiques
- persecució de la llengua i literatura ( separatistes)
- repressió legal encaminada a fer desaparéixer la
llengua catalana de la vida pública.
- aïllament polític i econòmic > èpoques més negres
- Anys 60. auge econòmic . S’augmenten les fissures de la dictadura
- reinstauració circuit literari català
- fenomen “nova cançò” : baló d’ oxigen per al’ impuls social de la llengua
catalana al llarg de la dècada dels 60-70
10. 2. LA POSTGUERRA : 1939- 1968
la novel·la psicològica
- Important en el període de postguerra
- Es reprén amb :
- Mercé Rodoreda i Llorenç Villalonga
- Xavier Benguerel (1905-1990) : Pàgines d’ un adolescent (1929)
La vida d’ Olga (1934), El teu secret ( 1934 )
- Maurici Serrahima (1902-1972)
- Rafael Tasis (1906- 1966) : El daltabaix (1923)
11. 3. MERCÉ RODOREDA
( 1908- 1983 )
- La plaça del diamant traduïda a 26 llengües
- Novel·la :
- Aloma (1938-1969)
- La plaça del diamant ( 1962)
- El carrer de les Camèlies (1966)
- Jardí vora el mar ( 1967)
- Mirall trencat ( 1974)
- Quanta , quanta guerra...(1980)
- La mort i la primavera ( obra pòstuma )
12. Personatges
Es caracteritzen per la recerca de la seua identitat i per la
llibertat
Protagonista sempre dones que mostren una gran força
interior com és el cas de Natàlia(Columeta)
(Proust) anàlisi detallada dels sentiments dels personatges a
través dels records que els provoquen el sobjectes .És
possible superar l’ oblit causat pel pas del temps mitjançant la
memòria.
Abandonament de L’ ACCIÓ (FER), a favor de l’
observació , de l’ evolució psicològica del personatge
13. Personatges
El protagonista (Natàlia) passa a ser un antiheroi
Desplaçament del narrador , suplantat per reaccions dels
personatges.
El lector es converteix en confident involuntari de l’
angoixa del personatge
Natàlia , la dona . Ésser sol i oprimit per la societat . Lluita
contra el sotmetiment tradicional de l’ home .
14. Greimas : personatges
PAPERS ACTANCIALS ( 6 ACTANTS) PAPERS TEMÀTICS
DESTINADOR . : fills Natàlia NATÀLIA : bondadosa, lleial, sacrificada,
submissa, càndida,ingènua,amb poca
iniciativa, esporuguida
SUBJECTE : Natàlia QUIMET : masclista, autoritari, egoista
esmou en benefici propi, arrauxat i
abassegador
OBJECTE : Eixir de la pobresa ,felicitat FILLS : abnegats, sofridors,
matrimonial, llibertat personal
DESTINATARI : fills Natàlia JULIETA : amiga de Natàlia
ADJUGANTS : Julieta , Sr.Enriqueta ,Antoni SRA. ENRIQUETA : fa de mare de Natàlia
perquè son pare no actua com a pare.
OPOSANTS : Quimet i amics de Quimet. La PERE : primer nuvi de Natàlia. Bona persona
societat que la titlla de roja. que respecta la decisió de Natàlia de deixar-
lo.
15. Philip Amon : personatges
EL SER EL FER LA IMPORTÀNCIA
JERÀRQUICA
NOM: Natàlia>Colometa Papers temàtics Qualificació .
RETRAT: només descripció Papers actancials Distribució : Natàlia sempre
de Quimet apareix
Cos : dèbil, blanca, prima Autonomia: epicentre de tots
Vestit : pudorós, elegant El fer perd importància perquè Funcionalitat : salvar els fills
Natàlia sobretot pensa.
Només actua (FER) !!!
de morir de fam. Recuperar
Quan decideix matar els seus fills la seua dignitat
perquè no sofrisquen ni passen més
fam
Psicologia : introspecció Predesignació convencional :
psicològica, poca espenta,
Biografia : la coneixem a Comentari explicit
partir dels seus constants narrador
monòlegs. (sa mare morta i
son pare en una altra )
18. EL SER / EL FER
El ser en aquesta novel·la guanya interés . Destaca la
introspecció psicològica .Natàlia es presentada com una noia
emporugida davant del món exterior , incapaç d’ enfrontarse als
desigs i exigències de Quimet. Caràcter irresolt que ens recorda els
personatges de Proust. Primer pla d’ interés es centra en en el món
interior de la protagonista.
El fer perd interés . No és tan important com el ser. perquè el
protagonista-Natàlia- sobretot reflexiona . La narració- tot i que
també és important- passa a ser secundària. Natàlia, treballa per
alimentar els seus fills i té cura del palomar .
19. EL SER : el nom
NATÀLIA > COLOMETA>SENYORA NATÀLIA
Important el nom perquè indica l’ evolució personal de la
protagonista
QUIMET :
Contrapunt de Natàlia .Els personatges acabats d’ arribar a l’acció
no solen prendre nom fins que no esdevenen algú per
Natàlia /Colometa. Quimet és només” una veu “ , “una cara”,
“aquell xicot”,”un jove” , i no pren nom fins a la fi del primer
capítol (“I en Quimet , al cap d’ anys )
20. ...EL NOM
JULIETA O PERE ( antic nuvi)
Personatges coneguts de la protagonista , entren en la
narració directament amb el seu nom.
• L’ ADROGUER DE LES VECES > ANTONI
No guanya identitat fins que no dóna feina a Natàlia i no se
l’anomena pel seu nom Antonio fins que no ha arribat un cer
tracte personal amb la protagonista.
Antoni li torna el nom a Natàlia (pas endavant per la
recuperació de la identitat)
21. EL FER : PAPERS TEMÀTICS
Natàlia Està molt clar que el personatge principal és la
Natàlia. Ella és la que ens conta tota la història durant tota
l'obra. A penes tenim descripcions i les poques que tenim fan
referència a com es veu la narradora a ella mateixa, i sempre
en relació al seu caràcter i mai al seu aspecte físic. Natàlia és
una dona que es marcada pels costums de les classes baixes de
l'època, molt sofridora, amb un caràcter molt dèbil i
necessitada d'ajuda en algunes ocasions de la obra. No tenim
molts detalls més de com podia ser de veritat Natàlia..
22. Quimet
Compartirà la historia amb la protagonista
Quimet serà el primer marit de Natàlia i amb ell tindrà dos fills.
És molt gelós i masclista, però tot això no serà impediment perquè
Natàlia continue enamorada d'ell fins que li comuniquen que ell ha
mort a la guerra .
Aquest serà l'únic que tindrà una bona descripció, detallada i
bastant fiable: "Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents
com el xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb un altra mà.
[...] Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les
celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'un ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores
del ulls sempre les tenía humides, com una mica untades i li feia bonic...".
23. Quimet
L'autora amb aquesta descripció tan detallada i veritable
pense que el que vol es donar-li importància a Quimet pel
que significa per a Natàlia. Amb ella protagonitza uns del
conflictes de l'obra: la problemàtica relació home-dona en el
marc d'una institució matrimonial masclista.
24. Antoni
El segon(Antoni), l'home amb qui es casa després de morir
Quimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu i
bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no pot tenir
relacion sexuals. Li diu que és case amb ell per tenir
companyia a la casa, però també es pot especular amb el
fet que de veritat li agrada com a persona Natàlia i que
l’excusa de la companyia fos sols una excusa perquè es
quedara a viure amb ell.
25. Fills : Toni i Rita
Després hi ha els dos fills que té amb el Quimet:
Toni(Antoni) i Rita. El primer es pareix molt al seu
padrastre, obedient i tímid, és per això que l'autora li fera
coincedir el nom amb l'Antoni. La Rita és molt més pareguda
al seu pare de veritat(Quimet) i tracta al seu promés com el
Quimet tractava a Natàlia.
Amb aquest caràcter dur de la dona amb l'home, l'autora vol
deixar constància que de vegades és la dona la que pren el
timó de la relació. Un clar exemple el tenim en el Mateu i la
seva dona Griselda, que són uns amics de Natàlia, i que
Griselda tracta de la mateixa mena al Mateu que Quimet a
Natàlia pel que la protagonista es veurà reflectida en ell i es
convertirà en el seu millor amic durant tot el llibre.
26. Senyora Enriqueta,
Cintet ,
Julieta i Pere
La senyora Enriqueta que farà de mare de Natàlia ja que
aquesta es queda òrfena i el seu pare no fa molt per ella. El
promés de Rita, Vicenç, amb qui acaba contraient
matrimoni.
Cintet, un amic de Quimet.
La Julieta. Coneix al Quimet per ella que és qui convenç a
Natàlia perquè vaja al ball.
Pere, que era el promés de Natàlia abans que coneguera a
Quimet
27. La plaça del diamant ( 1962)
Narrador :
homodiegètic autodigètic > primera persona
protagonista
Focalització dominant interna fixa sobre aquest
personatge – narrador.
tota la informació és contada a través d’ aquest
filtro subjectiu de Natàlia
28. La plaça del diamant :
personatges/ narrador
• Monòleg autobiogràfic
• Consciència filtro d’ informació , de les protagonistes ,
humils , sense preparació cultural ni possibilitat d’ entendre
les causes últimes dels esdeveniments , autèntiques
víctimes d’ una societat hostil i incomprensible
• El lector rep mitjançant aquesta consciència parlant la
percepció del món , dels fets que van marcant la seua vida ,
així com els sentiments que desperten en elles
29. Personatges / Narrador
No monòleg interior o autònom . No fluència fortuïta del
món íntim del personatge sinó el relat retrospectiu de la
seua trajectòria vital
Sí monòleg autobiogràfic . Caracteritzat per l’ associació
de una manera de presentació monològica i un relat sotmés a
la cronologia dels esdeveniments .
Es troba a mig camí entre el relat autobiogràfic i l’ autèntic
monòleg autònom
30. bibliografia
Simbor Roig , V. (2005) : La narrativa catalana del segle XX.
Bromera . València
Carbó , F. i Simbor, V. (2005) : Literatura catalana del segle
XX Síntesi .Madrid
