1. LES NOVEL·LES DE
L’EXILI AMERICÀ
Sara Baldoví
Paula López
Beatriz Méndez
Tania Mittendorf
Carolina Sumariva
2. • Produí un trasbals tan gran, que afectà tres generacions d'escriptors
catalans.
• Les "novel·les de l'exili americà", han aparegut en la seva major part
en dates molt properes a nosaltres i encara a Barcelona, i només en
una part mínima ho han fet al punt geogràfic i històric.
• Les novel·les apareixen amb un retard notable
respecte dels estímuls que les han provocades i
en un marc que ja torna a ser cultura catalana
en lluita per la seva normalització.
• El professor Joaquim Molas es queixava quan
valorava l'obra d'en Riera Llorca i deia que la
continuació en aquesta línia per part dels autors
encara exiliats a Amèrica podia haver encetar
un corrent de realisme històric dins la
novel·lística catalana actual que no es produí.
3. • Hi ha un retard en l'aparició de bona part de les obres.
• Aquest retard, és justificable totalment per als autors.
• L'escriptor exiliat a Amèrica se n'hi va anar sense gaires
més opcions per a triar i sense saber exactament què
hi trobaria, tal com ha expressat en Tísner.
• Després li ha calgut perspectiva per a destriar de la
seca experiència de coneixement d'un entorn cultural
i ètnic distint.
• Finalment, ha hagut d'ordenar els seus materials en
funció del que sabia dels gustos dels receptors
d'aquesta escriptura.
4. • És important el receptor: els autors, que en algun cas,
en retornar a Catalunya havien passat més anys a
Amèrica, a Mèxic sobretot, que al seu país d'origen,
tenen clar que pertanyen a la cultura catalana.
• El seu punt de mira és la tornada.
• Els autors han començat a escriure després d’un
període llarg d’adaptació-transitorietat.
• Adopció del realisme històric com a tècnica.
• Les obres no tenen caràcter de document de l’exili.
• La realitat que expliquen no és la que existeix fora d’ells
sinó la que sorgeix de mirar a través del seu prisma.
5. La visió de l’exili
• El narrador és un personatge exiliat. El tema central és l’aventura de
l’exili i els personatges principals són exiliats.
Obres: L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders
La ciutat i el tròpic, de Lluís Ferran de Pol
• El narrador és un autòcton. Personatges i tema són autòctons.
Obra: Paraules d’Opòton el vell, d’Avel·lí Artís-Gener
• El narrador pren la iniciativa d’estimular o sotragar el lector davant
d’una realitat descrita que, per a l’occidental, és estranya, exòtica o,
fins i tot, increïble. Els personatges són autòctons.
Obres: Aquí descansa nevares, de Pere Calders
La lluna mor amb aigua, d’Agustí Bartra
6. El realisme narratiu
Realisme testimonial: escriptors exiliats, testimonis dels fets de la guerra civil, dels refugiats i de
l’exili sud-americà.
Es fa servir la técnica descriptiva.
Estudi psicològic De l’actuació i de la manera de ser dels nois.
Dels personatges queda en segon pla, es dedica més a fer
una descripció de l’ambient de la Martinica i del que té de
grotesca.
7. El realisme narratiu
Realisme no té el mateix sentit a tot arreu.
Calders explica el que veu, el que li han contat, el que imagina amb un humor fi.
El realisme com a pretext per crear una altra realitat
versemblant és portat fins al final amb l’obra Paraules
d’Opòton el vell.
Preocupació per donar una història creïble amb un
llenguatge amb vacil·lacions i amb imatges pròpies de la
mentalitat de l’asteca.
9. Ambients i personatges
• La descripció d’una “normalitat” diferent.
• La sorpresa d’una realitat distinta per part del personatge
europeu.
• La sorpresa d’un personatge indi davant l’estranya manera
de ser dels europeus.
10. Sortida davant d’aquesta realitat
distinta
• La sorpresa davant aquesta realitat distinta.
• La reivindicació de l’indi coma ésser que ha estat
objecte d’una explotació injusta a través de la història.
• Calders utilitza el recurs de l’Amèrica distant de la
nostra mentalitat.
11. Punts per a considerar, en funció
del contrast de cultures
1. Clima.
Condiciona els personatges i les seves reaccions.
2. Hàbitat.
Hi juga un paper d’agressor.
3. Realitat i conflictos racials.
Organització de les relacions entre les comunitats racials i la
independència d’uns grups respecte d’uns altres. En alguns casos freguen el
que és grotesc:
a Tots tres surten per l’Ozama. En Miquel i en Ramon prenen una copa
amb en Felito: El Miquel està alegre i loquaç; el negre, tot cofoi. Més
endevant els dos amics coneixeran una dita del país: <<Si un negre i un
blanc seuen en una mateixa taula, és perquè paga el negre>>.
La divisió del món entre <<güeros>> i <<prietos>> a Mèxic, és una
realitat indefugible, on es fa palesa també la valoració d’una pretesa
superioritat del blanc.
12. 4. Concepte d’autoritat.
L’autoritat pública és distant. Calders hi ironitza a Aquí descansa
Nevares, quan diu:
<<Tampoc no temien les autoritats, per creare-les distants i gens
interesadse en els seus afers>>.
La Revolució dóna justificació i autoritat, dins la ignorància. Nevares diu
en un moment determinat:
<<Estic segur que la Revolució ha de dir, en alguna banda, que no
m’erro>>.
Formes de domini i de caciquisme colonial, comenten el paper de la
policia (subornable), la importància de la <<mordida>> en la vida
mexicana, etc.
Tísner: Aquest és un tema que, forma part del desemvolupament de
totes les cultures i que descriure’l per a Amèrica és una manera de fer
present que en altres indrets també existeix, sense gaires entrebancs
per a subsistir.
5. El món del treball es mou per unes coordenades distintes.
13. 6. Les relacions humanes són distintes. L’autor presenta uns costums i la
naturalitat de la gent que els té, cosa que contrasta amb el que permet
la comunitat cultural del lector.
7. Relativització de la mort.
La mort no és res de tràgic i la concepció distinta de la mort i del culte
als mort hi són també ben presents.
8. L’alcohol
Trobem el tractament del paper de l’alcohol al tròpic com un altre dels
camnis de fugida. I els tipus de begudes segons el clima (el mescal, el
tequila, el ron…).
9. La religió
Devocions entre capes populars.
Tot això a passat de genereació en generació i d’ací surt la barreja
d’elements.
Paper de la superstició i de la bruixeria.
