SlideShare a Scribd company logo
1 of 43
Download to read offline
LA PLAÇA DEL DIAMANT
Sílvia Montals
ÍNDEX
1.  Introducció
2.  Autora
3.  Obra
4.  Temàtica
5.  Argument
6.  Tècniques
narratives
7.  Estructura
8.  Personatges
9.  Espai
10. Temps
11. Simbologia
12. Novel·la psicològica
13. Llengua i estil
14. Referències
literàries
15. Bibliografia
1. INTRODUCCIÓ
•  La plaça del Diamant:
–  Escrita a Ginebra durant l'any 1960.
–  Publicada el març de 1962.
•  És, juntament amb Tirant lo Blanc, la novel·la
amb més projecció internacional de la literatura
catalana.
–  Traduïda a 20 llengües:
•  Anglès, italià, holandès, portuguès, castellà, grec,
francès, xinès, suec, islandès, noruec, finès,
hongarès, búlgar, eslovè, alemany, japonès, danès,
polonès i rus.
2. AUTORA
•  Infantesa / Joventut
–  Mercè Rodoreda neix el 10
d'octubre de 1908 a Sant Gervasi.
–  Filla única d'un dependent d'una
armeria i d'una mestressa de casa.
•  L’avi l’inculca el gust de la lectura.
–  Es va casar amb el germà de la seva mare (emigrant
a Buenos Aires). Té 14 anys més que ella.
•  De la unió va néixer un fill (té una malaltia mental).
•  La vida de casada li despertà un desig cada vegada més
fort d'independència, d'escriure, de tenir un ofici…
•  Maduresa / vellesa (Guerra i exili)
–  Inicia col·laboracions als diaris i revistes.
–  Treballa al Comissariat de Propaganda de la
Generalitat de Catalunya i fés membre de la
Institució de les Lletres Catalanes.
–  El 21 de gener de 1939 emprèn el
camí de l'exili.
•  S'instal·la amb altres escriptors
catalans (Pere Calders, Quart,
Armand Obiols, Agustí Bartra… )
al castell de Roissy-en-Brie (prop de
París).
–  Inicia una relació sentimental amb Armand Olbiols
(home casat). Durarà fins la mort d’Olbiols.
–  Quan esclata la 2a Guerra Mundial han de fugir
(recorrerà: França, Ginebra…).
–  Continua escrivint i publicant obres. Esdevindrà
Mestra en lo Gai Saber.
–  Quan mor Olbiols (1971), decideix tornar a
Catalunya.
–  1980 à rep el Premi d’Honor a les Lletres
Catalanes (1r premi concedit a un dona).
–  Mor a Girona el 13 d’abril de 1983 d’un càncer.
3. OBRA
Anys
d’aprenentatge
Anys de
maduresa
Anys de
vellesa
•  Aloma •  La Plaça del
Diamant,
•  El carrer de
les Camèlies,
•  Mirall
Trencat,
•  Jardí vora el
mar
•  Quanta,
quanta
guerra
•  Viatges i flors
•  La mort i la
primavera
4. TEMÀTICA
•  La plaça del Diamant s’estructura a partir de
la vivència personal d’una noia lligada a:
– Un barri: Gràcia
– Una ciutat: Barcelona
– Un període molt concret
de la història de Catalunya
República - Guerra Civil –
Postguerra
•  Tema principal:
–  Història d'opressió i d'alliberament d'una dona que
confronta el lector amb qüestions sobre l'existència,
la mort i l'amor.
•  Temes secundaris:
–  La guerra i les seves conseqüències.
–  El conflicte polític i social.
–  El problema de la identitat (com sobreviure en una
societat que li imposa l'autoanul·lació)
•  Narra la història del festeig, casament, viduïtat i
2n casament de Natàlia durant un període de
temps de devers 25 anys (de 1925-30 a 1950-55,
aproximadament) que:
•  Comença: abans de la proclamació de la II República
(1931)
•  Continua: amb la Guerra Civil
(1936-39)
•  Acaba: amb la postguerra.
5. ARGUMENT
6. TÈCNIQUES NARRATIVES
•  Narradora omniscient/protagonista
–  Natàlia à protagonista i narradora.
•  No intenta explicar el personatge de Natàlia, sinó
que més aviat en manifesta la seva
incomprensió;
– No entén el món ni la seva història
– Dona a entendre que la seva vida no té sentit.
•  Rodoreda empra 2 tècniques narratives
diferents.
–  Escriptura parlada
–  Monòleg interior
•  Escriptura parlada: fets passats (desaparició
del narrador).
–  La protagonista és una dona que parla i explica els
fets més significatius de la seva vida.
•  Recorda en veu alta (com si s’adrecés a un interlocutor
que no respon ni fa cap mena de comentari).
–  Apareix en la major part de la novel·la.
–  Hi ha un destinatari mut.
–  Semblant a un mònoleg (però cap enfora).
•  Ex: Em recordo del colom i de l’embut, perquè en
Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut
el colom.
•  Monòlegs interiors: fets presents
– Apareixen al final de l’obra (són personals,
cap endins). Apareix cap al final de l’obra.
•  Per exemple, quan parla de les boles a l’església.
7. ESTRUCTURA
Procés
d’alienació
(Cap. 1-24)
•  Submissió / pèrdua de personalitat: anys de
matrimoni amb en Quimet (relació amo-criat).
•  Colometa à nom connotatiu de la vida de casada.
•  Procés ascendent d'alienació de Natàlia: culmina en el
període de la República.
Revolució
(Cap. 24-35)
•  Rebel·lió: coincideix amb la revolta social de la Guerra
Civil. L'emancipació social (que fracassa) coincideix
amb la revolta personal de Natàlia (en què triomfa).
•  Cap. 35 à clímax de la novel·la. Mort i renaixement de
Natàlia ("ous", "gran ventre").
Allibera-
ment
(Cap. 36-49)
•  Renaixement: al costat de l'Antoni (2n marit).
Postguera.
•  Possibilitat de comunicació i d'amor à l’Antoni
renuncia a l'autoritat i al domini.
8. PERSONATGES
•  Natàlia/Colometa:
–  Òrfena de mare, viu amb el pare i
la madrastra.
–  Està educada segons les normes i
costums de les classes menestrals.
–  Sap llegir i escriure. És dependenta d'una pastisseria.
–  Ingènua, bondadosa, passiva, no sap dir no.
–  Abans de casar-se tenia un promès (Pere).
–  Es casa dues vegades (Quimet i Antoni) i té dos fills
del primer matrimoni.
•  1r matrimoni: procés de submissió à pèrdua d’identitat.
–  Passa de Natàlia a Colometa: …volta que volta...
Colometa. Me’l vaig mirar molt amoïnada i quan li
vaig dir que em deia Natalia encara riu i va dir que jo
només em podia dir un nom: Colometa.
•  2n matrimoni: recuperació de la identitat.
–  Passa de Colometa a senyora Natàlia.
Natàlia Colometa
Senyora
Natàlia
•  Quimet:
– 1r marit de la Natàlia.
– És fuster (restaurador).
– Caràcter autoritari.
– Mor al front d'Aragó durant la Guerra Civil.
– La Natàlia el descriu de forma molt sensual,
(físicament devia ser ben plantat).
– Anul·la la personalitat de la Natàlia.
•  Antoni:
– Segon marit de Natàlia.
– En un inici sembla un matrimoni de
conveniència que, al final, esdevé una
relació d'amor.
– Mutilat per la guerra (relació asexual).
– S’adreça a la seva dona pel seu nom:
senyora Natàlia (ajuda a recuperar la seva
identitat).
–  Diferències entre ambdós marits:
QUIMET ANTONI
•  Atractiu, sensual
(sexualment molt actiu).
•  Autoritari i dominant.
•  Irresponsable i gandul:
carrega sobre Natàlia la
responsabilitat de tot: fills,
casa, coloms…
•  Vanitós, fanfarró
•  Actiu: treballa a fora, no
està mai a casa...
•  Imposa la maternitat a
Natàlia i la hi qüestiona
•  Poc atractiu (castrat)
•  Honrat, comprensiu
•  No s'imposa a Natàlia.
•  De poques paraules,
d'aparença modesta.
•  Passiu: treballa a casa, no
surt.
•  No qüestiona la capacitat
maternal de la Natàlia.
•  Antoni i Rita:
– Fills de Natàlia i Quimet.
– Neixen poc abans de la Guerra Civil.
– La Rita s'assembla molt al seu pare.
•  S’acabarà casant amb el propietari del bar de
davant de casa (Vicenç).
– L’Antoni és "obedient i recollit".
•  No vol allunyar-se de la família per la mala
experiència de la colònia.
•  Senyora Enriqueta:
–  Figura maternal per a la protagonista:
•  Li troba feina, li vigila els fills i la consola en els
moments difícils.
•  Cintet:
–  Amic d’en Quimet. Moren junts a la guerra.
–  Poc atractiu físicament
•  Mateu:
–  Amic d’en Quimet. Mestre d’obres.
–  Casat amb la Griselda (tenen una filla).
•  Vicenç:
– Promès i marit de la Rita. Propietari d'un bar.
– Físicament "feia goig".
•  Julieta:
– Amiga de la Natàlia.
– Només apareix en 4 ocasions:
•  Ball de festa major
•  Casament
•  Després de tenir el fill
•  Durant la guerra (col·loca l’Antoni a la colònia).
9. ESPAI
•  L’obra se situa a Barcelona,
concretament, al barri de Gràcia.
•  Llocs que apareixen
en la novel·la:
– Carrer Gran de Gràcia
– Plaça del Diamant
– Carrer Montseny
– Rambla del Prat
•  Altres referències locals:
–  Cementiri de Sant Gervasi
–  Parc Güell
–  Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu)
–  Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25)
–  Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C.
Ros de Olano)
–  Rambla de les Flors
–  Montjuïc
–  Carretera de l’Arrabassada
10. TEMPS
•  Temps cronològic narració:
Finals 1a dictadura
Capítol 1-10
Del ball a l’envelat al casament.
Embaràs i naixement de l’Antoni
Període republicà
(1931)
Cap. 14-25
Proclamació de la República
Embaràs i naixement de la Rita.
Guerra Civil (1936-39)
Cap. 26-33
Esclat de la Guerra Civil. Revolució.
Quimet al front d’Aragó / Canvi de feina
de la Colometa.
Bombardeig a la ciutat.
Mort d’en Quimet i en Cintet.
Entrada dels nacionals
Postguerra. Cap. 33-49 Segones núpcies de la Natàlia.
•  Els coloms: La història gira al voltant d’aquest
símbol (leitmotivà repetició).
–  Segons Carme Arnau:
“L’evolució i canvis que experi-
menten els ocells és un desdo-
blament simbòlic de la vida
de la protagonista, mentre els
altres personatges importants
es relacionen d’una manera
o altra amb aquest símbol”.
11. SIMBOLOGIA
•  1r matrimoni à SÍMBOL DE SUBORDINACIÓ
–  Casament: Natalia à Colometa (marit: cria coloms).
–  Arribada dels coloms à inici dels grans problemes.
Entren a la seva llar per fer fora la Colometa dels
seus dominis:
§  1r → terrat / 2n → altres estances de la llar.
•  Quimet / coloms: han entrat a la vida de la
protagonista i han imposar la seva voluntat.
•  Element de subordinació: de la Natàlia als
capricis d’en Quimet.
•  Guerra i 2n matrimoni à SÍMBOL DE REBEL·LIÓ à
BELLESA I OPTIMISME
–  Rebel·lió à I va ser aquell dia que vaig dir-me que
s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms,
veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta,
¡tot a passeig!
–  Recuperació d’identitat à Embelleix el passat i recupera
oníricament els topants més significatius de la seva vida
anterior: els coloms i el colomar: Eren uns coloms que no
empastifaven, que no s’espuçaven, que només volaven aire
amunt com àngeis de Déu.
•  Embut
–  Entra a la vida de la protagonista al mateix temps que
els coloms: Em recordo del coloms i de l’embut perquè en
Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut el colom.
–  Embut = forma cònica (ample-estret). Simbolitza:
•  El camí cada cop més angoixant de la vida de la
Natàlia (moltes dificultats).
–  Els carrers semblen més estrets que mai.
•  Suïcidi col·lectiu à embut eina per donar el
salfumant als fills quan dormin.
–  Només em calia comprar el salfumant. Quan dormirien,
primer l’un i després l’altre, els ficaria l’embut a la boca i
els tiraria el salfumant a dins, I després me’n tiraria jo…
•  Ganivet:
–  Símbol de l’assassinat del passat.
•  El crit és l’esforç que canalitza la sortida de
l’angoixa acumulada: Un crit que devia fer molts anys
que duia a dintre… i aquella mica de cosa de no-res que
havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva
joventut que fugia amb un crit que no sabia ben be què
era...
•  Balances:
–  Símbol de l’equilibri.
•  Gravades al replà de l’escala del carrer Montseny.
– La Natàlia les toca perquè li donen seguretat.
•  Cargol de mar
–  Simbolitza la pau i l’harmonia.
•  Quan la Natàlia el neteja, l’escolta per buscar pau
i tranquil·litat.
•  Flors i món vegetal
–  Símbol: pau, equilibri i harmonia.
•  La vida es regenera contínuament (com la vida de
la Natàlia).
•  Nines: (aparador de la botiga dels hules)
–  Símbol: felicitat i il·lusió del temps de la
innocència: (infantesa i joventut).
12. NOVEL·LA PSICOLÒGICA
•  La plaça del Diamant (segons Carme Arnau):
– Se centra en un personatge femení, Natàlia-
Colometa que es veu empesa per:
•  L’inexorable pas del temps.
•  Les circumstàncies històriques.
GUERRA POSTGUERRA
•  La presa de
consciència
•  Destrucció del seu
món.
•  Existència exempta
de vitalitat i marcada
per la marginació.
•  La novel·la també és INICIÀTICA:
– Apareix un itinerari vital que implica un
creixement personal que comporta un canvi.
– Procés:
•  Inici: una situació inicial determinada
(ex: innocència).
•  Final: s’arriba fins a una altra situació
(ex: maduresa) on s’ha millorat personalment o
s’ha canviat en la manera de fer i/o de pensar.
13. LLENGUA I ESTIL
•  Oralitat: (col·loquialismes)
– Frases fetes: li va pujar la sang al cap, fer les
maletes, no en tenia ni cinc, estava muntat a
l’antiga, fer un nen, tenia pell de gallina…
– Onamatopeies: pataplaf, xim xim, pam pam,
crec crec, ring ring…
– Hipocorístics: Quimet, Cintet…
•  Llenguatge literari (artificiositat)
–  Comparacions:
•  se’m va posar com un gall de panses, La casa (...)
semblava els encants, tens els pulmons com un
colador, es va posar content com un ocell, les venes
se li inflaven com serps…
–  Metàfores:
•  la meva casa que havia estat un cel, mentre em
dedicava a la gran revolució amb els coloms, em
vaig haver de fer un cor de fusta, vaig fer un crit
d’infern…
14. REFERÈNCIES LITERÀRIES
•  Franz Kafka à La metamorfosi de l’ànima.
– Procés d’alienació de la Natàlia.
– Rodoreda, sobre la seva obra:
•  La volia molt kafkiana, absurda,
és clar, amb molts coloms.
La metamorfosi: Tracta d’un noi
que un dia es desperta convertit
en un escarabat. Destaca el tema
de l’individu enfront de la societat.
•  Voltaire
– Rodoreda, sobre l’obra:
•  Si Voltaire no hagués escrit
Candid és possible que
La plaça del Diamant no
hagués vist mai la llum de sol.
Càndid o l’optimisme: novel·la filosòfica que
explica la peripècia vital d’un home que passa
moltes dificultats i que conclou amb aquest final.
•  James Joyce
– Rodoreda, sobre l’obra: És possible que el final
de la meva novel·la vingui del cèlebre monòleg
d’Ulisses. Però seria més encertat de buscar
la font del capítol XXIIIè de La plaça,
el de la mort de la mare d’en Quimet,
en algun dels contes de Dublinesos.
Ulisses: Vida de Leopold Bloom en
un dia qualsevol.
Dublinesos: contes sobre la vida de
la classe mitjana de Dublin.
Empra el monòleg interior.
•  Bernat Metge:
–  Rodoreda: Si no hagués llegit Bernat Metge no se
m’hauria acudit mai de fer fer a la Colometa la
descripció física del seu flamant marit.
Bernat Metge fa descriure a Orfeu les
gràcies de la seva estimada.
Lo somni: debat filosòfic entre
el propi Metge, Tirèsies i Orfeu.
Es tracten els temes de la
immortatlitat de l’ànima i la
defensa a les dones.
•  Novalis:
– Carme Arnau diu que per a
Novalis: la flor és un símbol de
l’amor i de l’harmonia i s’identifica
amb la infantesa i, també, en
definitiva, amb l’estat edènic.
Poeta alemany. Primer autor que va emprar
el terme de la “flor blava” que simbolitza la
naturalesa, la puresa...
•  Teoria de l’existencialisme (Jean Paul
Sartre)
–  El tret fonamental és la possessió de la llibertat
com a fonament, que l’home només pot oblidar
per mala fe.
–  No estem predeterminats abans de néixer, sinó
que som nosaltres qui creem el nostre propi
destí per lliure voluntat.
•  Nosaltres som responsables del que fem nosaltres
mateixos.
•  La Bíblia:
– En Quimet parla del dimoni.
– Quadre de les llagostes à Apocalipsi.
– Sermó de mossèn Joan à creació home i
dona.
15. BIBLIOGRAFIA
•  El gust per la lectura. La plaça del Diamant, de Mercè
Rodoreda. Fundació Mercè Rodoreda Generalitat de
Catalunya.
•  Notes introductòries de la Plaça del diamant. IES Olorda
Sant Feliu de Llobregat.
•  Mercè Rodoreda, fruits d’exili
https://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
•  La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/placdia.htm

More Related Content

What's hot

La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbolsElena Gimenez
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciselegna curso
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Enric Gil Garcia
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.kwart
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaANEDJO
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRAnabel Ponce
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuFerranet74
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectivesaalmodis
 
PràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTicaPràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTicaLluis Rius
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recercaAnabel Ponce
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialElena Gimenez
 
Les oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesLes oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesFàtima
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)gemmaencamp
 

What's hot (20)

La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De Recerca
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDR
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
PràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTicaPràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTica
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
Les oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesLes oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantives
 
Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 

Similar to La Plaça del Diamant

Similar to La Plaça del Diamant (20)

la plaça del diament
la plaça del diament la plaça del diament
la plaça del diament
 
MANUEL DE PEDROLO - Mario Vega, Dani Moya, Pol Àlvaro i Jan Rodríguez
MANUEL DE PEDROLO - Mario Vega, Dani Moya, Pol Àlvaro i Jan RodríguezMANUEL DE PEDROLO - Mario Vega, Dani Moya, Pol Àlvaro i Jan Rodríguez
MANUEL DE PEDROLO - Mario Vega, Dani Moya, Pol Àlvaro i Jan Rodríguez
 
La placa del_diamant
La placa del_diamantLa placa del_diamant
La placa del_diamant
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
La plaça del diamant
La plaça del diamant La plaça del diamant
La plaça del diamant
 
Idil.li xorc
Idil.li xorcIdil.li xorc
Idil.li xorc
 
La plaça del diamant
La plaça del diamantLa plaça del diamant
La plaça del diamant
 
La plaça del Diamant
La plaça del DiamantLa plaça del Diamant
La plaça del Diamant
 
La plaça del diamant
La plaça del diamantLa plaça del diamant
La plaça del diamant
 
El gust per la lectura; Mercè Rodoreda
El gust per la lectura; Mercè RodoredaEl gust per la lectura; Mercè Rodoreda
El gust per la lectura; Mercè Rodoreda
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerra
 
Caterina albert
Caterina albertCaterina albert
Caterina albert
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Víctor Català
Víctor CatalàVíctor Català
Víctor Català
 
Mercé Rodoreda . Anàlisi psicològica dels personatges
Mercé Rodoreda . Anàlisi psicològica dels personatgesMercé Rodoreda . Anàlisi psicològica dels personatges
Mercé Rodoreda . Anàlisi psicològica dels personatges
 
Montserrat Roig
Montserrat RoigMontserrat Roig
Montserrat Roig
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernista
 
La bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, daniLa bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, dani
 
La postguerra
La postguerraLa postguerra
La postguerra
 
Modernisme i victor català
Modernisme i victor catalàModernisme i victor català
Modernisme i victor català
 

More from Sílvia Montals

More from Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 
Càndid o l'optimisme
Càndid o l'optimismeCàndid o l'optimisme
Càndid o l'optimisme
 

Recently uploaded

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (12)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 

La Plaça del Diamant

  • 1. LA PLAÇA DEL DIAMANT Sílvia Montals
  • 2. ÍNDEX 1.  Introducció 2.  Autora 3.  Obra 4.  Temàtica 5.  Argument 6.  Tècniques narratives 7.  Estructura 8.  Personatges 9.  Espai 10. Temps 11. Simbologia 12. Novel·la psicològica 13. Llengua i estil 14. Referències literàries 15. Bibliografia
  • 3. 1. INTRODUCCIÓ •  La plaça del Diamant: –  Escrita a Ginebra durant l'any 1960. –  Publicada el març de 1962. •  És, juntament amb Tirant lo Blanc, la novel·la amb més projecció internacional de la literatura catalana. –  Traduïda a 20 llengües: •  Anglès, italià, holandès, portuguès, castellà, grec, francès, xinès, suec, islandès, noruec, finès, hongarès, búlgar, eslovè, alemany, japonès, danès, polonès i rus.
  • 4. 2. AUTORA •  Infantesa / Joventut –  Mercè Rodoreda neix el 10 d'octubre de 1908 a Sant Gervasi. –  Filla única d'un dependent d'una armeria i d'una mestressa de casa. •  L’avi l’inculca el gust de la lectura. –  Es va casar amb el germà de la seva mare (emigrant a Buenos Aires). Té 14 anys més que ella. •  De la unió va néixer un fill (té una malaltia mental). •  La vida de casada li despertà un desig cada vegada més fort d'independència, d'escriure, de tenir un ofici…
  • 5. •  Maduresa / vellesa (Guerra i exili) –  Inicia col·laboracions als diaris i revistes. –  Treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i fés membre de la Institució de les Lletres Catalanes. –  El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. •  S'instal·la amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Quart, Armand Obiols, Agustí Bartra… ) al castell de Roissy-en-Brie (prop de París).
  • 6. –  Inicia una relació sentimental amb Armand Olbiols (home casat). Durarà fins la mort d’Olbiols. –  Quan esclata la 2a Guerra Mundial han de fugir (recorrerà: França, Ginebra…). –  Continua escrivint i publicant obres. Esdevindrà Mestra en lo Gai Saber. –  Quan mor Olbiols (1971), decideix tornar a Catalunya. –  1980 à rep el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes (1r premi concedit a un dona). –  Mor a Girona el 13 d’abril de 1983 d’un càncer.
  • 7. 3. OBRA Anys d’aprenentatge Anys de maduresa Anys de vellesa •  Aloma •  La Plaça del Diamant, •  El carrer de les Camèlies, •  Mirall Trencat, •  Jardí vora el mar •  Quanta, quanta guerra •  Viatges i flors •  La mort i la primavera
  • 8. 4. TEMÀTICA •  La plaça del Diamant s’estructura a partir de la vivència personal d’una noia lligada a: – Un barri: Gràcia – Una ciutat: Barcelona – Un període molt concret de la història de Catalunya República - Guerra Civil – Postguerra
  • 9. •  Tema principal: –  Història d'opressió i d'alliberament d'una dona que confronta el lector amb qüestions sobre l'existència, la mort i l'amor. •  Temes secundaris: –  La guerra i les seves conseqüències. –  El conflicte polític i social. –  El problema de la identitat (com sobreviure en una societat que li imposa l'autoanul·lació)
  • 10. •  Narra la història del festeig, casament, viduïtat i 2n casament de Natàlia durant un període de temps de devers 25 anys (de 1925-30 a 1950-55, aproximadament) que: •  Comença: abans de la proclamació de la II República (1931) •  Continua: amb la Guerra Civil (1936-39) •  Acaba: amb la postguerra. 5. ARGUMENT
  • 11. 6. TÈCNIQUES NARRATIVES •  Narradora omniscient/protagonista –  Natàlia à protagonista i narradora. •  No intenta explicar el personatge de Natàlia, sinó que més aviat en manifesta la seva incomprensió; – No entén el món ni la seva història – Dona a entendre que la seva vida no té sentit. •  Rodoreda empra 2 tècniques narratives diferents. –  Escriptura parlada –  Monòleg interior
  • 12. •  Escriptura parlada: fets passats (desaparició del narrador). –  La protagonista és una dona que parla i explica els fets més significatius de la seva vida. •  Recorda en veu alta (com si s’adrecés a un interlocutor que no respon ni fa cap mena de comentari). –  Apareix en la major part de la novel·la. –  Hi ha un destinatari mut. –  Semblant a un mònoleg (però cap enfora). •  Ex: Em recordo del colom i de l’embut, perquè en Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut el colom.
  • 13. •  Monòlegs interiors: fets presents – Apareixen al final de l’obra (són personals, cap endins). Apareix cap al final de l’obra. •  Per exemple, quan parla de les boles a l’església.
  • 14. 7. ESTRUCTURA Procés d’alienació (Cap. 1-24) •  Submissió / pèrdua de personalitat: anys de matrimoni amb en Quimet (relació amo-criat). •  Colometa à nom connotatiu de la vida de casada. •  Procés ascendent d'alienació de Natàlia: culmina en el període de la República. Revolució (Cap. 24-35) •  Rebel·lió: coincideix amb la revolta social de la Guerra Civil. L'emancipació social (que fracassa) coincideix amb la revolta personal de Natàlia (en què triomfa). •  Cap. 35 à clímax de la novel·la. Mort i renaixement de Natàlia ("ous", "gran ventre"). Allibera- ment (Cap. 36-49) •  Renaixement: al costat de l'Antoni (2n marit). Postguera. •  Possibilitat de comunicació i d'amor à l’Antoni renuncia a l'autoritat i al domini.
  • 15. 8. PERSONATGES •  Natàlia/Colometa: –  Òrfena de mare, viu amb el pare i la madrastra. –  Està educada segons les normes i costums de les classes menestrals. –  Sap llegir i escriure. És dependenta d'una pastisseria. –  Ingènua, bondadosa, passiva, no sap dir no. –  Abans de casar-se tenia un promès (Pere). –  Es casa dues vegades (Quimet i Antoni) i té dos fills del primer matrimoni.
  • 16. •  1r matrimoni: procés de submissió à pèrdua d’identitat. –  Passa de Natàlia a Colometa: …volta que volta... Colometa. Me’l vaig mirar molt amoïnada i quan li vaig dir que em deia Natalia encara riu i va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa. •  2n matrimoni: recuperació de la identitat. –  Passa de Colometa a senyora Natàlia. Natàlia Colometa Senyora Natàlia
  • 17. •  Quimet: – 1r marit de la Natàlia. – És fuster (restaurador). – Caràcter autoritari. – Mor al front d'Aragó durant la Guerra Civil. – La Natàlia el descriu de forma molt sensual, (físicament devia ser ben plantat). – Anul·la la personalitat de la Natàlia.
  • 18. •  Antoni: – Segon marit de Natàlia. – En un inici sembla un matrimoni de conveniència que, al final, esdevé una relació d'amor. – Mutilat per la guerra (relació asexual). – S’adreça a la seva dona pel seu nom: senyora Natàlia (ajuda a recuperar la seva identitat).
  • 19. –  Diferències entre ambdós marits: QUIMET ANTONI •  Atractiu, sensual (sexualment molt actiu). •  Autoritari i dominant. •  Irresponsable i gandul: carrega sobre Natàlia la responsabilitat de tot: fills, casa, coloms… •  Vanitós, fanfarró •  Actiu: treballa a fora, no està mai a casa... •  Imposa la maternitat a Natàlia i la hi qüestiona •  Poc atractiu (castrat) •  Honrat, comprensiu •  No s'imposa a Natàlia. •  De poques paraules, d'aparença modesta. •  Passiu: treballa a casa, no surt. •  No qüestiona la capacitat maternal de la Natàlia.
  • 20. •  Antoni i Rita: – Fills de Natàlia i Quimet. – Neixen poc abans de la Guerra Civil. – La Rita s'assembla molt al seu pare. •  S’acabarà casant amb el propietari del bar de davant de casa (Vicenç). – L’Antoni és "obedient i recollit". •  No vol allunyar-se de la família per la mala experiència de la colònia.
  • 21. •  Senyora Enriqueta: –  Figura maternal per a la protagonista: •  Li troba feina, li vigila els fills i la consola en els moments difícils. •  Cintet: –  Amic d’en Quimet. Moren junts a la guerra. –  Poc atractiu físicament •  Mateu: –  Amic d’en Quimet. Mestre d’obres. –  Casat amb la Griselda (tenen una filla).
  • 22. •  Vicenç: – Promès i marit de la Rita. Propietari d'un bar. – Físicament "feia goig". •  Julieta: – Amiga de la Natàlia. – Només apareix en 4 ocasions: •  Ball de festa major •  Casament •  Després de tenir el fill •  Durant la guerra (col·loca l’Antoni a la colònia).
  • 23. 9. ESPAI •  L’obra se situa a Barcelona, concretament, al barri de Gràcia. •  Llocs que apareixen en la novel·la: – Carrer Gran de Gràcia – Plaça del Diamant – Carrer Montseny – Rambla del Prat
  • 24. •  Altres referències locals: –  Cementiri de Sant Gervasi –  Parc Güell –  Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu) –  Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25) –  Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C. Ros de Olano) –  Rambla de les Flors –  Montjuïc –  Carretera de l’Arrabassada
  • 25. 10. TEMPS •  Temps cronològic narració: Finals 1a dictadura Capítol 1-10 Del ball a l’envelat al casament. Embaràs i naixement de l’Antoni Període republicà (1931) Cap. 14-25 Proclamació de la República Embaràs i naixement de la Rita. Guerra Civil (1936-39) Cap. 26-33 Esclat de la Guerra Civil. Revolució. Quimet al front d’Aragó / Canvi de feina de la Colometa. Bombardeig a la ciutat. Mort d’en Quimet i en Cintet. Entrada dels nacionals Postguerra. Cap. 33-49 Segones núpcies de la Natàlia.
  • 26. •  Els coloms: La història gira al voltant d’aquest símbol (leitmotivà repetició). –  Segons Carme Arnau: “L’evolució i canvis que experi- menten els ocells és un desdo- blament simbòlic de la vida de la protagonista, mentre els altres personatges importants es relacionen d’una manera o altra amb aquest símbol”. 11. SIMBOLOGIA
  • 27. •  1r matrimoni à SÍMBOL DE SUBORDINACIÓ –  Casament: Natalia à Colometa (marit: cria coloms). –  Arribada dels coloms à inici dels grans problemes. Entren a la seva llar per fer fora la Colometa dels seus dominis: §  1r → terrat / 2n → altres estances de la llar. •  Quimet / coloms: han entrat a la vida de la protagonista i han imposar la seva voluntat. •  Element de subordinació: de la Natàlia als capricis d’en Quimet.
  • 28. •  Guerra i 2n matrimoni à SÍMBOL DE REBEL·LIÓ à BELLESA I OPTIMISME –  Rebel·lió à I va ser aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig! –  Recuperació d’identitat à Embelleix el passat i recupera oníricament els topants més significatius de la seva vida anterior: els coloms i el colomar: Eren uns coloms que no empastifaven, que no s’espuçaven, que només volaven aire amunt com àngeis de Déu.
  • 29. •  Embut –  Entra a la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms: Em recordo del coloms i de l’embut perquè en Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut el colom. –  Embut = forma cònica (ample-estret). Simbolitza: •  El camí cada cop més angoixant de la vida de la Natàlia (moltes dificultats). –  Els carrers semblen més estrets que mai. •  Suïcidi col·lectiu à embut eina per donar el salfumant als fills quan dormin. –  Només em calia comprar el salfumant. Quan dormirien, primer l’un i després l’altre, els ficaria l’embut a la boca i els tiraria el salfumant a dins, I després me’n tiraria jo…
  • 30. •  Ganivet: –  Símbol de l’assassinat del passat. •  El crit és l’esforç que canalitza la sortida de l’angoixa acumulada: Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre… i aquella mica de cosa de no-res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben be què era... •  Balances: –  Símbol de l’equilibri. •  Gravades al replà de l’escala del carrer Montseny. – La Natàlia les toca perquè li donen seguretat.
  • 31. •  Cargol de mar –  Simbolitza la pau i l’harmonia. •  Quan la Natàlia el neteja, l’escolta per buscar pau i tranquil·litat. •  Flors i món vegetal –  Símbol: pau, equilibri i harmonia. •  La vida es regenera contínuament (com la vida de la Natàlia). •  Nines: (aparador de la botiga dels hules) –  Símbol: felicitat i il·lusió del temps de la innocència: (infantesa i joventut).
  • 32. 12. NOVEL·LA PSICOLÒGICA •  La plaça del Diamant (segons Carme Arnau): – Se centra en un personatge femení, Natàlia- Colometa que es veu empesa per: •  L’inexorable pas del temps. •  Les circumstàncies històriques. GUERRA POSTGUERRA •  La presa de consciència •  Destrucció del seu món. •  Existència exempta de vitalitat i marcada per la marginació.
  • 33. •  La novel·la també és INICIÀTICA: – Apareix un itinerari vital que implica un creixement personal que comporta un canvi. – Procés: •  Inici: una situació inicial determinada (ex: innocència). •  Final: s’arriba fins a una altra situació (ex: maduresa) on s’ha millorat personalment o s’ha canviat en la manera de fer i/o de pensar.
  • 34. 13. LLENGUA I ESTIL •  Oralitat: (col·loquialismes) – Frases fetes: li va pujar la sang al cap, fer les maletes, no en tenia ni cinc, estava muntat a l’antiga, fer un nen, tenia pell de gallina… – Onamatopeies: pataplaf, xim xim, pam pam, crec crec, ring ring… – Hipocorístics: Quimet, Cintet…
  • 35. •  Llenguatge literari (artificiositat) –  Comparacions: •  se’m va posar com un gall de panses, La casa (...) semblava els encants, tens els pulmons com un colador, es va posar content com un ocell, les venes se li inflaven com serps… –  Metàfores: •  la meva casa que havia estat un cel, mentre em dedicava a la gran revolució amb els coloms, em vaig haver de fer un cor de fusta, vaig fer un crit d’infern…
  • 36. 14. REFERÈNCIES LITERÀRIES •  Franz Kafka à La metamorfosi de l’ànima. – Procés d’alienació de la Natàlia. – Rodoreda, sobre la seva obra: •  La volia molt kafkiana, absurda, és clar, amb molts coloms. La metamorfosi: Tracta d’un noi que un dia es desperta convertit en un escarabat. Destaca el tema de l’individu enfront de la societat.
  • 37. •  Voltaire – Rodoreda, sobre l’obra: •  Si Voltaire no hagués escrit Candid és possible que La plaça del Diamant no hagués vist mai la llum de sol. Càndid o l’optimisme: novel·la filosòfica que explica la peripècia vital d’un home que passa moltes dificultats i que conclou amb aquest final.
  • 38. •  James Joyce – Rodoreda, sobre l’obra: És possible que el final de la meva novel·la vingui del cèlebre monòleg d’Ulisses. Però seria més encertat de buscar la font del capítol XXIIIè de La plaça, el de la mort de la mare d’en Quimet, en algun dels contes de Dublinesos. Ulisses: Vida de Leopold Bloom en un dia qualsevol. Dublinesos: contes sobre la vida de la classe mitjana de Dublin. Empra el monòleg interior.
  • 39. •  Bernat Metge: –  Rodoreda: Si no hagués llegit Bernat Metge no se m’hauria acudit mai de fer fer a la Colometa la descripció física del seu flamant marit. Bernat Metge fa descriure a Orfeu les gràcies de la seva estimada. Lo somni: debat filosòfic entre el propi Metge, Tirèsies i Orfeu. Es tracten els temes de la immortatlitat de l’ànima i la defensa a les dones.
  • 40. •  Novalis: – Carme Arnau diu que per a Novalis: la flor és un símbol de l’amor i de l’harmonia i s’identifica amb la infantesa i, també, en definitiva, amb l’estat edènic. Poeta alemany. Primer autor que va emprar el terme de la “flor blava” que simbolitza la naturalesa, la puresa...
  • 41. •  Teoria de l’existencialisme (Jean Paul Sartre) –  El tret fonamental és la possessió de la llibertat com a fonament, que l’home només pot oblidar per mala fe. –  No estem predeterminats abans de néixer, sinó que som nosaltres qui creem el nostre propi destí per lliure voluntat. •  Nosaltres som responsables del que fem nosaltres mateixos.
  • 42. •  La Bíblia: – En Quimet parla del dimoni. – Quadre de les llagostes à Apocalipsi. – Sermó de mossèn Joan à creació home i dona.
  • 43. 15. BIBLIOGRAFIA •  El gust per la lectura. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Fundació Mercè Rodoreda Generalitat de Catalunya. •  Notes introductòries de la Plaça del diamant. IES Olorda Sant Feliu de Llobregat. •  Mercè Rodoreda, fruits d’exili https://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall •  La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/placdia.htm