El títol d’aquesta presentació sembla un contrasentit: “planificació” i “curt termini” són termes oposats a primera vista. Quan parlem de planificació, pensem en estratègia, llarg termini, 3-5 anys. Amb això vull que reflexionem sobre la importància de conèixer els instruments i les variables clau que hem de tenir en compte per assolir una bona gestió econòmico-financera de l’empresa a curt termini, i que és vital per a la supervivència de l’empresa.

1. Programa Accelera
Les claus d'una bona planificació financera a curt
termini

2. 1. Informació de base, la clau d’una bona gestió
2. Les polítiques de circulant... Perquè ser rendible no
implica tenir liquiditat!

3. El circuit de la gestió de cobraments
Tancament de
la venda
Lliurament
producte/servei
Enviament
factura
Cobrament
Venciment
factura
Ingrés
Data
valor
Logística,
qualitat, stocks
Prefacturació,
postfacturació
Float comercial
El temps que passa
des que un deute
venç fins que es
liquida
Depèn de
l’instrument, però
també de la
voluntat de pagar
Float financer
El temps que passa
des que es liquida
fins que es fa efectiu
Depèn de
l’instrument i de la
capacitat de
negociació de
l’empresa
Recordeu!! La venda és un concepte comptable,
mentre que el cobrament és un concepte financer

4. 1. Pressupost de tresoreria, l’eina bàsica
2. Balanç de situació i compte de P&G
Indicadors:
- Marge de vendes
- El període mitjà de maduració
- Ràtio de rotació de clients
- Període mitjà de cobrament de clients
- Cost de la venda a crèdit
- Antiguitat del deute i cost de la morositat
Informació de base, clau d’una bona gestió

5. El pressupost de tresoreria
Proporciona una visió dinàmica dels pagaments i cobraments
previstos.
Permet anticipar excessos i dèficits de liquiditat, i per tant les
necessitats financeres de l’empresa.
any 1.000,00 moneda
gen feb mar abr maig jun jul ago set oct nov
COBRAMENTS 100,00 200,00 250,00 300,00 200,00 150,00 200,00 250,00 300,00 300,00 250,00
PAGAMENTS
Proveïdors 80,00 160,00 200,00 350,00 180,00 200,00 150,00 200,00 250,00 250,00 200,00
Nòmines
Seguretat Social
Lloguers
Impostos
Despeses generals
Despeses financeres
Altres
TOTAL PAGAMENTS 80,00 160,00 200,00 350,00 180,00 200,00 150,00 200,00 250,00 250,00 200,00
EXCÈS O DÈFICIT 20,00 40,00 50,00 -50,00 20,00 -50,00 50,00 50,00 50,00 50,00 50,00
NECESSITATS
FINANCERES 20,00 60,00 110,00 60,00 80,00 30,00 80,00 130,00 180,00 230,00 280,00
SALDO DE CAIXA 1.020,00 1.060,00 1.110,00 1.060,00 1.080,00 1.030,00 1.080,00 1.130,00 1.180,00 1.230,00 1.280,00
Pressupost de tresoreria
saldo de caixa inicial
Desglossar
per clients

6. Ingressos 205.000 100,0%
Cost de les vendes (cost variable) 115.000 56,1%
Marge de contribució 90.000 43,9%
Despeses de personal 50.000 24,4%
Altres despeses d'explotació 8.000 3,9%
EBITDA(Resultat operatiu) 32.000 15,6%
Amortitzacions 3.000 1,5%
BAIT (Resultat d'explotació) 29.000 14,1%
Despeses financeres 1.500 0,7%
BAT (Resultat abans d'impostos) 27.500 13,4%
Impost de societats (25%) 6.875 3,4%
Resultat net 20.625 10,1%
El compte de pèrdues i guanys
Objectiu
Optimitzar
despeses
fixes
Euros % (sobre ingressos)
Càlcul del
punt
d’equilibri

7. Inversió en actiu corrent
Existències
Clients
Tresoreria
ACTIU NO
CORRENT
ACTIU
CORRENT
PATRIMONI NET
(Capital +
Reserves)
Exigible a llarg
termini
Exigible a curt
termini
Finançament a curt termini
Proveïdors
Descompte comercial
Factoring
Confirming
El balanç de situació
DRETS OBLIGACIONS

8. Som rendibles? On guanyem els diners?
És important segregar les vendes en funció de diferents
eixos:
- Famílies de productes
- Distribució geogràfica
- Canal de vendes
Càlcul del marge de vendes:
(Vendes – Cost de les vendes)
Vendes
Preu de venda – Preu de compra
Preu de venda
Indicadors: Marge de vendes
x 100
x 100

9. Període mitjà de
maduració (PMM)
Indicadors: Període Mitjà de Maduració
Eficiència de
l’empresa
El Període Mitjà de Maduració és el temps que passa des de que
els diners surten de caixa per comprar matèries primeres fins que
torna a l’empresa perquè s’ha cobrat dels clients.
Despesa financera
Liquidesa
Emmagatzematge
Fabricació
producte
Emmagat.
Producte
acabat
Venda
Cobrament
Compra matèries
primeres

10. Exemple: Càlcul del PMM
Etapa Dies
Emmagatzematge
matèries primeres
20
Fabricació producte +24
Emmagatzematge de
productes acabats
+30
Període de cobrament
clients
+60
=Període mitjà de
maduració
134
Termini pagament
proveïdors
-60
=Cicle de caixa 74
Etapa Dies
Emmagatzematge
productes destinats a la
venda
21
Període de cobrament
clients
+1
=Període mitjà de
maduració
22
Termini pagament
proveïdors
-110
=Cicle de caixa -88
Industrial, S.L Gran distribució, S.L
Quants dies hem de
finançar el nostre cicle
d’explotació???

11. • Es una de les inversions exposades a un major risc, ja que és
immaterial i està fora del control del proveïdor.
• La inversió en clients es sufraga amb exigible a curt termini.
Gran part d’aquest passiu és amb cost. Per tant, quan
augmenta la inversió en clients augmenta l’endeutament amb
bancs.
El crèdit a clients com a inversió

12. •Important controlar les vendes a crèdit i els saldos de
clients
•Fórmules més utilitzades: rotació de clients i PMC ó DSO
Indicadors: Ràtio de rotació de clients
Ràtio rotació període N = Vendes N / Saldos clients N
Període Vendes / Clients Ràtio
Any 2010 60.000.000 /
5.000.000 12
Any 2011 90.000.000/
10.000.000 9
Les vendes creixen un 50%, però el saldo de clients un 100%! Per mantenir
la ràtio en 12, el saldo de clients hauria de ser màx. 7.500.000

13. •Reduir el Període Mitjà de Cobrament (PMC) pot suposar
un estalvi de costos financers considerable
Indicadors: Període Mitjà de Cobrament
PMC = 360 / Ràtio rotació
En l’exemple anterior:
PMC Any 2010 = 360 / 12 = 30 dies
PMC Any 2011 = 360 / 9 = 40 dies
PMC = (Clients/Vendes) * 360

14. “SiSiSiSi volsvolsvolsvols conèixerconèixerconèixerconèixer elelelel valorvalorvalorvalor delsdelsdelsdels diners,diners,diners,diners, provaprovaprovaprova
dededede demanardemanardemanardemanar----loslosloslos prestats”prestats”prestats”prestats”
Benjamin Franklin

15. Indicadors: El cost de la venda a crèdit
Cost venda a crèdit = Import crèdit * (PMC/360 * Taxa d’interès)
•Exemple:
L’empresa Catalònia, S.L té saldos de clients de 25.000 euros
amb un venciment de 90 dies. Aquesta empresa es finança
amb crèdits bancaris amb un cost del 6% anual.
El cost de la venda a crèdit és:
25.000 * (90/360 * 0,06) = 375 euros

16. “DeudaDeudaDeudaDeuda viejaviejaviejavieja eseseses deudadeudadeudadeuda muertamuertamuertamuerta””””
Refrany espanyol

17. Indicadors: antiguitat del deute i cost de la morositat
Cost morositat = Import crèdit en mora * Dies retard/360 * Taxa de morositat
Permet calcular el cost de la morositat per a l’empresa

18. 1. Efectiu: prohibit per imports superiors a 2.500 € des de
novembre 2012
2. Transferència bancària: assegurar-nos de donar dades
completes i correctes
3. Xecs (personals o bancaris): acceptar només si l’altra
part ens ho imposa. En xecs personals, no hi ha certesa
que hi hagi fons. En xec bancari si, però el float va en
contra nostra.
4. Emissió de rebuts: regulats pel Consell Superior Bancari.
Emets els rebuts de forma mecanitzada i els curses al
banc pel seu cobrament al venciment. Norma 19 (rebut
domiciliat), 32 (rebut al descompte), 57 (rebut no
domiciliat) i 58 (bestreta de crèdit, com el 32 però sense
IAJD).
Instruments de cobrament més comuns (I)

19. 5. Lletres de canvi i pagarés: el client es compromet a
pagar-nos en una data determinada. Són documents
amb força jurídica, però amb cost fiscal (IAJD)
6. Targeta de crèdit: seguretat en el cobrament i comoditat
pel client.
7. Factoring: cedim els nostres drets de cobrament a un
“factor” (banc), que s’encarrega de la gestió a canvi
d’interessos i comissions. Dos tipus:
- Amb recurs: si els nostres clients no paguen, el banc
ens ho reclama.
- Sense recurs: al contrari, el factor assumeix el risc de la
transacció comercial. És més car.
Instruments de cobrament més comuns (i II)

20. Classificació dels instruments de cobrament
Optimitzar la
política de
cobraments
Reducció del
saldo de clients
Disminució de
despesa
financera
Positiu Negatiu
Iniciativa Rebut, pagaré,
lletra de canvi
Transferència, xec
Cost bancari Depèn de la negociació
Cost de gestió Rebuts,
transferències
Efectiu, xec, pagaré,
lletra
Capacitat finançament Lletra, pagaré,
rebuts 32, 58
Efectiu, xec,
transferència,
rebuts 19, 57
Seguretat Cap és segur al 100%
Fiscalitat (IAJD) Rebuts 19, 57,
58; pagaré “no
a l’ordre”
Rebut 32, lletra,
pagaré “a l’ordre”

21. 1. Són els mateixos que els de cobrament, excepte que en
comptes de factoring, “confirming”:
Instruments de pagament més comuns
Nosaltres
“pagadors”
Factor
(banc)
Els nostres
proveïdors
Enviem fitxer
Norma 34 amb
info de a qui
pagar, quant, com
Analitza el nostre
risc i fa contracte
de confirming
S’adreça a cada
proveïdor i li
ofereix la
possibilitat de
cobrar abans,
després o el dia
fixat

22. Polítiques de circulant. Per on començar?
La importància d’establir polítiques de cobrament i
pagament:
• Terminis (comptat, 30 dies, 60 dies?)
• Instruments (transferències, rebuts, acceptem xecs? )
• Condicions de descompte per pagament avançat
• Fixació del límit de crèdit a clients (interès moratori?)
• Determinació de qui suporta la càrrega financera
d’interessos i comissions (p.ex. devolució de rebuts)
Compres Tresoreria
Comercial

23. -Ordenar la gestió: no demorar la facturació.
-Fer coincidir els corrents de pagaments i cobraments.
-Concentrar els pagaments en un únic dia (generes més
negoci bancari)
-Treballar amb instruments de cobrament amb iniciativa.
-Augmentar el finançament via compres: proveïdors que
subministrin puntualment i siguin flexibles.
Les polítiques de circulant (I)

24. -Millorar terminis de cobrament: control del deute de
clients, minimitzar els endarreriments en els pagaments per
culpa d’errors en les factures.
-Reducció d’stocks: no acumular existències per sobre de
l’òptim. Fer ajustaments per tenir el nivell necessari per
donar un bon servei al client.
-Vincular la retribució dels comercials al cobrament de les
vendes, i no a les vendes en si.
-En el moment de contractar una línia de crèdit amb el
banc, pactar que en cas que hi hagi superàvits de tresoreria,
ens ho retribueixin.
Les polítiques de circulant (i II)

25. Moltes gràcies
per la seva atenció
Paloma Miranda Santos
Emprenedoria
Servei de competitivitat i formació
Tel : 902 448 448 Ext. 5454
pmiranda@cambrabcn.org
Programa Accelera