Comptabilitat bàsica temes 7

Comptabilitat bàsica
Melanie Nogué Fructuoso
1
TEMA 4 TRANSACCIONS
Recordem que el resultat és una magnitud que es mou entre els mínims i uns
màxims. Amb això, es produeix una relativitat la qual ve donada per:
- Variació d’existències.
- Amortitzacions.
- Provisions.
- Periodificacions.
A més, les existències (són < 1 any) romanen invariables en tot l’exercici
comptable, amb la qual cosa:
- Entrades d’existències à COMPRES.
- Sortides d’existències à VENDES.
Aleshores, en parlar de les existències el que fem és interpretar la informació
comptable. A més, dins el grup 3 trobem:
- 30_ COMERCIALS O MERCADERIES
- 31_ PRIMERES MATÈRIES
- 32_ ALTRES APROVISIONAMENTS: poden ser emmagatzemats o bé elements
incorporables com per exemple una fàbrica de cotxer que utilitzi motors d’una
altra fàbrica. O bé, materials d’oficina, combustibles...
- 33_ PRODUCTES EN CURS.
- 34_ PRODUCTES EN FASE DE FABRICACIÓ (SEMIACABATS).
- 35_ PRODUCTES ACABATS.
- 36_ SUBPRODUCTES, RESIDUS I MATERIALS REPARABLES.
CICLE D’EXPLOTACIÓ D’UNA EMPRESA
Periode mig de maduració
Aprovisionament Fabricació Productes acabats Clients
Proveïdors Periode mig de maduració financer

2
És important saber quant de tems fa falta per recuperar 1 unitat monetària
invertida i que vingui per parts dels clients. A més, hi ha un subperíode que s’anomena
“proveïdors” i vol dir el temps que triguem en pagar.
La següent fletxa indica el temps que passa des que paguem i cobrem.
Hi ha dos criteris de valoració o convenis:
i. Preu mig ponderat (PMP).
ii. FIFO: first in, first out.
iii. Altres: LIFO, NIFO, HIFO...
Els més importants són els dos primers. A més, aquests criteris de valoració no
tenen a veure amb les existències físiques, sinó amb el preu d’aquestes, és a dir, el
preu de compra (=preu d’adquisició). Important destacar que no interessa el PVP.
1. Preu mig ponderat (PMP)
Per exemple, si comprem 100 a 10€/ut i 200 a 15€/ut tenim un cost de 4.000€ i
300 uts. Per a calcular el PMP, el que es fa és:
Això és el que m’ha costat realment.
2. FIFO
Comptem amb l’exemple anterior, però en aquest cas les valorar a 10€, és a dir, al
preu més baix.
Tenint els dos casos, veiem un quadre comparatiu amb els dos valors diferents:
FIFO ENTRADES SORTIDES EXISTÈNCIES
DATA OPERACIÓ Uts €/ut Import Uts €/ut Import Ut €ut Import
05/01 Compra 400 20 8.000 400 20 8.000
20/01 Compra 300 22 6.600
400
300
20
22
8.000
6.600
31/01 Venda 200 20 4.000
200
300
20
22
4.000
6.600
05/02 Compra 160 23 3.680
200
300
160
20
22
23
4.000
6.600
3.680
10/02 Venda
200
100
20
22
4.000
2.200
200
160
22
23
4.400
3.680
28/02 Venda 120 22 2.640
80
160
22
23
1.760
3.680
05/03 Compra 180 24 4.320
80
160
180
22
23
24
1.760
3.680
4.320
30/03 Venda 80 22 1.760 100 23 2.300

3
60 23 1.380 180 24 4.320
PMP ENTRADES SORTIDES EXISTÈNCIES
DATA OPERACIÓ Uts €/ut Import Uts €/ut Import Uts €/ut Import
05/01 Compra 400 20 8.000 400 20 8.000
20/01 Compra 300 22 6.600 700 20,85 14.600
31/01 Venda 200 20,85 4.171,4 500 20,85 10.428,6
05/02 Compra 160 23 3.680 660
(20,85+
23)/2=
21,93
14.108,6
10/02 Venda 300 21,93 6.578,4 360 21,93 7.695
28/02 Venda 120 21,93 2.565 240 21,93 5.130
05/03 Compra 180 24 4.320 420
(21,93+
24)/2=
22,5
9.450
30/03 Venda 140 22,5 3.150 280 22,5 6.300
Com veiem, amb el FIFO valora per damunt les existències ja que els preus de
compra són ascendents.
Hi ha certs problemes a l’hora de comptabilitzar les vendes com per exemple si hi
ha un ràpel, una devolució, regals...
· Les devolucions tornaran a entra si es pot posar a vendre un altre cop.
SORTIDES: el que sigui que surti del magatzem i segueixi formant part del cost
de les vendes, encara que es cremin, es robin...
ENTRADES: només entraran les compres i allò que ens retornin que haguem
venut i es pugui tornar a posar a vendre.
3. Variació d’existències
Al final de l’exercici es fa un assentament d’aquest tipus:
______________________________31/12/X1________________________________
Saldo inicial Variació d’existències a Existències Saldo inicial
Saldo final Existències a Variació d’existències Saldo final
Baixa de les existències inicials Alta de les existències finals
Aquests dos assentaments necessàriament han d’anar junts, un d’alta i un de
baixa. Recorda que hi ha 2 (bàsicament) tipus: aprovisionament i exercici. És per això
que s’inicia.

4
3.1. Aprovisionaments
______________________________XX/XX/XX________________________________
Saldo inicial 61_ a 30_ 31_ 32_ Saldo inicial
Saldo final 30_ 31_ 32_ a 61_ Saldo final
Si el saldo inicial és 0, no fa falta aquest assentament. Si el saldo final és 0, no fa
falta
3.2. Fabricació
______________________________XX/XX/XX________________________________
Saldo inicial 71_ a 33_ 34_ 35_ 36_ Saldo inicial
Saldo final 33_ 34_ 35_ 36_ a 71_ Saldo final
v El compte 61 té anotacions tant en deure com haver.
o Si Si > Sf à Saldo deutor, amb la qual cosa suma aprovisionaments.
Vol dir que has consumit tot el que has comprat.
o Si Si < Sf à Saldo creditor, resta a aprovisionaments.
v Fabricació:
o Si > Sf à Saldo deutor à Resta.
o Si < Sf à Saldo creditor à Suma.
RECORDATORI TEMA 4
- Transaccions:
o Existències.
o Operacions de tràfic.
§ Proveïdors (compres).
§ Clients (vendes).
§ Creditors (serveis exteriors).
§ Deutors (diversos).
§ Personal
§ Administracions públiques.
4. Proveïdors
Segons el PGC (grup 4) els proveïdors en general estan inclosos en el subgrup 40_.
El que més utilitzarem és el 400, ja que el 401 només s’usarà en casos molt específics.
Definició: deutes amb els subministradors de mercaderies i d’altres béns definits
en el grup 3. S’hi inclouran els deutes amb el subministradors dels serveis emprats en
el procés productiu. Per tant, figurarà en el passiu corrent del balanç.

5
i. S’hi abonaran:
i. Per una compra (recepció de remeses dels proveïdors) amb
càrrec als comptes del subgrup 60_.
XXXX 60_ Despesa A 400 Proveïdors XXXX
ii. Els envasos i embalatges carregats a la factura dels
proveïdors amb la facultat de tornar-los-els, amb càrrec al 406:
XXXX
406 Envasos i embalatges a
retornar
A 400 Proveïdors XXXX
iii. La despesa financera acreditada (si escau) amb càrrec a la
662:
XXXX 662 Interessos de deutes A 400 Proveïdors XXXX
ii. S’hi carregaran:
i. Formalització del deute en efectes de gir acceptats, amb
abonament al compte 401:
XXXX 400 Proveïdors A
401 Ef. Com. A
pagar
XXXX
ii. Cancel·lació total o parcial dels deutes amb aquests, amb
abonament a tresoreria:
XXXX 400 Proveïdors A 57_ Tresoreria XXXX
iii. Ràpels sobre compres, concedits pels proveïdors, amb
abonament al compte 609:
609 Ràpels per
compres
XXXX
iv. Descomptes per pagament immediat, amb abonament 606:
XXXX 400 Proveïdors A 606 Desc. ppi XXXX
v. Devolucions de compres fetes, abonant al compte 608:

6
608 Devolucions
de compres
XXXX
vi. Envasos i embalatges retornats, abonant al compte 406:
406 Envasos i
embalatges a
retornar
XXXX
Si comprem mercaderies que van envasades, en realitat el que comprem és la
mercaderia i l’envàs. Els assentaments, en aquest cas serien:
1.000
100
600
406
A 400 1.100
S’ha de veure si l’envàs és retornable. Si ho és s’ha de comptabilitzar amb el
406, sinó es fa directament. En el cas de retornar, en el moment de fer-ho
l’assentament és:
50 400 Proveïdors A 406 50
L’import a retornar pot ser total o parcial, depenent de l’estat dels envasos, de
si s’han perdut... Ara bé, si no es poden retornar, l’assentament és així:
50
602 Compres d’altres
aprovisionaments
A
406 Envasos a
retornar
50
Per a calcular els aprovisionaments s’ha de tenir en compte:
5. Clients
Són els crèdits amb els compradors de mercaderies i d’altres béns definits en el
grup 3, així com amb els usuaris dels serveis que presta l’empresa, sempre que
constitueixin una activitat principal. Els comptes complementaris són els del grup 7
(sumin o restin).
En aquest cas no ens interessaran els grups: 432 (operacions de factoring), 433
(empreses del grup), 434 (empreses associades) i 435 (altres parts vinculades).
Els clients figuraran en l’actiu corrent del balanç, i els seus moviments naturals són:
i. S’hi carregaran:
i. Vendes realitzades amb abonament a comptes del grup 7:

7
XXXX 430 Clients A 70_ Vendes XXXX
ii. Envasos i embalatges carregats a la factura amb la possibilitat
de que es retornin, abonant al compte 437:
XXXX 430 Clients A
437 Envasos per
tornar pels
clients
XXXX
iii. Ingrés financer acreditat amb abonament al 762. Aquest però
no ens interessa de moment. L’explicació de l’addició
d’interessos és per que segons la llei, si el crèdit és major al que
dictamina se li han d’aplicar uns interessos.
XXXX 430 Clients A
762 Ingressos
de crèdits
XXXX
ii. S’hi abonaran:
i. Formalització del crèdit en efectes de gir acceptats pels
clients, carregant al compte 431:
XXXX 431 Ef. Com. A cobrar A 430 Clients XXXX
ii. Cancel·lació total o parcial dels deutes dels clients, amb
càrrec a tresoreria:
XXXX 57_ Tresoreria A 430 Clients XXXX
iii. Quan sigui classificat com a client de cobrament dubtós, es
carregarà el compte 436:
XXXX
436 Clients de cobrament
dubtós
A 430 Clients XXXX
iv. La part que sigui totalment incobrable, es carregarà al 650:
XXXX
650 Pèrdues de crèdits
comercials incobrables
A
436 Clients de
cobrament
dubtós
XXXX
v. Ràpels sobre vendes, amb càrrec al 706:

8
XXXX 706 Ràpels sobre vendes A 430 Clients XXXX
vi. Descomptes per pagament immediat sobre les vendes:
XXXX 706 Desc. Ppi A 430 Clients XXXX
vii. Devolucions de vendes, carregant al 708:
XXXX 708 Devolucions de vendes A 430 Clients XXXX
viii. Envasos i embalatges tornats pels clients i carregats
inicialment a la factura, amb càrrec a 437:
XXXX
437 Envasos retornats pels
clients
A 430 Clients XXXX
6. Creditors
XXXX 62_ SERVEIS EXTERIORS A
410 Creditors
411 Creditors, EC que
pagar
4109 Creditors,
factures pendents de
formalitzar
XXXX
No obstant, el compte que més utilitzarem és el 401. Ara bé, s’ha de tenir en compte
que hi ha dos assentaments d’acord amb la corrent real i la financera. La primera és el
que hem fet al principi, comptabilitzant la despesa, i la financera serà aquesta:
XXXX 410 Creditors A 57_ Tresoreria XXXX
7. Deutors
Aquests també tenen les dues corrents esmentades: la real i la financera, essent:
- Real:
XXXX 440 Creditors A
75_ ALTRES
INGRESSOS DE
GESTIÓ
XXXX

9
- Financera:
XXXX 57_ Tresoreria A 440 Creditors XXXX
8. Personal
Compte 460: acomptes de remuneracions à són els lliuraments a compte de les
remuneracions dels treballadors de l’empresa. Es tracta d’un actiu corrent.
Compte 465: remuneracions pendents de pagament à es tracta de dèbits (passiu)
de l’empresa amb el personal d’aquesta. Està relacionat amb els comptes de despeses.
Així, per saber si una empresa és fiable el que s’hauria de fer és aquest assentament:
Sou brut
SS a
càrrec de
l’empresa*
640 Sous i salaris
642 SS a càrrec de l’empresa a
476 Org. De la
SS creditors**
4751 HPC per
retencions
460 Acomptes
de
remuneracions
SS a càrrec
de l’empresa
+ SS a
càrrec del
treballador
IRPF
Sou net
*Sobre el total del sou brut, l’empresa contribueix a la SS. El percentatge oscil·la del
30 al 50%. També s’anomena quota empresarial.
**Suma de la quota empresarial més la quota de l’empresa. El que paga s’anomena
“ingressar a Hisenda” i no pas “pagar a Hisenda” (manies del professor).
8.1. Exemple d’un assentament per a comptabilitzar una nòmina:
Li paguem un sou de 10.000€, amb una quota empresarial del 36% i una retenció del
treballador a la SS del 6%. L’IRPF és del 12%:
10.000
3.600
640
642
a
476
4751
465
4.200
(3.600+600)
1.200
8.200
8.200 465 a 57_ Tresoreria 8.200

10
9. Administracions públiques (AAPP)
Cal saber distingir la condició de l’entitat amb la que estem tractant. No obstant,
sempre es començarà amb els comptes 47_ anomenats ADMINISTRACIONS
PÚBLIQUES.
TEMA 4, REPÀS FINAL
1. Compres à 60_ a 40_
2. Vendes à 43_ a 70_
3. Despeses per serveis à 62_ a 41_
4. Ingressos per serveis à 44_ a 75_
5. Personal à 640+642 a 476+4751+465 (fet real) i 465 a 57_ (fet financer)
6. AAPP à 47_
a. HP creditora à 475 Saldo creditor
b. HP deutora à 473 Saldo deutor (normalment).
c. 630: impost de societats i similars à impost que penalitza el rendiment
econòmic de l’empresa.
d. 631: Altres impostos à 63_ a 475
10. Tractament comptable de l’IVA
A més, si recordem:
I l’IVA a ingressar és el total de:
Empresa
Clients
Tresoreria
Proveïdors
IVA soportatIVA repercutit
Magnitud flux

11
L’IVA (impost sobre el valor afegit) és un impost que grava el consum. La millor
manera de gestionar-lo és tenir en compte íntegrament la xifra que he repercutit
menys la que he suportat, donant el valor que he de liquidar. Aquest normalment és
positiu, encara que en alguns casos pot ser negatiu i per tant Hisenda ens ha de
retornar.
A més, l’IVA grava totes les transaccions econòmiques menys les que afegeixen valor
com:
- Personal.
- Operacions financeres (interessos, comissions...).
- Amortitzacions.
- Provisions: pèrdues potencials de valor
- Impostos: totes les operacions que comencen per 63_ no tenen IVA.
Comptablement, l’IVA no afecta al resultat però sí que afecta al balanç (document
elaborat per a tercers).
Les posicions deutora i creditora que l’empresa té per tractar l’IVA són:
- 4700 à HPD per IVA
- 4750 à HPC per IVA
Els quals són subcomptes que pertanyen al compte d’Hisenda Pública. A més,
reflecteixen el dèbit i el crèdit amb Hisenda. No obstant, hi ha uns altres dos:
- 472 à HP IVA suportat
- 477 à HP IVA repercutit
Els quals NO FORMEN PART DEL BALANÇ, ja que són comptes de caire transitori i
reflecteixen la magnitud de l’impost, per tant, no impliquen dret ni obligació. Només
serveixen per a gestionar l’impost.
Per a comptabilitzar-lo en una compra ho realitzarem així:
XXXX
60_ Despeses
472 HP IVA suportat
A 40_ Proveïdors XXXX
En el cas d’una venda:
XXXX 43_ Clients A
70_ Vendes
477 HP IVA
repercutit
XXXX
En el cas d’una despesa per serveis exteriors:
XXXX
62_ Despeses per serveis
exteriors
472 HP IVA suportat
A 41_ Creditors XXXX

12
Atenció! Tindran IVA tots els comptes del subgrup 62_ menys el 625 ja que es
tracta d’una operació financera.
En el cas d’un ingrés per altres gestions:
XXXX 44_ Deutors varis A
75_ Altres
ingressos de
gestió
477 HP IVA
repercutit
XXXX
A més, totes les operacions relacionades amb IMMOBILITZAT INTANGIBLE (20) i
IMMOBILITZAT MATERIAL (21) van amb el 472 HP IVA suportat.
10.1. Liquidacions
Aquestes poden ser mensuals o trimestrals. Les primeres són emprades sobre tot
per a empreses grans i/o exportadores. A nosaltres ens interessa les liquidacions
trimestrals.
Cal destacar que les regularitzacions de compres i despeses porten IVA suportat, és a
dir:
XXXX 40_ Proveïdors A
608 Devolucions
s/compres
472 HP IVA
suportat
XXXX
Vegem un exemple:
Si SH > SD:
1er trimestre any X1
XXXX Saldo creditor 477 A
472 saldo deutor
4750 HPC
XXXX
Si SH < SD:
1er trimestre any X1
XXXX Saldo creditor 477 A
472 saldo deutor
4700 HPD
XXXX
Si surt a ingressar, es tenen 15 dies per fer-ho. El mateix passa si surt a cobrar.

13
Vegem-ne un exemple amb números sobre la liquidació:
31/03/X1
1.000 477 IVA repercutit a
472 IVA
suportat
4750 HPC
600
400
20/04/X1
400 4750 HPC a 572 400
30/06/X1
1.200
800
477 IVA repercutit
4700 (surt a retornar)*
a
472 IVA
suportat
2.000
30/09/X1
900 477 IVA repercutit a
472 IVA
suportat
4700 HPD
500
400
*Com que Hisenda ens deu diners, el que faig és compensar ja que em tocaria
ingressar.
31/12/X1
2.000 477 IVA repercutit A
472 IVA
suportat
4700 HPD*
4750 HPC**
900
400
700
*Encara Hisenda ens devia 400, per això eliminem el compte.
**És l’únic que anirà al balanç.
20/01/X2
700 4750 HPC A 572 700
Aquí hem liquidat l’IVA que sortia. Es va al banc per a fer-ho. Podem fer una altre
versió de l’assentament 4 anterior:
31/12/X1
1.400 477 IVA repercutit A
472 IVA
suportat
4700
1.200
200*
*Tenim com a sd=800 i com a sh=600, per tant ens queda de sd= 200. A Hisenda li
hem de dir que els 200 que queden els volem amb diners o bé compensar. Si decidim
que ens els retorni, l’assentament seria:

14
X
200 572 A 4700 200
11. Operacions d’immobilitzat (2_ _)
XXXX
20_ i 21_
472 IVA suportat
A
173 Proveïdors
immobilitzat l/t
523 Proveïdors
immobilitzat c/t
XXXX
XXXX
523* A 572
XXXX
XXXX
173 A 523
XXXX
*Fet financer
Un proveïdor d’immobilitzat a llarg termini passa a curt termini i s’anomena
reclassificar. Al final de l’any, s’ha de tenir en compte els deutes a c/t i ll/t.
L’acció correcte és que a final d’any, s’hauria de reclassificar els de l/t i passar-los a c/t
a efectes de tresoreria i demés. Aquí estem aplicant el principi d’importància
relativa.
12. Correccions de valor, amortitzacions i provisions
12.1. Amortitzacions:
i. Definició.
ii. Necessitat.
iii. Causes.
iv. Concepte.
v. Subjecte.
vi. Excepcions.
vii. Fiscal
viii. Sistema de càlcul.
ix. Tractament comptable.
Tot el que l’empresa té en forma de actius està sotmès a una pèrdua de valor. N’hi
ha de detectables i d’altres que no com per exemple les existències, els diners de
caixa...
Aquestes pèrdues de valor poden ser reversibles o irreversibles. Les segones són el
que anomenem “amortitzacions”.
12.1.1. Defnició
Pèrdua irreversible de valor que pateix un bé (actiu NO CORRENT) per la seva
contribució al procés productiu.

15
Tenim la necessitat d’amortitzar per conservar el valor del patrimoni (o evitar la
descapitalització), a més també per reconstruir l’actiu i finalment per mantenir el grau
d’eficiència (maximitzar la rendibilitat) de l’empresa.
12.1.2. Causes
En distingim 3 de causes:
x. Materials o tècniques:
a. Perd valor pel seu ús o desgast diari.
b. Per esgotament o disminució de quantitat: p.ex.: electrodomèstic.
c. Pas del temps o envelliment.
xi. Causes jurídiques: limitació d’ús d’un immobilitzat com les patents,
concessions administratives o marques (es disposa d’un tems limitat pel seu
ús).
xii. Causes econòmiques:
a. Obsolescència: envelliment per causes tecnològiques. Actualment, els
avenços tecnològics i informàtics fan que els aparells d’aquest caire es
quedin obsolets.
b. Canvis de demandes: canvis de moda.
12.1.3. Subjecte
És amortitzable tot l’actiu no corrent (immobilitzat tangible, material i inversions
d’immobilitzat) els quals els trobem en els comptes 20_ , 21_ , 22_ .
A més, altres elements que SÍ són subjecte són els terrenys (es revaloritzen), béns
naturals (depenen de la situació)...
12.1.4. Excepcions
- Immobilitzat financer: tots els comptes que en la seva denominació
contingui el concepte “financer” no són susceptibles d’amortització. Són els
subgrups 24_ , 25_ ...
12.1.5. Fiscal
Hi ha normes fiscals que afecten al percentatge d’amortització, és a dir, hi ha una
amortització fiscal. Aquestes normes dicten el percentatge i es pot consultar a la web
d’Hisenda.
12.1.6. Sistema de càlcul
Primer vegem un quadre amb la terminologia emprada per a fer el càlcul:

16
=valor inicial Valor que té el bé en el moment de ser
utilitzat.
=valor residual Valor que té el bé quan ha deixat de
funcionar. És el valor final de la seva vida
útil.
t=tant d’amortització Expressat en temps. A més és igual a
B= Base d’amortització
A Amortització acumulada ( ) fins l’any. És
la suma de les amortitzacions.
a Quota anual
n Temps d’amortització, el qual no té
perquè coincidir amb el tant (t)
VNC= Valor net comptable o valor en llibres
12.1.6.1.Constants
Són lineals en el temps, i tenim:
- Lineal o quotes fixes:
- Funcional (no acceptat per Hisenda): amortitzar en base a la funcionalitat.
On U és la funcionalitat total, com per exemple el número de km que el vehicle
pot recórrer sense patir reparacions. La és el nombre d’unitats que ha consumit en
l’any. Si fem un exemple d’un cotxe, el qual el valor inicial és de 35.000€, el residual de
5.000, amb una funcionalitat total de 100.000km i ja n’hem fet 20.000km, essent:
- Proporcional: sèrie de números naturals (1,2,3...). Es tracta d’un sistema de
dígits.
On d és el temps que ho volem amortitzar. Per exemple, si ho volguéssim
amortitzar en 5 anys, el denominador de la fórmula seria 1+2+3+4+5. K és l’any en el
que estem.
És un sistema d’amortització creixent, que econòmicament vol dir que té un
rendiment creixent. No obstant, aquest es pot fer decreixent, que en realitat té més

17
sentit ja que la màquina serà més productiva al principi de la seva vida útil i menys a
final. Aleshores atorgarem a la :
Seguint amb l’exemple de que ho volem amortitzar amb 5 anys.
12.1.7. Tractament comptable
La reflectim com una transacció comptable. S’utilitzarà un assentament, com a
màxim una vegada l’any.
XXXX
68_ Amortitzacions imm.
Intangible A
28_ Amortització
acumulada de
l’imm. Intangible
XXXX
Si ho apliquem a l’exemple del cotxe:
3.000 681 A 281 3.000
El 281 amb un saldo actual de 32.000€ és el que figura en el balanç. Ara bé,
l’operació simple matemàtica reflectint la quota que ja hem restat figurarà en la
memòria així:
12.2. Provisions
Pèrdua reversible de valor que pot patir un actiu. Al igual que les amortitzacions,
obeeix el principi de prudència (estimar el valor d’una pèrdua encara que sigui
potencial/reversible).
12.2.1. Causes
Forma part del passiu (amb
saldo creditor), és un compte
patrimonial. No obstant, és
informatiu, per tant figurarà
restant a l’actiu.
Compte de dotació de
l’amortització

18
Si hi ha un deteriorament, l’assentament és:
XXXX
69_ PÈRDUES PER
DETERIORAMENT I ALTRES
DOTACIONS
A 29_/39_/49_/59_ XXXX
XXXX 29_/39_/49_/59_ A
79_ EXCESSOS I
APLICACIONS DE
PROVISIONS
XXXX
El 69_ i el 79_ són sobre l’explotació i per això no van al balanç.
Per exemple, si tenim un saldo de 300.000€ en clients (430), però el 5% el
tenim com a morosos, al final de l’any s’ha de fer:
15.000
694 Pèrdues per
deteriorament d’existències
A
490
Deteriorament
de crèdits
15.000
Al final de l’any següent, ja tenim dades (com per exemple jurídiques) per a fer
el següent:
15.000 490 Det. Crèdits A
794 Reversió de
det. De crèdits
15.000
A més, és probable que al segon any també haguem tingut un percentatge de
morositat, tornant a obrir un nou assentament com el primer.
El 694 i el 794 resten i sumen respectivament en el compte de resultats.
Un altre exemple aplicant que cobrem una part:
10.000
436 Clients de cobrament
dubtós
A 43_ 10.000
10.000
694 Pèrdues per det.
D’existències
A 490 Det. Crèdits 10.000
3.000 572 A
436 Clients de
cobrament
dubtós
3.000
3.000 490 Det. Crèdits A
794 Reversió de
det. De crèdits
3.000

Comptabilitat bàsica temes 7

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Comptabilitat bàsica temes 7

Similar to Comptabilitat bàsica temes 7 (20)

More from Melanie Nogué

More from Melanie Nogué (20)

Comptabilitat bàsica temes 7