1. Diego Alonso Miró
Dani Nadal Molina

2. QUE ÉS?
És refereix a un grup de malalties que provoquen un
nivell elevat de glucosa a la sang degut a defectes de la
secreció de la insulina o de l'acció d'aquesta hormona al
cos.

3. CLASSIFICACIÓ
Diabetis Mellitus tipus 1 Altres tipus de Diabetis Mellitus
Diabetis Mellitus tipus 2
Diabetis gestacional

4. DIABETIS MELLITUS TIPUS 1
Característicament existeix en l'època primerenca de la vida i es deu a un dèficit absolut
d'insulina, producte de la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees per processos auto-
immunes o idiopàtics.

5. DIABETIS MELLITUS TIPUS 2
En aquesta, la glucèmia es dispara perque les cel.lules no reconeixen la insulina malgrat que
el pàncrees la sintetitza: es tracta de la resistència de la insulina. Es dona a persones adultes
ies relaciona amb l’obesitat. Se´ls recomana fer una dieta pobre en glúcids, però en casos més
greus cal administrar-los fàrmacs o injectar-los insulina per controlar la glúcemia.

6. ALTRES TIPUS DE DIABETIS MELLITUS
Altres tipus de diabetis < 5% de tots els casos
diagnosticats:
Tipus 3A: defecte genètic en les cèl·lules beta.
Tipus 3B: resistència a la insulina determinada
genèticament.
Tipus 3C: malalties del pàncrees.
Tipus 3D: causada per defectes hormonals.
Tipus 3I: causada per compostos químics o fàrmacs.

7. SÍMPTOMES I DIAGNÒSTIC
TIPUS 1
TIPUS 2
-Polidípsia (molta sed)
El mateixos símptomes de la diabetis 1 als
-Polifàgia (molta gana)
quals s´afegeixen els següents:
-Poliúria ( moltes ganes
-Pell resseca ,urticària (picors)
d´orinar)
-formigueig, pèrdua de sensibilitat a les
-Glucèmia en dejuni ( >
extremitats (parestèsies).
126mg·dL-1)
-Infeccions persistents a les ferides.
Glucèmia dues hores desprès
d´una dosi de 75 g de
glucosa (test de sobrecàrrega
de glucosa): >200 mg·dL-1)
-Pot produir pèrdues de pes i
visió borrosa

8. CAUSES
Al principi es pensava que el factor que predisposava a la malaltia era un consum alt d'hidrats
de carboni de ràpida absorció. Després es va veure que no hi havia un augment de les
probabilitats de tenir diabetis mellitus pel consum de hidrats de carboni d'assimilació lenta.
Actualment es pensa que els factors més importants en l'aparició d'una diabetis tipus 2 són, a
més d'unes possibles resistència a la insulina i intolerància a la glucosa, l'excés de pes i la falta
d'exercici. Per a la diabetis tipus 1 prevalen, fonamentalment, l'herència genètica, o bé, alguna
patologia que influeixi en el funcionament del pàncrees (diabetis tipus 1 fulminant).

9. TRACTAMENT
Tant en la diabetis tipus 1 com en la tipus 2,
com en la gestacional, l'objectiu del tractament
és restaurar els nivells glucèmics normals, entre
70 i 105 mg/dl. En la diabetis tipus 1 i en la
diabetis gestacional s'aplica un tractament
substitutiu d'insulina o anàlegs de la insulina.
En la diabetis tipus 2 pot aplicar-se un
tractament substitutiu d'insulina o anàlegs, o bé,
un tractament amb antidiabètics orals.
Un tractament complet de la diabetis ha
d'incloure una dieta sana (Una dieta que
inclogui tots els elements bàsics de l'alimentació
en una proporció adient: proteïnes, hidrats de
carboni, i greixos, i també fruites i verdures,
per contra s'hauria d'evitar la ingestió de sucres
ràpids) i exercici físic moderat i habitual.

10. FÀRMACS
-Insulina: per a DM1, diabetis gestacional; i DM2 que no es controli amb
antidiabètics orals.
-Antidiabètics orals, per a DM2