Powerpoint fet per Mauro, David i Pol

1. LA POESIA ENTRE 1300-1425:Jordi de Sant Jordi

2. Situació política i social · L’expansiódesprés de la batalla de Muret es va dirigir a València, Illes Balears i la resta del Mediterrani. · Elsmonarques de la Corona van conquerirpartdelsterritorisdelsàrabs. · Entre 1300-1425 van haverelsregnats de Jaume II el Just, Alfons III el Benigne, Pere III el Cerimoniós, Joan I i Martí I l’Humà. · Ocupació de l’illa de Sardenya, incorporació del Comtatd’Urgelli annexiódefinitiva de Sicília i Mallorca. · El 1412 comença la dinastia castellana. · Existeix la Diputació del General, que l’any 1359 passa a anomenar-se Generalitat de Catalunya.

3. Situacióliterària ·Abansd’aquestperíode va existir la figura de RamonLlull i es van fer la Crònica de Jaume I i la Crònica de BernatDesclot. ·Entre 1300 i 1425 cal destacar la Crònica de RamonMuntaneri la Crònica de Pere III el Cerimoniós. ·En la literatura moral i religiosa, sónimportants Francesc Eiximenis i SantVicent Ferrer. ·Es aquestaèpoca en que també hi ha AusiàsMarch, ambqui Jordi de Sant Jordi va lluitar al costatd’Alfons el Magnànim. ·Posteriorment cal destacar Tirant lo Blanci Curial e Güelfa, juntamentambAnselmTurmeda.

4. JORDI DE SANT JORDI

5. BIOGRAFIA Jordi de Sant Jordi neix al Regne de Valènciacap a les darreries del segle XIV. L’any 1420, juntamentamb Andreu Febrer i AusiàsMarch, participa en l’expedició a Sardenya i Còrsega. Poeta principalmentcortesà. Exalta figures femenines del seuentornambpoemescomMidons, EstrampsoSetged’Amor. Mor al 18 de juny de 1424.

6. ESTIL i CARACTERÍSTIQUES De la seva obra conservem 18 poemes. El considerem un delsautorsmésimportants de la lírica catalana abansd’AusiàsMarch. Elsseuspoemesneixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal de l’amorcortèstrobadoresc. El català que utilitzaestàmoltallunyat del que s’utilitza en prosa. Gran admirador de Petrarca i profundamentinfluïten el seu estil. Va ser influït també per AusiàsMarchja que van coincidir.

7. OBRES · "Axicom son sus l'espera los signes" / "Midons" · "Ajustatveyd'Amortot lo poder" / "Setged'amor" · "Ara hojats, dompnas, que usfausauber" / "Crida" · "D'aver lo nom e lo drettalld'aymia" / "Aimia" · "Desertsd'amichs, de bens e de senyor" / "Presoner" · "Dompna, totjorn vos vaupreyan" · "En mal poders, enqueres en mal loch" · "Enuig, enemich de jovent" · "Enyorament, enuig, dol e desir" · "Jus lo frontportvostra bella semblança" / "Estramps" · "No m'asaltd'omqu'entotsafars no sia" / "Cobla esparsa" · "No potrendirnefar que béestia" / "L'estatd'honor e d'amor" · "Pus que tan besabetz de cambiar" / "Lo canviador" · "Cantveylitempscamgar e 'nbrunusir" · "Sovintsospir, dona, per vós, de lluny" / "Comiat" · "Tant es limalsque'mfaytssoffrir" / "Dansa e escondit" · "Totsjornsaprench e desaprenchensemps" / "Cançód'opòsits" · "Un cors gentil m'atantenamorat" / "Debat"

8. PRESONER També anomenatDesertd’amics, de béns e de senyor. Neixquanl’empresonen a Nàpols per les tropes de Francesco Sforza. La poesiaés una peticióadreçada al monarca perquèagilitzielstràmits de l’alliberament propi i delsseuscompanys. Súplica d’alliberament. Format per cinc octaves de versos decasíl·labs La tornada és de quatre versos. La rima ésconsonant i cadenoencadenada.

9. Desert d'amics, de béns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada,lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,ma voluntat e pensa caitivada,me trob del tot en mal poder sotsmès,no vei algú que de més'haja cura,e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,de què en fau grat a ma trista ventura.Euhai vist temps que no em plasia res;ara em content de ço qui em fai tristura,e los grillons lleugers ara preu mésque en lo passat la bella brodadura.Fortuna vei que ha mostrat son volersusmé, volent que en tal punt vengutsia;però no em cur, pus haifait mon deveramb tots los bons que em trob en companyia.Tots aquests mals no em són res de sofriren esguard d'u qui al cor me destentae em fai tot jorn d'esperança partir:com no vei res que ens avanç d'una espentaen acunçar nostre deslliurament .Deserts d'amics, de béns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada...

10. COMIAT Està compost per cinc cobles, amb 8 versos decasíl·labs cada una, i una tornada ons’esmenta la senyal. Rima cadenoencadenada, consonantonels versos parellssónfemenins i elsimparellstenen rima masculina. Ens explica elssentiments del poeta davantel comiat i la impotència de viuresense la dama, totrecordantelsvellstemps i la seva plenitud. Preténambaquest poema que la dama torni. Destaca l’úsde metàfores , comparacionsambpersonatgesbíblics, personificacions (fin’ amorsm’estreny) i un gran paral·lelisme que indica un diàlegambDéu per recuperar l’estimada.

11. 1 Sovint sospir, dona, per vos, de luny, 2 e sospirant va crexent ma follia 3 de vostr’amor, qu’enaysi fort me puny 4 que·m gira gauig en gran malancolia 5 cant me recort del vostre departir 6 c’a far me ve de vostra bella vista 7 e del comiat que pendray al partir, 8 tant que tristor m’asautay·m conquista. 9 Certes, be sayque·mvalgra mes morir, 10 com fech Sent Peyr o Sent Johan Batista, 11 a cruzel mort, qu’enaycest punt venir 12 de veure tal cerimonia trista, 13 que del pensar ne pertsauber e seny 14 e vau com folls parlant en oradura 15 ab mi meseys, e s’algu diu que·m seny 16 eu li respon raso fora mesura. 17 Mas fin’amoreras tan fort m’estreny, 18 ans del partir no vull en tal pressura 19 metre mos ulls, car no·m valdria seny, 20 artz ne saber; mas pus qu’es ma ventura 21 c’aysiforsatm’ay de vos a llonyar, 22 lo comiat prench er per tota vegada 23 del vostre cors, bell e llinde sens par, 24 e lays mon cor en la vostra posada. 25 O, Deu! E com poray de mort campar 26 cant me veuray sols, ab pensa torbada, 27 en un vexell de fust lay en la mar, 28 absent de vos, lonyats d’esta ’ncontrada? 29 Mi recordanque·mseray tant llonyats 30 del pays dolç hon vostre cors habita, 31 ladonchs moris, si com desesperats, 32 malesin mi, fortuna y mala dita. 33 A Deu coman, bella, vostres beutats; 34 vostre capteny que tots mals foragita. 35 A Deu coman a vos, que·l mon honrats, 36 c’al mig del cor portats Honor escrita. 37 A Deu comanvostr’amorosesguart 38 abque·mtrasques lo cor d’on se devisa. 39 A Deu vos don, eras, puix qu’eu me part 40 de la mellor que mayvestis camisa. 41 Reynad’onor, heu suy en tota part, 42 o vius o mortz, vostres en tota guisa; 43 e prech a Dieu que ja de mal no·mguart 44 s’ieu part l’amor c’ayins mon cor asisa.

12. Cançó d’opòsits Totsjornsaprenc e desaprencensems, e visc e muyr, e fau d’enuig plaser, aiximasseix fau de l’àvol bon temps, e veisensulls e sai menys de saber, e no estrencres e totlomónabraç, vol sobre elcel e no em movi de terra, e ço que em fuigincessantmentacaç e em fuigaçò que em segueix e m’aferra. Lo mal no em plats e sovenylo’mpercaç, amsens amor e no creiço que sé, par que somiïtot quant veipres ma faç, oi he de mi e vull altre gran bé, e parlantcall, e·z auigmenys de oir, de l’hoc cuit no, lo ver me par falsia, e mengs sens fam, e grat-me sens pruir, e sens mans palp, e fau de sen follia. Com vullmuntardavallsens que no em vir, e davallantpuigcorrent en autlloc, e risentplor e elvetlarm’és dormir, e quan sui frets pus cald me sent que foc, e·z a dreitseny eu fauço que no vull, e perdent guany e el temps cuixats me tarda, e sens dolor mantes de vets me dull, e el simple anyell tenc per falsa guinarda. Colgant me lleu e vestint me despull, e trob lleuger tot feixuc e gran carc, e quan me bany me pens que no em remull, e sucre dolç me sembla fel amarg, lojornm’ésnuit e fauclar de l’escur, lo temps passats m’és present cascuna ora, e el fort m’és flac, e el blan tenc molt per dur e sensfallir me fallço que em demora. No em part d’unlloc e jamés no m’atur, ço que no cercivaçosamenttrob, del qui no em fiu me tinc molt per segur, e el baix m’és alt e l’alt me sembla prop, e vau cercant ço que no es pot trobar, e ferma vei la causa somoguda, e lo fons gorg aigua sus port me par, e ma virtut no em té pro ne m’ajuda. Quanxant me par de que em prenc a adular, e lo molt bell me sembla fer e lleig, abansm’entorn que en lloc no vullanar, e no he pau e no tencqui em guerreig. Açò em vetot per tal com veiencès de revers faits aicestmón e natura, e·zeu qui em so en llurs faits tan empès, que m’és forçat de viure sens mesura. Tornada Prenga xascú ço qui millor li és de mon dit vers reversat d’escriptura; e si el mirats al dreit e·z al revers, traureporets de l’àvol cas dretura. Sant Jordi, Jordi de (et alt.).”Cançó d’opòsits”. Obra lírica. Barcelona: Ed. 62, MOLC, 1982

13. BIBLIOGRAFIA “Enciclopèdia catalana” “Antologia de la poesia Catalana” ( edició de Rosa Delar, Isabel Grifoll i LluïsaJulià “Noussegles de poesiaalspaïsoscatalans” (CeldoniFonoll) Llibre de text de literatura catalana 1r de Batxillerat http://www.spanisharts.com/books/literature/licamed.htm Viquipèdia http://www.escriptors.cat/autors/santjordij/ http://www.escriptors.com/autors/jdsjordi/index.html http://elojodeltuerto.com/?p=1163 http://www.escriptors.cat/autors/santjordij/ http://www.rialc.unina.it/164.15.htm

14. REALITZADORS David Duran Mauro Lucchini Pol París