1.  Centre: Escola Gegant del Rec
 Municipi: Salt
 C.P.: 17090
 Telèfon: 972232127
 Alumnes:
 - Astrid Melany Maradiaga Amador
 - Juligrace Surco Isla
 - Younesse Tahiri Bibi

3. Introducció
Hola nens i nenes jo soc la maduixeta i ella és la meva
amiga la pometa . Avui us explicarem una historia que
diu que el món no és el que sembla. El nen d’aquesta
historia us explicara una lecció molt important. Així que
presteu molta atenció.

4. Capítol 1
Fa molt i molt de temps, quan les fruites
parlaven, tothom llençava les sobres que havien sobrat
d’aquell dia, però un nen que es deia Marc sempre
aprofitava el menjar per menjar-se’l un altre dia o donar-
ho a la gent que ho necessita. Sempre que en Marc
portava el menjar als pobres, els seus pares el renyaven
perquè deien que cada família s’ha de comprar el seu
menjar.

6. Una nit, en Marc es va quedar fregant els plats mentre els
seus pares dormien. Va veure dues fruites animades, però
com que ja era molt tard i tenia molta son, les va ignorar
i se’n va anar a dormir. Al dia següent, en Marc se’n va
anar cap a l’escola com cada dia. Va emportar-se per
esmorzar una maduixa i una poma, però aquelles fruites
tenien nom!! Eren la Maduixeta i la Pometa! Al
començar el pati en Marc va treure les fruites però se’n va
adonar que no hi eren i en Marc les va veure corrents per
les classes. Quan va arribar al pati s’ho va explicar als
seus millors amics en Rubén i en Joel. Ells quan ho van
escoltar van començar a riure!

7. Capítol 2Com que els seus amics no el creien, en Marc se’n va anar a casa seva. Quan va arribar a casa li va dir al
pare:
- Pare, pare! Avui el meu esmorzar ha sortit corrents!! -va dir en Marc.
- No diguis mentides. El menjar no pot sortir corrents- va dir el pare amb un tó una mica fort.
- No et menteixo, et dic la veritat – va dir en Marc molt segur.
- Marc, castigat a la teva habitació! -Va dir el pare enfadat.
- No es just! !
- Vinga!
La mare d’en Marc va veure que encara no havia acabat de sopar. Així que quan el pare se'n va anar a
dormir, la mare va pujar molt silenciosament i li va portar una maduixa i una poma i li va dir:
- Marc, te portat aquestes fruites perquè vegis que no parlen, no corren i no caminen. Ho entens?
- Sí mare....– va dir en Marc
- Ara no ho diguis més que el teu pare s’enfada , d’acord? – Va dir la mare amb la esperança que no ho
digues més.
- D’acord mare.
- Dons fins demà fill, que passis bona nit.
- Bona nit mare.
- Al dia següent en Marc és va aixecar de bon humor. La mare i el pare havien oblidat el que va passar la
nit anterior.

8. Capítol 3
En Marc va sospitar d’aquelles fruites, però la seva mare li va
dir que no ho digues més perquè si no el seu pare s’enfadava.
En Marc se’n va oblidar i va marxar cap a l’ escola.
En arribar, en Rubén i en Joel li van dir a en Marc:
- Segueixes creient que les fruites caminen? –van dir rient-se.
- No, això només em va passar una vegada i he promès no
tornar a dir-ho!! - va dir en Marc molt convençut.
Els amics enfadats de la ràbia li van dir:
- D’acord.
En Joel i en Rubén se’n van anar.
En Marc, quan va arribar a casa, va veure una nota. La va
llegir i deia: «Ves a la teva habitació».

9. En Marc va pujar , en obrir la porta va veure…
A la pometa i la maduixeta!!!En Marc va al·lucinar
, perquè va veure que, la maduixeta i la pometa
parlaven, en Marc li va preguntar:
-Don veniu?-Va preguntar , la maduixeta i la pometa li
van preguntar.
- Venim de frutilandia i venim aquí per ajudar-vos per
que a frutilandia ens han dit que correu perill

11. CAPITOL 4
El dia següent la maduixeta i la pometa li van dir a en Marc:
-Ens pots portar a l´escola amb tu?
-No, imagineu-vos que os agafen i experimenten amb vosaltres- va dir en Marc.
- No ens passarà res, ja som grans- van dir les dues fruites.
- No i si dic que no és que no.- va dir en Marc enfadat.
- Porfi, porfi, porfi- van dir intentant que en Marc les portes a l´escola.
- D’acord, només os portaré amb mi si no sortiu de l’aula.
- No sortirem de l’aula Marc.-Van dir les dues fruites.
- Si veniu amb mi os heu de ficar ja a la motxilla que si, no arribaré tard .
- La maduixeta i la pometa es van ficar a la motxilla i se'n van anar a l’escola . En
Marc i les fruites van arribar. El professor d’en Marc li va dir:
- -Marc as fet els deures?
- -Si ,he dibuixat a una poma i a una maduixa.
- El profe se'n va anar a mirar als altres companys.
- Més tard va sonar la campana del pati. En Raúl li va dir a en Marc que anes a la
seva taula, però m'entres la maduixeta i la pometa sortien de la classe.

12. M'entres les fruites passaven per la porta veien uns peus gegants que anaven cap a
fora. En Marc se'n va adonar i les va perseguir fins el pati. Quan van arribar al pati
un portal és va obrir i en Marc, la maduixeta i la pometa van entrar... En arribar
l’alcalde és va presentar i li va dir a en Marc:
- Hola Marc te'm observat i em vist que ets l'únic humà que guarda o reutilitza el
menjar.
- - Les fruites m'han explicat que el món està en perill .
- - És veritat hi ha molta gent que no pot menjar , i com no tenen suficients
energies no poden plantar, i si no poden plantar i donar el menjar als
supermercats ningú podrà menjar.
- -Senyor alcalde jo que he de fer ?
- -Marc tu només has d’intentar que els teus pares, amics, veïns i familiars no
malgastin el menjar i el que sobra ho donin agent que ho necessita.
En Marc va fer que sí amb el cap i en honor d’ell van preparar una festa al
frutilàndia.