Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
NOM DEL CENTRE: Escola “El Gegant del rec”
MUNICIPI I CODI POSTAL: Salt – 17190
TELÈFON: 972 - 232127
UNA FAMÍLIA
AMB SORT
Ainhoa Diez Ortega,
Amanda González Postigo,
Arnau Plana Pujades.
Fa dos anys, al carrer Marqués de Camps de Salt, hi havia una família
mooolt pobre que vivia en un pis al costat d‟un rest...
La família Serrat es va aixecar del llit per a esmorzar un got de llet.
- Vaig a agafar el cartró per a veure si està cadu...
La família Vilanova portaven un restaurant anomenat “Vilanova” en honor
al seu cognom. Aquesta família la formaven: el par...
-Espera: no ho llencis!!! – va
cridar ell.
-Per a què ho vols? –va
preguntar-li .
-No tenim diners i tampoc menjar.
No ho ...
En Josep va arribar a casa seva, va donar la notícia i els va ensenyar les
sobres. Tots es van posar molt contents i ho va...
Després de sopar, l‟Antoni (el pare de la família Vilanova) va recollir totes les sobres
del sopar, les va embolicar amb p...
Al dia següent, els nens jugaven i els pares es mudaven per a l‟esperat sopar.
- Anna , Pau: afanyeu-vos a vestir, que no ...
Van arribar al pis i els fills van pujar a la seva habitació. Però els pares es van
trobar a un policia i...
... es va dirigir als pares per a donar- los una notícia molt
seria:
- Família Serrat, tinc una mala notícia: heu de marxa...
… el van agafar per a veure si tenien una mica més de sort.
Quan van arribar al pis nou, ho van col·locar tot: la roba, el...
Ainhoa, amanda i arnau
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Ainhoa, amanda i arnau

669 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Ainhoa, amanda i arnau

  1. 1. NOM DEL CENTRE: Escola “El Gegant del rec” MUNICIPI I CODI POSTAL: Salt – 17190 TELÈFON: 972 - 232127
  2. 2. UNA FAMÍLIA AMB SORT Ainhoa Diez Ortega, Amanda González Postigo, Arnau Plana Pujades.
  3. 3. Fa dos anys, al carrer Marqués de Camps de Salt, hi havia una família mooolt pobre que vivia en un pis al costat d‟un restaurant anomenat Vilanova. Eren en Josep, la Maria i dos bessons: un nen, en Pau, i una nena, l‟Anna. En Josep i la Maria eren bastant baixets. La mare era rossa i el pare, morè; però els fills eren castanys. Tot i que eren pobres, eren feliços i tots s‟estimaven molt. I quan era l‟aniversari d‟algú de la família, amb la seva amistat es conformaven. CAPÍTOL 1: LA FAMÍLIA SERRAT
  4. 4. La família Serrat es va aixecar del llit per a esmorzar un got de llet. - Vaig a agafar el cartró per a veure si està caducat. - Està caducat, Anna? – va preguntar la mare. - Sí mare, de fa 3 dies – va contestar-li l‟Anna. - Doncs, com que només ho està de fa 3 dies, ens la beurem igualment: l‟hem aprofitar – va contestar la mare. - Però... no estarà bona! –es va queixar en Pau. - És culpa nostra per no haver-nos begut la llet abans. I els diners no creixen als arbres!, tu ho saps... – va contestar-li la mare. Del cop que va donar a la taula, va vessar el got de llet de l‟Anna. - Mira que has fet!!! – va cridar l‟Anna. En Pau va creuar els braços i es va posar d‟esquenes a l‟Anna. L‟Anna i en Pau van començar a cridar i a barallar-se. - Podeu parar d‟una vegada?! Amb els crits que feu, caurà l‟edifici!- va dir el pare. L‟Anna i en Pau van parar de barallar-se. CAPÍTOL 2: LA DISCUSIÓ
  5. 5. La família Vilanova portaven un restaurant anomenat “Vilanova” en honor al seu cognom. Aquesta família la formaven: el pare, l‟Antoni, la mare, la Susana i els dos fills, en Jordi i la Teresa. Entre tots portaven el negoci familiar que havien heretat dels seus besavis: el pare i la mare cuinaven i els fills feien de cambrers. Normalment, els dies festius tenien el restaurant ple a vessar, però entre setmana no solia haver-hi gaire gent, i totes les sobres les llançaven directament al contenidor; tot al contrari de la família Serrat, que ho aprofitava tot. A casa de la família Serrat: -Ja estic fart, sempre us baralleu. Me‟n vaig a fer un vol!- va dir el pare. I se‟n va anar. Aleshores, va veure a l‟Antoni (el pare de la família Vilanova) com llençava les sobres del dia anterior al contenidor i el va aturar. CAPÍTOL 3: ELS VILANOVA
  6. 6. -Espera: no ho llencis!!! – va cridar ell. -Per a què ho vols? –va preguntar-li . -No tenim diners i tampoc menjar. No ho llencis. Dóna-m„ho a mi, si us plau, que nosaltres ho aprofitarem al màxim. -D‟acord! –i li va donar. El pare, contentíssim, se‟n va anar corrents a casa seva i ho va dir a la seva família.
  7. 7. En Josep va arribar a casa seva, va donar la notícia i els va ensenyar les sobres. Tots es van posar molt contents i ho van guardar per a dinar. Quan va ser l‟hora, el pare va parar la taula i la mare va posar les sobres fredes als plats de plàstic mentre els nens jugaven a l‟oca. La mare va cridar als nens per a menjar. En Pau va tastar el menjar i va dir: - Per fi, alguna cosa que té gust de veritat! - Pau, prou de tonteries!- va exclamar el pare enfadat. Mentrestant, la família Vilanova dinava al seu restaurant, i el pare els va explicar que s‟havia trobat amb el pare d‟una família que estava molt pitjor que ells: -Ahir em vaig trobar amb el pare d‟una família que em va demanar les sobres del nostre sopar. -I li vas donar?- va preguntar la mare. -Es clar! Em feien pena- va contestar el pare. -Tinc una idea: i si els hi portem les sobres del sopar cada dia a aquesta família? - va proposar el pare. -D‟acord!- van contestar la mare i els fills. CAPÍTOL 4:LA DECISIÓ
  8. 8. Després de sopar, l‟Antoni (el pare de la família Vilanova) va recollir totes les sobres del sopar, les va embolicar amb paper de cuina i les va ficar dins d‟una bossa per a donar-les a la família Serrat. Va pujar al pis dels Serrat i va trucar a la porta: - Toc, toc! L‟Anna va anar corrents a la porta i va obrir. - Hola, qui ets?-va preguntar-li. - Sóc l‟Antoni, el cuiner del restaurant Vilanova, el vostre veí - va contestar. - D‟acord, doncs vaig a cridar als meus pares - va dir l‟Anna. La Maria va anar a la porta a veure què volia l‟Antoni. - Hola Antoni! Què necessites?- va preguntar la Maria. - No, res... És que l‟altra dia el teu marit em va demanar les sobres del sopar i hem pensat que cada dia us podríem donar les sobres del nostre dinar i sopar- va dir l‟Antoni. -Faries això per a nosaltres? De veritat m‟ho dius?- va preguntar-li la Maria molt emocionada. -No anem molt sobrats de diners, la veritat, però amb això podem ajudar-vos- va contestar l‟Antoni. -Moltes gràcies Antoni!!! T‟ho agraïm molt - va dir la Maria. -Ah, per cert, m‟he oblidat de dir-vos que, si voleu venir demà a sopar al nostre restaurant...- va preguntar l‟Antoni. - Ens encantaria Antoni: allà estarem- va contestar la Maria. CAPÍTOL 5: UNA AMISTAT NOVA
  9. 9. Al dia següent, els nens jugaven i els pares es mudaven per a l‟esperat sopar. - Anna , Pau: afanyeu-vos a vestir, que no queda gaire temps per anar a sopar amb els Vilanova. Mentrestant, al restaurant Vilanvova , els fills paraven la taula i els pares cuinaven. La Susana i l‟Antoni encara estaven cuinant quan els Serrat van trucar a la porta del restaurant. Els Serrat van entrar. - Que bonic...- va dir l‟Anna sorpresa al entrar. - Ja ho crec- va contestar-li en Pau. - Moltes gràcies per a convidar-nos a sopar a aquest fabulós restaurant- va dir la Maria als Vilanova. -Gràcies Serrat, ja podeu passar a sentar-vos. –va dir la Susana. Els Serrat es van sentar mentre els servien el sopar: espaguetis. En acabat, els nens van anar a jugar i els pares van començar a xerrar. Eren les deu de la nit quan els Serrat es van acomiadar dels Vilanova. CAPÍTOL 6 :EL SOPAR
  10. 10. Van arribar al pis i els fills van pujar a la seva habitació. Però els pares es van trobar a un policia i...
  11. 11. ... es va dirigir als pares per a donar- los una notícia molt seria: - Família Serrat, tinc una mala notícia: heu de marxar abans de demà al migdia del pis – explicar-los el policia. El policia va marxar i els pares van pujar al pis entristits per a donar la notícia als seus fills. Al dia següent, abans del migdia, la família Serrat va fer les maletes. Just després, el timbre del pis va sonar. Van obrir i era la Susana, que els venia a donar una bona notícia: -Hola Serrat, us vinc a donar una bona notícia: ens traslladem a un altre pis més gran i hem decidit regalar- vos el nostre antic pis amb tot inclòs: mobles, electrodomèstics, roba, joguines per als vostres fills, etc. -Moltes gràcies!!!- van exclamar tots a l‟hora. Van agafar-ho tot i van marxar ben contents al nou pis. Anant cap allà es van trobar un bitllet de loteria i... CAPÍTOL 7:UN DIA MOLT ESPECIAL
  12. 12. … el van agafar per a veure si tenien una mica més de sort. Quan van arribar al pis nou, ho van col·locar tot: la roba, els objectes personals , els jocs.. Aquella nit, van agafar el bitllet de loteria per a veure si els hi tocava: tenien el número 24.693. Van donar el resultat i, com ells esperaven, no els hi va tocar res; però no es van desanimar i van sopar les sobres que els hi van donar. Mentrestant, els Vilanova van decidir obrir un nou restaurant on hi podrien treballar tots : els Serrat i Vilanova. Els Serrat estaven esmorzant al seu pis nou quan, els Vilanova van trucar a la porta per a preguntar-los si volien treballar en el seu nou restaurant. I així va ser com al cap d‟uns mesos van obrir un restaurant anomenat : VilaSerrat. I, a partir d‟aquell dia, els Serrat es van tornar més rics. I tot i així seguien sense desaprofitar el menjar. ENCARA QUE SIGUIS RIC O POBRE MAI HAS DE DESAPROFITAR EL MENJAR. CAPÍTOL 8: UNA NOVA VIDA

×