3. Hi havia una vegada en un palau, on hi vivia una maduixa que li deien Vermella per que era de color vermell i era una reina. Era
molt simpàtica i no li agrada que els humans la mengin. Tenia quatre fills i se´ls van menjar a tots i es va ficar molt trista. Es va
quedar sola i va anar a visitar els seus germans i va picar «ding dong» i va obrir un humà i el humà va dir:
- et tinc por per això em vaig menjar als teus fills.
- Pues vomita i treuràs als meus fills.
Va vomitar i a la Vermella li va dir :
-Som amics toma ya!
-I van acabar visquent en el palau i els seus fills van tenir un pare per fi. I la Vermella no va veure el seu amic Titino que també
tenia problemes amb els humans . Quant la Vermella va arribar a casa del seu amic, va picar a la porta i es va espantar molt i ja no
va ser el seu amic mai més perquè va veure un humà, i la vermella es va ficar molt trista, i com que era el seu amic, va tallar amb
l'humà i va tornar a casa d’en Titino li olorava a humà i es va anar a dutxar-se no sabia que era l´ humà el pare dels fills d’ en
Titino. Ara en Titno quan va acabar de dutxar-se li va dir la veritat i la Vermella li va dir : No passa res! Puc tornar amb l’ humá ! I li
va dir en Titino: Es clar era una broma . Sou dolents , jo no vull bromes, va dir la Vermella plorant. I ara si que no van tornar a ser
amics ni la Vermella ni en Titino i va ser una pena perquè : anaven a la mateixa classe , anaven de festa junts…
I ya es van oblidar per sempre, però la Vermella era molt dolenta mai li agradava res i no podia ser aixi,
bé, si, perquè va agafar els valors de la seva tia que era una bruixa. Va arribar al seu palau i era el rei,
ja no va a estar més trista .
4. La tristesa va tornar, perquè els humans van envair el
palau i va menjar casi a tothom, no quedava casi
ningú, fins i tot en Titino! La Vermella estava en el
lavabo i no sentia res, perquè escoltava música amb
els cascos a les orelles i ballava perquè estava feliç.
Quant és va acabar la música, la Vermella va sentir
tot: sorolls, els terratrèmols... Va sortir del lavabo, hi
havia suc per tot arreu. Hi havia suc de: pera, poma,
pastanaga... La vermella es va sorprendre,
perquè li agradava tots els sucs que
hi havien, i no volia agafar-ne cap,
perquè tenia vergonya , no va sospitar
5. el que havia de fer, era l´aniversari d’en Pastane i
només es feia el xulo, la Vermella feia el menjar,
preparava las llaminadures i preparava la festa. En
Titino anava a la universitat per això s’en va anar
ràpid i en tot un mes no va tornar a veure a la
Vermella ni en Pastane. Per sort es va anar a
esborrar-se de la universitat i va tornar per
emportar-se’ls tot un mes, el mes que ell s’aniria a
Barcelona.
Primer van celebrar l’aniversari d’en Pastane,
després la Vermella es va casar amb en Titino i van
ser rics i al final van decidir viure a Barcelona
perquè van tenir fills, els van apuntar al cole “El
gegant del rec” i ja no els van tornar a esborrar mai
més perquè sempre estudiaven i no feien mai
excursions.
6. Van anar a comprar on hi havia fruits que parlen i
tenien tots una cara de pena, era pel menjar del
aniversari den Pasta ne i van comprar deu bosses
de llaminadures que hi havia de tots tipus de
llaminadures i per cas el van celebrar al
Flotilandia, la vida d’en Titino va canviar per tot
el que va ser de nen. Va ser un pare perquè la
Vermella va tenir dos fills, en Biti i la Clàudia. Va
morir el Biti per cas d’accident, va morir perquè
es va ficar a la via del tren: som tots va dir la
mare que era la vermella, no van tenir promeses,
es però sort que estava dormint en Biti no estava
mort, era tomata.
7. En Pastani es va quedar dormint i la Vermella
es va aixecar per fer la festa d’en Pastani, un
dia desprès si que va morir en Biti era el fill
més bo que tenien, només era la Claudia la
més desordenada i van però van plorar molt
no suportaven que hagués mort. Un any
desprès la Claudia ja anava a l’institut, i es
cansava perquè li ficaven molts deures i en
Titino li va dir: Ara t’aguantes!
8. La Clàudia tenia de deures: català, castellà,
matemàtiques i anglès. Va arribar a 2n d’ESO i va
tenir de fer un treball de 150 pàgines. Per això hi
havia vint-i-quatre coses que havia de fer per
deures. Va arribar en Pastanè a el conte de la
Clàudia perquè havia de fer un conte sobre la
família de dues-centes pàgines i era tot pel dia
següent.
Després d’una estona van anar a dinar sopa,
enciam, pollastre, un gelat i per beure una Fanta.
Es van anar a dormir a casa d’en Pastanè perquè
a ells se’ls hi havia perdut les claus i aquesta era
la història de la Clàudia.
9. La Clàudia va ser mare i era el seu aniversari i
tots ho van celebrar. Va ser la millor festa del
món ja que van anar a la piscia, després a la
platja, al flotilandia i com a regal van anar a
comprar molta roba i van anar de viatge a
Nova York a mirar l’estàtua de la llibertat.
Quan van tornar, van convidar a tota la seva
família i van fer el millor ball del món i ja no
va tornar a ser dolenta ni desordenada. La
festa que li van fer va molar molt i ja van
estar feliços tota la seva vida.
