2. QUÈ SÓN?
Els fongs són un munt de cèl·lules (éssers vius)
pluricel·lulars(formats per més d’una cèl·lula) que creixen
en llocs humits.
Aquestes són les parts d’un tipus de fong (el bolet):
3. TIPUS
Hi ha dos tipus de fongs: els microscòpics i els que es poden veure a ull
nu(simple vista).
Microscòpics: Les floridures (al principi), els llevats i els fongs paràsits
són fongs microscòpics. Aquests fongs només són visibles quan
s’agrupen en milions d’organismes. Tot i ser tant petits, tenen molta
importància, ja que sense ells no podríem fer alguns menjars, ni seria
possible curar moltes
malalties que abans eren mortals.
No microscòpics: hi ha alguns fongs, com els
bolets, que es poden veure a simple vista , no cal utilitzar microscopi. A
més, a part dels bolets, hi ha més fongs no microscòpics. Com per
exemple: les floridures, al principi són molt petites i no s’arriben a veure.
En canvi, si deixes el formatge molt de temps a la nevera, es veuen les
floridures,
que són de color verd:
4. COM ES REPRODUEIXEN?
Els fongs es reprodueixen per espores. Les
espores es produeixen a l’himeni, el qual pot tenir
diferents formes (làmines, tubs ,...), sempre amb el
mateix objectiu: fabricar el major nombre d’espores
possibles en el mínim espai. De fet, un sol bolet de
mida mitjana pot fabricar entre set i vuit milions
d’espores. Són molt petites, de cinc a deu
micròmetres.
5. PER A QUÈ SERVEIXEN?
A part de l’indubtable valor culinari que puguin tenir els bolets, hi ha molts fongs
que són de gran utilitat en l´home:
ELS LLEVATS:
Aquests fongs actuen de manera natural en processos industrials en els quals
intervé la fermentació com és el cas de:
La fermentació del vi, la fermentació de la cervesa i la fermentació del pa.
Altres llevats són usats per a l’obtenció d’enzims, etc.
ELS ANTIBIÒTICS:
Des que Fleming va obtenir la penicil·lina a partir del Penicillium notatum, els
científics han anat aïllant molts altres antibiòtics de diferents cultius de fongs.
Actualment la producció d´antibiòtics ultrapassa les mil tones anuals.
ELS FORMATGES:
De tots és coneguda l’existència del formatge Roquefort, que deu el seu gust
a un fong microscòpic, el Penicilium roqueforti. Aquest fong, en desenvolupar-
se a l’interior del formatge, produeix els clàssics esporangis de color verd
blavós, que formen el seu vetejat característic. Altres tipus de formatge com el
Brie o el Camembert deuen la seva aroma al Penicilium camemberti, que
produeix en la seva pell, el característic enfeltrat blanc.
