Aquest material us pot ser útil en la tasca ingent de fomentar la lectura entre els vostres fills i filles. Trobareu consells de com podeu gaudir d'aquest hàbit a casa i estratègies que de ben segur us acosstaran encara més als vostres fills i filles.
Aquest material us pot ser útil en la tasca ingent de fomentar la lectura entre els vostres fills i filles. Trobareu consells de com podeu gaudir d'aquest hàbit a casa i estratègies que de ben segur us acosstaran encara més als vostres fills i filles.
CAN WE MAKE MEGACITIES RESILIENT TO NATURAL HAZARDS? Cities and megacities exist by geologic, hydrologic, and atmospheric consent, which can be withdrawn without notice. Vulnerabilities reflect policy flaws with respect to preparedness, protection, response, and recovery. Preparedness, protection, response, and recovery are the most effective measures. But, they are hard to sell to the public and take time to implement.
It will require new thinking and a strategic concentration of limited national and global resources to move from the current status quo of depending upon almost all emergency response operations to cope with almost all natural hazards to a wise mix of anticipation of what will likely happen, and implementation of the five integrated disaster resiliency policies to cope with the expected and unexpected that happen all the time a natural hazard occurs in our chaotic world. Who can provide the leadership for this kind of major paradigm shift? Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
CAN WE MAKE MEGACITIES RESILIENT TO NATURAL HAZARDS? Cities and megacities exist by geologic, hydrologic, and atmospheric consent, which can be withdrawn without notice. Vulnerabilities reflect policy flaws with respect to preparedness, protection, response, and recovery. Preparedness, protection, response, and recovery are the most effective measures. But, they are hard to sell to the public and take time to implement.
It will require new thinking and a strategic concentration of limited national and global resources to move from the current status quo of depending upon almost all emergency response operations to cope with almost all natural hazards to a wise mix of anticipation of what will likely happen, and implementation of the five integrated disaster resiliency policies to cope with the expected and unexpected that happen all the time a natural hazard occurs in our chaotic world. Who can provide the leadership for this kind of major paradigm shift? Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
A concerted, coordinated, and sustained international effort to rebuild Haiti and Haitian lives will require a new approach that balances science and engineering, politics, and reality.
CONDITIONS ON DAYS SIX AND SEVEN (Nov. 4-5) post passage of Hurricane Sandy
- Over 1.3 million residents still without electricity, waiting in cold, damp houses without cell phone service, refusing to go to heated shelters because of fear of looting if they leave their homes.
- Fuel oil spills in New York Harbor.
NOR’EASTER’S NEGATIVE IMPACTS EXACERBATE RECOVERY
• Wind of up to 50 mph (85 kph) in New Jersey and New York, with downed trees and power outages from a blanket of heavy, wet snow
• Prolonged power outages
Powerpoint presentation courtesy of Dr Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
A framework for a comprehensive, inter-disciplinary integration of knowledge forglobal disaster resilience in the 21st century. Disaster resilience policies must close prior knowledge divides and gaps, and identify weak links in the people/community continuums. A deeper understanding of past disasters leads to “counter measures” that prevent recurrences. The state-of-resilience increases as a) the capacity of the people is increased, b) physical and organizational vulnerabilities in the community are eliminated, and c) each people-community-hazard intersection is met successfully. Best policies and best practices will encompass innovative use of technology and strategic planning. Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
The art and science of identifying and eliminating vulnerabilities. Important questions that must be addressed: 1. What level of casualties will occur in a future earthquake if the vulnerabilities in the built environment are not fixed? 2. What level of economic losses will occur in a future earthquake if the vulnerabilities in the built environment. are not fixed? Presentation courtesy of Dr. Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
When this chapter was written, Drs Roger Glass and Eric Noji were medical epidemiologists at the Centers for Disease Control and Prevention in Atlanta Georgia. Dr. Glass is currently Director of the Fogarty International Center at the National Institutes of Health in Bethesda Maryland. Dr. Noji is currently Chief Executive Officer of Noji Global Health and Security LLC based in Washington DC and Geneva Switzerland
March 15, 2015: The second world conference on disaster risk reduction convened in Sendai, Japan will re-invigorate the historic global endeavor started in 1990 by the United Nations. Presentation courtesy of Dr Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
The context of providing public health services to disaster affected populations has changed over the past 20 years. Since the early 1990s, the number of humanitarian assistance operations in failed states has risen. Conditions for relief workers in many countries in the midst of civil war and other fragile or failed states are unsafe. the importance of security training prior to deployment cannot be over emphasized
2013 ATLANTIC BASIN HURRICANE SEASON June 1 – December 30. REASONS FOR A SLOWLY DEVELOPING SEASON. "A large area of high pressure over the central Atlantic has been very strong and very good at driving dry air southward into the tropics into September. Generally it is easier for tropical storms to form and tropical storms to streng-then into hurricanes when an un-obstructed supply of moisture available Tropical Storm Karen ---Elventh Storm Of 2013 Season. Expected to be a rainmaker in the USA. Presentation courtesy of Dr Walter Hays, Global Alliance for Disaster Reduction
Presentació realitzada per en Jordi Parés de l'Escola Pia de Balmes amb els comentaris pertinents de cada imatge.
Durant la Sessió Oberta de l'Escola Pia de Catalunya.
Tu també pots fer molt per la lectura. Materials per al voluntariatFundació Jaume Bofill
Material actualitzat per al voluntariat del LECXIT, amb estratègies, recursos i coneixements per reforçar les competències lectores dels infants. Publicat en el marc del programa LECXIT de la Fundació Jaume Bofill, la Fundació La Caixa i el Departament d'Ensenyament.
Com a municipi lector comptem amb la col·laboració de la bibliotecària Montse Rollán, ella és qui ha realitzat aquestes recomanacions per aquest St. Jordi 2020
1. Llegir a la parada de l’autobús
Sobre la pràctica lectora en família
Pero lo más importante es que el niño vea
a sus padres leer. Discretamente, sin
ostentación, pero de una forma
arrebatada y absurda.
(Gustavo Martín Garzo)
Els infants aprenen a llegir a l’escola.
Alguns ho fan molt de pressa, d’altres
necessiten un acompanyament i una
atenció més gran per part de la mestra. Hi ha alumnes que tenen un interès
innat per l’escriptura que els empeny a conèixer i saber molt abans que
l’escola els ho proposi i, en canvi, altres entren en l’escriptura més enllà dels
sis anys. Tot depèn del seu propi procés i té a veure amb la maduració de les
connexions neurològiques del cervell. Això no obstant no implica que la
intervenció externa no sigui necessària. Cal crear els contextos i les activitats
que permetin un entorn prou ric per facilitar aquest aprenentatge.
El mestre coneix com aprenen els seus alumnes i aplica determinades
estratègies per avançar en aquest camí. El mestre sap, a més, que la lectura
forma part de la vida quotidiana i que el suport necessari dels pares pot
afavorir l’adquisició i el desenvolupament de l’hàbit lector.
El mestre és un ciutadà que creu en el pensament plural i en la possibilitat
de raonar i discutir. Per això està alerta i s’erigeix en constructor d’espais de
pensament lliure on la raó sigui present i on la comunicació ajudi els nens a
créixer com a persones. I ho fa potenciant la lectura crítica, ajudant a
descodificar les imatges dels àlbums il—lustrats, fent evident l’observació,
traduint i fent perceptibles les idees que s’amaguen darrera les paraules, a
repartir receptes que ajudin els nois a trobar eines per a la col—laboració i la
participació. El mestre obre finestres que mostren com pot ser de
meravellosa la vida.
Del que es tracta és de posar la lectura en el seu lloc, en el dia a dia. Moltes
escoles tenen recursos fantàstics per conscienciar els pares. És molt estesa la
pràctica de “les maletes familiars” que van de casa en casa, setmanalment,
les reunions periòdiques de “cafè i llibres” on els mestres expliquen el procés
lector i les novetats editorials, les recomanacions a visitar la biblioteca més
propera, o les entrevistes personals on s’explica que a llegir a casa no és
asseure’s a taula a fer els deures amb els fills.
I no m’oblido de felicitar els mestres que comencen les reunions de classe
llegint un conte als pares i mares.
2. La pràctica: A casa, llibres per tot arreu!
Trucs per estimular el gust per la lectura.
Edat: A partir de sis anys
Nombre d’alumnes: Individual
Objectius: • Potenciar l’hàbit lector
• Presentar estratègies de lectura
• Afavorir l’entorn lector dels infants
Recursos Temps: Tot l’any
Espai: Casa
Materials: Llibres
Revistes
Diaris
La implicació dels pares és un factor determinant per l’èxit escolar. El suport
que poden oferir des de casa és bàsicament afectiu, de proximitat, quotidià,
de fer veure i viure la lectura com quelcom necessari per al creixement
intel—lectual dels infants. Alguns dels petits consells que els expliquem en les
reunions de pares són:
Habilitar un espai a casa per endreçar els seus llibres. Pot ser una
prestatgeria o una senzilla maleta (folrada, això sí, amb vellut vermell a
l’interior, com si fos un cofre dels tresors).
Trobar temps per llegir. Junts, que l’infant noti que el pare o la mare li
dedica el seu temps, que noti que comparteixen històries, sentiments, que
percebi que l’estrès i els problemes queden aparcats momentàniament.
Anar a la biblioteca més propera a demanar en préstec llibres però també
devedés, revistes especialitzades i documents dels temes que els interessin.
Regalar llibres en els dies assenyalats (aniversaris, Reis, Sant Jordi, inici de
les vacances, assoliment d’un èxit escolar)
Subscriure’l a alguna revista que li interessi (revistes de cotxes, tebeos,
humorístiques)
Fer que el diccionari sigui de la família. Sempre a mà un petit diccionari
per comprovar el significat de les noves paraules.
Ser un model. Comentar-li les nostres lectures, que vegin com ens ho
passem de bé, com ens apassionem llegint.
Interessar-se pel que està llegint
Portar sempre un llibre a sobre i aprofitar aquells moments morts a la
parada de l’autobús, a la sala d’espera del metge o a la perruqueria.
Fer que ajudi a casa fent la llista de la compra, llegint la recepta del dinar
les instruccions d’un joc de taula nou, un article d’actualitat, etc.
Animar-lo a escriure postals als amics mentre estem de vacances, o a
escriure als avis o altres familiars si es troben lluny.
Fer-los adonar de les paraules que troben pel carrer (rètols de les
botigues, noms dels carrers, etiquetes, embalatges, etc)
Deixar escampats llibres per tot arreu, fins i tot al cotxe.
L’objectiu final és fer de la lectura un gest natural i mostrar que la lectura és
per tot arreu, tota la vida.