L'Europa feudal

3,074 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,074
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,006
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'Europa feudal

  1. 1. L’EUROPA FEUDAL
  2. 2. FEUDALISME Europa occidental Segles X-XIIISistema polític, social i econòmic en què un individu i la seuafamília es posa sota la protecció d’un altre de més categoria social(rei, noble, eclesiàstic), i entre ells s’estableix una relació dedependència o vassallatge Debilitament de l’autoritat dels reis. CANVIS Organització de l’economia al voltant dels feus: quasi desaparició del comerç, interrupció de les comunicacions i aïllament.
  3. 3. ORGANITZACIÓ POLÍTICA
  4. 4. -Intents de restaurar l’Imperi carolingi: Oto I d’Alemanya il’Imperi germànic (segle X).-Reducció dels territoris dels monarques en benefici delssenyors feudals: els reis atorguen terres (feus) a aquellsque els ajuden a defensar-se de les invasions de víkings,musulmans i magiars.-La població de les terres cedides passa a dependre tambédel senyor feudal.-Algunes vegades era la població rural la que establia un feubuscant la protecció d’un senyor.-Les autoritats eclesiàstiques (bisbes i abats) també rebenfeus (senyorius esclesiàstics) i esdevenen senyors feudals.
  5. 5. ALADRE DALLA FALÇ ESTREP AIXADA MOLÍ MEDIEVAL
  6. 6. SOCIETAT molt tancada i jerarquitzada Estaments grups de persones definits Privilegiats per unes funcions socials, drets i obligacions propis. Noblesa Clero (bellatores) (oratores) Alta Baixa Alt Baix noblesa noblesa clero clero Secular Regular Cavallers, Sacerdots, Monjos,Marquesos, que només que d’ordresducs, tenien les Bisbes i depenien religiosos,comtes, armes i el abats, de d’un bisbe. que vivienetc., amb seu cavall i La resta. famílies en uncastell, eren nobles. monestirpropietats i vassalls dels dirigit perrendes. senyors un abat o feudals. prior.
  7. 7. No privilegiatsdelme Camperols Artesans, comerciants, soldats, etc. (laboratores) Camperols Petits lliures propietaris Serfs
  8. 8. EL FEU
  9. 9. RELIGIÓDeterminava la vida de les Influïa decisivament en l’artpersones, i l’organització i la cultura política i social -El cristianisme havia esdevingut religió oficial de l’Imperi romà al segle IV. -Les diòcesis i les institucions eclesiàstiques sobreviuen a les invasions sense quasi canvis. Església -Posteriorment, els reis i els emperadors s’hi recolzen per a elaborar lleis i aconseguir suport a la seua autoritat. -Segle V: creació dels primers ordres religiosos i els primers monestirs. -A les àrees rurals extenses, els monestirs esdevenen petits nuclis de població.
  10. 10. El monestir Els monjos dedicaven el temps a resar, a treballar lhorta i a copiar textos antics a la biblioteca.
  11. 11. Promoguts pels monjos des del segle X, aPelegrinatges llocs considerats sants pels cristians. JERUSALEM I SANTIAGO DE ROMA TERRA SANTA COMPOSTEL·LA recuperar Ordres militars-Comencen l’any 1095, amb la crida del papa CroadesUrbà II.-En la primera croada, van crear petits estatscristians.-Es van succeir fins al segle XIII (9 croades).-A més del sentiment religiós, hi havia intenciótambé de conquerir territoris i obtenir riqueses.-Es van obrir noves rutes comercials i van nàixernous ordres militars.
  12. 12. CULTURA I ART -Pèrdua de molts centres culturals d’occident per les invasions i la tornada al món rural. -La cultura es refugia als monestirs, on es copien a mà textos antics i garanteixen la seua supervivència.Cultura -Des del segle XI es creen les escoles monàstiques o catedralícies, que seguien l’escola palatina d’Aquisgrà (trivium i quadrivium). -Fundació de les primeres universitats: Bolonya (1088) i Oxford (1096)
  13. 13. -Des del segle XI a començaments del XIII. -Caràcter rural. Art ROMÀNIC -Sorgeix al voltant dels camins de pelegrinatge. -Es difon per Europa occidental. EsglésiesArquitectura Monestirs Castells -Horitzontalitat i solidesa dels edificis. -Aspecte massís de les construccions: murs gruixuts, poques finestres. -Interiors foscos que afavorien el recolliment dels fidels. -Planta basilical o de creu llatina, amb tres naus i absis semicirculars. -Volta de canó i volta d’aresta. -Arc de mig punt. -Ús de contraforts a l’exterior dels edificis.
  14. 14. VOLTA D’ARESTACONTRAFORTS AbsisVOLTA DE CANÓ PLANTA BASILICAL PLANTAARC DE MIG PUNT DE CREU LLATINA
  15. 15. façanes Supeditada a relleus Escultura portalades l’arquitectura capitells Objectiu Pantocrator narratiu i didàctic Exempta FrontalitatMare de Déu Rigidesa amb el Absència Jesuset d’expressió
  16. 16. Pintura Es feia al fresc a les parets, a les voltes i a l’absis. Apareix també als manuscrits, a les miniatures. Personatges disposats frontalment, i sense volum ni profunditat. Com l’escultura, pretén transmetre ensenyaments cristians.

×