SlideShare a Scribd company logo
FET PER:
ALUMNES DE 6è B
L’ORIGEN DE L’EDAT MITJANA
L’edat mitjana és un període de deu segles (V-XV) durant el qual Europa
estava dividida en una multitud de regnes i ducats confrontats entre si.
L’ALTA EDAT MITJANA: comprèn des del segle V fins al segle X.
LA BAIXA EDAT MITJANA: comprèn des del XI fins al segle XV i és pot
subdividir en dues èpoques :
L’època d’esplendor (segles XI-XIII)
L’època de crisi(segle XVI i XV)
CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ
A finals de l’edat antiga l’Imperi Romà es va tornar feble.
Hi ha dos tipus:L’imperi Romà Occident i l’imperi Romà d’Orient.
La crisi va afectar el poble, la gent anava a viure al camp i els rics tenien viles i
acollien camperols per que cuidessin les terres.
L'exèrcit Romà no era capaç de controlar les fronteres i les entrades dels
pobles germànics (bàrbars) eren cada vegada més sovint.
QUAN S’INICIA?
Durant l’edat mitjana la vida s’organitzava a l´’entorn dels
castells , i monestirs , fossats i claustres
COM MENJAVEN?
L’aliment basic era el blat i sal. Els nobles podien menjar carn tot sovint.
COM ES DESPLAÇAVEN?
Viatjaven en grup i feien servir mules de carrega per transportar (fires i
mercats). Un altre motiu de desplaçament eren els pelegrinatges. El
comerç marítim es va desenvolupar molt.
LES EMBARCACIONS PRINCIPALS: les galeres,les naus,els llenys,i
mes tard, les coques.
COM ES VESTIEN?
Nobles:vestien túniques llargues sovint de vellut i de seda i els guarnien
sivelles i botons d’or.
Cavallers:es protegien el cos d’ armadures, podien pesar 30 quilos.
Pagesos i artesans:portaven calçons de llana i camisa llarga.
Monjos: túnica llarga (hàbit) i un cordó com a cinturó.
El feudalisme era el sistema
social, econòmic i polític de l’edat
mitjana. Estava basat en la
divisió de les terres del rei i en
els petits territoris anomenats
feus. Eren governats per els
nobles (marquès, comte...)
Els nobles es convertien
en vassalls del rei:
rebien terres a canvi de
ser-li fidel i ajudar-lo a
les guerres.
Els nobles tenien pagesos que treballaven com a serfs: rebien terres i protecció a
canvi del pagament d’un impost anomenat delme i de no abandonar el feu.
El sistema social està dividid en tres tipus:
-Nobles: el formaven el rei, els nobles i els caps militars.
-Clergat: el formaven els monjos i capellans.
-Poble ras: són els camperols, artesans, comerciants...
Cases dels camperols Castells dels nobles
El cristianisme és la religió que l’imperi romà havia estés
per bona part del continent.
Els monestirs eren els grans centres culturals de l’edat
mitjana. Tenien grans extensions de terres.
Els monjos eren de les poques persones que sabien llegir i
escriure.
Monjo escrivintMonestir
ELS MUSULMANS
Els musulmans són els seguidors de
l’ Islam, una religió creada a la
península Aràbiga al segle VII pel
profeta Mahoma.
L’any 711 grups de musulmans van
creuar l’estret de Gibraltar, es vam
estendre per la península Ibèrica.
Entre els musulmans hi havia àrabs
(Pròxim Orient,) berbers (nord
d’Àfrica.)
EL DOMINI MUSULMÀ A
LA PENÍNSULA
Al-Àndalus és el nom amb
què els musulmans van
anomenar el seu territori a la
Península Ibèrica. Van
establir-ne
La capital a Córdova.
L’any 1212 els dominis
musulmans van fer més
febles.
Els musulmans van construir un civilització molt avançada:
-Van crear la numeració aràbiga
que encara la fem servir igual.
-Van introduir nous invents com el paper, la pólvora o la brúixola.
-Van desenvolupa noves tècniques agrícoles; les sínies i sèquies.
ELS AVENÇOS CIENTÍFICS
L’ART
L’art mususulmà és bàsicament religiós. Destaca
l’arquitectura, ja que l’element cental és la
mesquita.
Característiques:
• L’ARC DE FERRADURA:L’arc té una corba més àmplia que un semicercle, la
seva forma recorda una ferradura.
•LA DECORACIÓ: De Mesquites i palaus, amb formes geomètriques i
vegetals. No és permesa la representació d’Allah, i la pintura de
persones o de coses reals
Al segle XI es va fer una
recuperació econòmica
Al segle XII i XIII els ciutadans
es van adonar de les
activitats artesanes.
L’agricultura cada cop era
més productiva i es podien
intercanviar productes al
mercat.
Artesans i mercaders
comerciaven. Van
formar una nova classe
urbana que no depenia de la
burgesia .
Els artesans d’un mateix ofici
solien agrupar-se en un
mateix carrer (gremis)
Un gremi es una associació de
persones que tenen el mateix
ofici i que fan el mateix treball.
S’ocupaven de regular allò que
feia referència a un ofici:
•controlaven el
treball dels artesans
•Fixaven el preu dels productes
•Vetllaven per la qualitat dels
productes
L’època de prosperitat,va
facilitar un creixement de la
població,fins que els camps
no donaven menjar a tanta
gent . Així va començar la
crisi.
•La fam, que va afectar la
població més pobra.
•Les revoltes
camperoles:contra els
senyors feudals.
•La pesta bubònica:una
malaltía imparable que va
causar milions de morts a
Europa.
El casament de:
Ramon Berenguer IV (de
Barcelona),
Peronella (d’Aragó)
l’any 1137, va suposar la
creació de la corona
catalanoaragonesa.
El millor moment d’expansió
de la corona catalano-
aragonesa va ser sota el
regnat de Jaume I (el
conqueridor), a principis del
segle XIII.
L’any 1410 el rei Martí
I va morir sense fills.
Llavors tres
representants de
Catalunya, València i
Aragó es van reunir a
la ciutat de Casp. Es
va acordar un rei:
Ferran I de Castella.
Anys més tard... es van casar
Ferran II d’Aragó i lsabel I de
Castella, eren els dos regnes
principals de la península
Iberica d’una única corona.
Els Reis Catòlics (Ferran II i
lsabel I) van culminar l’expansió
dels territoris cristians de la
península Ibèrica.
Isabel I de Castella Ferran II d’Aragó
ARQUITECT
URA
-Formada per edificis
religiosos.
-Aspecte massís, poca
llum.
-- Portes i finestres arc de
mig punt.
-Cobertes de mig cilindre.
PINTURA
-Pintura mural.
-No hi ha perspectiva.
-Imatges esquemàtiques,
rígides i de colors plans.
ESCULTURA
-Imatges religioses, rígides
i esquemàtiques.
-Els temes més
predominants són:
LES CRUCIFIXIONS I
ELS DAVALLAMENTS.
ARQUITECT
URA
-Finestrals amb vitralls o
rosasses.
-Portes i finestres amb arc
apuntat.
Cobertes volta de creueria.
-Al gòtic civil inclou llotges,
palaus i drassanes.
PINTURA
-La pintura mural és
substituïda pels retaules i
per la pintura sobre fusta.
ESCULTURA
-Decoren les façanes i
l’interior de les catedrals.

More Related Content

What's hot

L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
Dolors
 
L’edat mitjana
L’edat mitjanaL’edat mitjana
L’edat mitjanayolandaotal
 
Setmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat MitjanaSetmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat Mitjanajuanfigueroapacheco
 
L’edat mitjana
L’edat mitjanaL’edat mitjana
L’edat mitjanacmoll4
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
eplaneco7
 
Edat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicleEdat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicleGracia Rero
 
Visigots i Al Andalus
Visigots i Al AndalusVisigots i Al Andalus
Visigots i Al Andaluscoloprimaria
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
Rosa Cerdà
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanacimioms
 
Presentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europaPresentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europaeduardriudavets
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
MAICA CIMA
 
Resum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat MitjanaResum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat Mitjana
MAICA CIMA
 
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).pptAdaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
MAICA CIMA
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
SILOCOS
 
Ac32 feudalisme
Ac32 feudalismeAc32 feudalisme
Ac32 feudalisme
MAICA CIMA
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
Col.legi Sant Andreu
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
arritatanet
 

What's hot (20)

L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
L’edat mitjana
L’edat mitjanaL’edat mitjana
L’edat mitjana
 
Setmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat MitjanaSetmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat Mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
L’edat mitjana
L’edat mitjanaL’edat mitjana
L’edat mitjana
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
Edat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicleEdat mitjana al 3er cicle
Edat mitjana al 3er cicle
 
Visigots i Al Andalus
Visigots i Al AndalusVisigots i Al Andalus
Visigots i Al Andalus
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUSL'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Presentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europaPresentació edat mitjana europa
Presentació edat mitjana europa
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Resum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat MitjanaResum de l'Edat Mitjana
Resum de l'Edat Mitjana
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).pptAdaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Ac32 feudalisme
Ac32 feudalismeAc32 feudalisme
Ac32 feudalisme
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
 

Viewers also liked

Programa 2014
Programa 2014Programa 2014
Programa 2014
pompeufabramollerussa
 
Report. castanyada
Report. castanyadaReport. castanyada
Report. castanyada
pompeufabramollerussa
 
Tema 5 . les màquines
Tema 5 . les màquinesTema 5 . les màquines
Tema 5 . les màquines
pompeufabramollerussa
 

Viewers also liked (9)

Tema 5 5è B
Tema 5 5è BTema 5 5è B
Tema 5 5è B
 
Shuffleboard
ShuffleboardShuffleboard
Shuffleboard
 
La celiaquia
La celiaquiaLa celiaquia
La celiaquia
 
Programa 2014
Programa 2014Programa 2014
Programa 2014
 
Report. castanyada
Report. castanyadaReport. castanyada
Report. castanyada
 
Tema 5 . les màquines
Tema 5 . les màquinesTema 5 . les màquines
Tema 5 . les màquines
 
Xarranca d'aigua
Xarranca d'aiguaXarranca d'aigua
Xarranca d'aigua
 
Orles 2013 2014 - blog 97-2003
Orles 2013 2014 - blog 97-2003Orles 2013 2014 - blog 97-2003
Orles 2013 2014 - blog 97-2003
 
Tema 5 5è A
Tema 5 5è ATema 5 5è A
Tema 5 5è A
 

Similar to Presentació 6è B

Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
6sise
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
monicaabellapuges
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
6sise
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanaivcs
 
U 2-el feudalisme
U 2-el feudalismeU 2-el feudalisme
U 2-el feudalismemolives3
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
monicapj
 
2. l'Edat Mitjana
 2. l'Edat Mitjana 2. l'Edat Mitjana
2. l'Edat Mitjana
mjcampaner
 
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-AndalúsLa fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
nausica1
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Josep Gracia
 
Tema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalusTema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalussserrade
 
L'origen de catalunya
L'origen de catalunyaL'origen de catalunya
L'origen de catalunya
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
èPoca dels dragons
èPoca dels dragonsèPoca dels dragons
èPoca dels dragons
JavierEugenio
 
L'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNAL'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNA
Laura Buigues Ferrando
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
Merce Lopez Tugues
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
professor_errant
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
2nESO
 
De la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitjaDe la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitja
C
 

Similar to Presentació 6è B (20)

Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
U 2-el feudalisme
U 2-el feudalismeU 2-el feudalisme
U 2-el feudalisme
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
2. l'Edat Mitjana
 2. l'Edat Mitjana 2. l'Edat Mitjana
2. l'Edat Mitjana
 
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-AndalúsLa fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
L'alta edat mitjana
L'alta edat mitjanaL'alta edat mitjana
L'alta edat mitjana
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
Tema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalusTema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalus
 
L'origen de catalunya
L'origen de catalunyaL'origen de catalunya
L'origen de catalunya
 
èPoca dels dragons
èPoca dels dragonsèPoca dels dragons
èPoca dels dragons
 
L'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNAL'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNA
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
De la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitjaDe la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitja
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 

More from pompeufabramollerussa

Circular castanyada
Circular castanyadaCircular castanyada
Circular castanyada
pompeufabramollerussa
 
Recomanacions llibres ml-hivern19-inf-prim
Recomanacions llibres ml-hivern19-inf-primRecomanacions llibres ml-hivern19-inf-prim
Recomanacions llibres ml-hivern19-inf-prim
pompeufabramollerussa
 
Power orles copia maira
Power orles   copia mairaPower orles   copia maira
Power orles copia maira
pompeufabramollerussa
 
Rubrica presentacio de treballs
Rubrica presentacio de treballsRubrica presentacio de treballs
Rubrica presentacio de treballs
pompeufabramollerussa
 
Graella de seguiment
Graella de seguimentGraella de seguiment
Graella de seguiment
pompeufabramollerussa
 
Projecte cinema implementacio_producte_final
Projecte cinema implementacio_producte_finalProjecte cinema implementacio_producte_final
Projecte cinema implementacio_producte_final
pompeufabramollerussa
 
Power orles 2017-2018
Power orles 2017-2018Power orles 2017-2018
Power orles 2017-2018
pompeufabramollerussa
 
Bibliografia estiu 2018
Bibliografia estiu 2018Bibliografia estiu 2018
Bibliografia estiu 2018
pompeufabramollerussa
 
Programa jornades culturals 2018
Programa jornades culturals 2018Programa jornades culturals 2018
Programa jornades culturals 2018
pompeufabramollerussa
 
2 grup dels peixos
2 grup  dels peixos2 grup  dels peixos
2 grup dels peixos
pompeufabramollerussa
 

More from pompeufabramollerussa (20)

Circular castanyada
Circular castanyadaCircular castanyada
Circular castanyada
 
Recomanacions llibres ml-hivern19-inf-prim
Recomanacions llibres ml-hivern19-inf-primRecomanacions llibres ml-hivern19-inf-prim
Recomanacions llibres ml-hivern19-inf-prim
 
Power orles copia maira
Power orles   copia mairaPower orles   copia maira
Power orles copia maira
 
Power orles
Power orles   Power orles
Power orles
 
Rubrica presentacio de treballs
Rubrica presentacio de treballsRubrica presentacio de treballs
Rubrica presentacio de treballs
 
Kpsi
KpsiKpsi
Kpsi
 
Graella de seguiment
Graella de seguimentGraella de seguiment
Graella de seguiment
 
Projecte cinema implementacio_producte_final
Projecte cinema implementacio_producte_finalProjecte cinema implementacio_producte_final
Projecte cinema implementacio_producte_final
 
Power orles 2017-2018
Power orles 2017-2018Power orles 2017-2018
Power orles 2017-2018
 
Bibliografia estiu 2018
Bibliografia estiu 2018Bibliografia estiu 2018
Bibliografia estiu 2018
 
Programa jornades culturals 2018
Programa jornades culturals 2018Programa jornades culturals 2018
Programa jornades culturals 2018
 
Mamifers
MamifersMamifers
Mamifers
 
Els amfibis
Els amfibisEls amfibis
Els amfibis
 
2 reptils
2 reptils2 reptils
2 reptils
 
2ocells
2ocells2ocells
2ocells
 
2 grup dels peixos
2 grup  dels peixos2 grup  dels peixos
2 grup dels peixos
 
Reptils
ReptilsReptils
Reptils
 
Mamifers
MamifersMamifers
Mamifers
 
Peixos
PeixosPeixos
Peixos
 
Aus
AusAus
Aus
 

Recently uploaded

4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 20244 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
SuperAdmin9
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
mcompany11
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 

Recently uploaded (6)

4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 20244 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 

Presentació 6è B

  • 1. FET PER: ALUMNES DE 6è B L’ORIGEN DE L’EDAT MITJANA
  • 2. L’edat mitjana és un període de deu segles (V-XV) durant el qual Europa estava dividida en una multitud de regnes i ducats confrontats entre si. L’ALTA EDAT MITJANA: comprèn des del segle V fins al segle X. LA BAIXA EDAT MITJANA: comprèn des del XI fins al segle XV i és pot subdividir en dues èpoques : L’època d’esplendor (segles XI-XIII) L’època de crisi(segle XVI i XV) CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ A finals de l’edat antiga l’Imperi Romà es va tornar feble. Hi ha dos tipus:L’imperi Romà Occident i l’imperi Romà d’Orient. La crisi va afectar el poble, la gent anava a viure al camp i els rics tenien viles i acollien camperols per que cuidessin les terres. L'exèrcit Romà no era capaç de controlar les fronteres i les entrades dels pobles germànics (bàrbars) eren cada vegada més sovint. QUAN S’INICIA?
  • 3. Durant l’edat mitjana la vida s’organitzava a l´’entorn dels castells , i monestirs , fossats i claustres COM MENJAVEN? L’aliment basic era el blat i sal. Els nobles podien menjar carn tot sovint. COM ES DESPLAÇAVEN? Viatjaven en grup i feien servir mules de carrega per transportar (fires i mercats). Un altre motiu de desplaçament eren els pelegrinatges. El comerç marítim es va desenvolupar molt. LES EMBARCACIONS PRINCIPALS: les galeres,les naus,els llenys,i mes tard, les coques. COM ES VESTIEN? Nobles:vestien túniques llargues sovint de vellut i de seda i els guarnien sivelles i botons d’or. Cavallers:es protegien el cos d’ armadures, podien pesar 30 quilos. Pagesos i artesans:portaven calçons de llana i camisa llarga. Monjos: túnica llarga (hàbit) i un cordó com a cinturó.
  • 4. El feudalisme era el sistema social, econòmic i polític de l’edat mitjana. Estava basat en la divisió de les terres del rei i en els petits territoris anomenats feus. Eren governats per els nobles (marquès, comte...) Els nobles es convertien en vassalls del rei: rebien terres a canvi de ser-li fidel i ajudar-lo a les guerres.
  • 5. Els nobles tenien pagesos que treballaven com a serfs: rebien terres i protecció a canvi del pagament d’un impost anomenat delme i de no abandonar el feu. El sistema social està dividid en tres tipus: -Nobles: el formaven el rei, els nobles i els caps militars. -Clergat: el formaven els monjos i capellans. -Poble ras: són els camperols, artesans, comerciants... Cases dels camperols Castells dels nobles
  • 6. El cristianisme és la religió que l’imperi romà havia estés per bona part del continent. Els monestirs eren els grans centres culturals de l’edat mitjana. Tenien grans extensions de terres. Els monjos eren de les poques persones que sabien llegir i escriure. Monjo escrivintMonestir
  • 7. ELS MUSULMANS Els musulmans són els seguidors de l’ Islam, una religió creada a la península Aràbiga al segle VII pel profeta Mahoma. L’any 711 grups de musulmans van creuar l’estret de Gibraltar, es vam estendre per la península Ibèrica. Entre els musulmans hi havia àrabs (Pròxim Orient,) berbers (nord d’Àfrica.) EL DOMINI MUSULMÀ A LA PENÍNSULA Al-Àndalus és el nom amb què els musulmans van anomenar el seu territori a la Península Ibèrica. Van establir-ne La capital a Córdova. L’any 1212 els dominis musulmans van fer més febles.
  • 8. Els musulmans van construir un civilització molt avançada: -Van crear la numeració aràbiga que encara la fem servir igual. -Van introduir nous invents com el paper, la pólvora o la brúixola. -Van desenvolupa noves tècniques agrícoles; les sínies i sèquies. ELS AVENÇOS CIENTÍFICS
  • 9. L’ART L’art mususulmà és bàsicament religiós. Destaca l’arquitectura, ja que l’element cental és la mesquita. Característiques: • L’ARC DE FERRADURA:L’arc té una corba més àmplia que un semicercle, la seva forma recorda una ferradura. •LA DECORACIÓ: De Mesquites i palaus, amb formes geomètriques i vegetals. No és permesa la representació d’Allah, i la pintura de persones o de coses reals
  • 10.
  • 11. Al segle XI es va fer una recuperació econòmica Al segle XII i XIII els ciutadans es van adonar de les activitats artesanes. L’agricultura cada cop era més productiva i es podien intercanviar productes al mercat. Artesans i mercaders comerciaven. Van formar una nova classe urbana que no depenia de la burgesia . Els artesans d’un mateix ofici solien agrupar-se en un mateix carrer (gremis)
  • 12. Un gremi es una associació de persones que tenen el mateix ofici i que fan el mateix treball. S’ocupaven de regular allò que feia referència a un ofici: •controlaven el treball dels artesans •Fixaven el preu dels productes •Vetllaven per la qualitat dels productes
  • 13. L’època de prosperitat,va facilitar un creixement de la població,fins que els camps no donaven menjar a tanta gent . Així va començar la crisi. •La fam, que va afectar la població més pobra. •Les revoltes camperoles:contra els senyors feudals. •La pesta bubònica:una malaltía imparable que va causar milions de morts a Europa.
  • 14. El casament de: Ramon Berenguer IV (de Barcelona), Peronella (d’Aragó) l’any 1137, va suposar la creació de la corona catalanoaragonesa. El millor moment d’expansió de la corona catalano- aragonesa va ser sota el regnat de Jaume I (el conqueridor), a principis del segle XIII.
  • 15. L’any 1410 el rei Martí I va morir sense fills. Llavors tres representants de Catalunya, València i Aragó es van reunir a la ciutat de Casp. Es va acordar un rei: Ferran I de Castella. Anys més tard... es van casar Ferran II d’Aragó i lsabel I de Castella, eren els dos regnes principals de la península Iberica d’una única corona. Els Reis Catòlics (Ferran II i lsabel I) van culminar l’expansió dels territoris cristians de la península Ibèrica. Isabel I de Castella Ferran II d’Aragó
  • 16. ARQUITECT URA -Formada per edificis religiosos. -Aspecte massís, poca llum. -- Portes i finestres arc de mig punt. -Cobertes de mig cilindre. PINTURA -Pintura mural. -No hi ha perspectiva. -Imatges esquemàtiques, rígides i de colors plans. ESCULTURA -Imatges religioses, rígides i esquemàtiques. -Els temes més predominants són: LES CRUCIFIXIONS I ELS DAVALLAMENTS.
  • 17. ARQUITECT URA -Finestrals amb vitralls o rosasses. -Portes i finestres amb arc apuntat. Cobertes volta de creueria. -Al gòtic civil inclou llotges, palaus i drassanes. PINTURA -La pintura mural és substituïda pels retaules i per la pintura sobre fusta. ESCULTURA -Decoren les façanes i l’interior de les catedrals.

Editor's Notes

  1. Projecte Edat Moderna Youssef Josep Nicol Insaf