Ponència de la VIII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris que va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, l'1 d'octubre de 2014
IX Jornada de juristes de centres penitenciaris
Configuració de l'entorn d'aprenentatge informal del jurista de centres penitenciaris. Joan Galeano
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 28 de setembre de 2015
Ponència de la VIII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris de que va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, l'1 d'octubre de 2014
Tècniques d'entrevista. Teresa Baró Catafau.
I Jornada de Mesures Penals Alternatives. Detecció de l'abordatge del consum d'alcohol.
CEJFE, 30 d'octubre de 2013
IX Jornada de juristes de centres penitenciaris
Configuració de l'entorn d'aprenentatge informal del jurista de centres penitenciaris. Joan Galeano
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 28 de setembre de 2015
Ponència de la VIII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris de que va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, l'1 d'octubre de 2014
Tècniques d'entrevista. Teresa Baró Catafau.
I Jornada de Mesures Penals Alternatives. Detecció de l'abordatge del consum d'alcohol.
CEJFE, 30 d'octubre de 2013
Aquesta recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s'hi analitzen els perfils dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. S'hi fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com les de la víctima.
Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes".
S'hi presenta un recull exhaustiu d’agrupacions que tenen l’ús de la violència com un dels trets propis que els identifica. L’estudi recull moltes dades externes i internes de cada grup violent, des de la ideologia que les impregna fins a les formes de vestir, les simbologies, els llenguatges, la música, etc. Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes". S'hi presenta un recull exhaustiu d'agrupacions que es caracteritzen per usar la violència i es donen dades externes i internes per reconèixer-les i entendre'n el funcionament.
Aquesta recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s'hi analitzen els perfils dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. S'hi fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com les de la víctima.
Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes".
S'hi presenta un recull exhaustiu d’agrupacions que tenen l’ús de la violència com un dels trets propis que els identifica. L’estudi recull moltes dades externes i internes de cada grup violent, des de la ideologia que les impregna fins a les formes de vestir, les simbologies, els llenguatges, la música, etc. Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes". S'hi presenta un recull exhaustiu d'agrupacions que es caracteritzen per usar la violència i es donen dades externes i internes per reconèixer-les i entendre'n el funcionament.
Sessió d'investigació "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18). Presentació de la recerca a càrrec dels autors i membres de l'Equip d'Avaluació de la Violència (Quim López, Miguel Marrugfo, Laura Salvanyà, Carmen Macarrón, Neus Cortès) i de Manel Capdevila, del CEJFE.
Este documento resume la situación actual del terrorismo yihadista en Europa y España. Explica que desde 2012 ha habido una movilización yihadista sin precedentes en respuesta a los fracasos de los procesos de cambio político en el mundo árabe. Analiza el perfil sociodemográfico de los yihadistas en España, señalando que la mayoría son hombres jóvenes de entre 20 y 39 años. Finalmente, destaca la importancia de los agentes de radicalización y las relaciones sociales previas en los procesos de radicalización violenta en España.
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
Presentació dels primers resultats de la recerca sobre "Cercles". A càrrec de Thuy Nguyen Vo (Universitat de Barcelona), Isabel Berdeal Blasco (DG Serveis Penitenciaris), Patricia Bosch García (Fundació Salut i Comunitat) i Manel Capdevila (CEJFE)
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
Aplicació pilot del Pla d'Intervenció Motivacional (PIM)
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i línies futures de recerca.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
1. 1
Dinàmiques, comportaments, aspectes de la versemblança introduïts pels usuaris dels serveis d’execució penal
L’entrevista
Josep R. Juárez, psicòleg de l’EAT-Penal de Girona
1 d’octubre de 2014
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .
Programa Compartim
VIII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris
2. 2
La tècnica de l’entrevista
La finalitat de l’entrevista és:
1) Que l’entrevistador obtingui la màxima informació útil sobre el subjecte entrevistat.
2) Que el subjecte entrevistat sigui reconegut com una persona a qui escoltar, preguntar i conèixer de manera respectuosa i directa.
La funció serà:
1) Obtenir dades de diferents àrees (informació).
2) Comprovar les dades recollides (fidelitat).
3. 3
Etapes d’una entrevista
Primer pas – Determinar metes i objectius a priori.
Segon pas – Concretar el tema a tractar des d’un inici.
Tercer pas – Establir un primer ordre de preguntes-clau.
Quart pas – Presentar-se i identificar-se. Explicar clarament el motiu de l’entrevista (informació, contrastació, revisió...).
Cinquè pas – Promoure l’acord inicial de l’entrevistat.
Sisè pas – Iniciar el protocol dissenyat prèviament.
Setè pas – Recuperar la informació oferta i repreguntar seguint el model de preguntes obertes (no suggestives).
Vuitè pas – Establir un protocol de tancament i comiat.
5. 5
Interrogatori tradicional (Sherr 1986)
Fases
Escolta: la persona relata els fets.
Preguntes i respostes: aclariments sobre el relat.
Consell-orientació: tancament (lectura, signatura, informació).
Variants
Maximitzant: exagera la intensitat dels fets i la seva força probatòria.
Minimitzant: relativitza la intensitat de l’esdeveniment i hi resta importància.
Geiselman-Fisher (1994) aconsellen:
Fer preguntes obertes.
Permetre que l’entrevistat domini l’entrevista.
Fer poques preguntes de resposta curta.
Jugar un paper secundari en l’entrevista.
No interrompre l’entrevistat.
Planificar la seqüència interrogativa.
No utilitzar preguntes en format negatiu (“No recordeu si l’acusat portava ulleres?”).
Usar un llenguatge no ofensiu i planer.
6. 6
Entrevista cognitiva (Geiselman-Fisher 1992)
Introducció - Narració lliure - Estadi probatori (guia) - Estadi de revisió - Tancament
Tècniques de guia Reinstauració contextual - circumstancial
(generals) a) Realitat exterior (detalls)
b) Realitat subjectiva (emocional)
Informació total (parcial i irrellevant)
Canvi de perspectiva
Canvi d’ordre
Tècniques auxiliars Aparença física
(específiques) Recorregut alfabètic (noms)
Objectes visibles - invisibles
Característiques de la parla
Matrícules de cotxes
7. 7
La tècnica reid (Inbau, Reid, Buckley i Jane, 2004)
1. Behavior analysis interview (BAI)
2. Indicis de l’engany 3. Interrogatori
REID
9. 9
La tècnica reid. Indicis d’engany
a) Postura
b) Mans i braços
c) Peus
d) Contacte ocular
e) Conducta paralingüística: durada, latència, freqüència i to
10. 10
La tècnica reid. Interrogatori
Primer. Confrontació
Segon. Desenvolupament del tema
Tercer. Interrupció de negacions
Quart. Superació d’objeccions
Cinquè. Focalitzar l’atenció del subjecte
Sisè. El subjecte es calma i escolta
Setè. Pregunta alternativa
Vuitè. Desenvolupament de la confessió verbal
Novè. Conversió de la confessió verbal en declaració
escrita (enregistrada)
11. 11
Anàlisi del contingut verbal
Tradicional*
Funcional
Estructural
12. 12
1. L’anàlisi tradicional
El que es pretén és descobrir 3 tipus de sospites informatives:
1) Contradiccions*
2) Llacunes informatives
3) Confusions/ambigüitat
L’anàlisi és doble:
1) Inter-entrevistes: diverses entrevistes al llarg del temps
2) Intra-entrevista: dins la mateixa entrevista
13. 13
2. Anàlisi funcional
Informació Informació
sensoperceptiva idiosincràtica
Llevaba un jersey.
Tenía un fuerte olor.
Sus manos eran ásperas.
Me tocó mis partes.
Me agarró por el cuello.
Me quitó el sujetador.
Le mordí en la cara.
Yo me sentía mal,
era como si…
Pensaba que me moría.
No me lo podía creer.
Estaba segura que…
Nunca me lo esperé de él.
14. 14
Informació Informació
sensoperceptiva idiosincràtica
Llevaba un jersey.
Tenía un fuerte olor.
Sus manos eran ásperas.
Me tocó mis partes.
Me agarró por el cuello.
Me quitó el sujetador.
Le mordí en la cara.
Yo me sentía mal,
era como si…
Pensaba que me moría.
No me lo podía creer.
Estaba segura que…
Nunca me lo esperé de él.
Declaració verdadera
15. 15
Informació Informació
sensoperceptiva idiosincràtica
Llevaba un jersey.
Tenia un fuerte olor.
Sus manos eran ásperas.
Me tocó mis partes.
Me agarró por el cuello.
Me quitó el sujetador.
Le mordí en la cara.
Yo me sentía mal,
era como si…
Pensaba que me moría.
No me lo podía creer.
Estaba segura que…
Nunca me lo esperé de él.
Declaració falsa
16. 16
3. Anàlisi estructural
1. Anàlisi de components verbals del discurs: noms, verbs, pronoms a partir de la baseline (norma)
2. Consideració de la informació estranya utilitzada com a justificació de les seves accions
3. Estudi dels indicadors d’alta/baixa convicció
4. Delimitació de l’equilibri global de la declaració: abans- durant-després (33 % en cada part)
17. 17
Declaració verdadera
Informació Informació Informació
prèvia de l’incident posterior
(contextualitza) (detalls) (conseqüències)
PRE
IN
POST
18. 18
Declaració verdadera 2
Informació Informació Informació
prèvia de l’incident posterior
(contextualitza) (detalls) (conseqüències)
PRE
IN
POST
19. 19
Declaració falsa
Informació Informació Informació
prèvia de l’incident posterior
(contextualitza) (detalls) (conseqüències)
PRE
IN
POST
20. 20
Declaració falsa 2
Informació Informació Informació
prèvia de l’incident posterior
(contextualitza) (detalls) (conseqüències)
PRE
IN
POST