S'hi presenta un recull exhaustiu d’agrupacions que tenen l’ús de la violència com un dels trets propis que els identifica. L’estudi recull moltes dades externes i internes de cada grup violent, des de la ideologia que les impregna fins a les formes de vestir, les simbologies, els llenguatges, la música, etc. Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes". S'hi presenta un recull exhaustiu d'agrupacions que es caracteritzen per usar la violència i es donen dades externes i internes per reconèixer-les i entendre'n el funcionament.
Aquesta recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s'hi analitzen els perfils dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. S'hi fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com les de la víctima.
Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes".
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i línies futures de recerca.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Estudi longitudinal retrospectiu de les carreres criminals de delinqüents crònics i violents. Especial referència als agressors de parella. David Cuaresma, Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, Grup d'Estudis Avançats en Violència
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de març de 2017
dossier Catalunya Social: l'LGTBI-fòbia entre infants i adolescentsTaula Tercer Sector
L'autoria de l'informe són Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori contra l’Homofòbia, i Francisca Cifuentes, coordinadora d’estudis i formació de l’Observatori Contra l’Homofòbia.
Aquesta recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s'hi analitzen els perfils dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. S'hi fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com les de la víctima.
Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes".
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i línies futures de recerca.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Estudi longitudinal retrospectiu de les carreres criminals de delinqüents crònics i violents. Especial referència als agressors de parella. David Cuaresma, Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, Grup d'Estudis Avançats en Violència
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de març de 2017
dossier Catalunya Social: l'LGTBI-fòbia entre infants i adolescentsTaula Tercer Sector
L'autoria de l'informe són Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori contra l’Homofòbia, i Francisca Cifuentes, coordinadora d’estudis i formació de l’Observatori Contra l’Homofòbia.
Efectes dels referents de la cultura audiovisual pop dels anys 80 als 2000 so...SoniaSalvadorMartin
Aquesta investigació gira entorn els referents LGBTQIA+ de les dècades dels 80, 90 i 2000 a Espanya, tractant principalment la seva absència i com ha influenciat en el desenvolupament de les identitats de diverses persones pertanyents al col·lectiu.
Efectes dels referents de la cultura audiovisual pop dels anys 80 als 2000 so...SoniaSalvadorMartin
Aquesta investigació gira entorn els referents LGBTQIA+ de les dècades dels 80, 90 i 2000 a Espanya, tractant principalment la seva absència i com ha influenciat en el desenvolupament de les identitats de diverses persones pertanyents al col·lectiu.
El Informe sobre el estado del racismo en Cataluña, elaborado por SOS Racismo, pretende ser una radiografía de la evolución, los espacios y tipologías del racismo en la sociedad catalana. Además incorpora los elementos característicos que el racismo ha experimentado a lo largo de 2010. Cuenta con el apoyo de la Secretaria per a la Inmigració de la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Trabajo e Inmigración.
La Cruïlla Comuna és un projecte d’educació mediàtica realitzat a Secundària. A través del debat, la crítica de
televisió, i la interacció positiva, es pretén que els i les joves construeixin la seva pròpia mirada i actitud sobre la
diversitat cultural i la immigració davant del discurs hegemònic dels mitjans de comunicació de masses que
transmet i perpetua els rumors, prejudicis i estereotips. Durant el procés, s'enregistren les intervencions per a la
posterior producció d'un vídeo documental de l'experiència.
Informe de seguiment del Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. Julio...Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les activitats realitzades durant el període que porta en vigor el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia de Barcelona, des de la seva aprovació
com a mesura de govern, el passat mes de gener de 2017 fins al juny de 2018.
VI Jornada de Victimologia. Víctimes (in)visibles
Hate Crimes. L'estat de la qüestió. Marc Balcells. Consultor UOC
Universitat de Barcelona, 7 de maig de 2015
9ª Edició Curs de Lectures de Teoria Política Feminista. Debats feministes ...DONESENXARXA
El Curs de Lectures de Teoria Política feminista és una activitat del Grup de Recerca Ciutats i Persones de
l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Aquest Grup de Recerca centra una de les seves línies d'actuació en
el coneixement i el debat sobre el gènere i el feminisme.
Sessió d'investigació "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18). Presentació de la recerca a càrrec dels autors i membres de l'Equip d'Avaluació de la Violència (Quim López, Miguel Marrugfo, Laura Salvanyà, Carmen Macarrón, Neus Cortès) i de Manel Capdevila, del CEJFE.
Efectes dels referents de la cultura audiovisual pop dels anys 80 als 2000 so...SoniaSalvadorMartin
Aquesta investigació gira entorn els referents LGBTQIA+ de les dècades dels 80, 90 i 2000 a Espanya, tractant principalment la seva absència i com ha influenciat en el desenvolupament de les identitats de diverses persones pertanyents al col·lectiu.
Efectes dels referents de la cultura audiovisual pop dels anys 80 als 2000 so...SoniaSalvadorMartin
Aquesta investigació gira entorn els referents LGBTQIA+ de les dècades dels 80, 90 i 2000 a Espanya, tractant principalment la seva absència i com ha influenciat en el desenvolupament de les identitats de diverses persones pertanyents al col·lectiu.
El Informe sobre el estado del racismo en Cataluña, elaborado por SOS Racismo, pretende ser una radiografía de la evolución, los espacios y tipologías del racismo en la sociedad catalana. Además incorpora los elementos característicos que el racismo ha experimentado a lo largo de 2010. Cuenta con el apoyo de la Secretaria per a la Inmigració de la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Trabajo e Inmigración.
La Cruïlla Comuna és un projecte d’educació mediàtica realitzat a Secundària. A través del debat, la crítica de
televisió, i la interacció positiva, es pretén que els i les joves construeixin la seva pròpia mirada i actitud sobre la
diversitat cultural i la immigració davant del discurs hegemònic dels mitjans de comunicació de masses que
transmet i perpetua els rumors, prejudicis i estereotips. Durant el procés, s'enregistren les intervencions per a la
posterior producció d'un vídeo documental de l'experiència.
Informe de seguiment del Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. Julio...Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les activitats realitzades durant el període que porta en vigor el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia de Barcelona, des de la seva aprovació
com a mesura de govern, el passat mes de gener de 2017 fins al juny de 2018.
VI Jornada de Victimologia. Víctimes (in)visibles
Hate Crimes. L'estat de la qüestió. Marc Balcells. Consultor UOC
Universitat de Barcelona, 7 de maig de 2015
9ª Edició Curs de Lectures de Teoria Política Feminista. Debats feministes ...DONESENXARXA
El Curs de Lectures de Teoria Política feminista és una activitat del Grup de Recerca Ciutats i Persones de
l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Aquest Grup de Recerca centra una de les seves línies d'actuació en
el coneixement i el debat sobre el gènere i el feminisme.
Sessió d'investigació "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18). Presentació de la recerca a càrrec dels autors i membres de l'Equip d'Avaluació de la Violència (Quim López, Miguel Marrugfo, Laura Salvanyà, Carmen Macarrón, Neus Cortès) i de Manel Capdevila, del CEJFE.
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
Presentació dels primers resultats de la recerca sobre "Cercles". A càrrec de Thuy Nguyen Vo (Universitat de Barcelona), Isabel Berdeal Blasco (DG Serveis Penitenciaris), Patricia Bosch García (Fundació Salut i Comunitat) i Manel Capdevila (CEJFE)
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
Aplicació pilot del Pla d'Intervenció Motivacional (PIM)
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Factors de vulnerabilitat en mares víctima de violència filioparental.
Aranzazu Herrador, Toni Cano, Maria del Mar Rey.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 25 d'abril de 2017
47a sessió web 'Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris'
Recerca "Els grups urbans violents i els delictes d'odi" (29.05.18)
1. SESSIÓ D’INVESTIGACIÓ
Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes
29 de maig de 2018
Presentació
En aquesta Sessió es presenten els resultats de dues recerques que van rebre el
suport del CEJFE en la convocatòria pública de beques a la recerca de l’any 2017.
La primera investigació fa un recull exhaustiu de grups violents que actuen al nostre
entorn i aporta moltes dades externes i internes de cada grup, des de la ideologia
que els impregna, fins a les formes de vestir, les simbologies, els llenguatges, la
música, etc. L’objectiu és descriptiu i pot ajudar el lector a reconèixer i a començar a
entendre el seu funcionament, des d’una aproximació molt eclèctica al fenomen.
La segona recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s’analitzen els perfils
dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets
denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. Es
fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com de la víctima, de la
vulnerabilitat de qui pateix aquest tipus de delicte i de com els afecta, de les
característiques que presenten aquests tipus de comportaments d’odi, de les
tècniques d’afrontament i de com és la intervenció professional en el marc de la
justícia juvenil.
Lloc de realització
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
Sala d’actes
C/ Ausiàs Marc, 40. Barcelona
Les recerques publicades pel CEJFE estan disponibles a:
http://cejfe.gencat.cat/ca/recerca/cataleg/
Inscripció
Inscripció web. Data límit d’inscripció: 27 de maig de 2018 o fins que s’exhaureixin les
places. Si el sistema us permet fer la inscripció, estareu automàticament admesos.
L’assistència és gratuïta. Posteriorment, es lliurarà certificat d’assistència.
Destinataris
Professionals de l’execució penal, tant de serveis penitenciaris com de mesures penals
alternatives com de justícia juvenil, professionals d’entitats del tercer sector, estudiants,
i també qualsevol altra persona interessada.
Retransmissió en directe
Si no podeu assistir a la sessió, podeu seguir-la en directe o veure-la posteriorment al
canal de YouTube del Departament de Justícia: https://youtu.be/8uWHh0af65Q
Programa
16.00 h: Inauguració a càrrec de Marta Ferrer Puig, cap de l’Àrea d’Investigació i
Formació en Execució Penal del CEJFE.
16.15 h: Presentació de la recerca Els Grups Urbans Violents i els delictes d’odi. L’ús
de la simbologia violenta com a determinant al comportament criminal. Eines
per als professionals per a detectar el discurs i els símbols d’odi dels Grups
Urbans Violents, a càrrec del seu autor Joan R. Caballero Casas, tècnic
especialista del CP Mas d’Enric.
16.45 h: Presentació de l’estudi La intervenció en situacions de comportaments per
odi i discriminació en la justícia juvenil, a càrrec de la seva autora M. José
Bartrina Andrés, coordinadora d’un Equip Tècnic de Menors a l’SMAT.
17.15 -18.00 h: Col·loqui i fi de la sessió.
3. 1. Pla de treball
• Determinar si hi ha una relació directa
que estructura les cosmovisions
(conductes, narrativa i simbologia) dels
GUV amb els delictes d’odi.
• Estem els professionals entrenats per
identificar la simbologia violenta i el
discurs d’odi?
4. 2. Objectius
a) Detectar la simbologia violenta i el
discurs d'odi als GUV.
b) Aprendre quines són les maneres
d'exhibició i ús de tots els aspectes
recopilats en aquest manual.
5. c) Els indicadors donen pautes per
aproximar-nos al pensament,
comportament i estil de vida.
d) El sumatori d'indicadors ens permetrà
afirmar el grau de polarització
aproximat.
2. Objectius
6. 3. Metodologia
1. Anàlisi criminològic de 205 sentències
judicials, on podrem observar patrons
habituals de comportament relacionats
amb l’ús de l’estètica i discurs d’odi en
funció del prejudici del condemnat.
8. 3. Metodologia
3. Es van realitzar 2.007 enquestes a
través de les xarxes socials dirigida a
perfils de totes les edats i residents a
Espanya.
Temps de contesta 4 mesos
(desembre de 2016 - març de 2017)
9. 3. Metodologia
4. S’ha fet una anàlisi de text amb
l’eina R de les lletres de 1.000
cançons d’un centenar de grups
musicals espanyols.
10. 3. Metodologia
5. L’anàlisi de milers de documents que
sintetitzen i identifiquen tots els
aspectes que participen en
l’apropament i radicalització d’una
persona amb els GUV.
11. 4. Resultats
1. Les estructures i organitzacions dels GUV
són molt semblants entre elles
Categoria de GUV Tipus de grups Estètica
De vessant ideològic
Nacionalsocialista
Skinhead, Punk,
Hooligan, Casual
Ultraesquerra
Skinhead, Punk,
Hooligan, Casual
Que imiten estructures
del crim organitzat
POL Gangsta
OMCG 1% Motard 1%
13. Exemple de diferència per ideologia
Tendència política dels grups hooligans actius. Elaboració pròpia.
Tendència
política
Total
grups
Nombre
aproximat de
membres
actius
Nombre de
seguidors
a Twitter
Nacionalsocialista 23 3.375 174.527
Ultraesquerra 22 3.680 190.020
Apolítics 2 550 17.730
Total 47 7.605 382.277
14. 4. Resultats
2. Els GUV tenen un ampli repertori de simbologia
violenta que difonen per molts canals.
4. Resultats
17. 4. Resultats
3. La música polititzada violenta és un dels
primers canals de transmissió per al jove, on
és fàcil identificar l'impacte del missatge
violent i d'odi.
4. Resultats
18. Bigrames i Trigrames més freqüents
Orientació
política
Bigrames Trigrames
Right
sangre honor
vieja Europa
Europa despierta
sieg heil
luchando piedad
banderas negras luchando
negras luchando ciudad
vieja Europa despierta
llegas mes puro
montaría guardia luceros
Left
clase obrera
vida muerte
hijos puta
lucha armada
falsa democracia
visto calles ardiendo
bienvenido grupo temido
cae vuelve levantar
luchar codo codo
coches zeta cacheo
Neutral
Mirar atrás
Quiero vivir
Cree dios
Quiero despertar
Busco encuentro
Vive vida límites
Vive sangra muere
Falta hablar amor
Campesinos obreros ciudad
Unidad revolución igualdad
19.
20. 4. Resultats
4. Es repeteix un patró lingüístic habitual en el
discurs d’odi independentment de la vessant
política extrema i es difon principalment a les
xarxes socials.
21. 5. Trobem grups amb discurs manipulat i
grups de manipulació per coerció.
4. Resultats
22. 6. Identificar-se amb una ideologia violenta
comporta accedir a la perillosa avantsala de
l’extremisme o fanatisme violent.
4. Resultats
23. 7. L’ús dels tatuatges tenen una regulació
molt estricta als GUV
4. Resultats
24. Tipus de tatuatge Finalitat o missatge
Tatuatge comú Segueix unes modes estètiques
Tatuatges específics amb relació:
a. Grups urbans Admirar una ideologia i estètica
b. Activitats o estil de vida criminal Indiquen un estil de vida
c. Relacionats amb professions Informen d’activitats laborals
Tatuatge dels GUV Informa que pertany activament a una
banda i que adopta conductes
temeràries
Tatuatge. Indicador de polaritzacióTatuatge. Indicador de polarització
28. 8. Creació d’un protocol específic en centres
d’internament de seguretat
4. Resultats
29. 8.1. Els membres dels GUV disposen de
grups de suport que categoritzen als
condemnats per delictes ideològics com a:
• Presoners de guerra
• Presoners de consciència
• Presoners polítics.
4. Resultats
30.
31.
32.
33. 8.2. És habitual que s’intentin formar grups
delictius a aquests centres amb diverses
finalitats, com oferir protecció als seus
membres o traficar amb substàncies
estupefaents.
4. Resultats
34. 4. Resultats
8.3. Trobem membres actius es realitzen
tatuatges del GUV dins els centres
d’internament de seguretat, i això ens
informarà de si és membre actiu.
35. 9. Els professionals en general no disposen de
formació específica en aquesta matèria
4. Resultats