1. Com parlar bé en públic
Capítol 1: La importància de la comunicació oral
En aquest capítol ens diu que avui dia, saber parlar en públic, és una necessitat que cada
cop s’imposa més en la societat actual.
Ens diu que per a saber comunicar oralment no hi ha grans teories, sinó al contrari, hi ha
trucs i tècniques. Per saber comunicar bé calen els següents aspectes:
- Saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol
- Trobar arguments per poder defensar una proposta
- Conèixer les tècniques de la persuasió
- Distingir la informació essencial
- Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa
- Saber pensar amb claredat
- Saber fer presentacions raonades
- Trobar solucions creatives als problemes
- Saber trobar el costat positiu de les coses
- Saber comprar, vendre i negociar
- Transmetre una imatge de seguretat
Molta gent pensa que parlar bé en públic és un fet innat, però no tothom neix amb una
predisposició natural. Es poden practicar les diverses tècniques per tal d’anar millorant i
aprendre més sobre parlar públic, per tant, cada cop anar millorant la tècnica.
Una de les dificultats que podem trobar a l’hora de parlar en públic és el control dels
nervis, hem d’evitar la por a parlar en públic. Hi ha sis punts que ens ajuden a controlar els
nervis:
1. L’efecte melic: L’orador per no posar-se nerviós és mira el melic, analitza i
controla les seves sensacions, però el públic no ho percep.
2. L’adrenalina: És normal patir una angoixa davant la perspectiva de realitzar
una presentació oral. Per tant, s’ha d’acceptar que est{ nerviós i procurar
mantenir els nervis. Les glàndules suprarenals segreguen adrenalina, això
provoca que l’orador estigui nerviós (aspecte negatiu) i a la vegada que el seu
cervell vagi més depressa.
3. Una bona preparació (la millor garantia): Un bon orador ha de tenir una
presentació ben presentada i estructurada, és a dir, tenir un bon guió.
4. Experiència i pràctica (més autoconfiança). Per poder parlar de manera
correcta en públic cal tenir criteris, tècniques i pràctica (per tal de guanyar
autoconfiança).
5. Alguns trucs pràctics: aixecar-se, caminar, beure aigua, respirar lentament,
somriure, buscar contactes visuals agradables, dominar bé el principi i el final i
parlar poc a poc.
6. I si em quedo en blanc?: L’orador ha de reconèixer que s’ha quedat en blanc,
sense demanar disculpes ni donar explicacions. Ha de repetir el darrer que s’ha
dit però amb altres paraules. Ha de formular preguntes al públic, saltar-se la
part i resumir el darrer que ha dit.
1

2. Segons Quintili{, mestre de la retòrica romana, hi ha cinc fases de preparació d’un discurs:
- Invenció: idees i arguments
- Disposició: ordenació de les idees i els arguments
- Elocució: Tria dels recursos retòrics
- Memòria: Memoritzar l’esquema
- Acció: Veu i expressió corporal
Qualsevol persona que vulgui parlar en públic ha de respondre abans quatre preguntes,
aquestes són:
- Per què?: L’orador ha de marcar-se un objectiu.
- A qui?: El públic és el receptor del discurs. Saber els coneixements que té la gent
del públic sobre el tema, saber qui són i que esperen de la meva intervenció.
- Què?: L’orador ha de saber que ha de dir, ha de tenir un guió del discurs.
- Com?: Els mitjans que s’han d’utilitzar.
Capítol 2: Com parlar en públic
Aquest capítol tracta de les tècniques que hem de tenir per a ser bons oradors.
Un bon discurs oral no ha de ser llegit, ha de ser improvisat. S’ha d’adaptar el discurs al
públic. Ha de ser natural.
El registre del llenguatge escrit és més complex que el de l’oral, per tant, portar textos
escrits amb estructures i expressions complexes no funcionen bé oralment.
Per a ser natural, s’ha d’aplicar el següent esquema:
Coneixements Memòria
(dominar bé el tema) (memoritzar l’estructura, no tot el text)
Improvisació
Hem de tenir en compte que el feedback és un element clau de les exposicions orals.
Emissor Receptor
Missatge
Feedback: Es produeix quan l’orador s’adona de com reacciona el
públic davant les seves explicacions. Un orador ha d’adaptar el
missatge a la reacció dels qui l’escolten. L’instrument b{sic del
feedback és la mirada, ja que així, es podrà controlar en tot moment
les respostes del públic i variar el to o el contingut del discurs en
funció de la resposta.
2

3. La veu és un altre aspecte molt important, és un instrument molt potent. Podem observar
sis aspectes de la veu:
- Intensitat o volum : Cal parlar amb un bon volum de veu.
- Velocitat : No s’ha de parlar ni molt lent (ja que els que escolten perdran interès)
ni molt ràpid (ja que es perdran i hi hauran confusitats).
- Vocalització i articulació : S’ha de fer una bona pronúncia dels fonemes per tal de
que hi hagi una claredat en el missatge.
- Actitud : Cal adequar el discurs al context i la situació en què es pronuncia. Cal
utilitzar humor, anècdotes, al·lusions personals, etc…
- Entonació : És la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules, les
frases i les oracions. Hi ha tres tipus : frases enunciatives (comencen en to greu,
pugen i tornen a baixar), frases interrogatives (algunes comencen en un to greu i
acaben en un to agut) i frases exclamatives (tenen un to alt).
- Variació : S’han de subratllar amb la veu les paraules claus.
La respiració és un aspecte molt important. Un mètode que ajudar{ a l’orador a respirar
millor és fer pauses durant tot el discurs, ha de marcar-les i respectar-les traient aire.
Una bona respiració és la diafragmàtica, consisteix a inspirar l’aire i introduir-lo fins a
l’estómac. Així, la respiració serà més profunda. Amb aquest tipus de respiració no es força
la gola, s’evita l’ofec i el cansament i la veu és més atractiva.
El silenci dóna a entendre que l’orador no est{ nerviós, el permet respirar i articular
millor el discurs.
La capacitat de suportar el silenci és un símptoma de fortalesa de l’orador, no pas de
debilitat.
Capítol 3: El llenguatge oral
Aquest capítol tracta de les característiques que ha de tenir el llenguatge en una exposició
oral.
El llenguatge oral ha de buscar per sobre de tot la simplicitat, la claredat i la immediatesa.
Simplicitat: S’ha de crear frases curtes, senzilles i contundents, separades per pauses.
Evitar les frases llargues i alambinades. Evitar l’argot especialitzat i el llenguatge abstracte
imprecís.
Claredat: Una cosa clara vol dir que s’ha de distingir bé, per tant s’ha de construir frases
curtes i utilitzar un ordre gramatical lògic. Ha de tenir brevetat, s’ha de sintetitzar bé.
Una tècnica bàsica és explicar amb exemples, ja que la gent entén millor una idea si
s’exposa mitjançant una imatge o un exemple concret que si no hi ha res. Per fer un bon
exemple podem utilitzar comparacions, anècdotes, citacions o refranys. Per tant,
aplicaríem humor al discurs, això farà que aquest sigui més amè.
3

4. Altres figures retòriques que podríem utilitzar podrien ser: la paradoxa, l’eufemisme,
l’antítesi, la ironia, l’onomatopeia, l’asíndeton, la pregunta retòrica, el clímax, el
circumloqui, l’ hipèrbole, la minimització, la personificació, la sinècdoque, el retardament,
la repetició, l’explicació, etc…
Parlar bé el català
Per ser un bon orador s’ha de dominar la llengua amb què s’expressa. Per parlar bé s’ha de
tenir un llenguatge impecable, un registre ampli i amb una gran varietat de lèxic.
S’ha d’evitar utilitzar castellanismes quan parlem en catal{.
Utilitzar els dialectismes en català són correctes i enriqueixen la llengua oral.
Capítol 4: El llenguatge corporal
En aquest capítol parla del llenguatge corporal i de la seva importància en la comunicació
oral. L’orador comunica amb tot el cos, des de la seva mirada, el seu moviment de les mans,
la seva postura fins l’aparença i la seva manera de vestir.
S’ha de començar l’exposició amb un somriure, ja que així es despertarà simpatia i
confiança. Un cop l’orador hagi somrigut, ha de tenir en compte:
- La posició del cos: S’ha d’ensenyar el cos sencer, sense amagar cap part darrere la
taula. Ens hem de moure de tant en tant, però evitant els moviments cíclics. No
hem de jugar amb objectes ni creuar els braços.
- La gesticulació: Ha de ser natural, no ha de semblar assajada, ha d’estar d’acord
amb la personalitat de cadascú i no ha de ser exagerada.
- La mirada: El bon contacte visual s’aconsegueix en tres etapes: La primera
consisteix en mirar envers les persones de l’auditori i no per sobre dels seus caps.
La segona consisteix en aprendre a mirar els elements del públic. La tercera
consisteix en el contacte visual.
Capítol 5: Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual
Aquest capítol tracta sobre els mitjans audiovisuals. Aquests mitjans poden esdevenir un
suport molt eficaç a la paraula i el gest. Però no hem d’abusar dels mitjans audiovisuals.
Podem utilitzar, pissarra, diapositives, vídeos, la pantalla d’ordinador, etc…
Amb aquests mitjans podem destacar paraules o conceptes. Són molt importants i útils.
Per tractar la informació estadística s’ha d’explicar el significat, la procedència, la fiabilitat
i la transcendència, cal donar interpretació estadística.
Podem utilitzar diversos tipus de gràfics: de barres, lineals o circulars.
Podem també realitzar esquemes que ens serviran per organitzar la informació en l’espai,
cosa que els far{ f{cils d’entendre o realitzar PowerPoint, que és actualment el mitjà
audiovisual per excel·lència. Un bon PowerPoint ha de ser curt, sintètic i esquemàtic. Ha de
ser un resum, una síntesi que té com a funció servir de suport a l’orador.
4

5. Capítol 6: Com preparar un discurs: el guió
Aquest capítol tracta de la importància que té el guió en una presentació oral. Un bon
orador va al gra i s’explica de forma transparent. Necessita saber perfectament què és el
que vol dir.
Per a definir el guió hem de tenir en compte tres aspectes:
- És un conjunt d’idees, no de paraules. Un bon discurs no ha de ser llegit, sinó
improvisat a partir d’un guió.
- En el conjunt d’idees que forma el guió n’hi ha que són més importants que les
altres. Podem trobar dos tipus d’idees: les principals (les tres o quatre idees claus)
i les secundàries (tota la resta). Un bon orador ha de saber diferenciar-les.
- Les idees estan posades en ordre. El guió és el mapa del camí que seguirà el discurs.
Per a preparar un bon guió cada orador ha de tenir les seves tècniques i trucs.
Abans de preparar un bon discurs s’han de fixar bé els objectius, les idees principals i els
mitjans que utilitzaré.
Per tal de guanyar agilitat mental i claredat haurem de fer servir un conjunt de tècniques,
que són les següents:
- Tècniques per a buscar idees (creativitat) : l’orador ha de dominar el tema de
què vol parlar.
- Tècniques lògiques de recerca d’idees: són procediments lògics i racionals de
recerca i ordenació de les idees. Hi ha quatre tipus: la documentació i el
coneixement del tema, l’estrella (què, per què, on, qui, quan i com), el cub
(descriure, comparar, relacionar, analitzar, aplicar i argumentar) i l’an{lisi FDOA
(F: espais forts, D: punts dèbils, O: oportunitats, A: amenaces).
- Tècniques creatives: serveixen per fomentar la creativitat de l’orador. Hi ha tres
tècniques basades en la creativitat: la pluja d’idees que serveix per explorar un
tema determinat i per a trobar idees creatives, inesperades, originals o
sorprenents. La recerca analògica que consisteix a cercar analogies i traslladar els
resultats de l’analogia al problema inicial. L’atzar que li proporcionarà informació.
- Tècniques per estructurar: podem trobar el mapa conceptual i l’esquema lineal.
- Tècniques per avaluar i sintetitzar: l’orador ha de ser capaç d’eliminar les idees
que no siguin necessàries.
Saber escoltar és una virtut rara. Escoltar té dos sentits; sentit literal ( conèixer les
reaccions del públic) i sentit figurat (preparar el guió en funció del que el públic vol).
És necessari donar un to positiu. El guió ha d’estar preparat per tal de que doni una
imatge positiva.
Hi ha tres mètodes per a què l’orador sigui més positiu:
- Les dues cares de la moneda: molts esdeveniments no són ni positius ni negatius,
però s’ha de buscar sempre l’altre cara de la moneda, la positivitat. No s’ha de
pensar mai en negatiu.
5

6. - Amagar l’arbre negatiu en un bosc d’arbres positius: és una tècnica de
positivització molt senzilla. Consisteix en explicar el missatge negatiu i desprès els
missatges positius.
- Evitar paraules negatives i pensar en els altres: per positivitzar el missatges cal
centrar-se en l’altre, tenir un estil i un lèxic positiu i saber reconèixer els errors.
6