Presentació digital utilitzada a classe.

1. 3a unitat didàctica
Retòrica, fal·làcies i lògica
Professor: Ferran Polo

2. ORATÒRIA:
Tècniques per a pronunciar
discursos i parlar en públic
Ensenyada pels sofistes
al segle V aC a les polis
democràtiques ja que
per a convèncer a
l'assemblea no només
era necessari tindre la
raó o bones raons,
també era molt
important parlar bé i
que el públic escoltara
bé i entenguera el que
se li estava dient.

3. ORATÒRIA A L’ANTIGUITAT
L'art de la paraula es pot
practicar i aprendre.
Els sofistes vivien d'això
des del segle VaC (Atenes)
.
Demòstenes era tartamut,
però va aconseguir ser un
gran orador.
Durant l’imperi romà
també hi havia escoles
d’oratòria dirigides per
sofistes. Alguns
emperadors hi assistiren.

4. Algunes tècniques d'oratòria
Planificar i assajar.
Tindre en compte el lloc
físic on enviar el
missatge, quan de
temps disposem per a
parlar, a qui va dirigit el
discurs i adaptar el
vocabulari i les idees a
l'auditori.

5. Retòrica
-És la tècnica o l'art
de fer discursos i
textos persuasius.
-Les paraules i els
arguments poden
guanyar voluntats i
guanyar amics o crear
enemics.
-Les paraules tenen
conseqüències.

6. Retòrica
● Tècniques com
estudiar el tipus
d'arguments i contra-
arguments.
● Conèixer quins
interessos té
l'audiència permet
saber quins
arguments tenen més
pes.

7. Estructura dels textos
● En alguns textos la
tesi apareix al principi
i queda clara.
● En altres es manté la
intriga i la tesi apareix
al final, quan l'autor ja
ha criticat les idees
antagòniques o ha
donat arguments a
favor.

8. Quan argumentem les nostres
premisses poden estar basades en...
-Referències científiques.
-Experiències pròpies fàcilment contrastables.
-Llibres acadèmics, manuals i llibres de text.
-Lleis i normes socials (amb el temps canvien).
-El sentit comú (no és tan comú, relativisme).
-Principis ideològics (falta de consens)
.L'opinió de gent amb prestigi social (verecundiam)
-Anècdotes personals difícilment contrastables.
-En mites, faules i dogmes de fe.

9. Una forma de persuadir i manipular és
despertar sentiments...
-De solidaritat, empatia,
pena o de culpa.
-De ràbia, d'injustícia i
venjança.
-Patriòtics i nacionals.
-De necessitat i carència.
-De familiaritat i
confiança.
-D'admiració i model a
seguir.
La publicitat utilitza
tècniques de
persuasió i
manipulació.

10. Sentit, motivacions ocultes i
intencionalitat:
-No sempre la tesi
d'un text coincideix
amb la intenció real.
-Un advocat pot dir
que el client és
innocent encara que
sap perfectament que
és culpable.
-Un polític pot fer una
promesa electoral
que sap que no
complirà....

13. Una fal·làcia és un raonament no
vàlid o incorrecte, però amb
aparença de raonament correcte.
En les fal·làcies les
dades que aporten
les premisses no són
adequades per a
justificar la conclusió.
Es produeix l'efecte
psicològic de semblar
veritat.

14. Les fal·làcies poden ser
voluntàries o involuntàries.
-Paralogismes: quan
raonem o argumentem
erròniament, però
sense voluntat
d'enganyar.
-Sofismes: quan són
fetes conscientment
amb voluntat
d'enganyar o
manipular.
Exemple de paralogisme
per fal·làcia d'ambigüitat.

15. Aristòtil 384-322 aC
-Va ser el primer en escriure
un llibre sobre les fal·làcies,
Refutacions sofístiques on
analitza 13 “sofismes”.
-Amb el pas del temps s'han
classificat desenes de
fal·làcies.
-A més, de la lògica i la
filosofia, des dels anys 90 la
psicologia cognitiva també
estudia les fal·làcies com a
biaixos cognitius
(Kahneman).

17. Fal·làcia ad hitlerum o ad nazium:
És una versió de
l'anterior que va ser
creada després de la
segona guerra
mundial. Consisteix
en criticar i refutar
una idea o cosa
associant-la o
comparant-la amb
els nazis o amb
Hitler.

18. Fal·làcia de l'home de palla o de
l'espantaocells:
Presentar d'una
manera deformada,
simplificada o
manipulada les
idees i teories que
es volen criticar. El
punt de vista rival
és presentat
distorsionadament.

19. Fal·làcia ad verecundiam
(apel·lació a l'autoritat):
Raonament o discurs en
el qual es defensa una
conclusió o opinió sense
aportar raons, sinó
apel·lant a alguna
autoritat, és a dir, a
alguna persona que es
considera superior
almenys en un aspecte,
especialment
intel·lectual.

20. Fal·làcia ad populum:
Afirma que una
opinió o idea és
bona, vertadera
o vàlida, perquè
hi ha una
majoria o una
massa de gent
que la creuen o
la segueixen.

21. Fal·làcia ad ignorantiam (per la
ignorància):

22. Argument ad antiquitatem:

23. Argument de la novetat i de la
moda:
Consisteix en
afirmar que les
coses noves són
millors i bones
necessàriament.

24. Argument ad nauseam:

25. Argument de la classe social:
Té dues variant la
del ric (ad
crumenam) i la
del pobre (ad
lazarum)

26. Argument del silenci:
Es pot utilitzar de
dues maneres. La
primera afirma que si
una cosa no es diu
és perquè no es sap
o no es pensa. L'altra
afirma que una cosa
que no es diu, sí
que es sap.

27. Argument de la conseqüència
inassumible:

28. Fal·làcia ad baculum (s'apel·la
al bastó):

29. Fal·làcia del franctirador:

36. Filosofia del llenguatge i lògica
En molts casos els
problemes, tant se
val que siguen
filosòfics, lògics o
científics poden
tindre com a origen
un ús inadequat del
llenguatge o dels
conceptes.

37. El llenguatge de la lògica
Quotidianament
utilitzem la intuïció, per
a saber si un argument
està ben construït.
Per a facilitar l'anàlisi
d'arguments i discursos
es va desenvolupar la
lògica i el seu
llenguatge artificial,
formal i axiomatitzat.

38. El desenvolupament del llenguatge
lògic i les regles de derivació
va servir de
fonament per
a la lògica de
programació
de circuits i
per a la
informàticainformàtica.

39. La lògica simbòlica es basa en signes variables i
connectors que es relacionen per regles que ens
permeten fer derivacions i deduccions.

40. Formalitzar els enunciats és escriure'ls en
llenguatge lògic. Cada proposició (oració simple)
es transforma en una lletra p, q, r, etc.

41. Doble negació
En la lògica formal la
doble negació afirma, és
a dir, si diem “no és
veritat que no existeix A”,
estem dient que sí
existeix A. Un altre
exemple: “no és veritat
que no és blau, per tant
és blau”.

42. Doble negació
En la lògica formal la
doble negació afirma,
és a dir, si diem “no
és veritat que no
existeix A”, estem
dient que sí existeix
A. Un altre exemple:
“no és veritat que no
és blau, per tant és
blau”.

43. Doble negació: problema en el
llenguatge ordinari.
El llenguatge lògic
(també informàtic) en
teoria és ideal i perfecte,
en canvi el llenguatge
quotidià té dobles
sentits i expressions
que no signifiquen
exactament el mateix ni
el contrari quan es
neguen.

44. Doble negació: problema en el
llenguatge ordinari.
“No és veritat que
no vull veure a
Joan”
“No hi havia
ningú.”
“Paradoxa: esta oració
és falsa.”

45. Formalitzar els enunciats d'un argument, ens
permet comprovar si la deducció és
formalment correcta, és a dir, si s'han aplicat
bé les regles de càlcul lògic.

48. Interdefinició de connectors
disjuntor-conjuntor

49. Interdefinició implicador

50. A més, hi ha unes regles de derivació que ens
permeten partir d'unes premisses per a arribar
a unes conclusions o comprovar si els
arguments són correctes.

51. Exemple d'aplicació de les regles
per a fer derivacions:

52. REGLA LÒGICA: MODUS PONENS
Partint d'unes
premisses que es
relacionen com a
implicació. Si es
dóna l'antecedent,
llavors podem
concloure
lògicament el
conseqüent.

53. Fal·làcia que parteix d'un condicional (si p, aleshores q) i
quan es produeix el conseqüent o efecte (“q”), es conclou que
s'ha produït l'antecedent o causa habitual (“p”).
Exemple: “si plou, Anna agafa el paraigua.
Anna ha agafat el paraigua, llavors, ha plogut".

54. Fal·làcia de la falsa causa o en llatí
Post hoc, ergo propter hoc.
De la coincidència entre dos fenòmens
s'estableix una relació causal.
Exemple: "les voltes que has portat eixa samarreta
has aprovat els exàmens; per tant si demà portes
eixa samarreta, aprovaràs l'examen de filosofia”.

56. Fal·làcia: inducció injustificada

57. Regla lògica: modus tollens
Relació d'implicació o
causa-efecte, si el
conseqüent o efecte
no es produeix
tampoc es dóna
l'antecedent o causa.
Si fas esport,
aleshores sues. No
has suat, per tant no
has fet esport.

58. Fal·làcia: negació de l'antecedent
Raonament que parteix
d'un condicional (si p,
aleshores q) i quan es
nega l'antecedent es
conclou la negació del
conseqüent.
“Si plou, em faig un
xop.
No plou, llavors, no
em faig un xop”

59. Regla lògica: sil·logisme disjuntiu
Tenim una premissa en
la qual es donen dues
opcions de les quals
hem de triar
necessàriament al
menys una. Si una de
les opcions no es dóna,
llavors hem de triar
lògicament l'altra.
Atenció, per si la
disjunció és incloent o
incloent.

61. Fal·làcia de la disjunció excloent
En lògica les disjuncions
són inclusives, és a dir,
les dues opcions poden
ser vertaderes, el que no
pot passar mai és que les
dues opcions siguen
falses.
Això pot generar
equívocs perquè en el
llenguatge ordinari sovint
la disjunció és exclusiva.

62. Principi lògic de no contradicció
● Una cosa no pot
ser i no ser al
mateix temps.
● Un enunciat no pot
ser veritat i fals al
mateix temps.
● No (P i no P)

63. ARGUMENTACIÓ PER REDUCCIÓ
A L'ABSURD
● Es fonamenta en el
principi de no
contradicció.
● Si trobem una
contradicció, llavors és
que hi ha errors en les
premisses o en les
hipòtesis prèvies.
● Molt utilitzada en els
debats (es busquen
mentides i dissonàncies
cognitives).

64. Reducció a l'absurd
És una estratègia d’argumentació
vàlida en la qual:
1r Llancem una hipòtesi (que volem
refutar).
2n A continuació derivem
implicacions lògiques d'eixa hipòtesi.
3r Si derivem una contradicció, és a
dir, una situació impossible,
aleshores podem donar per falsa la
hipòtesi inicial.

65. Reducció a l'absurd
Éstratègia d’argumentació vàlida en la qual:
1r Comencem negant una hipòtesi (que en
veritat volem demostrar).
2n A continuació derivem implicacions
lògiques d'eixa hipòtesi negada.
3r Si derivem una contradicció, és a dir, una
situació impossible, aleshores podem donar
negar la negació de la hipòtesi inicial.
4t Passem de la doble negació a l'afirmació.

66. Exemple de reducció a l'absurd
-1a Premissa: en les monedes d'euro espanyoles
eix la cara del rei d'Espanya.
-2a Premissa: és un fet que la cara que apareix en
les monedes no és la meua.
-Hipòtesi: jo sóc el rei d'Espanya
-1a derivació (1a premissa + hipòtesi): la cara que
apareix en les monedes és meua.
-2a derivació (2a premissa + 1a derivació):
La cara que apareix en les monedes no és la meua
i la cara que apareix en les monedes és meua.
CONTRADICCIÓ: PER TANT LA HIPÒTESI ÉS
FALSA

68. Exemple clàssic de reducció a l'absurd:
● 1a premissa: Déu és omnipotent, omniscient i
completament bo.
● 2a premissa: Déu és el creador de tot el que
existeix.
● Derivem que si Déu és omnipotent, omniscient i
completament bo, llavors aquest és el millor dels
mons possibles.
● Però de fet aquest no és el millor del mons
possibles, ja que tots els dies milers de xiquets
moren de fam, hi ha dones violades i assassinats.
● Per tant, Déu no és omnipotent, omniscient i
completament bo o Déu no és el creador de tot el
que existeix.

69. Fal·làcia argument ad logicam
● Com es detecta que l'argument
no és correcte, s'afirma que
l'enunciat de la conclusió és
fals.
● Pot passar que la forma
d'argumentar estiga mal, però
l'enunciat de la conclusió siga
vertader.
● Exemple 1: una mala defensa
en un judici.
● Exemple 2: un problema
matemàtic mal plantejat, però
amb la solució bé per casualitat.

70. Prova de casos per a resoldre
disjuncions
● Quan tenim una
disjunció, provem les
implicacions que tenen
els dos camins*
● Una solució és que els
dos camins arriben a un
mateix punt comú.
● *Si la disjunció és múltiple
(més de dos camins),
operem de la mateixa
manera

71. Exemple de prova de casos
● 1a premissa: Pau este
matí ha anat a l'institut
o s'ha quedat a casa.
● 2a premissa: l'institut
està a Dénia.
● 3a premissa: la casa
de Pau està a Dénia.
● Conclusió: Pau este
matí estava a Dénia.

72. Prova de casos per a resoldre disjuncions
● Quan tenim una disjunció,
podem provar les
implicacions que tenen els
dos camins*.
● Si un dels dos casos
possibles porta a
contradicció, llavors l'altra
opció és la bona (per
sil·logisme disjuntiu).
*Si la disjunció és múltiple (més
de dos camins), operem de la
mateixa manera.