El text argumentatiu. Com és i com s'escriu.

1. El text argumentatiu
1. Què és un text argumentatiu?
Argumentar és donar raons amb l’objectiu de convèncer algú d’alguna cosa. Significa:
 Anar més enllà de la simple opinió
 Raonar les idees proposades
 Contrarestar les idees contràries
 Fer creïbles els propis valors i les pròpies idees
 Arribar a conclusions convincents
 Persuadir
L’emissor pot expressar-se de forma neutra, sense manifestar l’opinió, o bé estar implicat en el
missatge (ús de la primera persona).
2. Aparició:
 Vida quotidiana: text per convèncer algú de les nostres idees, defensar la nostra
opinió o rebatre l’opinió de l’altre, per demanar als pares que ens deixin més, per
convèncer els companys d’anar al cinema...
 Mitjans de comunicació: editorials, articles de col·laboració, cartes al director,
tertúlies radiofòniques o televisives, anuncis...
 Altres: discursos polítics, discurs d’un advocat davant del jutjat…
Les argumentacions de caràcter privat acostumen a ser orals i amb un llenguatge informal. Les
argumentacions de caràcter social utilitzen un discurs més pensat i estructurat, amb un
llenguatge més elaborat i precís, i poden ser tant orals com escrites.

2. 3. Estructura d’un text argumentatiu
L’emissor ha d’ordenar convenientment els elements temàtics per aconseguir la seva finalitat:
convèncer o persuadir al receptor. Observa els elements del text argumentatiu:
Títol Naturalesa o camp?*
Introducció al tema
Pot contenir la tesi
(idea o opinió que es
defensa)
L’home, des del seu origen, guiat per unes mires que pretenen ser
pràctiques, ha anat esmenant la plana a la Natura i convertint-la en
camp.
Els arguments (raons a
favor de la tesi)
L’home, pas a pas, ha fet el seu paisatge, adaptant-se a les seves
exigències. Amb això, el camp ha seguit sent camp, però ha deixat de
ser Naturalesa.
Mes, en seleccionar les plantes i animals que li són útils, ha empobrit la
Natura original, cosa que equival a dir que ha pres una resolució
precipitada perquè l’home sap el que li és útil avui però ignora el que li
serà útil demà. I acceptar les espècies actualment útils i menysprear la
resta suposaria, segons ens diu Faustino Cordón, sacrificar ni més ni
menys un milió d’espècies animals i mig milió d’espècies vegetals,
limitació inconcebible d’un patrimoni que no podem rebutjar i del qual
potser depenguessin els remeis per a la fam i la malaltia de demà.
Conclusió (síntesi dels
arguments que
confirmen la tesi. Pot
contenir aquesta tesi.
Així les coses, i llevat molt comptades reserves, quasi no resta en el
món naturalesa natural.
*Miquel Delibes, Un mundo que agoniza. Text adaptat.
En resum:
 Introducció: situa, enuncia el tema i la tesi, opinió de l'emissor a favor o en contra.
 Motius o arguments: Raons que avalen la tesi.
 Conclusió: recull la tesi i/o sintetitza els continguts. Habitualment en l'últim paràgraf.
4. Mode de formular una tesi
Tesi: idea o opinió fonamental al voltant de la qual es reflexiona. Normalment apareix al
principi del text, però també pot exposar-se al final; en aquest cas, s’omet la conclusió.
Característiques:
 Es formula de manera breu, concreta i senzilla, evitant l’ambigüitat.
 Constituïda per oracions completes, amb sentit, i sintàcticament correctes.
 Escrita en mode afirmatiu.
 Si el plantejament és objectiu no pot incloure opinions ni expressions del tipus “jo
crec, jo penso, jo considero...”
 Ha de contenir les paraules clau referides a la idea o opinió al voltant de la qual
es construirà l’argumentació.

3. 5. Mode d’argumentar:
Arguments: part més important del text argumentatiu, ja que cal convèncer el receptor. Per
això és important:
 Donar el major nombre possible d’arguments. Així el receptor té menys possibilitats
de refutar la tesi.
 Cal ordenar-los adequadament: cal començar amb els que tenen més pes, més força
de convicció per captar l’interès de l’emissor des del primer moment.
 Donar dades o exemples que demostrin la veracitat dels arguments i evitar el dubte.
Tipus:
 A favor: Les experiències realitzades en aquest camp demostren que el producte indicat
és perjudicial per a la salut.
 En contra: Les proves judicials neguen la versió del detingut.
 Experiència: En totes les ocasions que s’ha realitzat aquest experiment el resultat ha
estat el mateix.
 Exemple: Hi ha altres aliments, a més dels cítrics, molt rics en vitamina C: el kiwi o el
pebrot vermell suposen una aportació important d’aquesta vitamina.
 Autoritat: El filòsof Kant afirma que el savi pot canviar d’opinió, cosa que el neci no fa
mai.
 Racionals: Tots els éssers humans tenen dret a la vida. La pena de mort va en contra
d’aquest dret.
 Emocionals o afectius: Qui pot ser tan cruel per acceptar la tortura?
 Contraarguments: Un contraargument és un argument contrari a la tesi que es
defensa. Serveix per donar més solidesa a l’argumentació. És una manera de dir “no
penseu que no sé els arguments en contra, però tot i així segueixo defensant la meva
posició”.
6. Els recursos lingüístics:
 La ironia: Els corruptes se senten ofesos per l’opinió pública.
 El relat: S.H. va ser reclutat en un poblat del nord del país quan tenia només 5 anys.
Fins als 7 va rebre instrucció en un camp d’entrenament militar i, uns mesos després,
era enviat a la zona de conflicte.
 La repetició: L’ordre en l’entorn afavoreix la concentració. Tenir els papers als calaixos,
els bolígrafs a l’estoig i els llibres a les prestatgeries ens facilitarà la tasca d’estudi.
 Al·lusió als valors: Els drets de l’home haurien de garantir que aquestes situacions no
es repetissin.
 Qüestions retòriques: En aquests casos, hi ha algú que gosi manifestar la seva
ignorància?

4. 7. Expressions característiques:
 Manifestar opinions:
Opinió positiva Opinió negativa Posició mixta
Estic, Sóc... prou, força,
bastant, ben, del tot...
d’acord (amb), partidari
(de), a favor (de),
favorable a
Estic, Sóc... molt, completament,
rotundament, francament,
totalment... en desacord(amb),
contrari a... Aquesta idea,
afirmació, opinió... perquè... crec,
opino, sóc del parer, penso,
considero, trobo, em sembla No
estic... gens, gens ni mica, ni de
bon tros, en absolut, de cap
manera... d’acord (amb)...
D’una banda, ... estic
d’acord, sóc partidari, estic a
favor... però, d’altra banda...
crec, opino, sóc del parer,
penso...
 Verbs
Expressen preferències Expressen idees
agradar/ desagradar, captivar/molestar,
encantar/disgustar, fascinar/enutjar,
plaure/desplaure, complaure/ fastiguejar,
seduir/ repugnar, atraure/ irritar. Exemple:
M’agrada / Em molesta...
Pensar, considerar, creure, opinar,
manifestar, expressar, exposar, comunicar...
Exemple: Penso, crec, considero que... Vull
exposar, comunicar, manifestar la meva
opinió amb relació a...
 Enllaços: Expressions que cohesionen el text i que fan referència a l’ordre de les idees i
a la relació que hi ha entre elles.
Iniciar un tema Primerament... En primer lloc... Per començar...
Per ordenar En segon lloc... Un altre argument...
Afegir arguments A més d’això que s’ha dit... Encara més... Cal afegir...
Contrarestar una informació Tanmateix... Per altra banda... Contràriament... Però... No
obstant... Al contrari... En canvi... En contra...
Canviar de tema Altrament... per altra banda... A més de tot això...
Retornar a un tema anterior Com ja dèiem a l’inici... Recollint el que ja s’ha dit...
Posar un exemple Un cas seria... Vegem-ne un exemple... Una mostra del
que s’ha dit...
Per indicar causa Perquè... Ja que... Com que... Per tal com... Gràcies al
fet... Per això... Atès que... A causa que...
Afegir una concessió Això no obstant... Malgrat això... Amb tot... Per més
que... Encara que...
Per resumir En poques paraules... L’essencial rau en...
Per concloure Per acabar... Finalment... En conseqüència... En
definitiva...
lurdes.saavedra1@gmail.com
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/2-2-1-el-text-argumentatiu
http://marta-aprovam.blogspot.com.es/2013/03/el-text-argumentatiu.html
http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/spd/spd3/spd3.htm
https://aradsuperior.wordpress.com/larticle-dopinio/