Celebració del dia del llibre a l'IES Son Rullan. Curs 18/19

1. Aquest llibre és un gran relat
civilització humana, de com hem evolucionat
organitzem la nostra societat i
vista particular que pot fer tremolar criteris i creences . Me va agradar molt i he compartit capítols amb
alumnes de primer i segon de batxiller.
Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal
un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys
en l’ecosistema no era gaire més important que el de
setanta mil anys, un canvi misteriós i profund
del món. Avui dia només hi ha una espècie
Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir
meitat dels mamífers terrestres més grans del
organitzar per crear ciutats i regnes? Com
humans; a confiar en els diners, els llibres
burocràcia, els horaris i el consumisme?
història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil
Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent,
qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra
la humanitat i ens permet connectar els fets del passat
Ángel Luis
Professor d’Economia
Aquest llibre és un gran relat
civilització humana, de com hem evolucionat
organitzem la nostra societat i economia actuals. Un llibre d'història de la humanitat des
vista particular que pot fer tremolar criteris i creences . Me va agradar molt i he compartit capítols amb
alumnes de primer i segon de batxiller.
Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal
racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys
l’ecosistema no era gaire més important que el de
setanta mil anys, un canvi misteriós i profund
del món. Avui dia només hi ha una espècie
Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir
dels mamífers terrestres més grans del
organitzar per crear ciutats i regnes? Com
humans; a confiar en els diners, els llibres
burocràcia, els horaris i el consumisme?
progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil
Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent,
tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra
humanitat i ens permet connectar els fets del passat
Ángel Luis
Professor d’Economia
civilització humana, de com hem evolucionat des dels pr
economia actuals. Un llibre d'història de la humanitat des
vista particular que pot fer tremolar criteris i creences . Me va agradar molt i he compartit capítols amb
alumnes de primer i segon de batxiller.
Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses e
racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys
l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però,
setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en
del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.
Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé
dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres avantpassats es van
organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els
humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per
burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la
progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?
Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu històr
tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra
humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.
de la història de la
des dels primers caçadors-recol·lectors fins
economia actuals. Un llibre d'història de la humanitat des
vista particular que pot fer tremolar criteris i creences . Me va agradar molt i he compartit capítols amb
insignificant que s’ocupava de les seves coses e
racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper
les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però,
les seves habilitats cognitives el va convertir en
humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.
extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé
món? Per què els nostres avantpassats es van
vam arribar a creure en els déus, les nacions i els
o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de
humans, som més feliços a mesura que la
anys?
Una breu història de la humanitat
tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de
amb les preocupacions actuals.
de la història de la
recol·lectors fins a com
economia actuals. Un llibre d'història de la humanitat des d'un punt de
vista particular que pot fer tremolar criteris i creences . Me va agradar molt i he compartit capítols amb
insignificant que s’ocupava de les seves coses en
cinc espècies més d’humans. El seu paper
les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa
les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo
humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.
extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la
món? Per què els nostres avantpassats es van reunir i
vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets
què es van convertir en esclaus de la
humans, som més feliços a mesura que la
ia de la humanitat posa en
brillant que ofereix una nova perspectiva de
amb les preocupacions actuals.
de la història de la
a com
d'un punt de
vista particular que pot fer tremolar criteris i creences . Me va agradar molt i he compartit capítols amb
n
cinc espècies més d’humans. El seu paper
fa
l’amo
la
reunir i
drets
la
humans, som més feliços a mesura que la
posa en
brillant que ofereix una nova perspectiva de

2. És un llibre que
ben escrit.
Ningú no és immune a la bogeria i la protagonista, una jove
amb una vida normal i tranquil·la,
en un món inquietant on apareix immersa en diversos
assassinats sense se
Lemaitre
pàgines
d' aquesta novel·la trepidant i que et rondarà pel cap de manera
insistent.
Xisca Valentí
Professora de Llengua catalana i literatura
És un llibre que no et deixarà indiferent. És un thriller molt
ben escrit.
Ningú no és immune a la bogeria i la protagonista, una jove
amb una vida normal i tranquil·la,
en un món inquietant on apareix immersa en diversos
assassinats sense ser-ne conscient.
aconsegueix sorprendre'ns fi
d' aquesta novel·la trepidant i que et rondarà pel cap de manera
Xisca Valentí
Professora de Llengua catalana i literatura
És un llibre que estic llegint
encara som al començament.
No puc deixar de pensar en les persones que lluiten per
uns ideals i que per la seva ideologia són tancats a la
presó.
Per a mi aquest llibre em fa replantejar
per sobre de tot, ser
reflexionar sobre els valors que compartim.
Les escenes que narra són una lliçó de vida.
desig és que els presos polítics sigu
puguin gaudir de la vida ja que no està dins els plans
de ningú, ni en el pitjor dels malsons, acabar tancat
per expressar les pròpies idees pacíficament.
no et deixarà indiferent. És un thriller molt
Ningú no és immune a la bogeria i la protagonista, una jove
amb una vida normal i tranquil·la, a poc a poc es va endinsant
en un món inquietant on apareix immersa en diversos
ne conscient.
aconsegueix sorprendre'ns fins i tot a les darreres
d' aquesta novel·la trepidant i que et rondarà pel cap de manera
Professora de Llengua catalana i literatura.
És un llibre que estic llegint en aquests moments
encara som al començament.
No puc deixar de pensar en les persones que lluiten per
uns ideals i que per la seva ideologia són tancats a la
Per a mi aquest llibre em fa replantejar
per sobre de tot, ser empàtica amb la seva família i
reflexionar sobre els valors que compartim.
Les escenes que narra són una lliçó de vida.
desig és que els presos polítics sigu
gaudir de la vida ja que no està dins els plans
de ningú, ni en el pitjor dels malsons, acabar tancat
per expressar les pròpies idees pacíficament.
no et deixarà indiferent. És un thriller molt
Ningú no és immune a la bogeria i la protagonista, una jove
a poc a poc es va endinsant
en un món inquietant on apareix immersa en diversos
ns i tot a les darreres
d' aquesta novel·la trepidant i que et rondarà pel cap de manera
en aquests moments i
No puc deixar de pensar en les persones que lluiten per
uns ideals i que per la seva ideologia són tancats a la
Per a mi aquest llibre em fa replantejar - m'ho tot però,
empàtica amb la seva família i
reflexionar sobre els valors que compartim.
Les escenes que narra són una lliçó de vida. El meu
desig és que els presos polítics siguin alliberats i
gaudir de la vida ja que no està dins els plans
de ningú, ni en el pitjor dels malsons, acabar tancat
per expressar les pròpies idees pacíficament.
i
No puc deixar de pensar en les persones que lluiten per
m'ho tot però,
empàtica amb la seva família i
El meu
in alliberats i
gaudir de la vida ja que no està dins els plans
de ningú, ni en el pitjor dels malsons, acabar tancat

3. El més impactant d’aquesta història és que es tracta d’un fet real. Sí, allò que deim de
vegades, que la realitat supera la ficció. Com que sabem nom i cognoms del personatge
principal (Jean-Claude Romand), podríem arribar a la conclusió que L’adversari és una
novel·la de no-ficció, o que ni tan sols és una novel·la, sinó una mena de crònica o relat
periodístic sobre la vida d’un home que visqué en la mentida i no trobà altra solució que
l’assassinat per no ser descobert. Però Carrère no es limita a contar-nos objectivament els
fets, com faria un periodista. Es fica dins la ment del personatge i ens narra, en primera
persona, els seus dubtes, les seves pors i els seus pensaments més inconfessables, de tal
manera que Jean-Claude Romand se’ns fa aterradorament present i humà mentre dura la
lectura.
1789
Personalment, el llibre (novel·la o no) em va plantejar moltes reflexions: sobre qui som en
realitat, sobre les múltiples personalitats que oferim als altres, sobre la importància del
reconeixement social (ens agradi o no), sobre l’amor cap als teus fills... I sobre la confusa
línia que separa el seny de la bogeria.
Sou dels que pensau que les mentides tard o d’hora són descobertes? Us assegur que
després de llegir L’adversari començareu a tenir-ne dubtes.
Montse Bió
Professora de Llengua catalana i literatura

4. Per alumnes amb prou curiositat i per adults amb ganes d’aprendre
A vegades sembla que la física sigui, per definició, una cosa incomprensible i avorrida. O no tant, si
pensam en forats negres, viatges en el temps, antimatèria, làsers… Imagines que algú t’ho explicàs
d’una forma fàcil i divertida?
Idò aquí tens a Javier Santaolalla, monologuista científic i membre de BIG VAN(científicos sobre
ruedas), per fer-ho. Sí, es pot ser youtuber i escriure llibres.
Amb un to divertit i humorístic, però amb molt rigor, l’autor ens atraca a coses com la física de
partícules i el model estàndard (la física del futur), l’univers amb el Big Bang i els forats
negres i l’antimatèria. I ho fa d’una manera que fa que sigui bastant senzill d’entendre sense massa
equacions i sí amb moltes idees intuïtives.
Com a mostra, us posaré un tros del pròleg:
“Seguramente los estudiantes tengan que seguir haciendo cálculos vectoriales, mirar esa caja que
cuelgan de un muelle, esa bola que oscila atada a un hilo, esas cargas que alguien trae desde el infinito
y ponen de repente en un punto del espacio, esos dichosos bloques que se tiran por pendientes… yo
recuerdo preguntarme, cuando me ponían estos problemas en clase, cosas como: ¿dónde está el infinito?,
¿por qué alguien quiere traer una carga desde allí?, ¿para que dejan esa carga colgando de un muelle?,
¿quién tira el bloque? Donkey Kong tira barriles, no bloques… ¿Por qué tiran ese bloque? Son cosas que
normalmente no se explican en las clases”
Idò sí, tal i com diu a la portada: La física como nunca te la han contado
Xavier Vadell
Professor de Física i Química

5. Recomanació al professorat.
Novela en castellano y catalán, llena de historias, de miles de anécdotas y de
diferentes motivos temáticos, con el trasfondo dedistintos momentos históricos,
presenta un título equívoco porque no es una novela amorosa o sentimental
sino una novela ecléctica y multigenérica. Novela confesional, en 1ª persona,
novela generacional, novela erótica (hay mucho sexo), novela histórico-política,
con toque de ensayo e, incluso, aunque el título no parece aventurarlo,novela
feminista.Trata también de Mallorca y de los mallorquines, de Palma y sus
habitantes, desde mitad de los cincuenta hasta bien entrados los 80.
Ana María Ortíz Rodríguez, natural de Campanario, provincia de Badajoz,
recoge en el tanatorio las cenizas de Don Lleonard Sans i Desbrull, LSD para
los amigos. Ella, “su amante fija discontinua de toda la vida”; Él, “el fundador
y dirigente de la Plataforma per a l’Autodeterminació de Balears, insigne doctor en filosofía y filólogo de la
lengua catalana en la universidad y columnista de los principales periódicos y webs soberanistas”. Deposita las
cenizas en su casa y las convierte en receptoras de su larga letanía, conversación, evocación, queja, confesión,
reconocimiento, declaración de amor… de un largo soliloquio durante el día de fin de año, la nochevieja y
madrugada del primer día del año nuevo.
A muchos os recordará Cinco horas con Mario, pero como ella misma dice “Ni tú eres Mario, ni tenemos Delibes
que lo cuente”. Efectivamente, ella no es la Carmen tradicional y conservadora que recrimina a un Mario, mudo
y de cuerpo presente, su progresismo y su intelectualismo. Aquí, Anamari es todo lo contrario, un ejemplo de lo
que ahora llamarían mujer “empoderada”, vamos, una luchadora, mujer de carne y hueso, vital, avanzada,
pobre niña extremeña, ávida de aprender y saber, que ya en Mallorca estudia bachillerato y llegar a titularse
en Economía y a regentar un negocio lucrativo (aunque no muy ortodoxo). Aquí, el nuevo Mario, versión
autodeterminista mallorquina, tiene la posibilidad de responder a través de los escritos que ha legado a
Anamari en unas libretas negras que ella transcribe: de ahí que parte de la novela esté en catalán y de ahí que
LSD no sea un personaje plano y sin la oportunidad de defensa como en la novela de Delibes. Pero en oposición
a esta, es ella la que queda por encima del progresismo de salón, de la un tanto ridícula y absurda actitud inútil
y clasista de él y sus compañeros de viaje… Personajes sin desperdicio que recuerdan los “señoritos de mierda”
de Marsé o a los “señoritos de nacimiento con mala conciencia de clase” de los versos de Gil de Biedma.
Revolucionarios de buena familia y futuros herederos que luchaban por la autodeterminación más de palabra y
gestos que de hechos y la protagonista, nacida en un medio hostil y con graves dificultades para abrirse camino,
no logra entender. Pese a todo, ella ama a Leonard y por eso mismo quiere también a sus amigos. Les perdona
sus puntos débiles, que son muchos, porque además el conflicto no es el enfrentamiento
forastera/independentistas, el conflicto es otro: el silencio de LSD, su torpeza sentimental y su autismo
emocional. Y si el silencio se rompe es gracias a la lectura de sus confesiones en los cuadernos.
En la novela se hace referencia también a todo nuestro andamiaje cultural, los libros y las películas que nos
conformaron y la memoria de lugares, personajes, bares, programas de televisión, sucesos etc., que fueron parte
de nuestras vidas. Una novela necesaria, una interpretación de un tiempo, de una época, una revisión de
nuestro pasado y un replanteamiento de nuestro presente y de nuestro futuro (que “ya no es lo que era”) con
humor y tolerancia.
Bàrbara Galmés
Profesora de Lengua castellana y literatura

6. Recomanació als alumnes.
Cambridge, en mitad de la noche es producto de la estancia de su
autor en dicha ciudad de 2009 a 2013 y recoge no solo su propia
experiencia sino la de tantos y tantos jóvenes de lo que él llama el
proletariado intelectual, de los "postdocs" por Europa, ya que trata de
“chicos y chicas en la treintena que han sido enviados al extranjero por sus
universidades (…) gente que ha conseguido un puesto fugaz en Cambridge
como parte de la penumbra postdoctoral (…) lumbreras en fin, que
habitan una itinerancia constante, paseando su cerebro por distintos
países y distintos idiomas… explicando por medio mundo las miserias de
la universidad española”.
Cambridge en mitad de la noche centra esta circunstancia en el encuentro casual una noche de
miércoles de cuatro jóvenes cuyas trayectorias vitales se cruzan en un momento determinado y por poco
tiempo… tal vez, el miércoles siguiente. No llega a una semana. Es una historia de jóvenes, pero no una
novela joven, una novela de formación y un viaje introspectivo, una meditación sobre la utilidad del
conocimiento, sobre las relaciones humanas y sobre la propia vida, el retrato de una etapa vital de
enorme desconcierto. En cierto modo, una novela generacional.
Los destinos de los cuatro protagonistas, de diversas nacionalidades y estudiantes los cuatro en
Cambridge, se entrecruzan por casualidad y muestran su desorientación y sus dudas ante un futuro que
no ven claro. Los cuatro están intentando volar como el mirlo de la canción que sobrevuela musicalmente
toda la novela, son pájaros heridos en esa edad tan dura en la que ya no se pueden prolongar los
postgrados. “Un mirlo canta en mitad de la noche. Coge estas alas rotas y aprende a volar”.
La novela, perfectamente estructurada, presenta un trasfondo político, ideológico y cultural actual. Hay
cierto tipo de amor, humor, crítica, reflexión, metaliteratura y poesía, y, a mi modo de ver, tristeza y
melancolía. Utiliza distintos registros lingüísticos, hábilmente reflejados en los diálogos, y una técnica
narrativa muy lograda, de la que me ha llamado especialmente la atención la sutileza de cómo avanza a
partir de indicios y “fogonazos.” Me ha llamado la atención especialmente su capacidad de síntesis: no
falta nada y no sobra nada… conocemos el pasado y el presente de los cuatro personajes principales y no
es difícil aventurar su futuro tras abandonar ese Cambridge lleno de sueños rotos, en el que podría haber
sucedido perfectamente lo que se nos cuenta, pero como dice Jane, uno de los personajes, “A lo mejor
aquella historia termina difuminándose en el éter de las cosas que pudieran haber sucedido, pero nunca lo
hicieron…”
Bàrbara Galmés
Profesora de Lengua castellana y literatura

7. El libro que recomiendo este año es El festín de Babette, de Isak Dinesen, en la edición de Nordica
libros, ilustrado por Noemí Villamuza. Es un corto relato con un argumento aparentemente muy
sencillo: dos hermanas solteras, hijas de un pastor protestante, viven en un pequeño pueblo de
pescadores de la costa noruega. Un día llama a su puerta una extraña mujer francesa que les
entrega una curiosa carta de recomendación. Las dos hermanas la acogen y, poco a poco , su
callada compañía se va volviendo imprescindible. Cuando a Babette le toca la lotería emprende un
misterioso viaje… Es una novela breve que se lee en tan solo unas horas, pero que condensa y
sugiere cantidad de historias y sentimientos: la generosidad, la amistad, el respeto, la belleza, las
historias de amor de las dos hermanas apenas esbozadas… Es, además, uno de los pocos ejemplos
de novela que utiliza la gastronomía como metáfora del goce de los sentidos. La experiencia
culinaria abre el alma de todos y cada uno de los personajes a la emoción y deja su sensibilidad a
flor de piel. Ninguno de ellos podrá olvidar aquella magnífica cena. La edición es también otro de
los atractivos: preciosas las ilustraciones de Noemí Villamuza, el tacto del papel, la calidez de la
tipografía y la cuidadosa elección de los colores. Todo en esta edición, en fin, invita a la lectura.
Muy recomendable también la adaptación cinematográfica que podéis ver una vez finalizada la
lectura. Es interesante comparar cómo se traduce el profundo lirismo en ambos lenguajes y los
diferentes recursos que se emplean.
Manuela Sard
Profesora de Lengua castellana y literatura

8. Una novel·la que és un cant a l’ amor i el desamor, amb paraules de gran bellesa
l’autora ens descriu els estats emocionals dels protagonistes, una padrina i el seu net,
un jove que es va obrint camí a la vida com escultor,i les seves respectives parelles. L’
amor intergeneracional, els padrins com a valor i referent a la vida dels nets, l’ amor de
parella, a vegades un amor intens més allà de la mort I altres com força inspiradora de
l’artista. És una novel·la amb una trama narrativa molt original, el protagonista escriu
un diari d’absències ple de records després de la mort de la seva padrina. Dedica els 12
capítols als dotze dies sense ella; ens va relatant la història de complicitat entre padrina
I net. La padrina una mestra en temps de la república que va ser depurada,la duresa de
la postguerra i la complicada història d’amor que va viure ajuden al net a descobrir les
claus per resoldre els seus problemes vitals i descobrir la inspiració artística com
escultor. Es una novel·la molt entranyable que posa gran valor el que poden aportar a
les nostres vides les generacions anteriors amb les seves experiències vitals. És un
llibre que m’ ha agradat molt I l’ autora sap submergir molt bé al lector en els
sentiments i emocions dels protagonistes. Al llarg de la Lectura et fa viure un xàfec d’
emocions intenses.
Marga Roig
Professora del Departament d’Orientació

9. Carmen Mola, pseudònim d’una autora que viu a Madrid, és la
creadora d’aquestes dues novetats dins de la novel·la negra
espanyola, ambdues molt recomanables. Hi ha molta violència, les
descripcions dels fets són molts dures, però una volta que les
agafes no les pots deixar. Els protagonistes, policies que formen
un equip d’investigació de casos especials, surten dels paràmetres
de detectius d’altres novel·les i el mateix passa amb els casos que
investiguen. Dos llibres imprescindibles si vos agrada la novel·la
negra.
Conxa Guasch
Professora del departament de Geografia i Història

10. Novel·la històrica sobre el personatge de Julia Domna, esposa de
l’emperador romà Septimo Severo. Un dels aspectes positius
d’aquesta obra és, precisament, la seva protagonista, Julia, una
dona molt intel·ligent i astuta, capaç de sobreviure a les
conspiracions contra la seva família. Escrit de manera molt
dinàmica, té al final la bibliografia utilitzada per l’autor, així com
notes dedicades a la traducció i/o comentari de la terminologia
llatina que apareix al llarg del llibre.
Es gaudeix molt amb la seva lectura alhora que es decobreixen
aspectes desconeguts d’aquest època de la història de l’Imperi
romà.
Conxa Guasch
Professora del departament de Geografia i Història