1. Altruisme i violència

2. Per anar fent boca
Voces, empujones, bofetadas, amenazas, enganchones por el cuello...
Claudia, la madre de Aitana no podía más. Pasó el peor trago de su
vida al denunciar a su hija, que llevaba casi cinco años
maltratándola a ella, a su pareja y —sospecha— a la abuela.
“Llegó a darme miedo, pero lo más terrible es que te planteas quién
es la persona que vive contigo”, reconoce apenada. El trabajo de los
psicólogos no dio resultado; la libertad vigilada no surtía efecto, y
las señales eran cada vez más preocupantes: agresión a un profesor,
atraco con arma blanca, agresión a otra menor, consumo de drogas...
La situación llegó a ser insostenible dentro y fuera de casa, y Claudia
temió que si no actuaba su hija acabaría en poco tiempo, una vez
cumplidos los 18 años, en la cárcel.

3. Per anar fent boca
Aitana (la agresora, ara en un centre de reforma) tiene su
propia teoría sobre las conductas antisociales de los jóvenes: son más
violentos porque los padres toleran ahora más las cosas. “Las normas
de este centro son las que debería haber en todas las casas, aunque
está raro que yo lo diga. Pero si hay que estar a las diez en casa, hay
que estar a las diez; y si haces algo mal, o no sales o te quedas sin
paga”. Aitana justifica su violencia por los porros, que asegura haber
abandonado: “Es que soy muy impulsiva y eso me ponía peor”. Pero
declara que era consciente de lo que hacía cuando atacaba a su
madre: “Cuando le das el primer bofetón no piensas en nada, pero
con el segundo dices ‘¡qué he hecho!’. Piensas ‘no le voy a pegar
más’...
Elisa Granda, El enigma de la escasa delincuencia femenina, El
País, 05/10/2009

4. Per anar fent boca
Qüestionari:
El cas de l’Aitana és un cas
excepcional avui en dia?
Coneixeu casos semblants?
Com reacciona la mare?
 Com ho veu l’agressora? A
quines raons atribueix la causa
de la seva conducta violenta?
Com avalueu el comportament
de l’Aitana?

5. Origen de l’agressivitat
 Tots els humans duem una complexa maquinària
biològica dissenyada per fer servir tàctiques Qüestionari:
agressives en les interaccions conflictives amb els
altres. L’esperança de recuperar el «paradís 1- Segons aquest
perdut», és a dir, una vida perpètuament plàcida i text, per què els
benigna amb totes les formes d’agressivitat i de éssers humans
som agressius?
violència desterrades és només una quimera. No
2- Hi ha
pertany a aquest món. Les exigències sempre possibilitats que
renovades de la competició vital han modulat l’agressivitat
l’aparició de ressorts defensius i ofensius que els desaparegui del
individus saben reclutar amb major o menor tot de les nostres
facilitat, intensitat, subtilesa o crueltat. Ho fan, vides? Per què?
quan hi ha perspectives que surti a compte, per tal 3- Esteu d’acord?
d’obtenir avantatges en la lluita per la preeminència Per què?
individual i la disseminació evolutiva.
 Revista Mètode, nº 50, Estiu 2006

6. Agressivitat i violència
 Llegiu el text de la Gemma Lienas
 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/20
13/01/agressivitat-i-violencia.html
 Idees importants:
 Agressivitat,
 Violència
 Inhibidor,
Gemma Lienas  Desinhibidors culturals
 Deshumanització
 Construcció de la masculinitat
 Violència: hipertròfia de l’agressivitat

7. La teoria de la bèstia domada
“Caïm mana en el món. A qui ho posi en dubte, li aconsellem que llegeixi la historia
universal” (Leopold Szondi)
L’home és assassí per naturalesa. L’enteniment i la raó li fan, tanmateix, reprimir
aquest impulsos. Es podria parlar d’un concepte de bèstia domada. Segons aquesta
teoria, el bé és conseqüència de la cultura, mentre que el mal és l’efecte de foscos
impulsos contra el quals l’home res no pot fer.
Aquesta tesi de la criatura humana insociable no és nova. Ja el filòsof anglès Thomas
Hobbes (1588-1679) la defensava quan atribuïa l’home l’instint de conservació de
poder i l’ambició de poder. La lluita que necessàriament ocasiona aquesta tendència de
tots contra tots només pot evitar-se, segons Hobbes, mitjançant les autoritats, que
imposen l’home la unió malgrat li pesi.
 Irenäus Eibl-Eibesfeldt, Amor y odio. Historia natural del comportamiento
humano, Salvat Editores, Barna 1995

8. La teoria de la bèstia domada
La idea que l'home és un ésser egoista per naturalesa és un model mental que ha
ressorgit amb força en la societat des que va començar la crisi i també un debat clàssic
de la filosofia.
Tanmateix, uns experiments dirigits pels psicòlegs Michael Tomasello i Felix
Warneken, de l'Institut Max Planck, van voler a posar a prova la tesi del filòsof
Thomas Hobbes, qui creia que l'home és dolent per naturalesa i gràcies a l'Estat
reprimeix seu impuls egoista. Per això, van agafar diversos nens menors de 15 mesos
d'edat, que per trobar-se en una fase prelingüística no estarien socialitzats
formalment.
En una sala, un investigador anònim fingia necessitar ajuda en diverses condicions,
com no poder obrir un armari, perdre una cullereta de cafè o deixar caure
accidentalment una pinça de la roba. Seguidament, es registrava el comportament dels
nens. Més del 95% ajudaven en almenys una de les proves de manera espontània,
sense rebre cap tipus d'ordre o instrucció.

9. La teoria de la bèstia domada
Aquestes dades, al costat de resultats idèntics amb els
ximpanzés, van portar a aquests dos científics a
concloure que els éssers humans tenim una tendència
innata a l'altruisme ja present en el nostre ancestre
comú, fa milions d'anys. No obstant això, a partir dels
tres anys els nens començaven a ser selectius sobre a qui
ajudar ia qui no.
Pablo Herreros, El instinto altruista de los
primates humanos, Yo mono, 17/11/2012 Thomas Hobbes
(http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/11/l
a-cooperacio-es-un-element-clau-en-la.html)

10. La teoria de la bèstia domada
Analitzeu els dos experiments que apareixen en
(http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/11/l
a-cooperacio-es-un-element-clau-en-la.html).
En aquests experiments es posen a prova dues
teories:
1- La moral és producte exclusiu de la influència
cultural i de l’educació.
2- L’ésser humà és l´únic ésser que pot arribar a
tenir un concepte del que és la justícia.

11. La teoria de la bèstia domada
El sentit de la justícia i la moral, són mecanismes
desenvolupats per algunes espècies d'animals, que hem
trobat en la cooperació la clau a la nostra supervivència.
La seva funció és evitar que els costos de la vida en grup
superin als beneficis, limitant els excessos que alguns
individus puguin cometre. Una estratègia que regula les
diferents relacions socials, permetent que aquestes siguin
viables a llarg termini.
Aquesta seria la raó del desenvolupament d'una moral
primitiva fa milions d'anys, molt abans que els primers
humans poblessin la terra. Gràcies a la regla bàsica de la
vida col · lectiva, avui seguim vivint en grups cooperatius
i no som éssers solitaris, com succeeix en altres espècies
d'animals.

12. La teoria de la bèstia domada
Però passa que aquesta mirada paranoica, no és útil per
més temps en les societats del segle XXI, on ens necessitem
els uns als altres més que mai des dels orígens de la nostra
espècie. Per moltes notícies negatives que apareguin a la
televisió, la cooperació, l'altruisme i la moral, formen
part del més profund del nostre cablejat humà. Iniciatives
socials, com el suport als desfavorits, el banc d'aliments o
la plataforma 'Stop desnonaments', són algunes
evidències que els primats humans, a més de ser
individualistes, també tenim tendències molt poderoses
que ens impulsen a ajudar a altres de manera
desinteressada.
Pablo Herreros, El instinto altruista de los primates
humanos, Yo mono, 17/11/2012
(http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/11/la-
cooperacio-es-un-element-clau-en-la.html)

13. La teoria ambientalista
L’anomenada teoria ambientalista considera que els homes, a
banda d’alguns reflexos, aprenem tots els nostres programes
comportamentals en el curs del nostre desenvolupament juvenil. El Qüestionari:
nounat arribaria al món en certa manera com una fulla de paper en
blanc. (...) Aquesta creença en la determinació exclusivament 1- Relacioneu la
teoria ambientalista
cultural del comportament humà està molt estesa i ha servit de base amb el
també per a algunes utopies polítiques. No només les pautes motores conductisme
concretes sinó també les inclinacions de l’home, l’afany de millorar operant.
en la jerarquia social o l’agressivitat són, segons la teoria
2- Relacioneu la
ambientalista, conseqüència de l’educació. I en les conductes teoria ambientalista
antisocials es parla d’una mala programació educacional i es amb la teoria de la
proposa educar els nens de manera que no puguin aparèixer en ells bèstia domada.
les inclinacions indesitjables.
Irenäus Eibl-Eibesfeldt, Amor y odio. Historia natural del
comportamiento humano, Salvat Editores, Barna 1995

14. La violència innata.
Hi ha una forma ritualitzada d’amenaça vinculatòria innata en
nosaltres: el riure. Aquest moviment expressiu nasqué probablement Qüestionari:
d’una actitud que qualifiquem d’”assetjament”. Molts són els 1- Relacioneu el
que planteja
animals socials que amenacen plegats un enemic de la seva mateixa
l’autor del text
espècie o d’altra. Molts simis que viuen en grups mostren les dents en amb el
fer-ho, i emeten sons rítmics d’amenaça. Ambdós elements estan ciberassetjament
continguts també en el nostre riure, i la motivació de la mateixa sol .
ser agressiva. Ens riem d’algú, ens burlem d’ell, i gustosos ho fem en
companyia dels altres. El que queda ridiculitzat interpreta el riure
com una agressió. Els que riuen en comú se senten vinculats per
aquest “assetjament” ritualitzat. (166)
Irenäus Eibl-Eibesfeldt, Amor y odio. Historia natural del
comportamiento humano, Salvat Editores, Barna 1995

15. Neurociència i criminalitat
 Durant més de tretze anys, el neuroanatomista James Fallon ha
escodrinyat els escàners cerebrals de psicòpates i assassins en sèrie per trobar
en què difereixen les seves estructures cerebrals de les nostres.
 L’any 2007, la història va donar un gir inesperat, propi d'un thriller. Un
dels seus col·legues li va passar a Fallon de cop i volta una setantena
d’escàners d'assassins. Es tractava d'un material molt valuós, per les
dificultats legals per obtenir-lo, i estava barrejat amb altres tantes plaques
de persones que patien esquizofrènia i depressió. Fallon va veure-hi una
oportunitat única per trobar patrons cerebrals en un experiment cec, sense
saber qui és qui.

16. Neurociència i criminalitat
 Analitzant les parts del cervell que estaven
il·luminades o apagades, Fallon va començar
a fascinar quan entreveure un patró, borrós al
principi, que s'associaria de manera implacable
amb els criminals. Va trobar dues zones
singularment apagades: l'escorça cerebral sobre
dels ulls, que s'encarrega de l'ètica, la moral i
la presa de decisions -el que es coneix pel
còrtex orbitofrontal-, i l'amígdala, sota
l'escorça, que processa les emocions, l'agressió i
la violència.

17. Neurociència i criminalitat
 Els escàners reflectien un nou retrat robot de
tipus que cometien violacions o assassinats en
sèrie, persones que tenien dificultats per
emocionar o deixar-se impressionar pel
sofriment aliè, sense remordiments. No tenien
del fre que imposa el lòbul prefrontal a
l'hora de controlar els impulsos i decidir si
una acció és moral o èticament acceptable. En
tots ells, els circuits que connecten els
sistemes límbics -el cervell emocional del
mamífer- amb el centre racional del control
de decisions estaven danyats o desconnectats.
 Luis Miguel Ariza, En la mente
criminal, El País, 29/01/2012

18. Psicopatia i sociopatia.
 (Los psicópatas)"Tienen dificultades para percibir por
parte de la amígdala las emociones morales, el sentido
de la justicia, la piedad y la compasión", explica
Vicente Garrido, profesor de la Universidad de
Valencia y un experto en criminología. El psicópata
imita en muchas ocasiones emociones que no siente y solo
percibe como señales que ha de descifrar -finge estar
apenado cuando en realidad no lo está- por culpa de este
déficit. Su lóbulo prefrontal, el llamado órgano
ejecutivo del cerebro, tiene otro déficit añadido: la
amígdala no le avisa de los daños o el sufrimiento que se
vaya a causar al tomar una decisión.

19. Psicopatia i sociopatia.
 "Frente a situaciones de miedo y horror, el lóbulo
prefrontal del psicópata toma la decisión de
mayor beneficio para el sujeto, aun cuando esas
decisiones hayan sido castigadas anteriormente. Por
eso se dice que los psicópatas no aprenden de la
experiencia. Repiten comportamientos que otra
persona ya no repetiría. Son egocéntricos y están
centrados en sus metas inmediatas, que giran en
torno al logro del placer y del control. Ese recuerdo
del castigo, del fracaso, no es relevante, porque la
amígdala no le ha permitido instalarlo dentro de sus
sistema de memoria".

20. Psicopatia i sociopatia.
"Frente a situaciones de miedo y horror, el lóbulo
prefrontal del psicópata toma la decisión de
mayor beneficio para el sujeto, aun cuando esas
decisiones hayan sido castigadas anteriormente. Por
eso se dice que los psicópatas no aprenden de la
experiencia. Repiten comportamientos que otra
persona ya no repetiría. Son egocéntricos y están
centrados en sus metas inmediatas, que giran en
torno al logro del placer y del control. Ese recuerdo
del castigo, del fracaso, no es relevante, porque la
amígdala no le ha permitido instalarlo dentro de
sus sistema de memoria".

21. Psicopatia i sociopatia.
 Vicente Garrido distingue entre sociópatas y psicópatas. Los
primeros tienen una biografía en la que han sufrido maltratos o
abusos sexuales y cuando eran niños crecieron en contextos
subculturales muy violentos, como mafias y organizaciones
criminales. El énfasis lo pone en el ambiente; puede ser un gatillo
que acciona un mecanismo y cuando sucede no tiene vuelta atrás.
Este profesor español habla de los niños de las favelas brasileñas,
que en muchas ocasiones viven rodeados de drogas. No todos se
transforman en delincuentes, pero a veces basta con poner una
pistola en sus manos. O de los niños soldado de Sierra Leona o
Uganda, raptados y sometidos a una tortura psicológica brutal.
Terminan convirtiéndose en máquinas de matar.

22. Psicopatia i sociopatia.
 "Se trata de una psicopatía adquirida
por culpa de factores ambientales muy
intensos que marcan la época más vulnerable
del desarrollo del niño". Pero incluso entre
esos niños soldados se ha visto que las
diferencias individuales cuentan. Algunos
pueden ser rehabilitados una vez rescatados
de las garras de sus secuestradores. Otros ya
tenían una tendencia innata hacia la
violencia, por lo que su psicopatía será
irreversible. Vicente Garrido

23. Psicopatia i sociopatia.
 Los genes equivocados mezclados con un ambiente negativo producen
un cóctel explosivo, pero incluso bajo los peores escenarios la biología
puede salir triunfante en personas que demostraron una construcción
moral intachable, capaces de resistirse a cometer atrocidades bajo
regímenes de terror como el de Hitler. Garrido indica algunos
estudios fascinantes realizados en soldados alemanes que se negaron a
cumplir las órdenes de disparar contra judíos, gitanos y homosexuales
durante la Segunda Guerra Mundial, a riesgo de verse expulsados o de
perder la vida. Estas situaciones contradictorias muestran que los
científicos están aún muy lejos de desentrañar los mecanismos que
operan detrás del comportamiento humano.
 Luis Miguel Ariza, En la mente criminal, El País,
29/01/2012

24. Violència de gènere
 "Mi mujer es una persona muy independiente, periodista, y yo intentaba imponer
mis decisiones. Y llega un momento, en el primer año del matrimonio, que tengo
miedo a perderla, a que el negocio no fuera bien, a no tener dinero, a no ser
suficiente hombre, a todos esos estereotipos que nos meten en la cabeza. Las
discusiones cada vez eran más habituales. Como si estuviéramos luchando por
parcelas de poder. Me molestaba incluso que me preguntara. Yo respondía de manera
violenta, no se me ocurría otro camino que no fuera el enfrentamiento. Ella intentó
en muchas ocasiones que habláramos. Pero yo me encerraba, ¡le negaba a mi pareja
el derecho a hablar! Era tan cobarde, que veía todo como una agresión hacia mí...
Es que yo creo que tenía complejos: a quedarme calvo, a no ganar tanto dinero como
otros, a no ser lo suficientemente bueno en la cama. Ella tenía mucho éxito en su
trabajo. Y sí, ahora entiendo que me molestaba. Por parte de ella había reproches,
pero lógicos, eran reproches para motivarme, y yo los veía como un ataque. Era tan
egoísta que solo me decía: ¿por qué me habrá tocado a mí esta mujer?". (text 1)

25. Violència de gènere
 "Debemos partir siempre de algo claro: de la voluntariedad; de que estos
hombres son perfectamente conscientes de lo que han hecho. No hay un perfil del
agresor. Pero yo digo que todos tienen tres características: son hombres, varones y de
sexo masculino, con una referencia cultural basada en la imposición, en el "porque
lo digo yo". Quien habla ahora es Miguel Lorente Acosta, delegado del
Gobierno para la Violencia de Género. "El maltratador tipo, en la inmensa mayoría
de los casos, solo maltrata a su mujer. No son gente violenta ni problemática en el
trabajo o en la sociedad; aunque sí tienen comportamientos comunes; por ejemplo,
son gente embaucadora al comienzo con sus parejas, y con una conducta de
hipermasculinidad, y que una vez cometido el delito tienden a minimizarlo.
Minimizan la intensidad de la agresión o responsabilizan a la mujer. No lo ven
como violencia, consideran que son cosas familiares, de casa... Tienen una relación
de desigualdad con su pareja; que les lleven la contraria lo ven como un ataque a su
posición. Saben perfectamente lo que están haciendo". (text 2)

26. Violència de gènere
 Yo creo que es muy importante la presión social; que ellos se vean cuestionados
socialmente, no bajar la alerta. Esto no es un ejercicio de cómo controlar la ira;
no es aplicar una serie de trucos para controlarse. Son cuestiones basadas en la
desigualdad de género. El maltratador nunca parte de una relación de tú a tú; no
se trata de que las relaciones hayan de ser rosas, de plena felicidad, sino de saber
cómo afrontar los conflictos sin atacar. El maltratador muchas veces provoca él el
conflicto, lo busca, para poder descargar". "Es una estrategia larga en el tiempo.
Van cosificando; la mujer es un objeto que les pertenece; desarrollan esa posesión
durante muchos años; y las dos partes llegan a padecer una distorsión cognitiva
de la realidad; las mujeres sometidas desarrollan procesos psíquicos curiosos para
sobrevivir, procesos que se han visto en los campos de concentración; se enganchan
a rutinas; sus días pasan sin emociones, viven automáticamente, para no pararse
a pensar". (text 3)

27. Violència de gènere
 ¿Y dan resultado estas terapias de rehabilitación? "Se realiza un informe al final.
Hasta ahora, el balance es más o menos que entre el 50% y el 60% se estaban
cumpliendo los objetivos; un 30% abandonaron el tratamiento, y con un 20%
no se alcanzó ningún avance". Antes, los tratamientos podían ser en grupo o
individuales, pero ahora -marcados por la falta de recursos-, el nuevo protocolo
indica que van a ser tratamientos grupales de seis meses, en una sesión semanal.
"Sinceramente", apunta Andrés Quinteros, responsable del Área de Violencia
Familiar y Social de Aspacia (www.asociacion-aspacia.org), "en seis meses,
en psicología, es muy difícil cambiar nada. En seis meses lo que se suele alcanzar
es llegar a reconocer lo que ha sucedido. Creo, además, que se hace mucho énfasis
en lo psicoeducativo, en las habilidades sociales, la empatía, y deberíamos entrar
a trabajar ya en nuevas alternativas de masculinidad". (text 4)
 Rafael Ruiz, Maltratadores, ¿pueden cambiar?, El País, 13/03/2011

28. Violència de gènere
Qüestionari:
1. Analitzeu la personalitat de l’agressor a partir del que
explica(text 1).
2. Quines són les característiques de la personalitat
maltractadora, segons els experts? (text 2)
3. Quina és l’estratègia del maltractador? (text 3)
4. Quins són els límits i les possibilitats de la rehabilitació
aplicada a aquestes persones? (text 4)
5. Per què a la violència de gènere no se l’anomena agressivitat
de gènere?