A partir de la creació d’un aplicatiu informàtic que permet al professorat l’elaboració de tot el desenvolupament curricular, des de las competències bàsiques que estableix la LOE (Decret 142/2007 a Catalunya), fins a les activitats d’aprenentatge i d’avaluació, recollint tots els components del procés (objectius de l’àrea, continguts, criteris d’avaluació, objectius didàctics de la unitat, …), es proposa un disseny curricular de realització de les unitats didàctiques que promou aquesta participació de l’alumnat de cicle superior.
L’oferta de cursos no presencials a l’EAPC
Presentacio (2/2). Data: 4 de juliol de 2012.
Sessió per a l'Escola de Capacitació Agrària Forestal (ECAF) de Santa Coloma de Farners.
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualitzar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet.
Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjun
El ICO presentó sus Líneas de Financiación para 2013, totalizando €22,000 millones centrados en empresas y emprendedores, e internacionalización. Se destinarán €18,000 millones a financiar inversiones y liquidez de empresas en España, y €4,000 millones a inversiones y necesidades de liquidez de empresas españolas en el extranjero. También se estableció la colaboración entre los Ministerios de Industria e Industria para impulsar la internacionalización de la industria de alto contenido tecnológ
Este documento describe la evolución histórica de las configuraciones de pensamiento y acción en el sistema educativo argentino. Inicialmente, primó una visión positivista que promovía al maestro como ejemplo moral difusor de la cultura oficial. Posteriormente, se enfatizó el conocimiento disciplinar por sobre la formación pedagógica. Más adelante, la educación se enfocó en la formación de recursos humanos, considerando al docente como ejecutor de la enseñanza. Finalmente, surgieron corrientes pedagógicas cr
A partir de la creació d’un aplicatiu informàtic que permet al professorat l’elaboració de tot el desenvolupament curricular, des de las competències bàsiques que estableix la LOE (Decret 142/2007 a Catalunya), fins a les activitats d’aprenentatge i d’avaluació, recollint tots els components del procés (objectius de l’àrea, continguts, criteris d’avaluació, objectius didàctics de la unitat, …), es proposa un disseny curricular de realització de les unitats didàctiques que promou aquesta participació de l’alumnat de cicle superior.
L’oferta de cursos no presencials a l’EAPC
Presentacio (2/2). Data: 4 de juliol de 2012.
Sessió per a l'Escola de Capacitació Agrària Forestal (ECAF) de Santa Coloma de Farners.
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualitzar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet.
Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjun
El ICO presentó sus Líneas de Financiación para 2013, totalizando €22,000 millones centrados en empresas y emprendedores, e internacionalización. Se destinarán €18,000 millones a financiar inversiones y liquidez de empresas en España, y €4,000 millones a inversiones y necesidades de liquidez de empresas españolas en el extranjero. También se estableció la colaboración entre los Ministerios de Industria e Industria para impulsar la internacionalización de la industria de alto contenido tecnológ
Este documento describe la evolución histórica de las configuraciones de pensamiento y acción en el sistema educativo argentino. Inicialmente, primó una visión positivista que promovía al maestro como ejemplo moral difusor de la cultura oficial. Posteriormente, se enfatizó el conocimiento disciplinar por sobre la formación pedagógica. Más adelante, la educación se enfocó en la formación de recursos humanos, considerando al docente como ejecutor de la enseñanza. Finalmente, surgieron corrientes pedagógicas cr
Tradiciones o modelos en la formación docentesmonicaadiz
El documento describe varias tradiciones o modelos en la formación docente a lo largo de la historia de Argentina. La tradición normalizadora-disciplinadora se enfoca en formar al "buen maestro" a través del disciplinamiento y habilidades prácticas. La tradición académica enfatiza la formación en conocimientos disciplinares por sobre la pedagogía. La tradición eficientista ve al docente como un técnico encargado de implementar planes de estudio preestablecidos.
Este documento describe cuatro modelos de formación docente: 1) el modelo práctico-artesanal que concibe la enseñanza como un oficio que se aprende a través de la experiencia, 2) el modelo académico que enfatiza los conocimientos disciplinares por sobre los pedagógicos, 3) el modelo técnico-eficientista que busca racionalizar la enseñanza a través de técnicas de transmisión, y 4) el modelo hermenéutico-reflexivo que considera a la enseñanza como una actividad comple
Este documento discute cómo debe ser la formación docente en México para satisfacer las demandas actuales de la sociedad. Argumenta que la formación debe centrarse en el desarrollo de estrategias didácticas significativas y en preparar a los maestros para ser facilitadores del aprendizaje de los estudiantes, en lugar de meros transmisores de conocimiento. También sostiene que se necesita promover el profesionalismo docente y enfocarse en métodos de enseñanza que permitan a los estudiantes construir su propio conocimiento.
La formación docente es una de las problemáticas que enfrenta el sector educativo en la actualidad, se aborda como uno de los problemas centrales que el docente debe solucionar para mejorar su trabajo educativo, aunado al problema tenemos que los programas de formación para los maestros de nuevo ingreso y en servicio no responden a las necesidades que exige el sector.
Este documento describe varios modelos de formación docente, incluyendo el modelo práctico/artesanal, académico/ilustrado, técnico y reflexivo/hermenéutico. Discute las fortalezas y debilidades de cada modelo, y propone que el modelo actual debería formar a los docentes para ser profesionales comprometidos en proyectos colectivos que están en constante reflexión e interacción. Concluye proponiendo una dinámica de retroalimentación para que los docentes en formación analicen críticamente los diferentes
Este documento presenta resúmenes de varias teorías educativas y psicológicas. Incluye la teoría del aprendizaje por descubrimiento de Jerome Bruner, la teoría del aprendizaje significativo de David Ausubel, el cognitivismo, el aprendizaje clásico o respondiente, el constructivismo compartido por Piaget, Vygotsky y otros, la teoría socio-constructivista de Vygotsky, el procesamiento de información, la teoría de las inteligencias múltiples de Gardner, el aprendizaje social
El documento explica que una teoría intenta explicar fenómenos basándose en supuestos. La teoría educativa se fundamenta en una filosofía de la educación y propone un modelo de persona y cómo debe ser la educación para formar ese modelo. La filosofía de la educación estudia la educación de manera contemplativa y sistemática para orientar y criticar las teorías educativas.
El documento describe las principales teorías pedagógicas, incluyendo la pedagogía tradicional basada en el conductismo y la pedagogía cognitiva basada en el constructivismo. También presenta los principales enfoques dentro de la pedagogía cognitiva, como la psicología genética de Piaget, el aprendizaje significativo de Ausubel y el enfoque sociocultural de Vygotsky.
Este documento presenta un cuadro comparativo de seis modelos pedagógicos: la Escuela Tradicional, la Escuela Conductista, la Escuela Constructivista, la Escuela Activa, la Escuela Histórico-Cultural y la Escuela Libertaria. Describe las concepciones fundamentales de cada modelo y sus principales representantes como Sócrates, Platón, Aristóteles, John Watson, Jean Piaget y Paulo Freire. También resume el rol del docente en cada modelo, como poseedor del conocimiento, acompañante, mediador o facilitador del diálogo.
Este documento resume las teorías y aportes de varios pensadores pedagógicos como Montaigne, Locke, Rousseau, Pestalozzi, Herbart, Decroly, Dewey, Claparede, Montessori, Neill, Freinet, Freire, el Movimiento de la Escuela Nueva, Nieto Caballero, la corriente cognitiva y el constructivismo. Cada uno hizo contribuciones importantes a la educación como valorar la experiencia, respetar la individualidad del estudiante, centrarse en sus intereses, y ver el
El documento describe la evolución de la formación permanente del profesorado en Andalucía desde el II Plan Andaluz hasta las tendencias actuales. El II Plan Andaluz buscó facilitar recursos para que el profesorado desarrollara su autonomía y mejorara la calidad de la enseñanza. Más recientemente, las nuevas tendencias enfatizan el desarrollo profesional a través de comunidades de aprendizaje y el asesoramiento para una mejor gestión de los recursos formativos.
El documento presenta una sesión sobre el origen, concepto y objetivos de la investigación educativa. Explica que la investigación-acción surgió para mejorar procesos educativos mediante la participación de maestros y estudiantes. También discute diferentes enfoques de la investigación educativa a través de la historia, incluyendo la investigación participativa y la investigación del profesor. El documento concluye resaltando que la enseñanza es un proceso intersubjetivo que no puede investigarse de forma positivista sino considerando factores humanos.
Diapositivas contabilidad y el sistema contable tarin martes (3)tarinm
Este documento describe la contabilidad y el sistema contable. Define la contabilidad como una herramienta que permite registrar y controlar sistemáticamente todas las operaciones de una empresa. Explica que un sistema de información contable comprende los métodos y procedimientos para llevar un control de las actividades financieras y resumir la información de manera útil para la toma de decisiones. Finalmente, concluye que desde tiempos antiguos los hombres han mantenido un control exhaustivo de sus finanzas y que con el tiempo los procesos y técnicas
This letter is informing parents about a program called "Respira i Apren" being used in the classroom to help children ages 3-5 develop focus and calm through breathing and movement exercises. It describes some of the exercises, like breathing techniques, relaxation with water, and paired movements, that help accompany the maturing process during this important developmental period. Parents are invited to participate and see how their children and the class benefit from the activities.
1. La realitat de la formació. L’exercici professional en l’àmbit de la formació de docents. Nou professorat formador Manel Castaño Bachiller. ICE URV Abril Tarragona i Tortosa. 2011 Pintura hiperrealista de Roberto Bernardi
2. 1. Contextualitzar l'actuació del formador/a en la realitat de la formació. 2. Saber que n'esperem del nou formador/a. 3. Donar a conèixer les diferents actuacions de suport, espais de participació, informació i formació que s'ofereixen des de l'ICE Objectius Què ens plantejarem en aquesta sessió?
3.
4.
5. Professorat novell Llengües estrangeres Aula digital Aprenentatge competencial de l’alumnat Escola inclusiva PRIORITATS TEMÀTIQUES PFZ 2010-2011
6.
7.
8. 1. Formació entre iguals 2. Reflexió sobre la pràctica 3. Una altra relació entre el formador i l’alumne Quin model educatiu de la formació? 4. Basat en l’intercanvi d’experiències i el desenvolupament personal i professional 5. Tenint en compte el context on s’ha d’implementar el que s’aprengui (cultura col·laborativa) El Pla Marc de Formació. Permanent 2005-2010. La realitat de la seva aplicació Una metodologia de referència: Pràctica reflexiva, incidència fallida? Modalitats adaptades a la formació entre iguals: Els seminaris i grups de treball Modalitats adaptades a la realitat del centre: Assessoraments a centre, tallers, grups de treball
9. 1. Fer la feina amb més qualitat 2. Tenir un paper més professionalitzador 3. Disposar d’espais i recursos per a la pròpia formació individual i col·lectiva Quin model de formadors i formadores? 4. Coneixedor/expert dels diferents contextos educatius 5. Coneixedors/expert en metodologies per a la formació El Pla Marc de Formació. Permanent 2005-2010. La realitat de la seva aplicació No s’ha pogut consolidar un model de formador professionalitzar : jornada compartida amb el centre. Característiques del procés l’accés del formador a la formació : poc planificada, no per convocatòria pública, accés per vies formals i no formals: ICE, SE: CRP, ELIC, EAP, inspecció , propostes de centre, d’altres institucions, demandes personals, etc. Espais i recursos per a la formació limitats : ICE, programes específics del departament ( programes d’innovació, salut del docent, educat 1x1, pràctica reflexiva,..). No hi ha hagut una formació institucional sobre competències bàsiques, malgrat hi ha hagut molta demanda de formació en el territori
10.
11.
12.
13. El formador/a en acció: Les tasques abans, durant i desprès del formador/a en la realització d'una activitat de formació Abans: Planificar l'activitat: definició d'objectius, continguts, metodologia, organització de les sessions, materials i recursos, avaluació (del formador i dels assistents) ( doc . 1) ( doc . 2) ( doc . 3) ( doc 4) ( doc 5) ( doc 6) (doc7) ( doc 7) ( doc 8) Durant: Importància de fer un bona planificació de l'organització de les sessions: temps ( he de temporitzar totes les fases del procés ), activitat/continguts ( faré això ), objectius específics ( per aconseguir ), metodologia ( de quina manera ho faré ?), recursos i materials utilitzaré ( quins recursos i/ o materials utilitzaré? ), avaluació ( com recavaré i registraré informació per avaluar l’activitat?): anotar les observacions que em donin informació de com ha anat cada sessió i si cal millorar algun aspecte, tenir en compte les valoracions de satisfacció que facin els assistents (no capficar-s’hi massa). Fer activitats breus de debat en diferents moments amb els assistents de com veuen el desenvolupament de l’activitat (tenir-ho programat) (document de referència) Després : Refer aquells aspectes que, a partir de l’observació i la informació que he anat recavant sessió a sessió, considerem cal modificar o millorar.
14.
15. 90 €/participació (comunicació) Participació taules rodones, comunicacions 61 €/presentació Intercanvi experiències de 151 € a 200 € per conferència Conferència 55 €/hora Assessorament 45 € /hora Curs, seminari, taller Barem per hora o acció impartida Modalitat
18. Què significa ser formador? Ser competent professionalment: saber (tècnica), saber fer (metodològica), saber estar (participativa), saber ser (personal) En funció del context de la formació : Ser expert/a, assessor/a, acompanyant, impulsor/a, facilitador/a, … Ser coneixedor dels diferents contextos educatius i les realitats dels centres i del professorat Ser receptiu i inquiet/a a la innovació, la renovació, l'observació dels canvis en l'educació.. Ser proactiu i reflexionar sobre la pròpia pràctica. Tenir clar fins on em puc i vull comprometre’m. Creure i sentir-me una pesa important en el procés de canvis i millora en l'educació.
20. PLANIFICACIÓ DE LA FORMACIÓ Formació de sistema Pla de formació de territori Pla de formació de zona Pla de formació de centre
21. AVALUACIÓ L’ aprofitament de la formació fa referència al professorat La transferència fa referència al centre educatiu L’ impacte fa referència a l’ alumnat
Editor's Notes
Formar per a l’escola inclusiva: atenció a la diversitat, tutoria i orientació, acollida de l’alumnat nouvingut, atenció a l’alumnat en situació de risc de marginació social i al que presenta necessitats educatives especials. Ajudar a implementar tots els nous currículums establerts pels decrets 142/2007 i 143/2007 derivats de la LOE als cursos d l’educació infantil, primària i secundària obligatòria corresponents; així com estimular la innovació en les àrees de llengua, matemàtiques, llengües estrangeres, ciències i tecnologia mitjançant la reflexió sobre la pràctica. Impulsar els aprenentatges amb l’ús didàctic de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula. Contribuir a la formació per a la salut i el benestar del professorat. Formar els caps d’estudis i coordinadors i coordinadores pedagògics dels centres com a gestors de plans de formació de centre. Impulsar el coneixement i domini de les llengües estrangeres, especialment de l’anglès, per part de tot el professorat. Ajudar el professorat que inicia la docència a desenvolupar les seves tasques.