1. Immanuel Kant (1724-1804)
“Dues coses omplen sempre l’ànim d’una
admiració i una veneració creixents i
sempre noves com més sovint i més seguit
hi reflexionem: el cel estrellat al damunt
meu i la llei moral a dintre meu.”

2. Biografia 1
► Filòsof alemany. Va passar
tota la vida a la seva ciutat
natal Königsberg (Prússia),
actualment Kaliningrad
(Rússia). Allí estudià
Filosofia i treballà a la
Universitat com a professor,
entre d’altres, de Filosofia.
Primer estava influït per la
metafísica de Wolff que
provenia de Leibniz, però les
lectures d'altres filòsofs el
feren evolucionar i sortir de
la metafísica wolffiana.
Concretament conta que va
ser Hume que amb les seves
crítiques el despertà del seu
«somni dogmàtic».

3. Biografia 2
► Una llegenda explica com era un
home d'una extraordinària
puntualitat, els seus veïnats
posaven el rellotge en hora quan ell
passava per davant ca seva per
anar a la Universitat; només una
vegada es retardà: s'havia quedat
llegint a Rousseau. Admirava
moltíssim a Newton, al qual el
considerava el paradigma de
científic. Kant era un home d'una
cultura extraordinària, sense sortir
de la seva ciutat coneixia altres
indrets per les seves lectures i per
les explicacions dels convidats a la
seva taula. No només donava
classes de filosofia sinó que també
ho feia de matemàtiques, lògica,
física, etc.

4. Obres
Començà a publicar les seves
obres més importants a una edat
avançada, els 57 anys, la qual
cosa podria explicar la solidesa
que aquestes tenien i la
importància històrica que han
adquirit. Destacarem:
►Crítica de la raó pura
(1781/1787)
►Prolegòmens a tota metafísica
futura que vulgui presentar-se
com a ciència (1783)
►Què és la il·lustració? (1784)
►Crítica de la raó pràctica (1788)
►Crítica del judici (de la facultat
de jutjar) (1790)
►La pau perpètua (1795)

5. Kant i la Il·lustració
►Lema de la Il·lustració que segueix Kant:
Sapere aude: "atreveix-te a pensar"
►L'època de Kant és la Il·lustració:
l'optimisme en la raó sense haver investigat
quin origen té ni quines limitacions. La
Il·lustració prenia la facultat humana de la
raó sense haver-ne fet una crítica.
►Kant elaborarà la crítica de la raó: què es
pot conèixer i quins límits té la raó humana.

6. RESPOSTA A LA PREGUNTA:
Qué és la Il·lustració?
«La Il·lustració és la sortida de l’ésser huma de la
seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és
culpable. Minoria d’edat és la incapacitat de servir-se
del propi enteniment sense la direcció d’un altre. Ell
mateix n’és culpable, d’aquesta minoria d’edat,
perquè la seva causa no consisteix en un defecte de
l’enteniment, sinó en la mancança de la decisió i del
coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense
la direcció de cap altre. Sapere aude! Tingues
coratge de servir-te del teu propi enteniment!
Aquesta és, doncs, la divisa de la Il·lustració»
(Text 22)

7. La filosofia de Kant
►Kant supera les dificultat del Racionalisme i de
l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de cada
moviment i en fa una teoria completament nova i
original. El criticisme és la postura de Kant entre el
dogmatisme de Wolff i l’escepticisme de Hume.
(B884)
►Descartes accepta la metafísica i Hume la
destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la
metafísica com a ciència? És a dir, com a
coneixement segur i universal?
►També va ser partidari de la Revolució Francesa,
vista com el moment històric en què la raó entra
en política de la mà del poble amb els ideals de
llibertat i igualtat.

8. Crítica de la raó pura 1
“Tots les interessos de la meva raó (tant els
especulatius com els pràctics) es resumeixen en les
tres qüestions següents:
►Què puc saber?
►Què he de fer?
►Què puc esperar?
La primera qüestió és merament especulativa. [...]
La segona qüestió és merament pràctica. Encara que
pot, com a tal, pertànyer a la raó pura, no per això
és transcendental, sinó moral [...] La tercera qüestió
[...] és pràctica i teòrica alhora.” (B833)

9. Crítica de la raó pura 2
Estructura
Seccions Facultats Disciplines
ESTÈTICA
SENSIBILITAT MATEMÀTICA
TRANSCENDETAL
ANALÍTICA
ENTENIMENT FÍSICA
TRANSCENDENTAL
DIALÈCTICA
RAÓ METAFÍSICA
TRANSCENDENTAL

10. Crítica de la raó pura 3
►«Raó pura és aquella que conté els principis
mitjançant els qual coneixem quelcom
absolutament a priori.» A priori significa
«independent de tota experiència». (Text 5)
►La CRP és una investigació de la facultat que no
conté cap contingut empíric.
►Kant parteix d'un fet, d'un faktum: la física i la
matemàtica són ciències. Què fa possible que ho
siguin? Que contenen judicis sintètics a priori. Es
basen en els a prioris de la raó pura.

11. Crítica de la raó pura 4
Revolució copernicana de Kant
►Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el
coneixement als objectes; ara provarem
d’adaptar els objectes al coneixement, al
subjecte, així podrem fer judicis a priori.
(Text 1)
►Els objectes vendran determinats per les
lleis del coneixement humà: per les
intuïcions pures a la sensibilitat i per les
categories a l’enteniment.

12. Crítica de la raó pura 5
La filosofia transcendental
► El concepte “transcendental”: «Anomemo transcendental
tot coneixement que s’ocupa, no tant dels objectes, quant
del nostro modo de coneixer-los, quant que tal modo ha
de ser possible a priori. Un sistema de tals conceptes
s’anomenaria filosofia transcendental» (Text 21)
► La qüestió és: la matemàtica i la física són ciències; ¿és la
metafísica una ciència a la manera d’aquelles dues?
¿Quines són les condicions de possibilitat de les ciències?
(Text 18 i 19)
► La diferència entre pensar i conèixer. Pensar, el que es diu
pensar, podem pensar qualsevol cosa: imaginàries,
fantàstiques, reals o irreals. Però, conèixer-les, ja no és el
mateix: conèixer significa que estam legitimats a pensar-
ho, que és veritat, no simplement inventat per la ment.
(Text 2)

13. Crítica de la raó pura 6
Distinció entre el coneixement a priori i a posteriori
► Coneixement a priori:
► És absolutament independent de tota experiència. (Text 6 i 7)
► És universal i necessari (la negació és una contradicció)
► És explicatiu
EXEMPLES:
► “2+2=4”
► “cada pare és necessàriament mascle”
► “un triangle és una figura de tres angles
► “tot canvi té una causa” (a priori però no pur)
► Coneixement a posteriori:
► depèn de l’experiència
► no és universal sinó particular
► no és necessari (la seva contradicció és possible)
► és ampliatiu o extensiu
EXEMPLES:
► “aquest llibre és feixuc”
► “l’aigua de l’oceà és freda”
► “tot cos desproveït de suport cau”

14. Crítica de la raó pura 7
Distinció entre judicis analítics i sintètics
► Judicis analítics:
 el predicat està contingut en el subjecte (Text 9)
 no amplien el coneixement
EXEMPLES:
► “un dia de pluja és un dia humit”
► “l’aigua és un líquid”
► “l’or és un metall”
► “el verd és un color”
► Judicis sintètics:
 el predicat no està contingut en el subjecte
 amplia el camp del coneixement
EXEMPLES:
► “un dia de pluja és un dia fred”
► “l’aigua és un bé escàs”
► “l’or és un metall valuós”

15. Crítica de la raó pura 8
Els judicis sintètics a priori
► Els judicis analítics a priori i els judicis sintètics a posteriori són
possibles. Els judicis analítics a posteriori no són possibles.
► La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre coneixement.
Per tant, s’expressa en judicis sintètics a priori. Aquests són els
importants. (Text 11)
► Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “ 7+5=12”, “la línia recta
és la distància més curta entre dos punts”, “la quantitat de matèria
resta invariable en totes les modificacions del món corpori ”, “a tota
transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals ”. ¿Com
són possibles els judicis sintètics a priori? (Text 17)
► La matemàtica i la física empren aquests judicis (Textos 12, 13, 14 i
15). Però, són possibles els judicis sintètics a priori a la metafísica?
(Text 16)
► En el nostre coneixement no tot procedeix de l’experiència, tenim
“continguts” a priori a la ment. “Tot el nostre coneixement comença
amb l’experiència, però no tot ell procedeix de l’experiència” (Text 4)

16. Crítica de la raó pura 9
ESTÈTICA TRANSCENDETAL: la sensibilitat
Matèria bruta
•prové dels sentits sensació
Sensibilitat •a posteriori
+ Intuïció
(facultat d’intuir,
Capacitat de rebre
del
Representacions fenomen
en ser afectats Formes pures a priori Espai
per l’objecte) •Condicions del subjecte Temps
► «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»
► L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El temps
correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, la Matemàtica
és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat
► Fenòmens i noümens. No podem conèixer les coses en sí, sempre hi ha la
intervenció del subjecte, per tant només coneixem fenòmens, no noümens.

17. Crítica de la raó pura 10
ANALÍTICA TRANSCENDENTAL: l’enteniment
Matèria bruta: intuïcions de la
sensabilitat
• A posteriori
Enteniment síntesi Judici,
(facultat d’entendre,
Jutjar. Capacitat de Coneixe-
Pensar objectes. Conceptes purs: categories ment
Facultat de les regles
• A priori
Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació,
Limitació, Substància, Causalitat,
Comunitat, Possibilitat, Existència, Necessitat
 «Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»
 La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de
l’enteniment, sobretot, en les de causalitat i substància.
 Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense continguts són
buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.

18. Epistemologia
kantiana
amb humor

19. Mapa conceptual CRP (Santillana)

20. Crítica de la raó pura 11
DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raó
► Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió
transcendental.
► «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a
l'enteniment i acaba en la raó» (B355)
► La raó s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements de
l’enteniment al menor nombre de principis (condicions universals) a fi
de produir-ne la suprema unitat”. És la facultat dels principis, unifica
els fenòmens de l’enteniment sota tres idees o conceptes purs de la
raó: ànima, món i Déu.
 El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant la
idea de Ànima.
 El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant la idea
de Món.
 Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de Déu.
► «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO.
► Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència,
no provenen d’intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la
Metafísica no ens dóna coneixement, és impossible com a ciència
perquè no parteix de l’experiència. Ho podem pensar, però no ho
podem conèixer.

21. Crítica de la raó pura 12
L’antinòmia de la raó pura
► La raó no pot resoldre els conflictes de les idees
transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva
contrària.
TESI: El món té un principi ANTÍTESI: El món no té principi, així
en el temps, i respecte a MÓN com tampoc límits a l’espai. És infinit
l’espai, està igualment tant respecte del temps com de l’espai
tancat entre límits.
TESI: Al món li pertany
quelcom que [...] constitueix DÉU ANTÍTESI: No existeix en el món
un ésser absolutament cap ésser absolutament necessari
necessari
TESI: La causalitat segons lleis ANTÍTESI: No hi ha llibertat.
de la natura no és l’única de la LLIBERTAT Tot el que succeeix en el món
que poden derivar els es desenvolupa exclusivament
fenòmens del món. Per explicar segons lleis de la natura.
aquests ens fa falta una altre
causalitat per llibertat.

22. Crítica de la raó pura 13
La Metafísica, base de la moral
►Però la metafísica és una tendència, una disposició
natural de l’home. (Text 19) Les idees tenen,
doncs, un ús regulatiu serveixen per saber els
límits del coneixement i impulsar la investigació:
són ideals. A més és necessari creure en ells per
poder fonamentar una moral: la Crítica de la Raó
Pràctica.
►Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó
pura apunta cap a tres objectes: la llibertat de la
voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de
Déu. (Text 8)

23. ELS PROBLEMES DE LA FILOSOFIA = les possibilitats de la raó
Ciència
Coneixement universal i necessari
Judicis sintètics a priori
facultats Sensibilitat Enteniment Raó
A posteriori Sensacions Fenòmens
+ + +
Idees
A priori Espai i temps Categories
Possibilitat de Possibilitat de Impossibilitat de
Matemàtiques Física pura Metafísica

24. Crítica de la raó pràctica 1
Què he de fer?
► Ja al Pròleg a la 2ª Edició de la Crítica de la Raó Pura diu Kant que per
superar el fet que el coneixement teòric no permetia «l'extensió
pràctica de la raó pura» va haver de «suprimir el saber per deixar pas
a la fe» (Text 3)
► Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra
voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar correctament,
seguint el bé?
► La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica (d'acció
moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de ser a priori, és a
dir, universal i necessària. La regla ha d'adoptar la forma d'un
imperatiu categòric, imperatiu perquè la nostra voluntat és pura
però no santa i pot obrar no conforme a la llei, i categòric perquè és
incondicionat, no depèn de res més.
► Es busca fonamentar la possibilitat d’una proposició a priori de caràcter
pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.
► Kant distingeix entre màxima i llei. Màxima és un principi vàlid per a
un mateix; llei és vàlida en general.

25. Crítica de la raó pràctica 2
L’imperatiu categòric
Llei fonamental de la raó pura pràctica
“Obra de tal manera que la màxima de la teva
voluntat pugui valer sempre, simultàniament,
com a principi de legislació universal”.
O també: “Obra de tal manera que sempre
usis la humanitat, tant en la teva persona com
en qualsevol altra, com un fi i mai com un
mitjà.”
(Text 23)

26. Crítica de la raó pràctica 3
Postulats de la raó pràctica
Autonomia de la raó
► Postulats de la raó pràctica («una proposició teòrica, però no
demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement d'una llei
pràctica incondicionadament vàlida a priori.»), s’ha de creure en ells
per poder garantir la moral, encara que no es puguin conèixer:
 La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit en la
virtut)
 l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat han de
coincidir)
 la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del món
sensible i de la autosuficiència de la voluntat)
► La voluntat ha de ser autònoma, independent, no ha de ser
heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només se’ns pot
dir com hem d’actuar.
► S’ha de triar fer el deure per mor del deure mateix, no per cap interès
o recompensa.

27. Què puc esperar?
►Podem esperar la felicitat si obram segons la raó
pura pràctica.
►Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de totes
les nostres inclinacions» (B834). CRPr «l'estat d'un
ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de
la seva existència, tot li va segons el seu desig i
voluntat».
►«Fes allò mitjançant el qual et fas digne de ser
feliç» (B837)
►«Cadascú té motius per esperar la felicitat
exactament en la mesura que s'hagi fet digne
d'ella» (B837) (Text 24)

28. La pau perpètua
►Es tracta de superar la guerra, que és el gran mal
polític.
►La pau és el sentit últim del progrés i de la
història.
►Els Estats han de tenir constitucions republicanes,
és a dir, el poder executiu i el legislatiu han d'estar
separats.
►La guerra és una lluita entre Estats. Per evitar la
guerra s'ha de crear una «unió de Estats», un
Estat mundial que regirà un dret mundial, un «dret
cosmopolític», que mediarà per evitar que es
produeixi una guerra entre estats. (Textos 25, 26 i
27)