1. ESQUEMA DELS PRINCIPALS TRETS
I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

2. PERCEPCIONS FORTES
O IMPRESSIONS
 PERCEPCIONS
PERCEPCIONS DÈBILS
O IDEES

3. 1. EL PROBLEMA DE LA CAUSALITAT
2. LA NEGACIÓ DEL CONCEPTE DE
SUBSTÀNCIA

4.  Quan diem que un fet A és causa d’un fet B estem
dient que hi ha una
 connexió necessària entre A i B.
 Ara ens hem de preguntar si aquesta connexió
prové d’una impressió.
 La resposta és no, per tant, no és una idea que
tingui el seu origen en l’experiència. No compleix
el principi de la còpia. No podem fer coneixement
amb aquest tipus d’idees
 Què hi ha en lloc de causalitat?
 Només hi ha una successió temporal de fets
 L’hàbit o el costum és el que ens dóna una creença
sobre els esdeveniments futurs

5.  RECORDEM EL PLANTEJAMENT CARTESIÀ:
DEU
Substància infinita. Causa de
l’existència de la idea de Déu en
nosaltres, causa de la nostra
existència i causa de l’existència
del món
JO=ÀNIMA=
MÓN
PENSAMENT Substància extensa
Substància pensant Aparent causa de les
Pensem idees CAUSA (idees adventícies i idees adventícies
(continguts de la ment) qualitats primàries)
adventícies, factícies o
innates

6.  Si apliquem el principi de la còpia al concepte
de substància, quin és el resultat? Perquè?
 No és un concepte vàlid perquè no prové de
cap impressió
 Què és, doncs?
 És una creació de la meva ment

7.  I la substància pensant? Què sóc jo?
 Una successió d’impressions
 Com sé que jo sóc jo?
 La memòria és qui dóna unitat a les meves
impressions
 Què és la ment (mind)
 “la mente es una especie de teatro en el que
distintas percepciones se presentan en forma
sucesiva; pasan, vuelven a pasar, se desvanecen y
mezclan en una variedad infinita de posturas y
situaciones…La comparación del teatro no debe
confundirnos: son solamente las percepciones las
que constituyen la mente…

8.  Però jo sento que sóc un, que sóc la mateixa
persona al llarg del temps. Tinc una identitat?
 Hume diu que no tinc un fonament racional
per creure en una identitat personal (substància
pensant), només la memòria, que ens mostra la
successió d’impressions semblants, ens
garanteix la tesi de la continuitat de la nostra
vida psíquica (ànima)
 La memòria i la imaginació creen en nosaltres
la il·lusió d’un objecte continu i persistent: El
nostre jo

9.  Déu no pot ser CAUSA del món
 No tinc impressió de Déu i les impressions són
el límit del meu coneixement
 Déu pot ser una ficció interessada
 No justifica el meu contingut mental

10.  No podem conèixer com és realment el món,
només el podem conèixer a través de les
impressions que tenim d’ell.
 No podem dir res del món que estigui més nllà
dels objectes percebuts.
 Quan unes impressions apareixen agrupades la
ment acaba pensant que formen part d’alguna
cosa conjunta (la substància extensa) de la qual
no en tenim impressió. Per tant, torna a ser el
costum el que ens fa creure que hi ha una
substància material.

11. Si les impressions són l’orígen
i el límit del coneixement no
 Fenomenisme
puc anar més enllà de la
percepció, d’allò que se’m
mostra (fenomen)
El fenomenisme comporta
l’escepticisme ja que si
 Escepticisme acceptem que el nostre
coneixement sobre el món és
limitat, no podem tenir
coneixement absolut, només
podem tenir creences