1. Kant, el filòsof de la raó
Estableix els límits del coneixement i, definitivament, separa la
raó de la fe

2.  “Tots els coneixements comencen l’experiència”. (“A
posteriori”)
 “tots comencen en l’experiència però no tots en
procedeixen”. Afirma que a la ment hi ha
continguts/estructures de caràcter universal. “A
priori”
• Sintetitza i supera el
CRITICISME racionalisme i
l’empirisme

3. Les possibilitats de coneixement. Què puc
conèixer?
 Kant creu que aquesta investigació és el tema
central de la filosofia.
Les errades
1r. Cal L’objectiu és són el resultat
sotmetre la establir els de
límits
raó a judici l’extralimitació
de la raó
Sistema
filosòfic
CRÍTICA A LA articulat al
RAÓ PURA voltant de
l’anàlisi de la
raó

4.  La ciència és un fet (no una possibilitat), cal veure
les condicions que la fan possible
 Cal estudiar els JUDICIS en que aquesta s’expressa
 Tota ciència és un encadenament de judicis (dir
alguna cosa d’alguna cosa)

5. Classificació dels judicis
 Poden ser:
 A PRIORI: la seva certesa no depén de l’experiència.
Són universals i necessaris
 A POSTERIORI: es basen en l’experiència.
Generalitzacions.
 Segons la relació entre Subjecte i predicat poden
ser:
 ANALÍTICS: el predicat està contingut en el subjecte
 SINTÈTICS: el predicat no està contingut en el
subjecte. Són explicatius

6.  Els judicis basats en l’experiència són sempre
SINTÈTICS, PARTICULARS i CONTINGENTS
 Cap dels dos tipus de judicis (ni els sintètics ni els
analítics, no em serveixen per fonamentar la ciència)
 Els judicis científics són SINTÈTICS A PRIORI. A més
d’ampliar el coneixement són universals
 En aquest tipus de judicis el coneixement s’origina en
l’experiència, però immediatament s’emmagatzema
seguint unes estructures pròpies del meu enteniment.
Aquestes FORMES PURES A PRIORI són, l’espai i el
temps. Dues variables que em serveixen per
emmagatzemar i classificar totes les dades procedents
de l’experiència

7. Dades empíriques
+ fenòmen
Formes pures
 Per tant, segons Kant, és evident que no coneixem
la cosa en sí, sinó tal i com se’ns presenta a través
de les formes pures a priori (fenomen). “És l’objecte
el que es plega a la forma de conèixer del subjecte”

8. QUÉ HAIG DE FER? LA MORAL
 Quins són els criteris morals que cal respectar?
CRITICA DE LA RAÓ PRÀCTICA
 Vol oferir una proposta moral que tingui validesa
universal
 Es basa en allò que és compartit per tots: la nostra
capacitat de reflexió i la nostra voluntat o capacitat
de decisió
 Tos sabem quina és la conducta correcta (tots tenim
consciència moral)
 Així doncs, el que hem de fer és complir el nostre
deure moral
 L’important és tenir la voluntat de fer allò que la
nostra consciència ens diu que hem de fer

9. Principis categòrics
 Cal que cadascú actuï segons el seu deure
moral
 Per fer-ho és imprescindible respectar uns
principis categòrics indiscutibles:
 Principi de la universalitat: actua de tal forma que
puguis voler que allò que tu fas es pugui convertir
en una norma universal
 Segons aquest principi sabem, per
exemple, que robar no és correcte perquè no
ens agradaria que tothom es posés a robar
 Principi del respecte a la persona. Mai una
persona ha de ser tractada com un mitjà, és
sempre un fi absolut, té un valor absolut