Recull de poesies. "A la Penombra" per Jordi Juan Pérez. Castalla (l'Alcoià).

1. Penombra
entre la llum i la foscor
la realitat i la ficció

2. A la penombra dels inicis... la rebel·lia de
l'adolescència... la il·lusió de veure't amb
mi...Aquesta Nit
La terra desperta com tots els matins
La terra s'aixeca i es prepara amb mi
Per contemplar els horrors dels humans
Per observar les
misèries del
capital
La terra es
renta, la terra es
vesteix
La terra obri la
porta, i
desapareix!
La terra entra com tots els matins
A la fàbrica amb tu i amb mi
El divendres es queda aquí
Al bar amb tots els amics...Lluitant per seguir!
Aquesta Nit
El meu cor serà un canó
Aquesta Nit
Els meus ulls estan de dol

3. Aquesta Nit
La terra plora amb tu i amb mi
J no vull veure el sol
a
T sols la lluna
an
A dintre dels teus ulls...Aquesta Nit
J no vull veure guerres
a
T sols poesies
an
Envoltant-nos a nosaltres...Aquesta Nit
J no vull veure plors
a
T sols fantasies
an
A dintre del meu cor...Aquesta Nit
La terra plora
La terra resisteix
La terra lluita
Contra el poder
La terra lluita, contra el poder
...La tristesa de no veure't mai més...La foscor
de les nits...
Als carrers, de la gran ciutat
L'ànima en pena, rodejada de soledat
Als estrets carrerons de la llibertat

4. el teu cor i el meu viuen l'eternitat
Aquest conte de fades, un dia va acabar
el malson que avui a començat
Somnis, il·lusions i esperances
perdudes, en la barra d'aquell bar
Avui t'escric, pot ser per darrer cop
Les tenebres envolten el meu cor
Avui t'escric, pot ser per darrer cop
Les Nits són llargues,
sempre esperant la mort
Avui t'escric, pot ser per
darrer cop
Mort en vida,
completament mort d'amor.
Ara que les llàgrimes envolten el meu rostre
Ara que la foscor de les nits envolta el meu cor
Avui t'escric, pot ser per darrer cop
Els teus llavis i els meus
mai es podien separar
i ara que tot acaba
Que tindré que fer per a poder-ho oblidar?
Falses promeses d'amor
que ara ja s'han esborrat
El cor partit en dos

5. Quan no hi ets al meu costat
Avui t'escric, pot ser per darrer cop
Les tenebres envolten el meu cor
Avui t'escric, pot ser per darrer cop
Les Nits són llargues, sempre esperant la mort
Avui t'escric, pot ser per darrer cop
Mort en vida, completament mort d'amor.
Avui t'escric, des de la foscor de les nits
el meu cor, la meua vida, el meu destí
Avui t'escric, des de la foscor de les nits
...L'esperança de l'amistat, de tornar a
començar amb el somriure de Milers d'Estels...
Màgica nit plena d'estels
El teu rostre banyat per la lluna plena
Cada mitjanit baixant als inferns
Els fruits prohibits
per trencar la pena
Màgica nit plena
d'estels
El teu cos mullat a
la platja serena
El vent mou els teus
cabells
Mentre el meu cor batega i alena

6. Ara per fi m'he retrobat
amb el somriure de milers d'estels
Ara que la nit va a començar
m'encontre al teu costat...
...Amb el somriure de milers d'estels
Màgica nit per tornar als arrels
La música ressona al teu interior
La lluna desvetllada al cel
Sons de dolçaina plens d'il·lusions
Una nit de lluna plena
Una nit per fer camí
I ara que torna la llum
estarem fins al matí
Una nit amb el somriure
de poder veure't amb mi
I ara que els estels s'encenen
Encendre'm el teu destí
Ara per fi m'he retrobat
amb el somriure de milers d'estels
Ara que la nit va a començar
m'encontre al teu costat
...Amb el somriure de milers d'estels
...Amb el somriure de milers d'estels!!

7. I un altra vegada a la penombra, Sempre
Despert...
Al meu món imaginari de fades i orcs
En el meu somni inacabable
Sempre Despert
Sempre buscant la felicitat
Amagada al davall de la realitat
Al meu món imaginari de “donyets” i folls
En el meu somni etern
Sempre Despert
Sempre amb l'esperança
Descoberta a dins de l'hostilitat
L'insomni perdura
Desesperant
L'insomni habita al meu cor
des de la nit que vas marxar
L'insomni al malson del meu somni
Ens amaga de la veritat.
...Acompanyat de la soledat...
Soledat, ànima en pena entre milers d'estels
La música i la poesia, l'aire per respirar
Quan et quedes rodejat en la més absoluta
soledat
Atrapat entre els murs de pedra que construeix la

8. teua ànima...
...per evadir-se de la realitat.
Soledat, sense música, sense cant
el silenci per acompanyar
Soledat, tantes vegades cantada
T menyspreada soledat.
an
I un altre llum, i més
fum
en l'obscura habitació
entre les ombres del
meu cor
I més llum, i més fum
El món imaginari que
has creat
s'enfonsa dins del teu cap
Amb la saviesa que em dona el fracàs
com deia aquell poeta del que tant he sentit
parlar.
La meua poesia naix únicament
de la meua ment cansada d'estar-se ofegant.
Quan quedes acompanyat de la teua ombra
dibuixada per un fanal
Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un
mirall...

9. ...evadint-te de la realitat.
Soledat, sense música, sense cant
el silenci per acompanyar
Soledat, tantes vegades cantada
T menyspreada soledat.
an
...Un càlid raig en la foscor...Un estel fugaç ...
Milers d'estels al cel
Encenent-se nit a nit
Amagant-se quan surt el sol
Milers d'estels al cel
També hi ha estels fugaços
que no es poden atrapar
Un estel fugaç
Un dels milers d'estels
que vagen per la nit
fugint de la soledat
Un estel fugaç
Una intensa llum
que mor en un instant
il·luminant-ho tot al seu pas
Un estel fugaç
Un càlid raig en la foscor
Màgia al vent, màgia al món

10. Ara serem estels fugaços
il·luminarem l'obscuritat
Ara que la nit va a començar
M'encontre al teu costat
Amb el somriure de Milers d'Estels
...I l'amor que mai tornarà...
Uns ulls que embruixen
acompanyats d'un etern somriure
t'observen, t'enamoren
escoltes el teu cor accelerat
quan es veus als seus ulls reflexa't
Els seus cabells al vent
encesos per el foc de la lluna
Es mouen, t'enamoren
Milers d'estels plens de felicitat
quan es troben al seu costat
Un negre carreró
Una nit fosca
Soledat, tristesa
T s'il·lumina quan la seua
ot
presència
encén en flames el teu cor
amb violència
T es tornen bojos, escriuen poesies
ots

11. tan sols per poder veure el seu somriure
Dorm, somie
Per poder estar al seu costat en les meues
fantasies
...A la penombra eternament....
Després de tant caminar
Després de tant lluitar
Una mirada em vas deixar
penetrant
impossible d'oblidar
Una fragància que ja es teva
una imatge tantes vegades repetida
en la meua ment cruel
desesperant
provant-ho d'oblidar
A la penombra eternament
Entre la llum i la foscor
entre la realitat i la ficció
entre l'odi i l'amor
Altra nit amb la calor dels estels
amb els somnis en els que estic al teu costat
les fades m'acompanyen en aquesta obscuritat

12. Altra nit....
preciosa nit!
On la llum
t'acompanya
On la llum no es
cega
On pots somiar
On veus els teus
somnis convertits en
realitat
Altra nit...
preciosa nit!
On per fi em
veuràs
al teu costat
abraçat
On pots somiar
On els teus malsons s'en van espantats
La nit
Els estels
La soledat
Sempre Despert
en La penombra
entre la claror i l'obscuritat
Excuses per poder veure't al meu costat

13. Aquesta història acaba quan el sol es torna a
alçar
Quan torna la realitat
el somni ha finalitzat
A la penombra eternament
Entre la llum i la foscor
entre la realitat i la ficció
entre l'odi i l'amor