bueno 2018

1. Unitat 3
COLONIALISME I IMPERIALISME
1870-1914
1.-ANTECEDENTS
2.-PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS AL SEGLE
XIX
3.- EL REPARTIMENT D’ÀFRICA
4.-ÀSIA I LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES:
EEUU I JAPÓ
5.- CAUSES DE L’IMPERIALISME
6.- LES CONSEQÜÈNCIES

2. QUÈ ÉS?
 És una nova forma de domini colonial
aparegut al segle XIX
 Sistema en què la cultura, la política i
l’economia del món s’organitzen segons el
domini d’uns països sobre els altres.
 La metròpoli imposa a la colònia en benefici
propi la dominació:
política
Cultural
Econòmia

3. Últim terç del XIX
Potències europees,
EE.UU. I el Japó
Dominar i conquerir el món
1914
85% del
món

4. 1. ANTECEDENTS
 Segle XV-XVIII: Colònies arreu del món
 Segle XVIII: El model entra en crisi. Aquestes colònies
comencen a independitzar-se (EEUU, Cuba, Brasil)
 1870-1914 comença un nou model L’IMPERIALISME

5. 5.-CAUSES DE
L’IMPERIALISME

6. 1850-1914 es dobla la població europea (266-452 milions)
Excedent de població europea
Descens mortalitat
Augment demogràfic
Èxode rural
Emigració (Revolució dels transports)
Emigració com a vàlvula a la
tensió social (atur)
5.1 Raons demogràfiques
50 milions
de
persones
abandonen
EUROPA

7. 0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa de
mortalitat (per
milió)

9.  Excés de població a Europa: generava atur i reivindicacions
obreres. Les persones que emigraven deixaven de ser una font de
conflictes socials.

10. 5.2- Les raons econòmiques
EUROPA
Obtenir
matèries
primeres a baix
preu
Obrir nous
mercats
Crisi de
sobreproducció
capitalista

11. Causes
econòmiques

12. 5.3- Les raons ideològiques i
polítiques
• Consciència de superioritat de la cultura europea
•Deure civilitzador envers altres pobles
•Obligació moral d’estendre la fe cristiana
•Garantir l’ordre i la pau i acabar amb les lluites
tribals.
IDEOLÒGIC

13.  Esperit científic, aventurers europeus, impuls missioner…

14. Causes científiques
Societats geogràfiques
Livingstone
Amundsen explorà
L’AntàrtidaPeary arribà al
Pol Nord
Henry
Stanley

16.  Amagava una actitud racista, “l’home blanc” es creia
superior a les altres ètnies.
 Només alguns intel.lectuals i liders socialistes, anarquistes i
sindicalistes van denunciar l’explotació brutal.

18. OTO
BENGA
 amb el l Prof. K. G. Murphy. Van
ser exhibits en zoològics humans
com el Zoològic de Bronx a Nova

22. SARA BAARTMAN

26. Racisme científic

27.  Rivalitat entre França i Alemanya
 Prestigi: afany de dominar com més territori millor per augmentar el pes
polític
 Nacionalisme agressiu
POLÍTIC

28.  Les fronteres
d’Europa
s’havien
estabilitzat a
finals del segle
XIX i l’expansió
territorial havia
de fer-se sobre
regions
extraeuropees.

29. 2.- ELS PRINCIPALS IMPERIS
COLONIALS A MITJANS SEGLE
XIX

30. 2.1 Imperi colonial britànic
 Colònies de poblament: Canadà, Austràlia i Nova
Zelanda. Van obtenir una mena d’independència
(autogovern però sota sobirania britànica)
 Colònies d’interés estratègic i comercial: Gibraltar,
Malta, Gàmbia, el Cap, Ceilan. Els permetia tenir un
control sobre els mars.

31. General de l’imperi britànic
La reina Victòria
Territoris de
l’imperi britànic

32.  Índia:
Primer tenia el monopoli del comerç amb
l’Índia mitjançant la Companyia de les
Índies Orientals.
Revolta dels sipais (soldats
indígenes de l’Imperi
Britànic) i pobladors
indígenes
1857
Colonització directa de l’Índia : governada
per un secretari d’Estat des de Londres i
un virrei a Calcula

35. GUERRES DE L’OPI

36. 2.2 Imperi colonial francès
 Abans 1880 territoris colonitzats eren reduïts:
-Guaiana, algunes illes de l’oceà Índic
 A meitat del segle XIX comença a conquerir territoris per
forjar el seu Imperi.
 Algèria, Senegal, Costa d’Ivori i Gabón

37.  Protectorats: tipus de colònia en que
teòricament subsistia i actuava un govern
indígena i que era respectat formalment.
 Però la metròpoli creava un govern paral.lel
dominant que exercia les funcions de l’Estat

38. Indoxina
 Estava present a la Cotxinxina des de
mitjans s.XIX
 1880 es va annexar la regió del Cambodja
i va establir un protectorat
 1887 després d’una guerra amb Xina va
unir el regne de Laos i va crear la Unió
Indo-xinesa

39. Algèria
 Des de 1830 França es va començar a establir i aquest territori va ser
considerat un departament més de França a nivell administratiu

40.  Van arribar milers de colons francesos a les
terres d’Algèria
 Codi Indígena 1881: distingia els ciutadans
francesos (orígen francès) del subjectes
francesos (indígenes)
 La propietat es privatitza: els camperols
venen les seves terres i passen a treballar
en grans explotacions agrícoles a mans dels
francesos.

41. 1954-1962
FLN

42. 3.- EL REPARTIMENT
D’ÀFRICA

43. 3.1 El coneixement europeu de
l’Àfrica: els exploradors
 La presència europea des de l’Edat Moderna es limitava a
un quants ports d’intercanvi de productes o d’esclaus.

44.  Però a partir del
s.XIX es van fer
grans expedicions
per explorar zones
desconegudes per
europeus.

45. Afany d’aventures i “curiositat
científica”

46. Livingstone…

47. Stanley

49. Àfrica
al 1880

50.  dos països van somiar amb la creació de
grans imperis continus:
1. Britànics : de nord a sud
2. Francesos: d’oest a est

52. 3.2 Àfrica abans del
repartiment de 1885
 Tunísia: Ocupades per França imposen
un protectorat.
 Alger: passa a ser un departament
francès
NORD
D’ÀFRIC
A

53.  Egipte: Enfrontaments entre anglesos i francesos. Gran Bretanya
aconseguia la construcció del ferrocarril i França el canal de Suez.

54. El paixà d’Egipte ven a G.B. les seves
accions del canal de Suez. Que
acaba instaurant un protectorat fins al
1922

56.  Congo : Rivalitzen Bèlgica i França
 França vol controlar el nord del Congo
però no ho aconsegueix
 Leopold II crea l’Associació Internacional
del Congo per estimular les expedicions i
colonització. És una propietat privada del
rei.
ÀFRICA
CENTRA
L

57.  Leopoldo II de Bèlgica

62.  Durant el regnat de Leopold II es
van exterminar 10 milions
d’autòctons (la meitat de la
població)

64.  Rivalitzen Gran Bretanya i Alemanya
 G.B.: colonitza Sudan, Kenya i Somàlia
 Alemanya Tanganyika, Togo i Camerún
 França: Somàlia i Madagascar
 Itàlia: Eritrea i part de Somàlia
ÀFRICA
ORIENTAL

65.  Conflicte entre G.B., Alemanya i Portugal
 Portugal posseïa les zones costaneres d’Angola,
Moçanbic i aspirava a unir-les però va topar amb
Alemanya i Anglaterra
ÀFRICA
AUSTRAL

66. Guerra anglobòer:
 els bòers eren colons d’orígens holandès que ocupaven la
colònia del Cap des del 1652.

67.  Aquesta colònia va passar a ser de GB al 1815 i els bòers van emigrar cap
a l’interior on van fundar estats lliures d’Orange i Transvall
 GB després de la guerra que va guanyar se les va anexionar 1899-1901

68.  120.000 BÒERS I 120.000
AFRICANS VAN ACABAR
EN CAMPS DE
CONCENTRACIÓ

69. 3.3 La conferència de Berlín
 França i Alemanya van
convocar una conferència al
1885 a Berlín presidida per
Bismarck.
 Van assistir 14 països (cap
Estat africà)
 Objectius:
 Llibertat de comerç a la zona
del Congo
 Llibertat de navegació pel riu
Congo í Níger
 Regulació procediments per
adquirir nous territoris

71. Khoikhoi
 “Homes dels homes”
 Àfrica Austral

72. Pigmeus
 Àfrica central

73. zulú
 pueblo Zulú, el grupo
étnico más grande en
Sudáfrica hoy en día
(unos 11 millones de
integrantes), se extendía
por lo que hoy son
Sudáfrica, Zambia,
Tanzania, Zimbabue,
Malaui y Mozambique,

74. Himba-

75. Hereros

76. Lothar von Trotha
 La nación herero tiene que abandonar el país, y si no lo
hace, la obligaré por la fuerza. Todo herero que se
encuentre dentro de territorio alemán, armado o
desarmado, con o sin ganado será fusilado. No se permitirá
que permanezcan en el territorio mujeres o niños, y se les
expulsará para que se unan a su pueblo o serán pasados
por las armas. Estas son las últimas palabras que dirigiré a
la nación herero, como ilustre general del poderoso
Emperador de Alemania

77.  Alguns Herero van sobreviure després de creuar el desert Omaheke

78. 3.4 Les resistències
La conquesta va ser molt ràpida ( 30 anys)
degut
 a la superioritat tècnica (armes)
 S’enfrontaven a pobles sense Estat amb
exèrcits moderns…
 Van aprofitar les rivalitats tribals

79. Samory Touré a
Guinea (Imperio de
Wassoulou)

80.  Menelik II a Etiòpia (Abisinia)
 Funda ADIS ABEBA
 Modernitza l’economia, exèrcit etíop
 Acaba amb el comerç d’esclaus
 Ocupada militarment fins al 1935

82. PIRÀMIDE DE
RESPONSABILITATS

83. 4. ÀSIA I LES NOVES
POTÈNCIES IMPERIALISTES:
EEUUU i JAPÓ

84. JAPÓ
1868 revolució Meijí.
- Modernització del Japó i reestructuració
amb criteris occidentals
- estructura de l’estat
- s’acaba amb els privilegis dels samurais
- Afecta a la universitat, l'aparell estatal i
jurídic
- Redacció d'una constitució

85.  Japó ocupa
Manxúria, influència
sobre Xina

86. EEUU

88.  Conquesta de
l’Oest

98.  EEUU:Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba)

99.  Doctrina Monroe 1823:
 Amèrica per als americans: política colonial respecte els
altres països d’Amèrica.

100.  Ocupa Hawaii 1898, Cuba, Puerto Rico, Filipines

101. SER Y ESTAR
Oh marine
oh boy
una de tus dificultades consiste en que no
sabes
distinguir el ser del estar
para ti todo es to be
así que probemos a aclarar las cosas
por ejemplo
una mujer es buena
cuando entona desafinadamente los
salmos
y cada dos años cambia el refrigerador
y envía mensualmente su perro al analista
y sólo enfrenta el sexo los sábados de
noche

102. en cambio una mujer está buena
cuando la miras y pones los perplejos ojos
en blanco
y la imaginas y la imaginas y la imaginas
y hasta crees que tomando un martini te
vendrá el coraje
pero ni así
por ejemplo
un hombre es listo
cuando obtiene millones por teléfono
y evade la conciencia y los impuestos
y abre una buena póliza de seguros
a cobrar cuando llegue a sus setenta
y sea el momento de viajar en excursión a
Capri y a París
y consiga violar a la gioconda en pleno
louvre
con la vertiginosa polaroid

103. en cambio
un hombre está listo
cuando ustedes
oh marine
oh boy
aparecen en el horizonte
para inyectarle democracia.
Mario Benedetti

105. 6.-CONSEQÜÈNCIES

106. LENIN
 L’IMPERIALISME ÉS LA FASE ÚLTIMA DEL CAPITALISME
ESCLAVISME FEUDALISME IMPERIALISMECAPITALISME

107. “conseqüències positives” ¿?
 Infraestrucutures: només es va tenir en
compte les necessitats de producció que
tenien les metròpolis.
6.1 L’impacte econòmic

109.  L’economia de les colònies depenia de la metròpoli
 Es va destruir l’estructura artesanal tradicional per acabar
amb la competència
 La metròpoli fixaven els preus i no es revertia mai a les
colònies

110.  Monoconreu per l’exportació: es
va abandonar la producció
d’aliments de consum propi.
Agricultura tradicional i agricultura
de plantació a l’Àfrica

111. 6.2 L’impacte polític
 Va introdduir nou sistema judicial i nova burocràcia
 Es va dissenyar una estructura geopolitíca de 50 estats
amb unes fronteres artificials que no tenia en compte els
pobles, cultures, tradicions africanes

112.  La introducció del concepte
Estat- Nació i la instauració
de fronteres artificials
generarà greus conflictes, que
encara perduren.

113. 6.3-Impacte social i cultural
 A les colònies s’hi van imposar els interessos econòmics dels
colonitzadors. La majoria de la població indígena va quedar sotmesa i les
seves condicions de vida van empitjorar.
 Els natius havien de treballar a les plantacions per subsistir, i a més havien
de comprar aliments.

114. Explotació dels habitants de l’Índia

115.  ACULTURACIÓ: L’impacte de la cultura occidental va fer
perdre la identitat, llengua i cultures indígenes.
 Es va substituir per la llengua i els patrons de conducta
dels colonitzadors.

116.  Es va alterar totalment la societat tradicional, basada en la
tribu, el paper dels ancians.

117. SOCIETAT COLONIAL
 S’introduí una nova estructura social, de classes:
 Alta: Aliats colonitzadors, acaparava terres i recursos.
 Mitjana: Funcionaris, occidentalitzada, formada a Europa.
 La baixa: Camperols, jornalers, és la majoria indígena i viu en
la misèria.

118. ORÍGENS DEL
SUBDESENVOLUPAMENTQUÈ ÉS EL SUBDESENVOLUPAMENT?

119. Conseqüències a la metròpoli
 Acumulació de riquesa:obtenció de matèries primeres
 Enfrontament entre les metròpolis que acabaren amb la
IGM
 Consciència de superioritat racial

120.  Creació de societats segregacionistes i racistes.

121. EEUU

123. SUDÀFRICA- APARTHEID

124. AUSTRÀLIA

125.  Política asimilació Austràlia

126. FÍ DE L’IMPERIALISME