1. Ètica Tema 6 jesús gómez abril 2011

2. L’ objectiu d’ aquest tema L’ objectiu d’ aquest tema és fer una reflexió sobre allò que anomenem ètica i sobre la moral. A la imatge següent veiem com es planteja l’ interès que pot tenir reflexionar sobre la nostra dimensió moral o ètica.

3. “ Fins a quin punt és l’ Ètica important a la societat d’ avui?” és l’ exercici sobre el que han de respondre els alumnes del dibuix. La resposta a la pregunta està en el mateix dibuix : quina és?

4. Índex 1. Moral i ètica 2. Els humans som éssers morals. 3. Valors i normes 4. La consciència moral 5. Teories ètiques

5. 1.Moral i ètica

6. 1.1 El significat de la paraula “moral” Amb la paraula “moral” ens referim a :

7. 1) La capacitat humana de respectar o no normes i valors com - la sinceritat - la lleialtat - l’ ajuda en cas de necessitat - etc.

8. 2) El conjunt de normes i valors que tenim presents en les nostres decisions i conductes.

9. Diem que una acció (com el robatori) és immoral perquè no respecta alguna norma moral (no robar). A vegades utilitzem expressions com : “ això no és ètic” o “ és una persona molt ètica” o “ és una immoralitat”

10. 1.2 El significat de la paraula “ètica” Part de la Filosofia que r eflexi ona sobre les normes i valors i sobre la capacitat humana per a comportar-nos en relació a les normes i els valors. També podem dir que és = Reflexió sobre la moral = Comparació de morals = Història de la moralitat humana

11. 1.3 L’ È tica a la Història L’ Ètica : constant al llarg de la Història Grècia: primeres grans teories ètiques. Època medieval : Cristianisme Època moderna: Hume, Kant. Època contemporània: Utilitarisme , Mill, Nietzsche.

12. Els filòsofs que més han influït en l’ Ètica Plató. Aristòtil. Epicur. Tomàs d’ Aquino

13. Hume. Kant. Mill. Nietzsche

14. 2. Els humans som éssers morals

15. 2.1 Antígona Per a entendre què vol dir que som éssers morals explicarem la història d’ Antígona

16. El grec Sófocles va escriure “ Antígona” . En aquest llibre explica que Quan Antígona regresa a Tebes, rep la notícia de que els seus germans s’han matat mutuament en una guerra civil. Creonte, el seu oncle, prohibeix sota pena de mort, que es doni enterrament a Polinices, un dels dos germans morts, perquè aquest havia atacat la ciutat i és acusat de traició.

17. Antígona es troba aleshores en un greu conflicte o dilema moral: Per una banda ha de respectar una llei política : la de que el seu germà no pot ser enterrat, la qual cosa equival a condemnar-lo eternament al patiment.

18. Per una altra sap que hi ha una llei sagrada : la d’ enterrar als éssers humans. Antígona decideix enterrar el seu germà per a complir així el seu deure moral. Creonte, el seu oncle, la fa detenir i la condemna a mort per desobeir la seva llei.

19. Antígona enterrant al seu germà Polinices.

20. Antígona Polinices

21. . Antígona Els soldats del rei Creonte El germà d’ Antígona

22. u

23. El cas d’ Antígona és una referència constant, a la història, del valor de la moralitat. Una cosa són les lleis polítiques i una altra les lleis o principis morals. Antígona va decidir complir la llei moral d’ enterrar al seu germà. Va perdre la seva vida per ser conseqüent amb els seus valors morals.

24. 2.2 Què vol dir que som morals ? Que som morals vol dir que 1) Tenim capacitat per a entendre l’ importància de certs valors morals (respectar un compromís, dir la veritat, per exemple) 2) Tenim la capacitat i possibilitat de decidir què fer. 3) Entenem que som responsables del que fem o deixem de fer.

25. h Aquiles acaba de matar Hèctor a Troia. Hèctor podia no haver lluitat amb Aquiles : per què ho va fer?

26. 2.3 Responsabilitat Som responsables del que fem perquè fem allò que decidim o perquè decidim no fer. Hem d’ assumir les conseqüències del que fem. Tant Antígona com Héctor sabien que moririen, malgrat això van prendre una decisió la conseqüència de la qual va ser la seva mort. Per què ho van fer?

27. 3. Valors i normes Els valors són objectius o referències ideals que considerem molt importants: I que són l’ eix de les nostres conductes morals i de com jutgem la conducta dels altres. Escribiu algun valor moral que creieu que la gent té en compte a la seva vida.

28. Quin és el valor que mou a Antígona a enterrar el seu germà?

29. A la següent diapositiva podem veure un conjunt de valors. Comproveu si el valor que heu escrit apareix . Escriviu totes les paraules menys “amor”.

31. Si ens demanen una definició d’ algun d’ aquets valors ens trobarem amb dificultats per a donar-la. Per exemple com definim -Tolerància? -Honestedat? -Justícia?

32. Mireu el següent acudit de El Roto: és una referència als valors : Quin és el significat?

34. Un altre acudit de El Roto: és també una referència als valors : Com el podem interpretar?

35. g

36. 3.1 Característiques dels valors Dues característiques:

37. A ) P olaritat: A tot valor li correspon un disvalor o valor negatiu Justícia / Injustícia Sinceritat / Falsedat Altruisme / Egoisme ...

38. B) Tenen caràcter ideal Assenyalen allò que considerem més valuós i que hauria de ser assolit.

39. La justícia és un valor : és una característica ideal. Una persona és justa si és imparcial, si sap reconèixer allò que correspon als altres.

40. d

41. Quins serien els valors que hauria de tenir una persona que considerem virtuosa és a dir moralment exemplar? Escriviu dos valors que considereu que tothom hauria de respectar. Segons Plató : -Saviesa ( = prudència = sensatesa ) -Fortalesa ( = fortalesa moral = l’ esforç per dur a terme els objectius que ens hem proposat) -Moderació (el contrari d’ impulsivitat i descontrol) -Justícia (resultat dels valors anteriors ; ser just vol dir ser una persona centrada, equilibrada)

42. 3.1 Les normes Les normes són concrecions dels valors Per exemple, com considerem que la vida de qualsevol persona és valuosa adoptem com a norma la de que no es pot atemptar contra la vida de ningú Moisés amb les Taules de la Llei. Un dels manaments és “No mataràs ”

43. Un exemple d’ un valor i de la seva concreció en normes

44. Quina norma no ha respectat el Pinotxo? No mentir. És la norma en que es concreta el valor de la sinceritat

45. 4. La consciència moral

46. És la capacitat que ens permet saber orientar la nostra conducta en funció de determinades normes morals Aquesta capacitat és la que ens fa responsables de les nostres accions. A continuació veurem algunes maneres de representar la consciència moral.

47. Veiem la representació de dues “veus” que ens parlen : la veu d’ allò que és correcte i la d’ allò que no ho és. Al mig la nostra capacitat de decidir. És la que ens farà responsables del que fem.

52. 4.1 La teoria dels nivells de maduresa moral .

53. L’ expressió “nivell de maduresa moral” es refereix al nivell de la nostra capacitat per a saber triar l ’ opció moral correcte. No tots tenim el mateix nivell de maduresa moral. La capacitat moral d’ acció pot tenir un major o menor nivell de desenvolupament. El creador de la teoria és Lawrence Kohlberg .

54. 4.2 Kohlberg i la maduresa moral

55. L awrence Kohlberg 1927 EUA / 1987 Psicòleg

56. Lectura per a entendre la teoria de Kohlberg Kohlberg utilitza un cas real ocorregut amb tres militars de l’ exèrcit nord americà per mostrar la diferència de maduresa moral. És el cas de tres militars implicats en una matança de civils a la guerra del Vietnam en els anys 60 del segle passat.

57. k

58. l

59. Kohlberg va analitzar el comportament moral dels tres militars: -Paul Meadlow (soldat), -Nilliam Calley (oficial) i -Michael Bernhardt (soldat).

60. Meadlow rebé ordres del seu oficial, Calley, de disparar sobre els civils, i disparà. Justificà el seu comportament dient que el seu deure era obeir ordres i que si no hagués complert el seu deure, hauria estat castigat .

61. Sostingué també que era just matar civils per compensar la mort d'alguns soldats americans. El que era bo i just ho definien els oficials superiors i, si ell no hi hagués estat d'acord, només hauria protestat després d'haver complert les ordres.

62. Calley, l'oficial encarregat, sostingué que tenia ordres de dalt i que d‘ ell s'esperava que les complís. Volia ser un bon oficial. Al comandament superior li pertany de dictar qui és l 'enemic. El seu deure es limitava a complir les ordres de dalt.

63. Bernhardt no complí les ordres de Calley, i disparà enlaire. No entenia per què havia de matar els civils. Per a ell el més important no era complir ordres. L’ important és que fossin justes i raonables. Bernhardt es guiava per principis morals : entre ells el de que els civils tenien dret a viure.

64. Veiem com els tres militars van haver de prendre una decisió davant un dilema moral : disparar o no als civils desarmats. Hi ha dos aspectes importants : -La decisió que prenen i -Les raons per les que les han pres. Segons Kohlberg cada un d’ aquests militars va mostrar tenir un diferent nivell de maduresa moral. Veiem la seva teoria.

65. 4.3 Els tres nivells de la maduresa moral Existeixen tres nivells de desenvolupament moral A major egoisme ( incapacitat per a renunciar al propi interès per passar a defensar interessos generals) menor desenvolupament moral i a major altruisme ( entenem que certs valors generals s’ han de prioritzar) més desenvolupament moral. Pocs arriben al nivell superior.

66. Es tres nivells són anomenats : -Preconvencional -Convencional -Postconvencional

67. 4.3.1 Nivell preconvencional En aquest nivell estan aquelles persones que tan sols actuen - per interès egoista i -per la por a ser castigades. Nivell de molta immaduresa moral. Infantilisme moral. El soldat Paul Meadlow

68. j

69. j

70. 4.3.2 Nivell convencional El de la majoria Ens movem buscant l’ aprovació dels altres. És el nivell de la conformitat. Comencem a entendre l’ importància de respectar certs valors generals. El cas de l’ oficial : -disparo perquè haig de complir ordres i -què pensaran de mi si no ho faig ?

71. 4.3.3 Nivell postconvencional És el de major maduresa moral També s’ anomena nivell dels principis Aquí trobem a la gent que té molt clara l’ importància del respecte a certs valors i trobarem un sector de persones que seran realment conseqüents i els prioritzaran per sobre de si mateixos. Recordem el cas d’ Antígona.

72. En el següent acudit veiem reflectits dos dels tres nivells de la maduresa moral : quins són i per què?

73. Aquest acudit descriu el nivell convencional i postconvencional de la maduresa moral. Diu que no ens interessa ser realment bones persones, és a dir, persones íntegres, de principis. Sinó que els demés pensin que som bones persones.

74. Persones que podem situar en el màxim nivell de maduresa moral

75. Irena Sendler Quan els nazis van tancar al jueus de Varsòvia en el guetto, aquesta jove infermera es va oferir per a entrar a dins del guetto per a curar als malalts. Va aprofitar per a treure cada dia un nen amagat en el seu cotxe. Va salvar més de 2000 nens . Va ser condemnada a mort però la van salvar al darrer moment.

76. Miep Gies Va amagar i mantenir durant dos anys a la família Frank i una altra família jueva a Amsterdam. Finalment els nazis van trobar el refugi. Va estar a punt de ser assessinada.

77. Oskar Schindler

78. Nelson Mandela- 27 anys a la presó sota el règim racista de Sudàfrica. Al sortir va presentar-se com canditat a la presidència del país. Com president va aconseguir unir a tots : blancs i negres.

79. Teresa de Calcuta

80. Vicente Ferrer

81. Universalitat i percentatges Kohlberg va comprovar que els percentatges es repetien similarment a qualsevol país. És a dir que davant un mateix dilema moral el percentatge de gent que opta per una opció o altre i els agurments que dóna són coincidents sigui quin sigui el pais i la cultura. Que al nivell més elevat de maduresa moral arriba un 5% de la gent. Que la majoria ens situem en el nivel convencional : fem allò que fa tothom.

82. El dilema de Heinz Una dona s'està morint d'un estrany càncer. Hi ha un fàrmac que pot salvar-la, una forma de radi que un farmacèutic ha descobert . Però el farmacèutic cobra quatre-centes cinquanta mil pessetes per una petita dosi, un preu deu vegades superior al cost del fàrmac. El marit de la malalta, Heinz, demana diners a amics i familiars, però no aconsegueix sinó la meitat del preu de la medicina.

83. Heinz suplica al farmacèutic que li vengui a més bon preu o que li deixi pagar més endavant. El farmacèutic s'hi nega recordant que amb molt d'esforç ha descobert el fàrmac i ara en vol treure benefici. Finalment, Heinz, en un atac de desesperació, entra per la força a la farmàcia i roba la medicina que la seva dona necessitava». Heinz ha robat la medicina. Però l'havia de robar o no? Per què?

84. 5.Teories ètiques

85. 5.1 Què és una teoria ètica És una proposta sobre quina conducta caldria tenir si el que volem és que sigui la conducta moral correcta.

86. 5.2 El primer gran teòric ètic Va ser Sòcrates Atenes s VaC. Frase : “Coneix-te a tu mateix” Vol dir : si vols tenir una conducta moral correcta : reflexiona perquè en tu mateix trobaràs el que convé fer. La reflexió ens portarà a tots a descobrir els valors morals : els mateixos perquè Són universals.

87. Sòcrates va morir bevent un verí anomenat cicuta. Democràticament els atenencs el van condemnar a morir si no renunciava a les seves idees. No va voler renunciar.

88. h

89. 5.3 Algunes importants teories ètiques

90. 5.3.1 Aristòtil La seva ètica és anomenada ètica de la felicitat . Ens movem en funció d’ objectius Però tan sols un és indiscutible: la felicitat . Però com aconseguir ser feliços? Realitzant allò ens defineix com espècie : La racionalitat (= reflexió )

91. Potenciar la nostra racionalitat és Desenvolupar les virtuts i evitar els vicis. Virtuts són per exemple : La valentia, generositat, sinceritat, fortalesa… Els vicis són el contrari de la virtut: Cobardia, racaneria, falsedat, feblesa…

92. Les virtuts són el terme mig entre dos extrems : Temeritat / valentia / cobardia Altruisme excessiu / generositat / racaneria

93. Ningú neix sent virtuós: La virtut s’ aprèn Aprenem a ser generosos, amb el nostre esforç personal A ser sincers amb la constància de la nostra actitud. La clau de tot és la PRUDÈNCIA : utilitzar la nostra capacitat racional de la manera més sensata possible.

94. 5.3.2 Epicur Grec. Samos. S IV aC. També creu que l’ objectiu de la nostra vida és ser feliços. Però té una idea molt concreta de què vol dir ser feliç : Ser feliç vol dir No patir : ni corporal ni mentalment. Felicitat és serenitat, tranquilitat al cos i a l’ ànima.

95. Com podem aconseguir la felicitat? L’únic camí és el del “càlcul intel·ligent” o prudència a l’ hora de triar els nostres objectius: cal que reflexionem què és el que més ens convé en cada moment en funció del l’objectiu o valor principal. Tots entenem que el que ens convé no és ser feliços ara per després ser infeliços sinó que el que realment volem és ser feliços constantment. Això portarà a que moltes vegades haurem de renunciar a determinats plaers o satisfaccions.

96. Epicur fa una classificació dels possibles objectius o necessitats :

97. - Els naturals i necessaris : aquests són els únics que ens proporcionen la felicitat : amistat, descans, aliments…

99. - Els naturals però no necessaris. L’ aigua és una necessitat natural però no té per què ser necessàriament aigua d’una marca determinada .

100. Pujar muntanyes és natural però no és necessari pujar una alta muntanya.

101. Epicur ens diria avui que voler tenir diners és natural però no és necessari tenir quantitats tals que per aconseguir-les ens compliquem la vida.

102. -Els no naturals ni necessaris.

104. Conclusió de la proposta d’ Epicur : Cal reduir al mínim les necessitats Satisfent el primer tipus de plaers : els naturals i necessaris. Limitant-nos en relació al segon : naturals però no necessaris (“Si no és aigua del Pirineu no la vull”) Fugint sempre del tercer : ni naturals ni necessaris (fumar)

105. 5.3.3 Emotivisme David Hume és el principal representant de l’ emotivisme

106. La proposta ètica de Hume és emotivista. Què vol dir? Que La base de la nostra actuació moral és el sentiment o emoció , no la reflexió o raó.

107. Busquem sentir-nos bé Per això: - No mentim - Ajudem a la gent que ens necessita -Menyspreem a la gent que maltracta els altres

108. Bondat o maldat Considerem bona una acció o persona quan coincideix amb els nostres sentiments de benestar : - Una persona que ens respecta és bona - Una persona que maltracta és dolenta.

109. La maldat està lligada amb allò que ens podria afectar negativament : - Una injustícia - Que ens insultin - El robatori Ens sentim identificats amb les “bones” persones .

110. Ens sentim identificats amb les “bones” persones .

111. Quan diem “Robar és dolent” expressem una valoració, un sentiment. Passa el mateix a : -Mentir és dolent -No respectar una paraula és menyspreable -Ser solidari és bo ...

112. Verdaderes o falses? Cap proposició ètica és verdadera ni falsa Robar és dolent... Fer treballar un nen de 12 anys per guanyar diners és un abús La poligàmia és inaceptable ... Tan sols ho poden ser les proposicions matemàtiques o experimentals : “ Estem al mes de maig” “ 3x2=6”

113. El paper de la raó a la moral Primer és el sentiment Utilitzem la raó per a acabar de prendre la decisió. La raó ens ajuda a tenir en compte les circumstàncies. “ Aquest no es mereix la meva ajuda però l’ ajudaré per ...” “ Si ara no ajudo a aquestes persones que tenen tants problemes em sentiré malament.”

114. 5.3.4 Inmanuel Kant S XVIII : Königsberg 1724 / 1804 Físic , matemàtic, filòsof A la mort dels pares ha d’ abandonar els estudis i treballar com a tutor particular Torna a la Universitat quan ja té 31 anys i es doctora.

115. Fins al 1755 no guanya una càtedra universitària (Lògica) Molt religiós. Molt obert i tolerant. Molta influència. Il.lustració Mai va allunyar-se de la seva ciutat.

116. Científics i filòsofs als que admirava: Newton. Rousseau. Hume

117. La seva frase més coneguda: “ Sapere aude!” Vol dir Atreveix-te a saber! Atreveix-te a pensar per tu mateix!

118. La teoria ètica de Kant És la resposta a “Què haig de fer?” El seu objectiu és proposar una ètica que valgui universalment, que ningú pugui estar en contra. Així doncs no proposa cap norma que s’ hagi de respectar : per exemple “ser solidaris”.

119. Segons ell tots sabem què cal fer Perquè tots tenim capacitat de pensar, consciència El que cal és complir el nostre “deure moral” : els principis que tots trobem dins de nosaltres No es tracta de complir els deures que ens imposen sinó aquells que cadascú troba en si mateix.

120. L’ humorista El Roto expressa la idea de Kant : ser humans vol dir saber què cal fer moralment, tots ho sabem , hem d’ escoltar la nostra consciència. Al dibuix veiem un dirigent polític o empresarial que és conscient de que no està respectant els principis morals que tots compartim.

121. Proposa alguns criteris per a la nostra orientació: Els anomena imperatius categòrics i són

122. Principi de l’ universalitat : “actua de tal forma que puguis voler que allò que tu fas es pugui convertir en una norma universal”. Sabem, per exemple, que mentir és dolent perquè no ens agradaria que dir mentides fos la norma seguida per tothom.

123. Principi del respecte a la persona : Cadascú ha de tractar-se a sí mateix i ha de tractar als altres com un valor absolut mai com un mitjà. Aquesta principi ens fa veure que les següents imatges expressen una manca de respecte a la persona i per tant expressen una conducta immoral i que hem de rebutjar :

124. Manipulació

125. Treball infantil.

126. Emigrants explotades

127. Esclavitud moderna. Explotació sexual dones.

128. Nens soldats

129. Biografia 5’ http://www.youtube.com/watch?v=zzi_ZvG0Cas&feature=fvw Biografia de Kant del 4’ al 6’ http://www.youtube.com/watch?v=2zhYcK0IskA

130. 5.3.5 L’ Utilitarisme El principal representant d’ aquesta teoria ètica és John Stuart Mill. Londres 1806-Avignon 1873

131. L’ Utilitarisme és una teoria ètica que apareix en el segle XIX i és molt present avui. Defensa que l’ objectiu de l’ ésser humà és la felicitat o plaer. Per això les nostres accions han de ser jutjades d’ acord amb el principi d’ utilitat o de màxima felicitat : les accions són bones quan les conseqüències són útils (ens apropen a la felicitat) i són dolentes quan no són útils (no ens apropen a la felicitat)

132. Quan l’ utilitarisme diu que la finalitat de tota acció correcta és la felicitat, no entén per felicitat l’ interès o plaer personal, sinó el màxim profit per al major nombre de persones. El plaer o felicitat és un bé comú o bé general.

133. Fa una distinció entre plaers inferiors i superiors segons promoguin o no el desenvolupament moral propi de l’ ésser humà.

134. L’ utilitarisme continua present en les teories econòmiques de la democràcia i ha tingut una gran influència en l’ anomenat Estat del benestar.

135. Am l’ expressió “estat de benestar” ens referim als serveis que impulsen els Estats democràtics per a facilitar una millor qualitat de vida als ciutadans. Per exemples l’ ensenyament o el sistema sanitari.

136. El sistema sanitari (hospitals, metges, ...) és expressió de l’ estat del benestar. Ens aporta benestar per tant és bo.

137. A l’ època de Mill les dones no podien votar : quina era l’ opció moral correcta : reconèixer el seu dret al vot o no? Mill va defensar en el Parlament el dret de les dones a votar. Quins arguments va utilitzar?

138. 6.Tecnoètica u

139. 6. 1 Què és la Tecnoètica La tecnoètica es una disciplina filosòfica que fa una reflexió moral sobre els fins i els objectius de la tècnica i la ciència.

140. 6.2 Per què és necessària la Tecnoètica? Perquè la tecnologia pot tenir aplicacions discutibles, algunes poden ser contràries a valors ètics universals.

141. 6.3 Alguns dels problemes que la Tecnoètica ens mostra La tecnologia no significa necessàriament progrés . Ens ofereix oportunitats però també nous problemes. Veiem alguns :

142. 1)Grans desigualtats : moltes persones no tenen accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i el Coneixement) ( el 50% del la població mundial no ha usat mai el telèfon). Apareix una nova esquerda tecnològica que genera exclusió social.

143. j

144. g

145. j

146. k

148. 2) Dependència tecnològica : creença de que les tecnologies solucionaran tots els nostres problemes .

149. i

150. 3)La necessitat d’ una alfabetització digital per a integrar-se en la societat d’ ara. = noves dificultats per a gran part dels ciutadans.

151. t

152. 4)El problemes derivats del lliure accés a la informació en el ciberespai : Nens: accés a pàgines de risc.

153. h

154. i

155. g

156. 5) Font de frustració : La sensació de que la tecnologia controla la nostra vida i és font de frustració quan no funciona com cal.

157. 6) Excés d’ informació El problema que suposa l’ excés d’ informació que moltes vegades és simplement brossa, que contamina el medi i dificulta la seva utilització.

158. 7) Intimitat : El problema de l’ accés a la intimitat i els accessos no autoritzats a informació personal. Font per a aquest apartat : http://www.buenastareas.com/ensayos/Tecno-Etica/1224713.html

159. g

160. 7. Bioètica

161. 7.1 Definició Branca de l‘Ètica Inclou els problemes ètics que tenen a veure amb la vida en general : tractament mèdic, medi ambient, el tracte que donem als animals. Disciplina relativament nova Neix a Nord-Amèrica a principis dels anys 1970 i ha tingut un creixement enorme.

162. 7.2 Història Les primeres declaracions de bioètica sorgeixen acabada la Segona Guerra Mundial, després del descobriment dels experiments mèdics impulsats pel nazisme.

163. i

164. Entre 1933 y 1945 en la Alemania Nazi, algunos médicos y otros profesionales de la salud participaron en la esterilización y asesinato de pacientes portadores de enfermedades genéticas y mentales, de niños con malformaciones, en experimentos científicos realizados sin consentimiento y en el exterminio de otras personas en función de su condición religiosa, política, cultural o de identidad (opositores, judíos, gitanos, y homosexuales...). http://medicinayholocausto.blogspot.com/2011/03/un-libro-clasico-sobre-medicina-y.html

165. 7.3 Àmbits de la bioètica 1. Problemes ètics derivats de les professions sanitàries: Transfusions de sang, eutanàsia, trasplantaments d'òrgans, reproducció assistida o mitjançant fertilització in vitro, avortament, tots els assumptes implicats en la relació metge-pacient.

166. u

167. 2. Problemes de la investigació científica : La recerca biomèdica: manipulació genètica, tecnologies reproductives com la fecundació in vitro o la (per ara només hipotètica) clonació humana, etc.

168. t

169. 3. Els problemes ecològics, del medi ambient i la biosfera: Necessitat de conservació del medi ambient, com el perill d’ extinció d’ espècies i el respecte cap als animals i la natura, l'ús o no d'energia nuclear, controlar el creixement de la població mundial i el problema de l’ alimentació en els països pobres, etc.

170. j

171. t

172. 4 . Influència social i política de les qüestions anteriors, pel que fa a legislació, educació, polítiques sanitàries, religió, etc.

173. o

174. 5. Temàtiques relatives a la relació entre neurologia i ètica que donaria lloc al que coneixem com neuroètica. Analitza les pràctiques mèdiques i quirúrgiques, genètiques i farmacèutiques que afecten al cervell i a la conducta mitjançant l’ ús d’ hormones, psicofàrmacs, implantament, etc.

175. r

176. j

177. Implants cerebrals

178. i

179. Fonts d’ aquest apartat : http://es.wikipedia.org/wiki/Bio%C3%A9tica http://www.alcoberro.info/planes/neuroetica.html