1. HOMER I LA QÜESTIÓ HOMÈRICA

2. Etapa micènica - Etapa arcaica 1600 - 800 aC 800 – 500 aC HOMER (IX – VIII aC ) Ilíada - Odissea

3. Homer: Rapsode cec Homer: mestre escola rapsodes

4. Aede, rapsode Aede : cantor de llegendes i de gestes guerreres, que s'acompanya d'un instrument de corda i que exerceix el seu ofici inspirat per les Muses o Apol·lo HOMER Rapsode : artista que recita versos amb l'ajuda, no d'un instrument musical, sinó d'un bastó amb el qual pica el sòl al mateix temps que m arca el ritme dels versos

5. Es diu que va néixer a Quios o a alguna ciutat d’Àsia Menor

7. ASPECTES FORMALS Tesi analista : la Ilíada i l’ Odissea són obres de diferents autors i escrites en diferents moments, perquè tenen: - Estils i temàtica diferent - Irregularitats i contradiccions Conclusió: les obres són el resultat de la unió de cants èpics independents: Homer no va existir. Tesi unitarista : la Ilíada i l’ Odissea són obres del mateix autor: Homer. Tesi actual : Homer va existir i va reunir un material que ja existia per fer la Ilíada . Autor de l’ Odissea ? No se sap. Per això es manté la seva autoria.

8. LA LLENGUA HOMÈRICA I EL VERS HOMÈRIC Llengua artificial : la Ilíada i l’ Odissea són obres de transmissió oral, incorpora elements de diversos dialectes que parlaven els aedes que e l s anaven transmetent . Vers anomenat hexàmetre dactílic : sis mesures o peus i cada peu està format per una de llarga i dues de breus (menys l’últim peu) __ UU / __ UU / __ /// UU / __ UU / __ UU / __ U

9. PROCEDIMENTS LITERARIS - Comparacions o simils : establ eix una analogia entre dos objectes (...) a partir d'alguna característica que, en certa mesura, comparteixen Odisseu a la terra dels ciclops: - Pàgina 227, vers 380 aproximadament : “ Com quan un ferrer submergeix a l’aigua freda una destral grossa o una aixa i fa molt de soroll, per trempar-la –perquè aquesta és la força del ferro-, de la mateixa manera grinyolava el seu ull al voltant de l’estaca encesa .”

10. - Epítets : és l'adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa. L'adj. clara , a la frase vàrem beure l'aigua clara d'aquell riu , és epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d'aquell riu . La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com: l'aigua clara deixa veure la terra al fons; l'aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua. PROCEDIMENTS LITERARIS

11. - Fórmules èpiques : part d’una frase o vers o bé un grup de versos es repeteixen com la tornada d’una cançó – funció facilitar el record del text a recitar FÒRMULA Odisseu a la terra dels ciclops: - Pàgina 218, vers 1 51 aproximadament - P àgina 2 1 9, vers 1 70 aproximadament “ ... l’Aurora de dits rosats, la filla del matí...” PROCEDIMENTS LITERARIS

12. Escena - Pàgina 193 , versos 90-91 aproximadament - P àgina 209, versos 530 - 531 aproximadament “ Només Alcínous ho va observar i se’n va adonar, perquè seia al seu costat i sentia que sanglotejava profundament. Aleshores als feacis, amants dels rems, els va dir:” REPETICIÓ D’ESCENES B anquet en honor d’Odisseu :

14. I Crises Crises, sacerdot troià d’Apol·lo, reclama la seva filla Criseida a Agamèmnon a qui li havia tocat la noia com a botí de guerra.

15. I Pesta Agamèmnon no la vol tornar i expulsa Crises. Aquest demana a Apol·lo un càstig per als aqueus. Durant nou dies sofreixen la pesta enviada pel déu . Aquil·les discuteix amb Agamèmnon sobre la necessitat de tornar Criseida.

16. Quan Agamèmnon va haver de retornar Criseida, va reclamar Briseida, l'esclava d'Aquil·les. Això va provocar un greu enfrontament entre els dos herois que va acabar amb el famós episodi de la còlera d'Aquil ·les, el tema de la Ilíada

17. XVI Aquil·les dóna les seves armes a Patrocle Patrocle veu com els aqueus van perdent. De fet els troians ja han aconseguit arribar fins les n aus i algunes ja s’estan cremant. Aleshores Patrocle li demana a Aquil·les les seves armes. Tots creuran que ell és Aquil·les que torna a la batalla i això farà canviar el signe de la guerra. El mateix Aquil· l es l’ajuda a posar-se les seves armes fetes p el mateix déu Hefest.

18. XVII Mor Patrocle Menelau defensa el cos de Patrocle, però està sol i no pot resistir l’atac troià. Quan torna amb altres companys, ja Hèctor li havia tret l’armadura i només va poder recuperar el cos de Patrocle. Patrocle, tot i portar les armes d’Aquil·les , és ferit per Hèctor . Apol·lo fa que perdi l’armadura i se li trenqui la llança i, quan Patrocle anava a retirar-se, el veu Hèctor, s ’ enfront en i el mata .

19. XVIII Rebuda la nova de la mort de Patrocle Una ferotge lluita es va encetar al voltant del cos de Patrocle perquè els dos bàndols el volien. La deessa I ris avisa Aquil·les, però aquest no té armes per poder entrar a la batalla. La deessa li diu que només amb la seva presència i la seva veu aconseguirá que els troians s’espantin i que els aqueus agafin ànims. Aquil·les s’acosta al camp de batalla i llença tres crits esgarrifosos. I tal com la deessa havia dit, els aqueus aconsegueixen apoderar-se del cos i posar-lo d a munt d’un jaç.

20. XVIII Hefest fa noves armes per Aquil·les La mare d’Aquil·les, Tetis, li va dir al seu fill que no entrés en batalla fins que ella li portés un a nova armadura feta per Hefest. Així que es va dirigir a la farga del déu. Hefest se sentia en deute amb Tetis perquè en una ocasió la seva mare, Hera, el va llençar daltabaix de l’Olimp perquè s’avergonyia de la lletjor del seu fill. En la seva caiguda el van recollir Eurínome, la filla de l’Oceà, i Tetis i durant llargs anys en van tenir cura. Per tant, Hefest de seguida li va fer una armadura per al seu fill Aquil·les

21. XXII Mort Hèctor Aquil·les mata Hèctor Mort d’Hèctor a mans d’Aquil·les

22. XXIII Noves armes per Aquil·les Tetis lliura a Aquil·les les noves armes. “ ‘Mare meva, certament un déu m’ha donat aquestes armes, que sense cap dubte són obra dels immortals i que cap home mortal no podria fer. Ara, doncs, em posaré les armes, però tinc una por terrible que, mentrestant, les mosques, en penetrar per les ferides obertes pel bronze en l’esforçat fill de Meneci [Patrocle], no hi criïn cucs –car la vida li ha estat manllevada- i que tot el cos no es podreixi’.

23. XXII Hèctor arrossegat “ Va foradar-li per darrere els tendons d’ambdó s peus des del turmell cap al taló i hi va fer passar corretges de pell de bou. El va fermar al carro i va deixar que li arrossegués el cap. Muntà al carro, arreplegà les armes il·lustres i fuetejà els cavalls perquè arrenquessin. Ells , de bon grat, fugiren volant. Mentre el cadàver era arrossegat, es va produir una polseguera, i al voltant li volejaven els cabells negres. El seu cap, abans encantador, ara ro m a n ia tot dina la pols. Aleshores Zeus el va lliurar a ls seus enemics perquè l’ultratgessin en la seva terra pàtria. ”

24. XXIII Patrocle s’apareix a Aquil·les Aquil·les s’adorm. Aleshores se li apareix l’ànima de Patrocle, la qual li demana primer que li faci els funerals per poder entrar a l’Hades i després que disposi que, q uan els dos siguin morts , les seves tombes estiguin de costat. Aquil·les li ho promet i li diu: “... ‘ Abracem-nos l’un amb l’altre, encara que sigui un breu moment, i gaudim del lament funest ’ . Havent parlat així, li va allargar els braços, però no el va agafar. La seva ànima, com el fum, se’n va anar sota terra .”

25. XXIII Aquil·Les es talla la cabellera Els companys de Patrocle havien cobert el seu cos amb els cabells que s’havien tallat. També Aquil·les se’ls va tallar “Es va apartar de la pira i es va tallar la rossa cabellera, que havia deixat créixer florent per al riu Esperquios... Havent parlat així, va posar la cabellera a les mans del seu benvolgut company i va provocar a tots ells el d e sig de plorar”

26. XXIV Príam i Aquil·les Príam entra a la tenda d’Aquil·les i se li tira als genolls en actitud suplicant: “... L’únic [fill] que em quedava i defensava la ciutat i els seus habitants, no fa gaire tu me’l vas matar mentre lluitava per la pàtria, Hèctor. Per ell he vingut ara a les naus dels aqueus, per rescatar-lo, i et porto presents immensos. Respecta els déus, Aquil·leu, i tingues pietat de mi, tot recordant el teu pare. Jo encara sóc més digne de compassió. He gosat fer allò que cap altre mortal de la terra no ha fet fins ara acostar a la meva boca la mà de l’home que matà el meu fill.”

27. XXIV Príam i Aquil·les Entre Príam i Aquil·les i va haver una bona entesa i Aquil·les no tan sols li va retornar el cos d’Hèctor sinó que també li va preguntar quants dies necessitava per als seus funerals: “ ‘... El ploraríem durant nou dies a palau, al desè dia l’enterraríem i el poble faria el banquet funerari, a l’onzè dia construiríem una tomba al seu damunt i al dotzè lluitaríem, si calgués’ Al seu torn, el diví Aquil·leu de peus lleugers li va contestar: ‘Tot això serà, ancià Príam, ta l com demanes. Aturaré la guerra tant de temps com sol·licites’.”

28. XXIV Hector torna Hèctor torna a Troia. “Ningú dels homes i de les dones de bella cintura (troians i troianes) no els va reconèixer, sinó només Cassandra, semblant a la daurada Afrodita, que, després d’haver pujat a Pèrgam, va distingir el seu pare, que anava dret dalt del carro, i l’herald, el pregoner de la ciutat. Així que va veure Hèctor estès a la llitera transportada per les mules, es va posar a plorar i tot seguit va anar cridant per tota la ciutat: ’Veniu, troians i troianes, i veureu Hèctor, si és que altres vegades us vau alegrar que tornès viu de la lluita, perquè era un gran motiu de goig per a la ciutat i per a tot el poble’.”

29. XXIV Andromàca plora Andròmaca plora la mort d’Hèctor: “Espòs, te n’has anat jove de la vida i em deixes viuda a palau. I encara és tan petit el nen que infantàrem tu i jo, desgraciats. No crec que arribi a l’adolescència. Abans aquesta ciutat serà arranada des del capdamunt, ja que has mort tu, el seu guarda, tu, que la defensaves i que protegies les nobles epsoses i els fills petits. Elles aviat seran transportades cap a les naus balmades i jo també entre elles. Tu també, fill meu, o bé em seguiràs a mi mateixa cap a llocs on faràs treballs indignes, escarassant-te per a un amo cruel, o bé, agafant-te de la maneta, un aqueu et tirarà daltabaix des de la muralla –un final tristíssim!-, enutjat perquè Hèctor li va matar un germà o el pare o un fill...”