2. NAIXEMENT: Hera, gelosa de Leto, la perseguIa por tota la Terra i cap lloc s’atrevía a acollir-la perquè pogués donar a llum. Només Delos, un illot errant, es va atrevir i allí van nèixer primer Àrtemis i després Apol·lo, qui agraït, va fixar l’illa i la va anomenar Delos

4. Segons alguna versió, després del part, Zeus envià regals al seu fill: una mitra d’or, una lira i cignes que portaven un carro

5. Aspecte: Es representava Apol·lo com un déu molt bell, alt, notable especialment pel seu cabell llarg. L’arc és la seva arma.

6. Altres atributs Lira, arc, fletxes, trípode. Ónfalos. Sol Animals: Llop, cigne, gall, corb, falcó, dofí, ratolí, víbora. Plantes: Llorer, jacint, palmera, mirt. Acompanyants: Muses. Càrites.

7. Apol·lo s’identifica amb el Sol (Hèlios)

8. Déu de les arts, la poesia i la música, presidia el cor de les Muses, al Parnàs.

10. Quan era pastor, els seus bous van ser robats per Hermes, però el va perdonar i li va donar el ramat a canvi de la lira

11. Hermes també va inventar la flauta, i la va donar a Apol·lo a canvi del caduceu, i l’art endevinatori.

12. Apol·lo va matar a Delfos Pitó, una serp encarregada de protegir un antic oracle de Temis . Aquest lloc es va convertir en el santuari més important de Grècia DÉU DE L’ENDIVINACIÓ A DELFOS

13. DAFNE Després que Apol·lo es burlés de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a Apol·lo perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor..

14. Dafne Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan Apol·lo estava a punt d'atrapar-la, Dafne li va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer.

15. Apol·lo, trist i resignat, va convertir el llorer en el seu símbol, i des d'aleshores sempre porta una corona de llorer

18. CÀSTIGS I VENJANCES: NÍOBE Níobe era filla de Tàntal i esposa d' Amfíon, rei de Tebes. Amb Amfíon va tenir gran nombre de fills, i dels que estaven molt orgullosos. Níobe es va vanagloriar de la seva prole i es va burlar de Leto perquè aquesta només havia tingut dos fills: Apol·lo i Àrtemis

19. Aquestes burles van arribar fins a tal punt que Níobe es va oposar que se li tributessin honors a Leto, dient que ella era més digna que se li aixequessin altars...

20. En venjança, Apol·lo va matar tots els seus fills i Àrtemis va fer el mateix amb les filles, a excepció d'Amfíon o Amiclas, que havia ofert una pregària propiciatòria a Leto, i de Melibea, que en presenciar la mort dels seus germans va adquirir tal pal·lidesa que va ser anomenada Cloris a partir de llavors.

21. Quan la desafortunada mare va anar al costat dels cadàvers dels seus fills, va sentir tal dolor que, desfeta en un mar de llàgrimes, va quedar immòbil i es va convertir en pedra, com havia suplicat a Zeus.

22. Un remolí la va transportar fins a la muntanya Sípil, a Lídia, on es podia veure com les llàgrimes brollen d'una placa de marbre amb forma de dona. Una altra versió diu que va fugir voluntàriament fins a Lídia, i que les seves llàgrimes van formar el riu Aquelous

23. Certàmens musicals: Màrsias Màrsias va ser un sàtir expert tocant l'aulos, una espècie de flauta. Havia trobat l'instrument al terra, on el va deixar la seva inventora Atena, després de què els altres déus es burlessin de com inflava les galtes en tocar-lo.

24. Apol·lo amb la lira i Màrsies es van enfrontar en un concurs musical en el qual el guanyador podria tractar el perdedor com volgués. Amb les Muses i Mides de jurat, ambdós van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder decretar un vencedor.

25. Llavors Apol·lo va reptar al pastor a tocar el seu instrument de cap per avall. Apol·lo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Màrsies no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apol·lo.

26. Després de derrotar a Màrsies, Apol·lo es va venjar d'ell, per la seva hybris (orgull) en desafiar un déu, suspenent-lo d'un pi i espellant-lo viu. Apol·lo va clavar llavors la pell de Màrsies en un arbre, i la seva sang va formar el riu Màrsies

27. Altres versions afirmen que el riu va néixer de les llàgrimes dels seus amics.

29. A la Ilíada lluita a favor dels troians contra els grecs, protegeix Paris en la batalla, i a la seva intervenció, directa o indirecta, s’atribueix la mort d’Aquil·les. Apol·lo a la Ilíada

30. CIRENE Amb Cirene va tenir un fill, Aristeu, que es va convertir en el déu protector dels ramats, els arbres fruiters, la caça, l’agricultura i l’apicultura. A més va ensenyar als homes com obtenir la llet dels animals i com cultivar les oliveres . Altres amors d’Apol·lo

31. MARPESA Va haver d’escollir entre el déu Apol·lo i el mortal Idas, i malgrat la immortalitat i la bellesa del déu, va preferir l’amor del mortal, que s’havia enfrontat amb el pare de la noia, Eveno, quan aquest matava tots els pretendents perque no volia separar-se de la seva filla.

32. Jacint Jacint , jo ve molt bell , fou estimat per Céfir i pel déu Apol·lo. Practicant l'esport del llançament de disc, Apol·lo li provocà per accident una ferida mortal. De la sang que va brollar de la ferida de Jacint, Apol·lo en va fer brotar la flor del mateix nom .

33. No obstant això, mentre agonitzava, Apol · lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés al noi; de la sang vessada del jove va fer brollar una flor, el jacint. Segons la versió d'Ovidi, les llàgrimes d'Apol · lo van caure sobre els pètals de la flor i la van convertir en un senyal de dol.

34. Altra versió del mite afegix que el responsable de la mort de Jacint va ser el déu del vent Céfiro. La bellesa del noi va provocar una disputa amorosa entre Céfiro i Apol · lo. Gelós que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol · lo, Céfir va desviar el disc amb la intenció de ferir i matar a Jacint.

35. Casandra Cassandra era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia. De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà Helen, al temple d'Apol·lo. Les serps sagrades de l'altar del déu van llepar-los les orelles i d'aquesta manera van rebre el do de la profecia. En créixer, es va fer sacerdotessa d'Apol·lo però, en rebutjar l'amor del déu, aquest va fer caure sobre ella la maledicció que mai no en creurien els pronòstics.

36. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sapigués que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Helena a Troia, però ningú no la va creure. Després de la caiguda de Troia, va ser segrestada i violada per Àjax, fill d'Oileu, lluny de la protecció de la deessa Atenea, fet que determina la mort del guerrer per mediació de Posidó.

37. Va ser entregada com a concubina d' Agamèmnon i va morir, junt amb ell, a mans de la seua esposa Clitemnestra i de l'amant d'aquesta, Egist.

38. Sibil·la de Cumas Quan Apol·lo li va prometre a Sibil·la que li concederia un desig, ella va agafar un gra de sorra i va dir que volia viure tans anys com grans habia agafat. Ella es va descuidar la eterna juventut i es va consumir tant que la van penjar d’una gàbia a Cumas.

39. Leucòtoe Apol·lo va tenir una aventura amb la princesa Leucòtoe germana de Clitia. Leucòtoe va estimar Apol·lo, qui s'havia disfressat com la seva mare per accedir a la seva cambra. Clitia, gelosa de la seva germana perquè volia Apol·lo per ella, ho va explicar al seu pare, traint la confiança de la seva germana. Furiós, el pare va ordenar que Leucòtoe fos enterrada viva.

40. Apol·lo es va negar a perdonar a Clitia per trair a la seva estimada, i aquesta, afligida, es va marcir i lentament va morir. Apol·lo la va transformar en una planta d'encens, o bé en un heliotropo o girasol, que segueix al sol cada dia.

41. Castàlia Castalia era una nimfa a qui Apol·lo estimava. Castalia va fugir d'ell i es va llançar a una font al peu del Parnàs, que des de llavors es diu font Castalia. L'aigua d'aquesta font era sagrada: s'usava per netejar els temples de Delfos i també inspirava als poetes.

42. Coronis Coronis fou una princesa tessàlia, que tingué relacions amb Apol·lo, però li fou infidel amb Isquis, príncep arcadi. El déu, engelosit, la traspassà amb les seues fletxes, però en saber que esperava un fill seu, que seria Asclepi, se'n penedí, tragué l'infant del ventre de la mare i dedicà honors fúnebres a Coronis.

43. Hècuba Amb Hècuba, Apol·lo va tenir un fill: Troilo. Un oracle va dir que Troia no seria derrotada sempre que Troilo arribés als 20 anys, però va morir abans en una emboscada de Aquil·les.

44. Cyparissus Un altre amant masculí va ser Ciparissus, un descendent de Hèracles. Apol·lo li va donar un cérvol domesticat com a company, però Ciparissus el va matar accidentalment quan jeia dormit entre l’herba. Ciparissus va demanar Apol·lo que fes que les seves llàgrimes caiguessin per sempre. Apol·lo va accedir a la petició transformant-lo en un xiprer, del que es diu que és un arbre trist perquè la seva saba forma gotetes com a llàgrimes en el tronc.

45. Llocs de culte A tota Grècia hi ha via temples i cultes dedicats a Apol·lo, però els més importants eren Delfos i Delos.