El documento presenta información sobre la letra griega épsilon. Explica que épsilon es la quinta letra del alfabeto griego y se corresponde con la "e" en el alfabeto latino. Además, proporciona ejemplos de palabras griegas que contienen épsilon como su primera letra.
Este documento ofrece consejos para utilizar el diccionario de latín. Explica que las palabras aparecen en orden alfabético y que hay signos que indican la clase y significados de las palabras. También describe cómo se presentan los diferentes tipos de palabras como sustantivos, adjetivos, verbos, y más, incluyendo detalles sobre su declinación y conjugación.
Bajo el subtítulo de 'Graecorum Romanorumque fabulae ad usum discipulorum Latine narratae', FABVLAE SYRAE nos presenta cuarenta y cinco mitos griegos y latinos, con textos adaptados de 'Las Metarmorfosis' de Ovidio y 'Ab urbe condita' de Livio.
Este documento presenta una escuela de latín llamada Schola Ioannes del Enzina. Describe a los maestros y estudiantes saludándose en latín y español. El texto introduce la escuela y el idioma latín, y muestra diálogos entre el maestro, los estudiantes y la maestra sobre cómo están y si todo va bien.
'De schola loquamur. Centum vocabula scholaria'. Más de 100 términos relacionados con la clase y el instituto.
Material elaborado por Antonio Glez. Amador, Emilio Canales y Germán González, y presentado en el curso 'Latine et Graece discere iuvat', en Elche, en mayo de 2010.
El documento explica los tres tipos de comparativos en latín: inferioridad, igualdad y superioridad. Para los comparativos de superioridad, se usa el sufijo "-ior" para adjetivos masculinos y femeninos y "-ius" para neutros, siguiendo la tercera declinación. El segundo término de la comparación va introducido por "quam" o aparece en caso ablativo.
El documento describe la cuarta declinación latina, incluyendo las terminaciones de caso para sustantivos masculinos, femeninos y neutros tanto en singular como en plural. Los masculinos y femeninos terminan principalmente en -us, -um, -ūs, -uī y -ū en singular y -ūs, -uum, -ibus en plural. Los neutros siguen un patrón similar excepto que el nominativo, vocativo y acusativo singular son -u y los correspondientes casos plural son -ua.
El documento describe la quinta declinación latina. Presenta las terminaciones de los casos de los sustantivos femeninos de la quinta declinación en singular y plural, usando el sustantivo "diēs" como ejemplo. Termina con un cuadro resumiendo las terminaciones de cada caso en singular y plural.
El documento describe la primera declinación latina para sustantivos y adjetivos femeninos. Explica las terminaciones para cada caso en singular y plural, incluyendo el nominativo -a, el acusativo singular -am, y los casos plurales -ae, -ās, -ārum, e -īs.
El documento describe la declinación de sustantivos y adjetivos de la segunda declinación latina. Explica las terminaciones para el singular y plural en nominativo, vocativo, acusativo, genitivo, dativo y ablativo. Se especifican las variaciones en las terminaciones para sustantivos y adjetivos terminados en -us, -er y -ir.
El documento describe la declinación de sustantivos y adjetivos de la tercera declinación latina. Explica que los sustantivos masculinos y femeninos con tema en consonante líquida (l, r) siguen un patrón de declinación con desinencias específicas para cada caso en singular y plural. Proporciona ejemplos como el sustantivo "mercator" para ilustrar la declinación.
1. HERÀCLES O HÈRCULES
1. Que significa Hèracles? Significa glòria.
2. Qui és Hèrcules? Per què es caracteritza? Era un semidéu fill de Zeus i
d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió. Era el més gran dels herois mítics,
de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat
d'històries sobre la seva vida.
3. Alcmena va tenir dos fills. Quins? Qui era el pare de cadascun d’ells? Va
tenir a Hèrcules que el seu pater era Zeus i a Ificles amb Amfitrió.
4. Com es venja Hera? Primer va fer que el rei de Mincenes fos Eristeu, i treure-li
el regnat a Hèrcules. Com a segona venjança li va ficar a Hèrcules serps al llit
però com era tan fort les va treure, i com a última venjança li fa embogir amb una
poció i va matar a la seva dona i als seus fills. Quan va posar-se bé va dir que volia
un càstig per fer el que havia fet, i li van fer superar 12 proves.
5. Hèrcules, per redimir-se, que va fer? Va dir que volia un càstig per fer el que
havia fet, i li van fer superar 12 proves.
6Quants treballs fa Hèrcules? Dotze.
7. Que simbolitza el número 12? És el nombre de treballs que fa Hèrcules i el
nombre de mesos que té un any.
8 El lleó de Nemea. Per què es caracteritza? Com el mata Hèrcules?
La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. deixà de
banda l'espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo
9 Quina part del lleó acompanyarà per sempre més Hèrcules?
Li acompanyarà sempre el seu corn, però s’emporta la seva pell
10 L’hidra de Lerna. Quina característica té aquest monstre? Com
aconsegueix Hèrcules acabar amb l’hidra? Què fa amb el verí del monstre?
Tenia molts caps i el seu alè era venenós, Hèrcules acaba amb l’hidra, es van
cobrir les seves boques i nassos amb una tela per protegir-se del alè verinós de la
Hidra. Hèrcules va disparar fletxes en flames al refugi del monstre per obligar-lo a
sortir. Llavors es va enfrontar a ella amb la seva espasa i va començar a tallar les
nou caps que tenia. Però cada vegada que se li tallava 1, una altra renaixia en el
mateix lloc més fort que l'anterior. El seu nebot el va ajudar cremant el coll del cap
tallat perquè no renasqués altra. Al final, la Hidra va morir sense caps i Hèrcules va
mullar les puntes de les seves fletxes amb la sang de la Hidra.
11 En el tercer treball Hèrcules ha de capturar la cérvola de Cerinea. Per què
es caracteritzava aquest animal? Amb quines habilitats guanya Hèrcules.
Era una bèstia de la mitologia grega que tenia Banyes d'or i peülles de bronze,
Hèrcules la va matar aprofitant que la cérvola estava bevent, Hèracles li va
travessar les dues potes per la pell utilitzant una fletxa que va fer passar entre el
tendó i l'os, sense arribar a vessar la seva sang
12 Què és el senglar d’Erimant?
2. El Senglar d'Erimant fou una fera que devastava els boscos d'Erimant, a l'Arcàdia.
Hèracles va ser l'encarregat de capturar-lo en un dels seus dotze treballs.
13 Hèrcules havia de netejar els estables del rei Auges, molt pudents, en un
sol dia. Com ho va fer?
Per fer-ho enderrocà dues de les quatre parets dels estables i desvià del seu curs
els rius propers Alfeu i Peneu. Les aigües s'emportaren els fems cap al mar i els
estables i els seus voltants quedaren nets.
14. Atenea va ajudar Hèrcules en el sisè treball, amb els ocells de l’estimfal.
Fes un breu resum d’aquest treball
El sisè treball fou matar els ocells d'Estimfal. Amb l'ajuda d'Atena, que li lliurà un
carrau de metall, Hèracles espantà els ocells. Com que el carrau feia el soroll d'un
bosc en flames, els animals es van dispersar i amb l'enrenou, Hèracles en matà un
bon grapat.
15. El bou de Creta. Qui era? De qui era pare? Explica breument les dues
històries que fan referència al Minotaure (Teseu i Ariadna, Dèdal i Ícar)
Fou un càstig que Zeus envià al rei Minos per no haver complert una promesa de
sacrifici que aquest li havia fet. Zeus féu que l'esposa del rei Minos, Pasífae,
s'enamorés del bou i s'hi aparellés, amb què es va engendrar el monstre
Minotaure.
16.Què feien les eugues de Diomedes? Què va passar amb aquestes eugues?
El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El
rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les eugues.
Hèracles es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de
Diomedes que guardava la casa.
17. Hèrcules i Hipòlita (l’amazona)
El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per
demanda de la filla d'Eursiteu, Admete. Quan Hèracles arribà a la terra de les
amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com
a penyora d'amor.
18. Els ramats de Gerió. Breu explicació
El desè treball d'Hèracles era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre
amb la forma de tres homes units per la cintura i de força llegendària que vivia a
l'illa de Erítia, a l'oest del Mediterrani.
19. Les pomes d’or que creixien a l’arbre de les Hespèrides. De qui són filles
les Hespèrides? Què volia Eristeu d’aquest jardí?. Com volia Atles
desempallegar-se del seu càstig? Què va fer Hèrcules?
L'onzè treball d'Hèracles consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al
jardí de les Hespèrides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare
Terra a Hera pel seu casament amb Zeus i estava custodiat per les nimfes
Hespèrides, filles del tità Atles. Quan Hèracles va arribar al jardí, Atles li va
prometre que convenceria a les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que
Hèracles aguantés el cel durant una estona
20. El dotzè treball d’Hèrcules i el gos Cèrber. El darrer treball d'Hèracles era
també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era
un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els
morts no s'escapessin de l'Hades.