4. Un dels teatres més famosos és el teatre d
´Epidaure, al Peloponnès, amb capacitat per a
20.000 espectadors.
5. Els teatres no tenien teló,
però sí que disposaven de
decorats i tota mena de
recursos de tramoista, com
per exemple mecanismes
que permetien l´aparició de
déus pels aires (deus ex
machina)
10. Les representacions
En ocasió de les festes religioses
en honor al déu Dionís (les
Lenees i les Grans Dionísies) ,
es feien concursos de teatre.
La tragedia i la comèdia
guanyadores rebien una corona
de llorer respectivament.
11. Els actors ( ποκριτ ς)ὑ έ
portaven màscares i
perruques , ja que els
personatges femenins eren
interpretats per homes.
La màscara també ajudava a
amplificar la veu.
També portaven coturns
(sabata elevada amb sola de
suro).
12. L´ambient teatral era molt
bulliciós: menjaven, bevien i
cridaven. Com que el tetare tenia
una funció educativa, l´entrada
era gratuïta. Tothom podia
assistri-hi, llevat dels esclaus. La
presència de les dones tampoc
era ben vista.
La primera filera era reservada als
magistrats i sacerdots.
13. Els tipus de representacions
La tragèdia
L´argument és seriós i estava inspirat en temes
mitològics. Buscaven temes que provocaven la compassió
i que emocionaven els espectadors.
Solien estructurar-se en trilogies. El cor cantava i dansava
acompanyat de la música.
Els autors s´inspiraren sobretot, en
dues grans famílies d´herois: el
àtrides i els labdàcides.
15. Autors
Èsquil (525 aC.)
Va escriure unes 90 obres, de les
quals només es conserven set: Les
suplicants, Els perses, Els set contra
Tebes, Prometeu encadenat, i la
trilogia l´Orestea (Agamèmnon, Les
coèfores i Les eumènides).
16. Sòfocles (497 aC.)
Va escriure unes 123 obres, de
les quals hem conservat set
també: Àiax, Antígona,
Traquínies, Èdip rei, Èdip a
Colonos, Electra i Filoctetes.
17. Eurípides (484 aC.)
Conservem 18 obres: Alcestis,
Medea, Els Heràclides, Hipòlit,
Andròmaca, Hècuba, Les
suplicants, Hèracles foll, Ió,
Troianes, Electra, Ifigènia a l
´Àulida, Ifigènia a Tàurida, Helena,
Fenícies, Orestes i Bacants.
18. Teatre grec de Delfos (Grècia)
Cada tragedia constava de:
● pròleg: introducció on s´exposen
breument els fets i que precedeix l
´entrada del cor.
● pàrode: cant de la primera entrada en
escena del cor per un dels laterals.
● èxode: cant final amb què el cor es
retira.
● episodis: parts dialogades.
● estàsims: cants del cor entre episodis.
19. El drama satíric
En els concursos dramàtics, es
representava després de les
tragèdies. La intenció únicament
era fer riure.
El cor de la tragèdia estava format
per 12 o 15 membres, que canten i
dansen alhora.
El director del cor s´anomena
corifeu, i dialoga sovint amb els
personatges.
20. La comèdia
Constituïa una dura crítica contra
alguns personatges famosos alhora que
satiritzava els temes més dramàtics de
la ciutat.
El cor podia estar format per
personatges tan estranys com ocells,
granotes o núvols. El final sempre era
alegre i feliç.
El comediògraf més important fou
Aristòfanes (444-385 aC.)
21. Aristòfanes
Se li atribueixen 44 comèdies, de les
quals en conservem 11: Els acarnesos,
Els cavallers, Els núvols, Les vespes, La
pau, Les aus, Lisístrata, Les tesmofòries,
Les granotes, Les assembleistes i
Plutus.
La principal inspiració d´Arsitòfanes fou
la ciutat d´Atenes. A les comèdies critica
durament la societat atenesa i ens
mostra els defectes dels seus habitants.
Els temes són molt diversos: l´educació,
la guerra del Peloponnès, els tribunals
de justícia, la misogínia, la corrupció
política, la riquesa, etc.
22. Els Acarnesos
Diceòpolis, camperol del demos d´Acàrnia, fart de la guerra, signa un
tractat de pau unilateral amb Esparta. Els seus conciutadans els jutgen
com a traidor. Fa un discurs molt ret`roric i el deixen anar.
Critica de la guerra del Peloponnès i de les seves conseqüències
negatives
23. Els cavallers
L´obra és una burla contra el demagog Cleó, que es representat
com un esclau que treballa a casa del déu Demos i que ha
obtingut grans beneficis a càrrec d´aquest. L'obra és un retrat
d'un poble que és fàcil d'enganyar i manipulable , encara que al
final es fa una referència a l'edat daurada d'Atenes.
24. Els núvols
El vell Estrepsíades té un fill
que s´ha endeutat a causa de
les apostes. Porta el seu fill a l
´escola de Sòcrates. El noi es
educat i acaba apallisant el
seu pare, que cala foc a l
´escola.
Sòcrates se´ns mostra com un
savi una mica boig suspès del
sostre mitjançant un cistell, des
del qual observa el cel i invoca
els únics déus en els quals hi
creu: l´Aire, l´Èter i els Núvols.
La comèdia representa una
crítica cap als sofistes i els
seus ensenyaments.
25. Les vespes
Filocleó es adicte als judicis. El
seu fill intenta frenar-lo. El tanca
a dins de casa, on hi continua
fent judicis.
Es realitza una crítica als
membres dels jurats, que
únicament serveixen als
demagogs que governen, i als
tribunals remunerats, que
serveixen de subsistència als
ciutadans més pobres.
26. La pau
El camperol Trigeu, que és pacifista i està fart de la guerra, vola fins
a l´Olimp en un escarbat gegant.
Allà descobreix que la Guerra té tancada a la Pau en una cova.
Trigeu crida els seus compatriotes atenesos per tal que l´ajudin a
alliberar la Pau del seu captiveri.
Al final de l´obra, apareixen a l´escenari els artesans alegres,
perquè amb la pau tornarà la producció, i els fabricants d´armes,
que se´n lamenten.
27. Les aus
Dos habitants d´Atenes, farts de la vida a la ciutat, decideixen
construir una ciutat als núvols, entre la terra i l´Olimp. Els déus
pateixen perquè no reben el fum dels sacrificis
28. Lisístrata
Lisístrata, la protagonista, convoca
una assemblea de dones amb la
intenció de dur a terme una idea
pacificadora: promulgar una vaga
d´abstinença sexual per tal que els
seus marits facin la pau d´una
vegada per totes. Les dones s
´apoderen de l´Acròpolis, on es
trobava el tresor de la ciutat. Al
final, es reconcilien les parts
implicades i, en una gran festa,
Lisístrata entrega als atenesos les
seves dones perquè se les
emportin.
29. Les tesmofòries
Un grup de dones ateneses estan enutjades pel tracte
que Eurípides dóna a la figura femenina en les seves
obres: les descriu com assassines, boges i nimfòmanes.
Les dones decideixen prendre la revenja durant la
celebració del festival de les Tesmofòries.
Critica la misogínia d´Eurípides.
30. Les granotes
Dionís baixa a l´Hades, amb el seu esclau Xàntias, per intentar que
Eurípides torni a la vida i reaparegui als escenaris.
31. Les assembleistes
Tracta el tema de les dones i la seva participació en la política. Un grup de dones
ateneses, liderades per Praxàgora, decideixen que les dones han de governar la
ciutat afirmant que podran fer-ho millor del que ho havien fet els homes. Per
obtenir una victòria en la proposta, s'infiltren en l'assemblea vestides d'homes i
voten, sortint escollida la proposta de les dones. Les dones decideixen instaurar
un govern en el qual l'Estat doni aliment i cura general per a tots els ciutadans
d'Atenes. A més imposen una forta idea d'igualtat.
