1. L'èpica grega L'èpica és un poema narratiu extens, d'estil majestuós, que explica les gestes d'un heroi sobrehumà situades en un temps passat i gloriós. Homer va ser el primer poeta grec que va posar per escrit les dues grans obres èpiques: La Ilíada i La Odissea que es van posar per escrit cap al s. VIII aC. coincidint amb l'adopció de l'alfabet fenici per part dels grecs. Bust d'Homer
2. Característiques de l'èpica grega -En un principi, tota aquella poesia de caire oral que cantaven de memòria els aedes ajudats de diferents tècniques memorístiques com: 1. Un ritme constant: poesia escrita en hexàmentres. 2. Epítets per a cada personatge: “Zeus aplega-núvols, Hera la dels braços blancs, Atena, d'ulls d'òliba...” 3. Repepetició d'escenes: preparatius per a la guerra, matrimonis, etc.
3. Els aedes (αἰδώ,“cantar”). S'encarregaven de difondre els poemes èpics cantant-los acompanyats de la fòrminx, com la Ilíada i la Odissea, o d'altres que no se'ns han conservat, de cort a cort. En la Ilíada veiem com els mateixos herois també actuen com aedes, com per exemple Aquil·les. A la Odissea els aedes, com Demòdoc o Femí són professionals que no depenen de les corts a on treballen. Els aedes sempre recitaven els poemes de memòria i són considerats figures preliteràries.
4. Els rapsodes (ῥάπτω, “cosir” i ῳδία, “cant”) Són figures que apareixen quan els poemes èpics es comencen a posar per escrit, és a dir, amb la literatura. Reciten els poemes sense cantar-los acompanyats d'un bastó que els marca el ritme. No s'nventen poemes nous, sinó que elaboren i recreen aquells que ja estaven en circulació. Rapsoda
5. Sobre què tractaven els poemes èpics? Els arguments dels poemes èpics tractaven diferents cicles mitològics com: -Cicle Troià: Ilíada i Odissea -Cicle Tebà: Tebaida, Edipoida i altres poemes perduts. -Cosmogonies: Teogonia d'Hesíode. -Treballs d'Hèracles. La majoria d'aquests poemes s'han perdut ja que la qualitat dels dos grans poemes homèrics els va acabar eclipsant, tot i que en conservem alguns títols i arguments.
6. Cicle èpic: És un corpus de poemes que se'ns ha perdut en gran part i del qual s'han extret la majoria d'arguments de les tragèdies gregues. Per exemple trobem obres com: 1. Cicle troià: Cípria: conté els preliminars de la Guerra de Troia Iliupersis: sobre la destrucció de Troia Nostoi: sobre el retorn dels herois grecs a casa. Estratagema del cavall de Troia en un fresc de Pompeia
7. 2. Cicle tebà Poemes sobre la ciutat de Tebes i els seus herois com Èdip, Antígona, etc. Gairebé no se'ns han conservat poemes d'aquest cicle, però ha estat una font inesgotable d'arguments per a tragèdies. Èdip resol l'enigma de l'Esfinx i es converteix en rei de Tebes.
8. La Ilíada El tema principal de la Ilíada és la còlera d'Aquil·les, l'heroi més fort dels grecs, sense el qual no poen véncer la guerra. Aquil·les està enemistat amb Agamèmnon, cabdill dels grecs, perquè li ha pres el seu botí, Briseida ja que abans d'havia vist obligat a retornar el seu, Criseida, filla del sacerdot d'Apol·lo Crises. El fil argumental de la Ilíada explica els nou últims dies de la Guerra de Troia. La magistralitat d'Homer radica en el fet que no explica tots els edsecveniments linealment, sinó que, a partir d'un moment molt important, es van esdevenint els fets.
10. Traducció dels primers versos de la Ilíada “ Canta, deessa, la còlera funesta d'Aquil·leu el Pèlida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d'herois a l'Hades, i es convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s'acomplia, des que oer primer cop s'enfrontaren barallant-se l'Atrida, cap dels guerrers, i el diví Aquil·leu.” Traducció de Joan Alberich.
11. La Odissea Tracta sobre un heroi grec, Odisseu (Ulisses) i el seu retorn cap a Ítaca després de la guerra de Troia. -L'acció comença en el moment que Odisseu es troba a la illa d'Ogígia, presoner de la Nimfa Calipso que vol casar-se amb ell. Calipso ofereix un cofre a Odisseu
13. Traducció Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia; mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insentats! que les vaques del Sol, Fill de l'Altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres. Carles Riba, autor de la present traducció de la Odissea.