2. DECLARACIÓ
Nosaltres, catalans de diferents tendències tenen objectius divergents a llarg termini, però
pertanyents i no pertanyents a organitzacions que coincideixen en l’objectiu immediat de
polítiques, de diversos sectors de la l’enderrocament del franquisme. Aquests punts
població, obrers, camperols, estudiants, intel·lect de coincidència són els següents:
uals, professionals i ciutadans en general, de 1. La consecució de l’Amnistia general per als
Barcelona i de Comarques, reunits en presos i els exiliats politics.
Assemblea, malgrat que som conscients que les 2. L’exercici de les llibertats democràtiques
actuals circumstancies dificulten d’esgotar les fonamentals: llibertat de
possibilitats de representació, formulem la reunió, d’expressió, d’associació –inclosa la
present Declaració: sindical-, de manifestació i dret de vaga, que
L’actual Crisi del Règim de la qual el procés de garanteixin l’accés efectiu del poble al poder
Burgos fou una manifestació sobresortint, la econòmic i polític.
progressiva presa de consciència i la mobilització 3. El restabliment provisional de les institucions i
de les classes populars, i la necessitat d’oposar- dels principis configurats en l’Estatut de
nos fermament a la maniobra continuista 1932, com a expressió concreta d’aquestes
d’instaurar Juan Carlos com a successor a títol llibertats Catalunya, i com a via per arribar al ple
de rei, del dictador, exigeixen l’adopció unitària exercici del dret d’autodeterminació
d’una alternativa democràtica basada en els
punts mínims acceptables per les forces i sectors 4. La coordinació de l’acció de tots els pobles
representants a l’Assemblea, alguns dels quals peninsulars en la lluita democràtica
3. DECLARACIÓ
Com a objectius immediats, fem una crida a tot el
poble català –i considerem catalans tots els que
viuen i treballen a Catalunya- perquè incorpora la
perspectiva global del canvi democràtic a cada
una de les seves lluites concretes, i perquè
intensifiqui l’esforç per a una ràpida obtenció de.
a. La unitat d’acció de totes les forces
democràtiques.
b. La solidaritat en la lluita en favor dels
represàlies
c. L’acabament de la repressió i la consecució de
l’amnistia.
Per tal de vetllar per l’aplicació dels acords de
l’Assemblea, és elegida una Comissió
Permanent, la qual impulsarà totes les iniciatives
útils per aconseguir la mobilització
popular, fomentarà accions unitàries i prepararà
una nova sessió de l’Assemblea de
Catalunya, més àmplia i més representativa
4. CLASSIFICACIÓ DEL TEXT
-Text sociopolític de Font primària datat del 1971
-L’Assemblea de Catalunya era una plataforma unitària en contra del franquisme
-Reunia partits polítics, sindicats i entitats socials de caràcter democràtic
-Pretenia establir les llibertats democràtiques, restablir l’Estatut de 1932, donar
amnistia als presos polítics del franquisme i coordinar-se amb la resta de forces
antifranquistes d’Espanya
-El formaven, bàsicament: ERC, FNC, MSC, UDC i PSUC
MARC HISTÒRIC
-Dictadura de Francisco Franco (1939 – 1975)
-Moviments de protesta en contra del règim a tota Espanya
-Dins de Catalunya els moviments van ser en contra del franquisme i, a més, a
favor de la cultura catalana que havia estat censurada
5. IDENTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DE LES IDEES
-L’Assemblea de Catalunya era antifranquista.
-Volia instaurar la democràcia a partir d’un poble unit i fort.
EL SEU PROGRAMA
-Amnistia pels presos polítics.
-Establiment de les llibertats democràtiques.
-Restabliment de l’Estatut de 1932.
-Coordinació amb les forces antifranquistes de la resta d’Espanya.
6. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
CAMPANYES O ACCIONS DE PROTESTA DEL 1959 AL 1970
-Fets del Palau (1960): Liderat per Jordi Pujol amb el grup Crist-Catalunya. Va
consistir en interpretar el Cant a la Senyera davant de diversos ministres
franquistes.
-Ommium Cultural (1961): Va ser una entitat fundada per diverses persones
creada per fomentar la cultura catalana.
-Serra d’Or i Cavall Fort (1961): L’església, a més de fer servir el català en les
celebracions, va afavorir en les primeres publicacions periodístiques en català.
-La Nova Cançó (1961): Un grup de cantants catalans (Els Setze Jutges) van
iniciar una nova cançó moderna en català. Va ser presa com un moviment
reivindicatiu.
-Volem Bisbes Catalans (1966): Josep Benet i Jordi Pujol van promoure una
campanya a favor del nomenament de bisbes catalans en totes les esglésies de
Catalunya.
7. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
Trajectòria de l’Assemblea:
-El 1969 es crea Comissió Coordinadora de Forces polítiques
-Formada el 7 de novembre de 1971
-Convoca diversos actes pacífics
-El 28 d’octubre de 1973 succeeix la “caiguda dels 113”
-El 1977 es dissol l’Assemblea
8. COMENTARI
Les circumstancies actuals dificulten d’esgotar les possibilitats de
representació:
-L’Assemblea es crea durant el règim franquista
-No serà fàcil aconseguir representació
-No ho podrà intentar tot per tal d’aconseguir representació
Oposició de l’Assemblea respecte el nomenament de Joan Carles com a
successor:
-L’Assemblea és antifranquista
-No volen què el règim duri més
Valoració del fet que l’Assemblea estigués formada per múltiples forces
polítiques:
-Potser no una Assemblea a partits de la mateixa indoles hagués fet una millor
tasca
