Enmienda a la totalidad contra la declaración presentada por Volemataro solicitando la derogación del articulo 525 del Cp

1. ESMENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICPAL DE CIU MATARO, EN QUÈ
ES DEMANA LA REVISIÓ PER PART DE LA COMISSIÓ GENERAL DE
CODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 525 DEL CODI PENAL, I DONEM ALHORA
SUPORT AL POLÍTICS I LÍDERS CIVILS PRESOS INJUSTAMENT, I A TOTS
AQUELLS MÚSICS, ACTORS, BUFONS, PERSEGUITS, EMPRESONATS O
CONDEMNATS EN L'EXERCICI DE LES SEVES LLIBERTATS CIVILS
(POLÍTIQUES/IDEOLÒGIQUES I/ O RELIGIOSES)
RAONAMENTS DE FET I DE DRET
Sorgeix la present esmena arrel de la Declaració institucional del grup municipal
de Volemataró demanant la derogació total de l'article 525.2del CP.
Recordar com manté gran part de la doctrina iusfilosófica, que el Bé jurídic protegit pel
precepte esmentat, en relació al primer paràgraf, no són pas els dogmes o les creences,
sinó que són els "sentiments religiosos de persones que poden sentir-se ferides en
la seva dignitat com a conseqüència d'una acció que pretengui escarnir
expressions concretes del seu credo o que pretengui la vexació i humiliació
publica d'aquestes." I en relació al numeral segon de l'article 525 CP ,el que protegeix
és la llibertat ideològica. Alhora ambdós apartats s'incardinen en el Capítol IV del Codi
Penal , relatiu a l'exercici dels Drets Fonamentals i llibertats públiques, Secció 2,
dels delictes contra la llibertat de consciència , sentiments religiosos i respecte
als difunts.1
Hem d'estar d'acord però en què , des de l'àmbit purament juridicocientífic, no és
rigorós que s'igualin en el mateix precepte especial, la protecció de la llibertat
religiosa i de la ideològica, perquè porta a interpretacions errònies ,com la
plantejada en la proposta de derogació feta per Volemataró.
És cert també, que hi ha part de la doctrina que esmenta que l'apartat primer del
precepte és un "supérstite" de l'antiga blasfèmia y l'heretgia2, bo i axis , com es
preguntava ATIENZA3 les preguntes correctes a fer-se davant la proposta de
derogació serien:
1 Certament alguns autors com ATIENZA, addueixen que el precepte podria suposar una infracció del
principi d’igualtat per el diferent tractament a l`apartat primer en relació al segon, (al no tipificar
també l'escarn dels quals no professen una convicció ideològica pel fet de no professar-la).
2 RAMÍREZ NAVALÓN, R. M.: «La protección penal del Derecho de libertad religiosa: valoración crítica
de su regulación en el vigente Código penal de 1995», en VV. AA.: Estudios Jurídicos en Memoria
del Profesor Dr. D. José Ramón Casabó Ruiz. Vol. II. Universitat de Valencia, Institut de
Criminología, Valencia, 1997, p. 656.
3
ATIENZA, M.: Las caricaturas de Mahoma y la libertad de expresión, Debate en torno a la
laicidad.2007.RIFT/30.Consultado en:
http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:filopoli-2007-30-0003/PDF.

2. 1a ¿si és o no idoni que existeixi un delicte d'escarni o vexació dels
sentiments religiosos en un Estat aconfessional o laic?
i
2a ¿si s'està fent un ús correcte de la protecció jurisdiccional del dret
fonamental a la llibertat de culte, ideològica i dels sentiments
religiosos.?
1.-Per respondre, cal no oblidar que a l'Estat de Dret és reconeixen una sèrie de
drets i llibertats fonamentals, així com tot un sistema de garanties i protecció
d'aquestes. És una obvietat que per a reconèixer uns drets, sense
acompanyar-los de mecanisme de protecció normativa i procedimental
davant possibles violacions o restriccions dels drets, seria igual a no
protegir-los.
En el cas que ens ocupa parlem de drets fonamentals a la llibertat religiosa, de
culte i ideològica, protegits nacional i internacionalment:
Així el Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans i les
llibertats fonamentals es refereix a la llibertat religiosa en els arts. 9 i 14,
igualment en l`article 2 del Protocol Addicional del Pacte de Drets
Civils i Polítics, en el 18 es refereix a la llibertat de pensament,
A la Constitució Catalana al seu Article 6 – Els Drets Humans -
s’esmenta que:” 1. L’ordenament jurídic de la República Catalana s’interpretarà
sempre d’acord amb els principis inspiradors de la Carta de les Nacions Unides,
de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional dels Drets
Civils i Polítics, del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals,
i del Conveni Europeu dels Drets Humans” i en l`article 13 .1– “La llibertat
religiosa - Es garanteix la llibertat religiosa i de culte. Tota persona té dret a
escollir lliurement la seva religió i les seves conviccions filosòfiques, així com de
dur-les a la pràctica de manera pacífica.”
A La Constitució espanyola ,Article 20” 1. Es reconeixen i protegeixen els
drets: a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions
mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”. I em
l`article 16.1. “Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels
individus i les comunitats sense més limitació, en les seves manifestacions, que
la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei”.
Per la seva banda, i des de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa
7/1980, de 5 de juliol, es tutelen totes les manifestacions religioses, amb
l'únic requisit de la seva inscripció en el registre d'entitats religioses del
Ministeri de Justícia, per la qual cosa ja el Codi Penal actual, el de 1995,
protegeix aquests drets respecte a totes les religions reconegudes.
I és que, com digué en relació a la llibertat de consciència, juntament amb les
llibertats de pensament i religió el TEDH a la Sentència de 25 de maig de 1993
(Cas "Kokkinakis contra Grècia"), “(M)és un dels fonaments de les societats

3. democràtiques" i constitueix "(1)un dels elements més importants que
defineixen la identitat dels creients i la seva concepció de la vida(M)"4.
Bé, atès l’expressat sembla obvi que la resposta a la pregunta és clara, la
llibertat d'expressió i de crítica, la llibertat de consciència i religiosa , en
definitiva, la convivència ,són bàsiques per un estat democràtic , social i
de dret.
Ens trobem doncs davant del supòsit de la col·lisió del dret a llibertat
religiosa(525.1 Cp) i de la ideològica(525.2 Cp) generalment enfront el dret a la
llibertat d'expressió5 .Parlem doncs , com en el cas d`altres delictes, de la
necessitat de ponderar, racionalitzar i analitzar la col·lisió de dos o més
drets fonamentals susceptibles de protecció.6
2.-En relació a la segona pregunta, ¿de si s`està fent un us correcte del tipus
penal, la resposta seria?
Que d`acord amb els principis de mínima intervenció, ultima ratio, caràcter
fragmentari i subsidiari del Dret penal, la resposta seria un NO rotund, ja que
com és àmpliament acceptat, solament haurien de perseguir-se aquelles
manifestacions de la llibertat d'expressió que suposin objectivament un greu
insult o humiliació cap als sentiments religiosos, que hagin estat emeses
amb tal intenció i el rescabalament de la quals no pugui ser contemplat a
través de mitjans menys lesius per a les llibertats que el Dret penal.
En aquest cas, efectivament estaríem d`acord amb el que apuntava però no
proposava el grup de Volemataró, que els tribunals i també l´opinió pública,
actuen de manera diferent , segons l'escarni dels dogmes i creences, son d`una
religió e ideologia afectades i no d`altres i, fem nostres l`expressat pels
companys de volem ,en el sentit que, hi ha hagut clarament una regressió
sustentada pel sectarisme i populisme punitiu7 i en les
4 En igual sentit TEDH ST 20 d'agost de 1994, "la llibertat de pensament, de consciència i de religió
representa un dels assoliments de les societats democràtiques.
5 STEDH Handyside contra Regne Unit (TEDH 1976, 6) (Sentència de 7 desembre 1976, sèrie A, núm.
24), i Fressoz i Roire contra França (TEDH 1999, 3) ([GC], núm. 29183/1995, ap. 45, CEDH 1999-
I): “la llibertat d'expressió constitueix un dels fonaments essencials d'una societat democràtica, una
de les condicions primordials del seu progrés i del desenvolupament de cadascun. D'acord amb el
paràgraf 2 de l'article 10, no només és vàlid per a les «informacions» o «idees» admeses a favor o
considerades inofensives o indiferents, sinó també per les quals són contràries, xoquen o inquieten.”
6 La qüestió que es planteja al Tribunal, concerneix, per tant, a una comparació dels interessos
contradictoris partidaris de l'exercici de dues llibertats fonamentals: d'una banda, el dret, per al
demandant, de comunicar al públic les seves idees sobre la teoria religiosa, i, per un altre, el dret
d'altres persones al respecte de la seva llibertat de pensament, de consciència i de religió (Otto-
Preminger-Institut [ TEDH 1994, 29]
7 BOTTOMS, A.: “The Philosophy and Politics of Punishment and Sentencing” en The Politics of
Sentencing Reform, CLARCKSON, C., y MORGAN, R. (eds.), Oxford University Press, Oxford, p.
30., citado en CASTAÑO TIERNO, PABLO.: ¿Otra política penal es posible? Un estudio sobre la
viabilidad de una política criminal alternativa al populismo punitivo. Estudios penales y
criminológicos USC, Vol.XXXIV (2014) Pag 569.Consultado en línia en:
http://www.usc.es/revistas/index.php/epc/article/view/2059/2225.:

4. quals, sibil·lina i veladament ,s`encobreixen les seves polítiques criminals
securitaries i limitadors de drets8.
El problema doncs no és el tipus penal, sinó l’ús extensiu que del mateix
es fa, per part de “polítiques populistes, endogàmiques i etnocèntriques,
dirigit a l'ombra, per polítics als quals només interessa
'agenda Setting, Priming i Framing (Alonso, 2008 )”9- en pro de rèdits
electorals-,oblidant-se de fer polítiques realment transformadores o de
configurar un veritable model social igualitari, que incrementi la capacitat
de resiliència i la qualitat de vida del ciutadà.
El Dret penal no pot castigar les meres opinions, ideologies o pensaments,
ni tampoc els sentiments d'odi quan aquests no vulnerin ben jurídic
d`especial protecció, el que passa avui en dia, es la criminalització de
realitats socials contràries a l`”stablishment”.
Estem veient com mitjançant un ús fraudulent, s`utilitza el codi penal per
resoldre controvèrsies polítiques, civils o administratives, atònits veiem
com es persegueix actors, cantants, per les seves sàtires o critiques, de manera
que les expressions artístiques o de llibertat10. , esdevenen delicte per
voluntat del Fiscal inquisidor que acaben convertint el que havia de ser una
garantia , en un instrument per limitar llibertats.
Son, entre d`altres, aquests els motius per el qual donem el nostre recolzament,
a tots aquells , perseguits , condemnats o empresonats per les seves idees, com
son els nostres representants polítics i civils, els músics, artistes i membres de
col·lectius varis, que en els darrers anys s`han vist perseguits per un govern que
no respecta l`Estat de dret que tant anomena per justificar-se.
BOTTOMS es pot parlar de populisme punitiu “quan l'ús del dret penal pels governants sembla guiat per
tres assumpcions: que majors penes poden reduir el delicte; que les penes ajuden a reforçar el consens
moral existent en la societat; i que hi ha uns guanys electorals producte d'aquest ús.”
8 De interès: CEREZO DOMÍNGUEZ, A. I.: El protagonismo de las víctimas en la elaboración de las leyes
penales, Tirant lo Blanch, Valencia 2010;
CASTAÑO TIERNO, PABLO.: ¿Otra política …OpCit?,561-638.D´interès també entre d´altres.:
LARRAURI PIJOAN, E.: “Populismo punitivo... y cómo resistirlo”, en Jueces Para la Democracia, núm.
55
9 ALONSO, M. O. (2008). “El triángulo formado por el Framing, la agenda-Setting y la metacobertura”;
Anuario electrónico de estudios en Comunicación Social «Disertaciones» (Vol. 7). Recuperado a
partir de:
https://revistas.urosario.edu.co/index.php/disertaciones/article/view/3839/2767.
10 Sentencia Tribunal Europeo de Derechos Humanos Estrasburgo (Sección 2ª), de 13 septiembre 2005
(TEDH 200593)” Pluralisme, tolerància i esperit d'obertura caracteritzen una «societat democràtica»
(Handyside [ TEDH 1976, 6], prèviament citada, ap. 49); i els qui decideixen exercir la llibertat de
manifestar la seva religió, que pertanyen a una majoria o a una minoria religiosa, no poden
raonablement atenir-se a fer-ho a l'abric de tota crítica. Han de tolerar i acceptar el rebuig del proïsme
de les seves creences religioses, fins i tot la propagació per aquest proïsme de doctrines hostils a la
seva fe (Otto-Preminger-*Institut [ TEDH 1994, 29] (…)”. En sentit similar el Jutjat penal N°. 8 de
Madrid, Sentencia 235/2012 de 8 Juny 2012, Rec. 33/2011, considera que no existeix una «burla
tenaç» exigida com a element objectiu, encara que sí un inequívoc sentit satíric, provocador i crític.

5. Es per tot l’esmentat que demanem a la junta de portaveus els següents acords:
1. Que es desestimi íntegrament la Declaració institucional presentada pel
grup municipal de Volemataró, en què es demana la derogació parcial o
total del precepte 525 del CP i que accepti aquesta.
2. Que és demani al Ministre de Justícia, que proposi a la Comissió General
de Codificació la revisió i estudi del precepte, per tal d`evitar els oxímorons
que en ella es donen i valorar alhora si convé, la redefinició, en ares a
evitar la sobreprotecció de Bens jurídics no necessitat de tal protecció,
d`acord amb la jurisprudència internacional en la matèria.
3. Que és doni ordres especifiques al Fiscal General de l’Estat, per tal
d´evitar que al capdavant de les Fiscalies especialitzades en matèria de
delictes d`odi , ideològics o religiosos, hi hagin membres o persones afins
a l´ Opus Dei o a altres institucions religioses o polítiques.
4. Que des del Ministeri de Justícia es demani a la Comissió General de
Codificació la revisió de la Llei d`enjudiciament Criminal per tal que
esdevingui un “degut procés -due process-“ modern i àgil i, que s`analitzi
alhora els requisits necessaris per tal de personar-se com acusació
popular , per tal d`evitar el abusos que s`han donat en certs processos(cas
manos limpias, Vox , etc etc).
5. Donem tot el suport públic, als polítics, representats civils, actors,
cantants, perseguits, condemnats i/o empresonats injustament, per les
seves idees, critiques, conviccions, ja ideològiques ja religioses o
polítiques.
6. Que es doni compte de la nostra petició , al Parlament Català, al
Parlament Espanyol, a la Comissió General de Codificació Espanyola i
Catalana, al Fiscal General, al Ministre de Justícia.
7. Que es doni compte traduïda de la present Declaració al Parlament
Europeu, al Consell d`Europa i, a la Comissió europea de drets humans.
Mataró a 30 de maig de 2018
Isabel Martínez i Cid
https://orcid.org/0000-0001-9348-614X