CFGM Jardineria Botànica Generalitats Gimnospermes

1. Estructura i morfologia de les plantes . GIMNOSPERMES Teix (Taxus bacata ) Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal Editat per Diana Romero Morales

2. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES LA TIJA Eix principal o tronc que actua com a suport de la planta. Es divideix en branques que duen les fulles. L'aparició de noves branques a partir de les gemmes * i els brots dóna lloc a la ramificació. Entre les tiges de les gimnospermes predo- mina la ramificació monopòdica (l'eix principal es manté funcional any rere any i es ramifica a partir de branques laterals). Ramificació monopòdica d'avet ( Abies alba )

3. GLOSSARI Gemma: Brot menut, que sovint es troba protegit per esquames o bràctees i que donarà lloc a una branca o una flor. Gemma d’una branca d’auró (Arce) ( Acer pseudoplatanus )

4. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES BROT Porció de la tija que duu les fulles. Quan una gemma es desenvolupa dóna lloc a un brot, i un cop aquest estigui completament desenvolupat esdevindrà una branca. Brot llarg o macroblast d'avet grec (Abies cephalonica) Branca o macroblast, amb brots curts o braquiblasts, de làrix del Japó (Larix kaempferi)

5. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES BROT Totes les gimnospermes presenten brots normals o macroblasts: brots de creixement llarg formen les branques o les perllonguen. També hi ha però, algunes espècies que presenten braquiblasts: brots de creixement limitat amb els entrenussos molt curts, i amb les fulles per tant aproximades, donant la sensació que les fulles neixen agrupades en feixos o rosetes). Esporofil·le: Fulla fèrtil que porta els esporangis.

6. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES LES FULLES Òrgans laminars, de creixement limitat, que neixen als nusos de la tija o les branques i tenen coloració verda per la presència de clorofil·la. Les fulles de les gimnospermes no presenten estípules i gairebé mai tampoc pecíol. Generalment simples (compostes a les cicadàcies i grups afins). Nervadura més o menys paral·lela (dicotòmica a Ginkgo ). Cicadàcia

7. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES LES FULLES Molt sovint perennes -encara que gèneres com ara Larix , Metasequoia o Taxodium presenten fulles caduques. Metasequoia

8. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES LES FULLES La forma del limbe : predominen les fulles: aciculars (ex., pins), esquamiformes (ex., xiprers i savines), linears (ex., avets, teixos...) subulades (ex., ginebres); però també en presenten d'altres tipus: ex., flabel·liformes a Ginkgo biloba o el·líptiques en algunes espècies d' Agathis . Fulles aciculars de pi ( Pinus sp. ) Fulles el·líptiques d' Agathis ( Agathis robusta )

9. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES LES FULLES

10. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES LES FULLES Fulles esquamiformes de xiprer de Lawson ( Chamaecyparis lawsoniana ) Fulles subulades de càdec ( Juniperus oxycedrus )

11. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES LES FULLES Fulles flabel·liformes de ginkgo ( Ginkgo biloba ) Fulles linears d'avet ( Abies sp.)

12. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES FIL·LOTAXI La disposició ordenada de les fulles a la tija, constant per a cada espècie. Els principals tipus de disposició de les fulles a les gimnospermes són: Esparsa : quan apareix una fulla per nus, i aquestes es disposen helicoïdalment al llarg del brot (ex., pinsap). Dística : correspon a un cas particular de l'anterior, en què les fulles, encara que inserides helicoïdalment al llarg del brot, s'arrengleren en dues fileres (ex., avet, teix). Decussada: correspon a un cas especial de fulles oposades, en què les fulles d'un nus estan en creu -girades 90º- respecte a les dels nusos anterior i posterior (ex., xiprer). Verticil·lada : quan es presenten més de dues fulles per nus (ex., càdec, ginebre).

13. MORFOLOGIA DE GIMNOSPERMES FIL·LOTAXI Diferents tipus de disposició de les fulles: a, esparsa de pícea ( Picea abies ); b, dística de l'avet ( Abies alba ); c, decussada del xiprer ( Cupressus sempervirens ); d, verticil·lada, del ginebre ( Juniperus communis ).