Unitat 5: Les plantes
amb flor
CIÈNCIES DE LA
NATURALESA 1R ESO
PROFESSOR RAMON BATLLE
1. CARACTERÍSTIQUES ESPERMATÒFITS
 Grup de plantes més adaptades al medi
terrestre (toleren la falta d’humitat)
 Tenen estructura de corm
 Arrels: Especialitzades en absorbir aigua i
sals minerals i en fixar la planta al
substrat.
 Cutícula impermeable: Recobreix
l’organisme i evita la pèrdua d’aigua.
L’intercanvi de gasos es fa pels estomes.
 Vasos conductors: Xilema i Floema
(transporta els fluids per la planta)
 Es reprodueixen fent flors i llavors.
(Estructures resistents a la sequedat)
2. EL CORM
2.1: L’arrel
Arrel + Tija + Fulles  Cèl·lules especialitzades
FUNCIONS:
 Fixar l’organisme al sòl
 Absorbir aigua i sals minerals
PARTS:
Després de veure el
vídeo, dibuixa l’arrel i
indica la funció de cada
regió.
PARTS:
2.1: L’arrel
TIPUS:
Després de veure el vídeo,
dibuixa i defineix:
Arrels axonomorfes, Arrels
fasciculades i Arrels
napiformes.
Què són les micorizes?
2.2: La Tija
Xilema  Saba bruta  Aigua i sals minerals  De les arrels a la planta
Floema  Saba elaborada  Aigua i matèria orgànica De les fulles a tota la planta
FUNCIONS:
Sostenir les fulles i facilitar el transport de les substàncies
2.2: La Tija
PARTS:
2.2: La Tija
TIPUS:
Herbàcies: Tendres i fràgils (Herbes)
Llenyoses: Endurides i resistents per la lignina. (Arbres i arbustos)
2.3: La fulla
FUNCIONS:
Captació de llum per a fer la fotosíntesi
Regulació de l’intercanvi de gasos pels
estomes (Fotosíntesi i Respiració)
Òrgans laminars que apareixen als nusos
de la tija de coloració verda per la
clorofil·la.
PARTS:
Limbe: Anvers i Revers
Pecíol i Base
Nervadura (Vasos conductors)
Espematòfits de
- Fulla perenne
- Fulla caduca
2.2.1 Classificació fulles
1 nervi principal
Nervis secundàris
surten d’aquest
Cap nervi
principal van
paral·lels
Varis nervis
principals surten
des d’on
enganxa el
pecíol
2.2.1 Classificació fulles
2.2.1 Classificació fulles
Segons la vora del Limbe, distingim fulles simples (Una sola peça)
o fulles compostes: Quan l’entrada de la vora és tant profunda
que toca el nervi. (Pot semblar que siguin diverses fulles)
2.2.1 Classificació fulles
Cada làmina: Folíol
3 folíols
nº parell folíols
(no folíol terminal)
nº imparell folíols
(folíol terminal)
2 vegades pinnada
3. LA FLOR I EL FRUIT
3.1: La flor
Els espermatòfits desenvolupen un òrgan reproductor LA FLOR
La flor es transforma en EL FRUIT que conté les LLAVORS.
A partir de les LLAVORS s’originen nous individus.
 Òrgan encarregat de la reproducció sexual (Requereixen de dos individus)
 La floració es dóna quan les condicions meteorològiques són adients.
 La majoria a la primavera, però d’altres a l’estiu o tot l’any
En que es diferencien els espermatòfits dels briòfits i els
pteridòfits en termes de reproducció?
3.1: La flor  Part femenina de la flor
 Un o diversos pistils. Pistil= Estigma + Estil + Ovari
 Dins ovari  ÒVUL (cèl reproductora femenina)
 Part masculina de la flor
 Format per estams. Estam=Filament + Antera
 A l’antera  Grans de pol·len (cèls reproductores
masculines)
 Part no sexual de la flor
 Embolcalls que protegeixen i ornamenten la flor.
CALZE: Pètals COROL·LA: Sèpals
PEDUNCLE FLORAL
3.1: La flor
TIPUS DE FLORS SEGONS EL SEXE
 HERMAFRODITES: Androceu + Ginceu
 UNISEXUALS
 Masculines: Només Androceu.
 Femenines: Només Gineceu.
MAI ES PODEN REPRODUIR AMB EL MATEIX
INDIVIDU  REPRODUCCIÓ SEXUAL
INFLORESCÈNCIES:
Varies flors formant un sol grup que agafen
aspecte d’una sola flor
Perquè les flors tenen colors tant vius i acostumen a fer o
bona olor o mala olor?
3.1.1: Reproducció dels espermatòfits
1. POL·LINITZACIÓ:
Portar el pol·len a altres individus
 Vent
 Animals (Insectes)
https://www.youtube.com/watch?v=fNuouwMeal4
2. FECUNDACIÓ I FORMACIÓ DE
LA LLAVOR I EL FRUIT :
http://sauce.pntic.mec.es/~csob
0003/SM/Plantas_hongos/semilla.
html
3.2: El fruit
Si la llavor és enterrada, i
troba les condicions
d’humitat i temperatura
òptimes  GERMINARÀ
(Trenca els teguments i treu
petites fulles i arrels)
PERICARPI
EMBRIÓ
LLAVOR
TEGUMENTS
ALBUMEN
Perquè el pericarpi dels fruits acostumen a ser nutritius pels
animals? Què en treu la planta?
4. CLASSIFICACIÓ DELS ESPERMATÒFITS
4.1: Gimnospermes
 Gymno= nu Sperma=Llavor  LLAVOR NUA
 La llavor no es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)
 Tija llenyosa i fulles perennes
 Flors unisexuals sense periant, difícils de distingir (mateix individu en té de masculines i femenines
2 grans grups: Gimnospermes i Angiospermes
TEIX PI XIPRER AVET
Unes 800 espècies diferents
4.2: Angiospermes
 Angeio= vas Sperma=Llavor  LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS
 La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)
 Tija llenyosa herbàcia i fulles perennes o caduques
 Flors unisexuals o hermafrodites, però amb ovari, que acabarà fent el fruit
 Són les més abundants 250.000 espècies diferents
2 GRANS GRUPS
MONOCOTILEDÒNIES
1 sol cotiledon
DICOTILEDÒNIES
2 cotiledons
COTILÈDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor
4.2: Angiospermes
 Angeio= vas Sperma=Llavor  LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS
 La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)
 Tija llenyosa herbàcia i fulles perennes o caduques
 Flors unisexuals o hermafrodites, però amb ovari, que acabarà fent el fruit
 Són les més abundants 250.000 espècies diferents
2 GRANS GRUPS
MONOCOTILEDÒNIES
1 sol cotilèdon
DICOTILEDÒNIES
2 cotiledons
COTILÈDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor
4.2: Angiospermes
MONOCOTILEDÒNIES
 1 sol cotilèdon
 Arrel fasciculada
 Flors sèpals i pètals múltiples de 3
 65000 espècies
4.2: Angiospermes
DICOTILEDÒNIES
 2 cotilèdons
 Arrel axonomorfa
 Flors sèpals i pètals múltiples de 4 o 5
 175000 espècies
5: CLAUS DICOTÒMIQUES
Pràctica d’identificació de plantes amb claus dicotòmiques
http://xtec.cat/cda-
monestirs/documents%20previs/verdivermell/Claudicotomica.pdf
http://www.catedu.es/dicotomicas/web/index.php/clave_consul
ta/visualizarAfirmacion/idclave/654
Herbari virtual:
http://manyanetherbari.wikispaces.com

Unitat 5: Les plantes amb flor

  • 1.
    Unitat 5: Lesplantes amb flor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO PROFESSOR RAMON BATLLE
  • 2.
    1. CARACTERÍSTIQUES ESPERMATÒFITS Grup de plantes més adaptades al medi terrestre (toleren la falta d’humitat)  Tenen estructura de corm  Arrels: Especialitzades en absorbir aigua i sals minerals i en fixar la planta al substrat.  Cutícula impermeable: Recobreix l’organisme i evita la pèrdua d’aigua. L’intercanvi de gasos es fa pels estomes.  Vasos conductors: Xilema i Floema (transporta els fluids per la planta)  Es reprodueixen fent flors i llavors. (Estructures resistents a la sequedat)
  • 3.
    2. EL CORM 2.1:L’arrel Arrel + Tija + Fulles  Cèl·lules especialitzades FUNCIONS:  Fixar l’organisme al sòl  Absorbir aigua i sals minerals PARTS: Després de veure el vídeo, dibuixa l’arrel i indica la funció de cada regió.
  • 4.
  • 5.
    2.1: L’arrel TIPUS: Després deveure el vídeo, dibuixa i defineix: Arrels axonomorfes, Arrels fasciculades i Arrels napiformes. Què són les micorizes?
  • 6.
    2.2: La Tija Xilema Saba bruta  Aigua i sals minerals  De les arrels a la planta Floema  Saba elaborada  Aigua i matèria orgànica De les fulles a tota la planta FUNCIONS: Sostenir les fulles i facilitar el transport de les substàncies
  • 7.
  • 8.
    2.2: La Tija TIPUS: Herbàcies:Tendres i fràgils (Herbes) Llenyoses: Endurides i resistents per la lignina. (Arbres i arbustos)
  • 9.
    2.3: La fulla FUNCIONS: Captacióde llum per a fer la fotosíntesi Regulació de l’intercanvi de gasos pels estomes (Fotosíntesi i Respiració) Òrgans laminars que apareixen als nusos de la tija de coloració verda per la clorofil·la. PARTS: Limbe: Anvers i Revers Pecíol i Base Nervadura (Vasos conductors) Espematòfits de - Fulla perenne - Fulla caduca
  • 10.
    2.2.1 Classificació fulles 1nervi principal Nervis secundàris surten d’aquest Cap nervi principal van paral·lels Varis nervis principals surten des d’on enganxa el pecíol
  • 11.
  • 12.
    2.2.1 Classificació fulles Segonsla vora del Limbe, distingim fulles simples (Una sola peça) o fulles compostes: Quan l’entrada de la vora és tant profunda que toca el nervi. (Pot semblar que siguin diverses fulles)
  • 13.
    2.2.1 Classificació fulles Cadalàmina: Folíol 3 folíols nº parell folíols (no folíol terminal) nº imparell folíols (folíol terminal) 2 vegades pinnada
  • 14.
    3. LA FLORI EL FRUIT 3.1: La flor Els espermatòfits desenvolupen un òrgan reproductor LA FLOR La flor es transforma en EL FRUIT que conté les LLAVORS. A partir de les LLAVORS s’originen nous individus.  Òrgan encarregat de la reproducció sexual (Requereixen de dos individus)  La floració es dóna quan les condicions meteorològiques són adients.  La majoria a la primavera, però d’altres a l’estiu o tot l’any En que es diferencien els espermatòfits dels briòfits i els pteridòfits en termes de reproducció?
  • 15.
    3.1: La flor Part femenina de la flor  Un o diversos pistils. Pistil= Estigma + Estil + Ovari  Dins ovari  ÒVUL (cèl reproductora femenina)  Part masculina de la flor  Format per estams. Estam=Filament + Antera  A l’antera  Grans de pol·len (cèls reproductores masculines)  Part no sexual de la flor  Embolcalls que protegeixen i ornamenten la flor. CALZE: Pètals COROL·LA: Sèpals PEDUNCLE FLORAL
  • 16.
    3.1: La flor TIPUSDE FLORS SEGONS EL SEXE  HERMAFRODITES: Androceu + Ginceu  UNISEXUALS  Masculines: Només Androceu.  Femenines: Només Gineceu. MAI ES PODEN REPRODUIR AMB EL MATEIX INDIVIDU  REPRODUCCIÓ SEXUAL INFLORESCÈNCIES: Varies flors formant un sol grup que agafen aspecte d’una sola flor Perquè les flors tenen colors tant vius i acostumen a fer o bona olor o mala olor?
  • 17.
    3.1.1: Reproducció delsespermatòfits 1. POL·LINITZACIÓ: Portar el pol·len a altres individus  Vent  Animals (Insectes) https://www.youtube.com/watch?v=fNuouwMeal4 2. FECUNDACIÓ I FORMACIÓ DE LA LLAVOR I EL FRUIT : http://sauce.pntic.mec.es/~csob 0003/SM/Plantas_hongos/semilla. html
  • 18.
    3.2: El fruit Sila llavor és enterrada, i troba les condicions d’humitat i temperatura òptimes  GERMINARÀ (Trenca els teguments i treu petites fulles i arrels) PERICARPI EMBRIÓ LLAVOR TEGUMENTS ALBUMEN Perquè el pericarpi dels fruits acostumen a ser nutritius pels animals? Què en treu la planta?
  • 19.
    4. CLASSIFICACIÓ DELSESPERMATÒFITS 4.1: Gimnospermes  Gymno= nu Sperma=Llavor  LLAVOR NUA  La llavor no es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)  Tija llenyosa i fulles perennes  Flors unisexuals sense periant, difícils de distingir (mateix individu en té de masculines i femenines 2 grans grups: Gimnospermes i Angiospermes TEIX PI XIPRER AVET Unes 800 espècies diferents
  • 20.
    4.2: Angiospermes  Angeio=vas Sperma=Llavor  LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS  La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)  Tija llenyosa herbàcia i fulles perennes o caduques  Flors unisexuals o hermafrodites, però amb ovari, que acabarà fent el fruit  Són les més abundants 250.000 espècies diferents 2 GRANS GRUPS MONOCOTILEDÒNIES 1 sol cotiledon DICOTILEDÒNIES 2 cotiledons COTILÈDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor
  • 21.
    4.2: Angiospermes  Angeio=vas Sperma=Llavor  LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS  La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)  Tija llenyosa herbàcia i fulles perennes o caduques  Flors unisexuals o hermafrodites, però amb ovari, que acabarà fent el fruit  Són les més abundants 250.000 espècies diferents 2 GRANS GRUPS MONOCOTILEDÒNIES 1 sol cotilèdon DICOTILEDÒNIES 2 cotiledons COTILÈDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor
  • 22.
    4.2: Angiospermes MONOCOTILEDÒNIES  1sol cotilèdon  Arrel fasciculada  Flors sèpals i pètals múltiples de 3  65000 espècies
  • 23.
    4.2: Angiospermes DICOTILEDÒNIES  2cotilèdons  Arrel axonomorfa  Flors sèpals i pètals múltiples de 4 o 5  175000 espècies
  • 24.
    5: CLAUS DICOTÒMIQUES Pràcticad’identificació de plantes amb claus dicotòmiques http://xtec.cat/cda- monestirs/documents%20previs/verdivermell/Claudicotomica.pdf http://www.catedu.es/dicotomicas/web/index.php/clave_consul ta/visualizarAfirmacion/idclave/654 Herbari virtual: http://manyanetherbari.wikispaces.com