Unitat 5: Lesplantes
amb flor
CIÈNCIES DE LA
NATURALESA 1R ESO
PROFESSOR RAMON BATLLE
2.
1. CARACTERÍSTIQUES ESPERMATÒFITS
Grup de plantes més adaptades al medi
terrestre (toleren la falta d’humitat)
Tenen estructura de corm
Arrels: Especialitzades en absorbir aigua i
sals minerals i en fixar la planta al
substrat.
Cutícula impermeable: Recobreix
l’organisme i evita la pèrdua d’aigua.
L’intercanvi de gasos es fa pels estomes.
Vasos conductors: Xilema i Floema
(transporta els fluids per la planta)
Es reprodueixen fent flors i llavors.
(Estructures resistents a la sequedat)
3.
2. EL CORM
2.1:L’arrel
Arrel + Tija + Fulles Cèl·lules especialitzades
FUNCIONS:
Fixar l’organisme al sòl
Absorbir aigua i sals minerals
PARTS:
Després de veure el
vídeo, dibuixa l’arrel i
indica la funció de cada
regió.
2.1: L’arrel
TIPUS:
Després deveure el vídeo,
dibuixa i defineix:
Arrels axonomorfes, Arrels
fasciculades i Arrels
napiformes.
Què són les micorizes?
6.
2.2: La Tija
Xilema Saba bruta Aigua i sals minerals De les arrels a la planta
Floema Saba elaborada Aigua i matèria orgànica De les fulles a tota la planta
FUNCIONS:
Sostenir les fulles i facilitar el transport de les substàncies
2.2: La Tija
TIPUS:
Herbàcies:Tendres i fràgils (Herbes)
Llenyoses: Endurides i resistents per la lignina. (Arbres i arbustos)
9.
2.3: La fulla
FUNCIONS:
Captacióde llum per a fer la fotosíntesi
Regulació de l’intercanvi de gasos pels
estomes (Fotosíntesi i Respiració)
Òrgans laminars que apareixen als nusos
de la tija de coloració verda per la
clorofil·la.
PARTS:
Limbe: Anvers i Revers
Pecíol i Base
Nervadura (Vasos conductors)
Espematòfits de
- Fulla perenne
- Fulla caduca
10.
2.2.1 Classificació fulles
1nervi principal
Nervis secundàris
surten d’aquest
Cap nervi
principal van
paral·lels
Varis nervis
principals surten
des d’on
enganxa el
pecíol
2.2.1 Classificació fulles
Segonsla vora del Limbe, distingim fulles simples (Una sola peça)
o fulles compostes: Quan l’entrada de la vora és tant profunda
que toca el nervi. (Pot semblar que siguin diverses fulles)
3. LA FLORI EL FRUIT
3.1: La flor
Els espermatòfits desenvolupen un òrgan reproductor LA FLOR
La flor es transforma en EL FRUIT que conté les LLAVORS.
A partir de les LLAVORS s’originen nous individus.
Òrgan encarregat de la reproducció sexual (Requereixen de dos individus)
La floració es dóna quan les condicions meteorològiques són adients.
La majoria a la primavera, però d’altres a l’estiu o tot l’any
En que es diferencien els espermatòfits dels briòfits i els
pteridòfits en termes de reproducció?
15.
3.1: La flor Part femenina de la flor
Un o diversos pistils. Pistil= Estigma + Estil + Ovari
Dins ovari ÒVUL (cèl reproductora femenina)
Part masculina de la flor
Format per estams. Estam=Filament + Antera
A l’antera Grans de pol·len (cèls reproductores
masculines)
Part no sexual de la flor
Embolcalls que protegeixen i ornamenten la flor.
CALZE: Pètals COROL·LA: Sèpals
PEDUNCLE FLORAL
16.
3.1: La flor
TIPUSDE FLORS SEGONS EL SEXE
HERMAFRODITES: Androceu + Ginceu
UNISEXUALS
Masculines: Només Androceu.
Femenines: Només Gineceu.
MAI ES PODEN REPRODUIR AMB EL MATEIX
INDIVIDU REPRODUCCIÓ SEXUAL
INFLORESCÈNCIES:
Varies flors formant un sol grup que agafen
aspecte d’una sola flor
Perquè les flors tenen colors tant vius i acostumen a fer o
bona olor o mala olor?
17.
3.1.1: Reproducció delsespermatòfits
1. POL·LINITZACIÓ:
Portar el pol·len a altres individus
Vent
Animals (Insectes)
https://www.youtube.com/watch?v=fNuouwMeal4
2. FECUNDACIÓ I FORMACIÓ DE
LA LLAVOR I EL FRUIT :
http://sauce.pntic.mec.es/~csob
0003/SM/Plantas_hongos/semilla.
html
18.
3.2: El fruit
Sila llavor és enterrada, i
troba les condicions
d’humitat i temperatura
òptimes GERMINARÀ
(Trenca els teguments i treu
petites fulles i arrels)
PERICARPI
EMBRIÓ
LLAVOR
TEGUMENTS
ALBUMEN
Perquè el pericarpi dels fruits acostumen a ser nutritius pels
animals? Què en treu la planta?
19.
4. CLASSIFICACIÓ DELSESPERMATÒFITS
4.1: Gimnospermes
Gymno= nu Sperma=Llavor LLAVOR NUA
La llavor no es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)
Tija llenyosa i fulles perennes
Flors unisexuals sense periant, difícils de distingir (mateix individu en té de masculines i femenines
2 grans grups: Gimnospermes i Angiospermes
TEIX PI XIPRER AVET
Unes 800 espècies diferents
20.
4.2: Angiospermes
Angeio=vas Sperma=Llavor LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS
La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)
Tija llenyosa herbàcia i fulles perennes o caduques
Flors unisexuals o hermafrodites, però amb ovari, que acabarà fent el fruit
Són les més abundants 250.000 espècies diferents
2 GRANS GRUPS
MONOCOTILEDÒNIES
1 sol cotiledon
DICOTILEDÒNIES
2 cotiledons
COTILÈDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor
21.
4.2: Angiospermes
Angeio=vas Sperma=Llavor LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS
La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)
Tija llenyosa herbàcia i fulles perennes o caduques
Flors unisexuals o hermafrodites, però amb ovari, que acabarà fent el fruit
Són les més abundants 250.000 espècies diferents
2 GRANS GRUPS
MONOCOTILEDÒNIES
1 sol cotilèdon
DICOTILEDÒNIES
2 cotiledons
COTILÈDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor