La morfologia externa de l'arrel, la tija i la fulla amb definicions i exemples.

1. Morfologia de les plantes
superiors
IES Horticultura i Jardineria. Reus
HORTICULTURA i JARDINERIA de REUS

2. Morfologia de les plantes
• La rel
• La tija
• Les fulles
• Les flors i les inflorescències
• El fruit i la llavor

3. L´arrel
La zona pilifera (1) absorbent, on es troben els pèls
absorbents (5), se situa a la part terminal de la rel,
però no pas al seu extrem. A l´àpex es troba el punt
vegetatiu (3), i entre aquest i la zona pilífera apareix,
encara, la regió llisa o d´elongació (2). L´un i l´altra
són els responsables del creixement radical. El punt
vegetatiu consta, essencialment, d´un meristema
encarregat de la formació de les noves cèl·lules per a
la rel i d´una mena de didal anomenat còfia o
pilorriza (4), que el protegeix contra el fregament
amb el sòl. Una part petita de les cèl·lules formades
servirà per a renovar la pilorriza, mentre que la
majoria passarà a la regió llisa, on té lloc el
creixement i comença la diferenciació cel·lular.
En l´estructura primària de l´àpex radical d´una
angiosperma dicotiledònia distingim de fora en dins:
la rizodermis (6), el pericicle (7), el còrtex (8) i el
cilindre central (9).

4. L´arrel
pivotant
Molt sovint, sobretot a les plantes
dicotiledònies, l´aparell radical consta d´una
rel principal, primària (això és, provinent de
l´embrió), de la qual arrenquen rels
secundàries, terciàries, etc; el conjunt rep el
nom de sistema radical axonomorf o
pivotant.

5. L´arrel fasciculada
Quan coexisteixen una colla de rels aproximadament equivalents que s´han originat en ser
substituïda la rel primària, que mor aviat, per nombroses rels poc o molt ramificades,
directament formades per la tija, aquesta configuració, pròpia però no pas exclusiva de les
plantes monocotiledònies, s´anomena sistema radical fascicular.

6. Rels adventícies: rels aèries
L’heura,
Hedera helix
Quan la formació de rels té lloc en moments i zones anormals, com les que
apareixen en un esqueix de gerani o de clavell, aleshores cal parlar de rels
adventícies.

7. Rel fúlcria

8. Modificacions estructurals de la tija
Els circells, (a) com els del cep (Vitis vinifera) o tiges volubles, (c) com les de la corretjola
(Convolvulus arvensis) serveixen per enfilar-se encara que en casos com en l´heura, aquesta funció
la poden fer les arrels, dites per aquest motiu, adherents (b).

9. Enfiladissa de tiges volubles
Calystegia, Molins de la vila, 16 d´agost 2008

10. Modificacions estructurals de la tija
a. acaule (Plantago lanceolata), b. canya (Setaria pumila), c. estoló
(Ranunculus repens), d. escap (Muscari neglectum), e. estípit (Phoenix).

11. Tiges modificades: rizomes
tiges subterrànies carregades de substàncies de
reserva, de creixemennt horitzontal, molt importants
Iris germanica en la reproduccció vegetativa de la planta

12. Tiges
modificades:
bulbs
gemmes subterrànies amb
diverses fulles que l´embolcallen,
típics de la familia liliàcies

13. Tiges modificades:
fil·locladis
Tiges aixafades amb aspecte de fulla com en el galzeran, Ruscus aculeatus

14. La tija
Els agullons dels rosers (aculis) són formacions només epidèrmiques

15. Ramificació
Monopòdica Simpòdica

16. Sequoia gegant

17. Baobab
Baobab

18. Les fulles
HORTICULTURA i JARDINERIA de REUS

19. La fulla
Morfologia típica de les fulles d´una angiosperma dicotiledònia A i d´una gramínia B
2pecíol, 3limbe, 4estípules, 5tija, 6beina, 7lígula

20. Les canyes són
gramínies i com la
majoria tenen fulles
linears,
paral.lelinèrvies que
acaben embrassant
la tija i formant el
que s’anomena una
beina foliar

21. Formes de les fulles
1.linear 2.acicular 3.lanceolada 4.ovada 5.obovada (el prefix ob fa capgirar la figura) 6.espatulada
7.el·líptica 8.hastada 9.oblonga (en el sentit de llargada) 10.orbicular (rodona) 11.peltada (el
pecíol s´insereix pel centre del limbe) 12.cordiforme (fa referència a la base sobretot)
13.reniforme 14.lirada 15.runcinada 16flabel·lada (ventall)

22. La vora
17.entera 18.dentada 19.serrada 20.crenada 21.ciliada 22.sinuada.
FULLES
COMPOSTES
26.imparapinnada 27.bipinnada o bicomposta i 28.trifoliada.

23. Pecíol modificat prenent la
funció de la fulla: el filodi
Acacia longifolia, Montserrate, oct. 07

24. Els cotilèdons, fulles embrionàries
agost 07, Ipomoea indica

25. Fulles runcinades, totes basals o en roseta basal

26. Til·ler, Montbrony, nov 07

27. Ilex aquifolium, 27-X-05

28. Ficus elastica

29. Photinia serulata, 2-06

30. Celtis australis, 1-5-06

31. Fulla truncada: L´oma, Ulmus glabra, Montseny, 30-4-06

32. Fulla lobulada i truncada
Liriodendron tulipifera

33. Polimorfia foliar
Morera de paper, Broussonetia papyrifera

34. Fulles pinnati-lobulades
Quercus robur

35. Quercus humilis

36. Fulles palmati-lobulades
Vitis vinifera, Fatarella, 27-X-05

37. Acer campestre, Montseny, 4 juny 06

38. Acer opalus, 27-X-05

39. Acer pseudoplatanus, Montseny 4 juny 06

40. Acer platanoides, Montseny 4 juny 06

41. Acer sacharinum, 11 maig 06

42. Ficus carica

43. Fulla
trilobulada
Acer monspessulanum,
Castellfullit, novembre 07

44. Fulla trilobulada: Parthenocissus tricuspidata

45. Fulla bilobulada
Bauhinia purpurea
Bauhinia candicans

46. Fulla bilobulada
Ginkgo biloba

47. Fulla palmati-composta
Parthenocissus quinquefolia, juny 05

48. Wasingtonia, oct. 05

49. Fulla pinnati-composta
Sorbus aucuparia, Vallferrera, agost 07

50. Fulla para i imparapinnada
Pistacia terebinthus i P. lentiscus, Ports, març 06

51. Fraxinus angustifolia
i F. excelsior
1-6-05 2-6-05

52. Sambucus nigra, oct. 05

53. Fulla trifoliada
Erythrina coraloides

54. Fulla pinnaticomposta i
bipinnada
Gleditsia triacanthos presenta els dos tipus de fulles

55. Fulla bipinnada
Melia azzedarach

56. Fulla bipinnada
Jacaranda mimosifolia

57. La inserció del pecíol:
peltades
Umbilicus pendulinus

58. Fulles peltades: Tropaeolum majus, 15 d´abril 2009

59. La inserció a la tija

60. Roseta de fulles basals
Saxifraga

61. Fulles alternes
Ulmus glabra, Montseny, 30-4-06

62. Fulles oposades
Olea eurapaea, 15-5-06

63. Fulles oposades
Phyllirea, Arràbida, oct 07

64. Fulles oposades decussades
Hebe

65. Fulles oposades dístiques
Clivia, febrer 06

66. Fulles sèssils i verticil.lades

67. Fulles modificades en paranys per
caçar insectes
Dionoea muscipula,
agost 2008