Morfologia de lesplantes
superiors
IES Horticultura i Jardineria. Reus
HORTICULTURA i JARDINERIA de REUS
2.
Morfologia de lesplantes
• La rel
• La tija
• Les fulles
• Les flors i les inflorescències
• El fruit i la llavor
3.
L´arrel
La zona pilifera(1) absorbent, on es troben els pèls
absorbents (5), se situa a la part terminal de la rel,
però no pas al seu extrem. A l´àpex es troba el punt
vegetatiu (3), i entre aquest i la zona pilífera apareix,
encara, la regió llisa o d´elongació (2). L´un i l´altra
són els responsables del creixement radical. El punt
vegetatiu consta, essencialment, d´un meristema
encarregat de la formació de les noves cèl·lules per a
la rel i d´una mena de didal anomenat còfia o
pilorriza (4), que el protegeix contra el fregament
amb el sòl. Una part petita de les cèl·lules formades
servirà per a renovar la pilorriza, mentre que la
majoria passarà a la regió llisa, on té lloc el
creixement i comença la diferenciació cel·lular.
En l´estructura primària de l´àpex radical d´una
angiosperma dicotiledònia distingim de fora en dins:
la rizodermis (6), el pericicle (7), el còrtex (8) i el
cilindre central (9).
4.
L´arrel
pivotant
Molt sovint, sobretot a les plantes
dicotiledònies, l´aparell radical consta d´una
rel principal, primària (això és, provinent de
l´embrió), de la qual arrenquen rels
secundàries, terciàries, etc; el conjunt rep el
nom de sistema radical axonomorf o
pivotant.
5.
L´arrel fasciculada
Quan coexisteixenuna colla de rels aproximadament equivalents que s´han originat en ser
substituïda la rel primària, que mor aviat, per nombroses rels poc o molt ramificades,
directament formades per la tija, aquesta configuració, pròpia però no pas exclusiva de les
plantes monocotiledònies, s´anomena sistema radical fascicular.
6.
Rels adventícies: relsaèries
L’heura,
Hedera helix
Quan la formació de rels té lloc en moments i zones anormals, com les que
apareixen en un esqueix de gerani o de clavell, aleshores cal parlar de rels
adventícies.
Modificacions estructurals dela tija
Els circells, (a) com els del cep (Vitis vinifera) o tiges volubles, (c) com les de la corretjola
(Convolvulus arvensis) serveixen per enfilar-se encara que en casos com en l´heura, aquesta funció
la poden fer les arrels, dites per aquest motiu, adherents (b).
Modificacions estructurals dela tija
a. acaule (Plantago lanceolata), b. canya (Setaria pumila), c. estoló
(Ranunculus repens), d. escap (Muscari neglectum), e. estípit (Phoenix).
11.
Tiges modificades: rizomes
tiges subterrànies carregades de substàncies de
reserva, de creixemennt horitzontal, molt importants
Iris germanica en la reproduccció vegetativa de la planta
La fulla
Morfologia típicade les fulles d´una angiosperma dicotiledònia A i d´una gramínia B
2pecíol, 3limbe, 4estípules, 5tija, 6beina, 7lígula
20.
Les canyes són
gramínies i com la
majoria tenen fulles
linears,
paral.lelinèrvies que
acaben embrassant
la tija i formant el
que s’anomena una
beina foliar
21.
Formes de lesfulles
1.linear 2.acicular 3.lanceolada 4.ovada 5.obovada (el prefix ob fa capgirar la figura) 6.espatulada
7.el·líptica 8.hastada 9.oblonga (en el sentit de llargada) 10.orbicular (rodona) 11.peltada (el
pecíol s´insereix pel centre del limbe) 12.cordiforme (fa referència a la base sobretot)
13.reniforme 14.lirada 15.runcinada 16flabel·lada (ventall)
22.
La vora
17.entera 18.dentada 19.serrada 20.crenada 21.ciliada 22.sinuada.
FULLES
COMPOSTES
26.imparapinnada 27.bipinnada o bicomposta i 28.trifoliada.
23.
Pecíol modificat prenentla
funció de la fulla: el filodi
Acacia longifolia, Montserrate, oct. 07