Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor - Ciències Naturals 1r d'ESO

1. Unitat 4: Els fongs i les
plantes sense flor
CIÈNCIES DE LA
NATURALESA 1R ESO
PROFESSOR RAMON BATLLE

2. 1. EL REGNE DELS FONGS
 Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)
 Nutrició heteròtrofa.
 Presenten una paret cel·lular feta de quitina.
 N’hi ha de pluricel·lulars i d’unicel·lulars

3. 1.1 Nutrició dels fongs
La nutrició dels fongs és heteròtrofa, això significa que obté l’aliment a partir de
matèria orgànica d’altres éssers vius. Hi ha 3 estratègies:
SAPROFITISME PARASITISME SIMBIOSI FERMENTACIÓ
La majoria dels
fongs són
sapròfits.
S’alimenten de
matèria
orgànica en
descomposició.
El parasitisme significa
viure amb un altre ésser viu
i alimentar-te d’ell o del
seu aliment, els
perjudiquen tot i no matar-
los.
No és exclusiu dels fongs,
una puça és un paràsit.
Determinats fongs
utilitzen la simbiosi,
per exemple els
líquens.
Significa viure amb
un altre ésser viu i
compartir coses per
sobreviure.
Només els
unicel·lulars.
L’estudiarem
quan fem els
fongs
unicel·lulars.

4. 1.1 Nutrició dels fongs
ELS LIQUENS I LA SIMBIOSI
Ésser viu format per un fong i una alga unicel·lular en
simbiosi.
ALGA: Capaç de fer la fotosíntesi i aportar aliment.
FONG: Gràcies a la paret de quitina protegeix l’alga
de la dessecació, i li permet viure fora de l’aigua.
LA SIMBIOSI NO ÉS EXCLUSIVA DELS FONGS.

5. 1.2 Tipus de fongs
2 grans grups segons estructura cel·lular: Els unicel·lulars i els pluricel·lulars.
1.2.1: ELS FONGS UNICEL·LULARS
Bàsicament els llevats (Sacharomyces cerevisiae)
FERMENTACIÓ
Sucre (Glucosa)  Energia + CO2 + Alcohol
El sucre l’obtenen del medi on viuen i el canvien amb la fermentació.
Producció de pa
Producció de begudes alcohòliques.

6. 1.2 Tipus de fongs
1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS

7. 1.2 Tipus de fongs
1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS
2 tipus:
A) Les floridures
Hifes molt ramificades en el medi en el que viu,
generalment sobre matèria orgànica.
B) Els bolets
El bolet és l’estructura reproductora, l’esporangi.
El miceli del fong es troba sota a terra, i per poder-
se reproduir fan aquestes estructures.

8. Els bolets
El miceli del fong produirà bolets amb condicions ambientals concretes:
Generalment a la tardor  Molta humitat
 Matèria orgànica dels arbres caducifolis.
Altres a l’hivern o a la primavera
Poden tenir diferents formes:

9. Estructura del bolet

10. Els fongs
Nutrició
Sapròfits
Matèria en
descomposició
Paràsits
Altres éssers
vius
Perjudicant-los
Simbiòtics
Amb altres
éssers vius
Compartint
Líquens
Fermentació
Unicel·lulars
Sucre del medi
Tipus
Unicel·lulars
Els llevats
(Fermentació)
Pluricel·lulars
Estructura
Hifes
Micelis
Esporangis
Tipus
Floridures
Bolets

11. Vídeo créixer com bolets
http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=30137
Trobareu la fitxa de preguntes del vídeo al moodle.

12. 2. EL REGNE DE LES PLANTES
 Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)
 Nutrició autòtrofa.
 Presenten una paret cel·lular feta de cel·lulosa.
 Totes pluricel·lulars.
3 tipus segons: Presència de vasos conductors o reproducció per flors

13. 2.1 Els Briòfits
 No tenen vasos conductors
 No tenen flors, reproducció per espores
 Viuen en zones humides/ombrívoles,
algunes adaptades en llocs secs o
aquàtics.
 Estructura de tal·lus com les algues.
(Cèl·lules poc diferenciades)
 Absorbeixen aigua i nutrients de
l'atmosfera o el sòl per tota la planta.
No només pel rizoide!
ESTRUCTURA DE TAL·LUS

14.  Les molses proporcionen humitat al sòl i
constitueixen l’ecosistema de petits
animals, si l’arrenquem estem deixant
sense hàbitat a molts animals.
2.1 Els Briòfits
 2 grups de briòfits  HEPÀTIQUES I MOLSES
• Estructura de tal·lus no diferenciada
• Làmina lobular + esporangis
• Estructura de tal·lus típica
• Briòfits més abundants
• Algunes adaptades a medis diferents:
- Grimmia: zones seques
- Sphagnum: zones inundades
HEPÀTIQUES
MOLSES

15. 2.2 Els Pteridòfits
 Tenen vasos conductors
 No tenen flors, reproducció per espores
 Viuen en zones humides
 Estructura de corm Arrel + tija + fulles
 Cèl·lules diferenciades i especialitzades en fer
la seva funció.
 Aquesta estructura també la tenen els
espermatòfits.
Xilema  Saba bruta  De les arrels a la planta
Floema  Saba elaborada  De les fulles atota la planta

16. 2.2 Els Pteridòfits
ESTRUCTURA DE CORM
 FULLES: Especialitzades en fer la fotosíntesi.
 TIJA: Sosté les fulles
 ARREL: Absorbeix aigua i sals minerals.
Procés pel qual la planta fabrica el seu aliment.
AIGUA + CO2  MAT. ORGÀNICA + O2
FOTOSÍNTESI
Tota l’estructura està envoltada d’una cutícula impermeable.
Aquesta cutícula té uns orificis  ESTOMES (La planta pot regular-ne l’obertura)
SABRIES DIR PER ON ENTRA I CAP ON VA CADA
SUBSTÀNCIA NECESSÀRIA PER FER LA FOTOSÍNTESI?

17. 2.2 Els Pteridòfits
 2 grups de pteridòfits: Falgueres i Equisets
 Els 2 tipus  tija subterrània  RIZOMA
FALGUERES
EQUISETS O
CUA DE CAVALL
- Del Rizoma surten varies tiges, ramificacions de les tiges circulars
- Alguna tija  tija reproductora  conté esporangis
- Fulles molt petites gairebé imperceptibles
- Del Rizoma surten unes fulles molt grans anomenades Frondes.
- Les espores es troben als Sorus, unes protuberàncies a les fulles
de color vermellós.

18. 3. LA LUPA BINOCULAR
PART MECÀNICA: Platina + Cargol d’enfocament
PART ÒPTICA: Ocular + Objectiu + Font de llum
Amb la lupa binocular podem observar objectes
ampliats (5x – 50x) sense necessitat que hi travessi
la llum. No cal que les mostres siguin tractades.
OCULAR: Entre 5x i 10x
OBJECTIU: Entre 1x i 5x
CÀLCUL D’AUGMENTS:
Augments Ocular · Augments Objectiu= Augments Lupa
P.ex: 10 ·5 = 50x