Sistemes vocàlic i consonàntic del valencià. Contactes fonètics. Transcripció fonètica

1. Fonètica.
Fenòmens de contacte vocàlic i
consonàntic. Transcripció
Frederic Sentandreu

2. 1. Alfabet gràfic i alfabet fonètic AFI
2. Transcripció fonètica. Sistema vocàlic i consonàntic
3. Fenòmens de contacte vocàlic
4. Fenòmens de contacte consonàntic
5. Recursos

3. 1. ALFABET GRÀFIC I
ALFABET FONÈTIC

4. ALFABETS: CIRÍL·LIC
Cada llengua
tria el seu
alfabet.
L’ortografia és
una convenció
Transcriu a l’alfabet llatí:
TOC =

5. CORRESPONDÈNCIA GRAFIA - SO
Els alfabets fonètics es basen en el principi de la univocitat: «un símbol - un so». Encara que
això sempre no és possible: El català té 26 lletres.
a) Hi ha grafies sense valor fònic (lletres mudes): ohm ‘unitat de resistència elèctrica’. A fi de
mot, algunes lletres no representen cap so en alguns parlars: flor, dir; camp;
b) Una mateixa lletra pot correspondre a sons diferents: sosa (1a, sorda, 2a, sonora). i en
algun cas, com r, pot representar dos sons: rere (el 1r, vibrant, el 2n, bategant.
c) Hi ha sons representats per grups de dues lletres (dígrafs) [ɲ]: any. Així mateix, hi ha lletres
que representen grups de sons: saxó ‘de Saxònia’ [ks], examen [gz.
d) Diferències de distribució i sons entre subdialectes: <v> / [b].
f) Els signes diacrítics originen lletres modificades i representen valors concrets. accents, dièresi,
el punt volat (l·l), el trenc (ç).

6. CORRESPONDÈNCIA GRAFIA - SO EN MANLLEUS
a) Les lletres k, w i y (quan no forma part del dígraf ny) es troben només en manlleus i derivats de noms
propis estrangers (kantià, taiwanès, taylorisme).
• La lletra k s’utilitza només en alguns mots procedents de llengües no romàniques: karate, kirieleison,
koiné, trotskista, vodka.
• La lletra w. En manlleus d’origen anglosaxó, pot tenir valor [w] (web, whisky, Newton) o [v] (watt); en
manlleus germànics, la w representa [v] (wagnerià, wolframi, Westfàlia); mots com kiwi, Kuwait admeten
totes tres pronúncies.
• y, a més d’utilitzar-se en manlleus (faraday, gruyère, Nova York), també amb valor fònic [i] en grafies
tradicionals de llinatges: Aymerich, Ruyra.
b) La consonant aproximant glotal sorda [h], present en algunes interjeccions, manlleus, noms propis
estrangers (ehem, halar, hippy, hawaià, i de la consonant fricativa velar sorda [x] en castellanismes (orujo,
La Rioja) i en manlleus de llengües d'alfabet diferent del llatí com l'àrab o el rus amb dígraf kh: khàzar,
Txékhov, Khomeini, sikh).

7. 2. TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA.
SISTEMA VOCÀLIC I
CONSONÀNTIC

8. TRANSCRIPCIÓ: IDEES GENERALS
Es tracta de transcriure des de l’alfabet escrit al fonètic les paraules.
a) Usarem l’AFI: correspondència grafies – sons.
b) Transcrivim el nivell fonològic, no el fonètic (massa detallista)
c) Treballem sobre la llengua estàndard (tot tenint en compte el subestàndard
valencià i el nostre subdialecte en els casos recollits en l’estàndard)
d) No sempre una grafia equival al mateix so: gat, general.
e) Tindrem en compte els fenòmens de contacte vocàlic (diftong...) i consonàntic
(sonorització...)
f) En el cas de transcripció de frases, cal tindre en compte els fenòmens de
fonètica sintàctica.

9. AFI (alfabet fonètic internacional)

10. AFI (ACTUALITZACIÓ 2015)

11. AFI (ACTUALITZACIÓ 2015)

12. AFI (ACTUALITZACIÓ 2015)

13. AFI (ACTUALITZACIÓ 2015)

14. AFI (ACTUALITZACIÓ 2015)
(sols per a transcripció fonètica)

15. ALTRES SIGNES AFI
[´] accent primari; (sempre tancat);
[‘] accent secundari (sempre obert, en compostos, adv. en -ment en 1r element
del compost, i en tira fònica en accents secundaris).
[¨] centralitzat; [_] endarrerit: [ ] avançat; [ ] ensordit: [pur]; [ ] nasalitzat; [, ]
dentalitzat: hindú; ]; [:] allargat: al·lusió;
[(.)] pausa: és... únic [és (.) únik]

16. Sistema vocàlic valencià

17. Sistema consonàntic valencià

18. SONS
CONSONÀNTICS:
PUNT
D’ARTICULACIÓ
• GIEC18;
https://geiec.iec.cat/capitol_veure.as
p?id_gelc=464&capitol=2

19. SONS
CONSONÀNTICS:
PUNT
D’ARTICULACIÓ
1. Bilabials. Si l'obstrucció es fa entre els 2 llavis.
2. Labiodentals. Entre les dents de dalt i el llavi inferior.
3. Dentals. Àpex de la llengua i part posterior de les dents de dalt.
4. Alveolars. Àpex de la llengua i les genives superiors o alvèols.
5. Palatals. Entre llengua i paladar dur.
6. Velars. Entre la llengua i el vel del paladar o paladar tou.

20. SONS CONSONÀNTICS: MODE D’ARTICULACIÓ
OBSTRUENTS
1. Oclusives. La fase més important de la formació és l'oclusió momentània del pas de
l'aire. Es produeix una explosió fins que se solta l'aire.
2. Fricatives. Són produïdes per un estrenyiment del canal bucal que produeix un
fregament una fricació de la columna d'aire contra les parets dels òrgans
articulatoris. Un subgrup són les sibilants, que es caracteritzen per una mena de
xiulet que acompanya la fricació a causa de l'estretor del canal i que provoca una
turbulència molt forta: [s] [z]
3. Africades. Hi ha un primer moment d'oclusió seguit d'una fricació. Les dues fases
comparteixen el mateix lloc d'articulació i són, doncs, homorgàniques.

21. SONS CONSONÀNTICS: MODE D’ARTICULACIÓ
SONANTS
4. Nasals. Quan l'úvula no es troba aplicada contra la paret faringal, l'aire
pot circular lliurement pel canal nasal. Ja hem dit, també, que el ressonador
nasal és un ressonador de parets fixes, sense possibilitats doncs de cap
mena de matisació més enllà del caràcter nasal. En català totes les nasals
són consonàntiques i oclusives.
5. Laterals. S'articulen indistintament a un costat o l'altre de la boca. Es col·loca
l'àpex de la llengua als alvèols superiors i l'aire passa per un o altre costat
de la llengua o per tots dos.

22. SONS CONSONÀNTICS: MODE D’ARTICULACIÓ
SONANTS
6. Ròtics. Oclusió efímera (batec) o una successió d'aquestes oclusions, que
interromp el fux d'aire durant un període molt breu de temps. Si es produeix
un sol batec produeix el so ròtic vibrant (r). Si no hi ha interrumpció de l'aire,
s'emet el so ròtic aproximant (rr). Els sons ròtics i els laterals en conjunt
s'anomenen líquids.
7. Aproximants. Aproximació ampla entre els òrgans articuladors, de manera
que no es produeix cap turbulència de l'aire, i, per tant, no es percep fricció:
les semivocals i els espirants: fricatius sonors intervocàlics [b, d, g].

23. SONS CONSONÀNTICS: MODE D’ARTICULACIÓ
SONORITAT
7. Sordes. Si l'aire puja des de la faringe sense vibrar el soroll produït pel
fregament de les dents i per l'explosió dels llavis hauria estat precisament
això un soroll. [s] [p], etc.
8. Sonores. Quan les cordes vocals estan tancades i l'aire per travessar-les les
ha d'empènyer i obrir. Això les fa vibrar i la mateixa columna d'aire
comença a vibrar.

24. 3. FENÒMENS DE
CONTACTE VOCÀLIC

25. CONTACTES VOCÀLICS
Són fets de norma i no del sistema, per això presenten una gran variabilitat.
“(...) depenen de qüestions relacionades amb la velocitat d’elocució i/o el
registre que utilitza el parlant (...)

26. CONTACTES VOCÀLICS: ELISIÓ
És en la majoria de casos opcional. Consisteix en la tendència a la
desaparició de les vocals àtones. a l’interior de mot o entre mots. Si les
dues són àtones, si una d’aquestes és e, a, s'elideix.

27. ELISIÓ
Interior de paraula
caragol [kargòl] (or.), veritat [vritát] (or.)
Entre mots contigus
e + e, e + a, a + e, a + a V(t) + V(at): mà (e)squerra; encara (é)s
prompte
V (at) + V (t): diu qu(e) ara no vindrà
V(at) + V(at): neerlandès [e]; vin(e) amb la
clau
e, a + o V (at) + V(t): bon(a) obra; mitj(a) hora
V(t) + V(at): contempla(r) (o)nes (alac., cast.)
àtones tancades mateix
timbre (+assimilació)
fluorescent [o]; alcoholisme [o]
(*no es recomana en estàndard, molts cultes)

28. CONTACTES VOCÀLICS: ELISIÓ
Vallverdú (2002) afegeix les vocals tancades àtones [ii]-[uu]: Sempre
entre vocals del mateix timbre. La poca familiaritat del parlant propicia
el manteniment de l’hiat: nihilisme [ii], noosfera (en or.) [uu], mentre que la
tendència a l’elisió augmenta com més habitual és la paraula. Com més
pròxima es troba la seqüència vocàlica de l’accent del mot, el
manteniment de les dues vocals és més freqüent: microordinador [uu].

29. CONTACTES VOCÀLICS: REDUCCIÓ
Tipus elisió quan les dues vocals són del mateix timbre, és a dir, quan són
iguals:
hi h(a) algú cada (a)specte
tota (a)menaça deixe (e)l poble
V(at) + V (at): molta alegria [a]

30. CONTACTES VOCÀLICS: SINALEFA O DIFTONG
SINTÀCTIC
Diftong entre mots continguts. En poesia es diu sinèresi:
i en aquest país; i obre el balcó; hi ha feina;
caixa oberta [au]; la carta que us porte*
té ara un any*; Ignasi ho sap [iu]

31. CONTACTES VOCÀLICS: SINALEFA O DIFTONG
SINTÀCTIC
És correcta la sinalefa quan es fa un diftong segons les regles de
formació de diftong a l’interior de paraula. Compte: i, u han de ser
inicial de paraula, grup qu o gu o anar entre vocals per formar un
diftong creixent.
creixent: ho intentaré [ui], ho has fet, això? [ua] inicial paraula
decreixent: tu i jo [ui], no ho faces [ou]
triftongs: hi ha un xic [iau]; ho heu pensat [ueu]
Resulten especialment afectats els monosíl·labs i, hi, ho. Aquestes
partícules entre dues vocals es consideren semiconsonants [y] i [w]: si és
cru ho ignore

32. CONTACTES VOCÀLICS: DIFTONGS I TRIFTONGS
vg. en primer apartat: síl·laba

33. CONTACTES VOCÀLICS: APOSTROFACIÓ
Suposa una elisió gràfica a més de fonètica. Afecta els articles definits
(singular)i els pronoms febles quan s’uneixen respectivament a substantius
o a verbs o altres pronoms.
L’abella
L’esplèndida
s’enfaden
Se’n van al cine

34. CONTACTES VOCÀLICS: NEUTRALITZACIÓ
e, a àtones > [ə]; o, u àtones > [u] en cat. oriental. Excepcions:
§ Radicals dels compostos conserven la tonicitat, per bé que
supeditada a la de l’últim membre, que du l’accent principal. Per tant
a, e, o no neutralitzen:
escanyapobres [eskànyapòbres]; coiflor [kòliflór]
§ Adverbis en -ment: bonament [bònamént]; mèdicament [mèdikamént]
però compte: substantius en -ment sí que neutralitzen en or.:
abonament [abunamen];
§ Generalment en cultismes, e àtona + e, a, o es fa [e] en or., no
neutralitza. Augmenta la dif. fonètica per (dissimilació): teatre
[teatre], nàusees [náwsees], deambular, cineasta.

35. 4. FENÒMENS DE
CONTACTE CONSONÀNTIC

36. CONTACTES CONSONÀNTICS
Fenòmens que afecten mode
d’articulació
. Sonorització
. Ensordiment
. Emmudiment / sensiblització
. Fricativització
. Lateralització i nasalització
Fenònens que afecten el punt
d’articulació
. Bilabialització
. Dentalització, labiodentalització
. Palatalització
. Velarització
. Africació
. Geminacions (punt i mode)

37. CONTACTES CONSONÀNTICS: SONORITZACIÓ
Les oclusives sordes i les alveolars i palatals (fricatives i africades) i la fricativa
labiodental sonoritzen tant a l’interior de mot com a final de mot en contacte amb
consonant sonora o vocal posterior. Afecta també els prefixos i els compostos
- oclusives: futbol [d], tècnic [g], bisbe [z], caixmir [ʒ], sotsdelegat [d͡ z], Puiggraciós
[d͡ ʒ], àrab oriental [àraborjentál], NIF equivocat [nìvekivokát]
- fricatives [s] [ζ] i les africades [ts] [tζ]., desunir [dezunír], pots obrir [pò d͡ z obrír]

38. CONTACTES CONSONÀNTICS: ENSORDIMENT
Contacte consonant sonora + consonant sorda; o a final de mot.
[b] > p]: àrab [árap], dissabte [dissápte]
[g] > [k]: reg constant [rekkonstánt]; estagflació [k]
[d] > [t]: càlid [piskálit]; adscriure [ t͡s],
[v] > [f]: sovkhoz [f]
[v] s’ensordeix en final de mot, i es grafia f: serf (cf. servir), baf (bavor),
[d͡ʒ], [ʒ] > [tʃ] [ʃ]: [rajput [ʃ]

39. CONTACTES CONSONÀNTICS: EMMUDIMENT
Suposa la no pronúncia de consonants finals:
- (sols en part castellonenc i alacantí: r final > Ø: en infinitius, monosíl·labs, i en
substantius i adjectius que duen prefixos com: -ar, -er, -or, -dor, -and, -ant, -end, -
ent, -ment: reverend, perseverant, amador, tafaner, venent, marxant.
- Però no cau en mots cultes o estrangers: dípter, fòsfor, adult, insult.
- -t, -r de gerundis i infinitius + pr. feble sensibilitzen o es recuperen.
- Oclusives finals sordes i sonores després de <m, n, l> cauen en diversos
dialectes. En val. central i meridional no: pont, alt, camp, tomb. rumb.

40. CONTACTES CONSONÀNTICS: EMMUDIMENT
emmudiment d’oclusives:
§ En bona part dels parlars catalans, p i b s’emmudeixen a final de síl·laba
darrere de m i n: camp, compte, temps, rumb. I en compostos: ambdós,
Campmany.
§ En la major part de parlars del Principat t i d s’emmudeixen darrere de l i n:
malalt, molt, cent, Agramunt, Leopold, profund. Hi ha vacil·lació, però, en
construccions com cent anys, Sant Antoni.
§ En grups -ng, -nc, l’oclusiva se sol emmudir en dialectes orientals.
fang [faŋk], aprenc [apréŋk]

41. CONTACTES CONSONÀNTICS: SENSIBILITZACIÓ
Suposa la pronúncia d’una consonant normalment muda:
- El pas de masculí a femení o la formació de derivats també provoca
sensiblització en oriental de lletres mudes:
cuiner [kujné] / cuinera [kujnéra]
elefant [elefán] / elefanta [elefánta]
- No hi ha emmudiment en mots acabats en -rt, -rd, -st: surt, verd, manifest.
- La <t> de vint, cent, sant sensibilitza en determinats contextos: vint anys,
cent anys, sant Andreu, Sant Antoni.
*en els subdialectes en què no es muda, és una solución fonètica normal.

42. CONTACTES CONSONÀNTICS: FRICATIVITZACIÓ
Entre vocals i en tots els casos en què no ocupen posició inicial absoluta ni són
precedides per una consonant nasal:
- Consonants oclusives sonores entre vocals [b, d, g] es fan fricatives: [β, δ, γ]
- Labiodental fricativa sonora [v] també es fa fricativa [β].
- La p + s > [βs]
la vaca [laβáka]
observar [oβservár] (en valencià crec que no)
cabell [kaβéλ]
moda [mòδa]
nugar [nuγár]

43. CONTACTES CONSONÀNTICS: LATERALITZACIÓ
I NASALITZACIÓ
En les consonants oclusives es pot produir una assimilació del caràcter lateral
(alveolar i palatal) o nasal si els dos segments comparteixen el mateix punt
d’articulació. Pel que fa a l’assimilació de lateral, aquesta restricció explica que
l’assimilació només es puga produir quan el segment que és assimilat és una
oclusiva dentoalveolar, que té el mateix punt d’articulació que la lateral.
set labials [sεtlabiáls] o [sεllabiáls] (amb assimilació) cap labial [kaplabiál];
poc labial [pòklabiál] (sense assimilació)
Si la lateral és palatal l’assimilació del caràcter lateral comporta també
l’adopció d’aquest punt d’articulació: set lliures [sελλíures]

44. CONTACTES CONSONÀNTICS: ASSIMILACIONS
DEL PUNT D’ARTICULACIÓ
Les oclusives adopten tots els punts d’articulació de les consonants posteriors. Les
velars, a l’altre extrem, no s’assimilen al punt d’articulació del so següent.
- Bilabialització: n + b, p, m: van plens [vámpléns]; tanmateix [tammatéiζ]
- Labiodentalització: /n/ + labiodental: àmfora [ámfora]; convit [komvít].
- Dentalització: /s/, /n/ i /l/ + dental: costa [kósta]; conte [kónte]; esmaltar,
pont, dent, antic.
- (en oriental: Palatalització: /n/ + palatal: panxa [pántζa], penjar [pendʒár],
enllestir [enλestír]
- Velarització: /n/ + /l/ + velar: fangar [faηgár], algú [algú], tronc [tróηk]

45. CONTACTES CONSONÀNTICS: ASSIMILACIONS
DEL PUNT D’ARTICULACIÓ
Les fric. alveolars no assimilen el punt d’articulació de la consonant següent (a, b).
Sí que s’assimilen si no entren en contradicció amb el punt de vista d’articulació
alveolar, pex. amb les palatals (c., d, e):
a. més pa [mèspá] (alv. + bilab.: no assim]
b. baf calent [bàfkalént] (labiodent. + vel.: no assim.)
c. més llibres [mèzλíbres] (alveolar + palatal; assim.: palat.)
d. més nyores [mèzηóres] (alv. + pal.: assim.: palat.)
e. més xais [mèζζais] (alv + pal.: assim palatal)

46. CONTACTES CONSONÀNTICS: ASSIMILACIONS
DE SONS NASALS
En alguns casos, a final de síl·laba i precedint consonant, l’oposició entre els sons
[m] i [n] es neutralitza perquè s’assimilen al punt d’articulació de la consonant
següent: tots dos es fan labiodentals [ɱ] (àmfora, inflar; tramvia, conversa —en
parlars que fan la distinció entre [b] i [v]—), i [n] es pot realitzar com a bilabial
[m] (benparlat, envellir —en parlars betacistes—), com a velar [ŋ] (congre, ganga,
tancar) o com a palatal [ ɲ] (enllestir, gínjol, panxa). A més, en aquest context els
grups nc i ng es realitzen com a [ŋ] en alguns parlars (banc, francmaçó, plàncton;
fang, pingponguista).

47. CONTACTES CONSONÀNTICS: ASSIMILACIONS
DEL PUNT D’ARTICULACIÓ
Algunes africacions
§ potser: -ts > tζ (en valencià general): tots, vots, brots,
§ en valencià central -nts > -ntζ: punts, junts
§ t + s (palatal fric. sorda) > tζ: s’ha tornat ximple (oriental)

48. CONTACTES CONSONÀNTICS: ASSIMILACIONS
DEL PUNT (I EL MODE )D’ARTICULACIÓ
La geminació suposa una doble assimilació: del punt i del mode d’articulació:
a) Etimològica, expressada ja gràficament: novel·la, col·legi, immens, etc.
- /t/+/n/; /d/+/n/ > [nn]: cotna, adnata [kónna]
- /t/+/m/; /d/+/m/ > [mm]: setmana, admetre [semmána]
- /t/+/l/ > [ll] (so ela geminada): ametla, espatla [amélla]
- /t/+/λ/ > [dλλ: ratlla, rotllo [rádλλa]
b) Produïda per assimilació: cotna, setmana, ametla, ratlla.
c) Grups oclusius no inicials p, b, k, g + l es comporten de manera diferent segons
els dialectes: segle, poble, ample, bucle.

49. 5. RECURSOS

50. RECURSOS
- UB, Teoria i exercicis: transcripció fonètica, diagrames, etc.
- TINET.cat – aragonès, exercicis de fonètica (deriva a diverses pàgines)
- Diccionari normatiu valencià, AVL (conté transcripció fonètica de paraules)
- Aulainf: exercicis de transcripció (remet a diverses pàgines, té solucionari)