Documentació de l’esculturaTítol: Eros i Psique Autor: Antonio Canova (1757-1822) Cronologia: 1787-1793 Tècnica: Talla Materials: Marbre Formes: és una escultura exempta perquè es pot donar la volta i es veu tota la figura, és a dir per davant i darrere Tripologia: és un grup perquè hi ha més d’una persona
3.
Primera aproximació: ésun home i una dona que s’estan apunt de fer-se un petó. L’home porta unes ales i està despullat, la dona porta un llençol que li tapa la part de baix i la part dels pits l’hi tapa el home amb el seu braç
4.
Anàlisi formal Elementsde composició Tractament de les formes: hi ha dos tractaments que vindrien a ser: - Oberta: que serien les ales i les cames, perquè no es toquen i estan a fora - Tancada: que vindria a ser la part dels braços i els caps, perquè estan junts i fan la forma d’un cercle. Proporcions: la proporció d’aquesta figura és bona.
5.
Eixos de simetria: aquesta figura té forma de creu, una ratlla va de l’ala esquerra de l’home fins fin els peus de la noia i l’altre va de l’ala dreta fins el peu del noi. Moviment: aquesta estatua està representant un moment concret, a punt de fer-se un petó.També transmet quietud.
6.
Elements plàstics Cromatisme:és monocroma, ja i que té un sol color. Llum: és il·luminada però marca totes les sombres. Expressió: es una escultura figurativa i realista. Vestits: estan despullats però la noia es tapa la part de baix amb el llançol i la de d’alt amb el braç de l’home. Acabat: està polit.
7.
Anàlisis iconogràfic Descripcióde persones: és mitològic. Eros i Psique s’estan a punt de fer-se un petó a sobra de una pedra. Funció: la funció de l’obra és monumental
8.
Identificació de l’obradins de la seva època L’estil forma part de les figures antigues. Canova feia les seves obres amb una imaginació molt personal i vibrant L’anècdota d’un petó es converteix en una imatge universal ja i que representa l’amor en la seva dimensió de tendresa i de desig carnal Aquesta figura està feta per poder posar-la en un museu i no a l’entorn.